Connecta amb nosaltres
Boston celtics setmana 2 temporada 2019 2020 jayson tatum cistella guanyadora nba

NBA

Boston Celtics, apunts de la setmana 2

Repassem la setmana dels Boston Celtics.

Comparteix

Boston Celtics, apunts de la setmana 2

Milwaukee Bucks 105 – Boston Celtics 116. 30 d’octubre 2019. Record (3-1)

Dificultat 6/6. Dificultat Total (12/18): 66%.

Quan era jove, ja fa molt temps, en una galàxia molt llunyana, els anys 80, vaig començar a seguir el bàsquet. Era complex seguir l’NBA, no hi havia ni “Teletexto” a la televisió, els resultats arribaven amb la revista setmanal de “Gigantes”, i el primer partit que es va veure aquí va ser l’any 88, un 7 de febrer, jo tenia 16 anys a uns dies de fer els 17, i va ser un Boston Celtics vs Milwaukee Bucks. I no érem molts els que miràvem els partits, o seguíem l’NBA, i a classe comentàvem el que podíem amb la poca informació que teníem, algun boxscore que era l’únic mètode per conèixer estadístiques de jugadors, i les classificacions. Les nostres converses no passaven d’aquí, unes impressions sobre quatre imatges que miràvem mil vegades, gràcies als VHS. Però ara tot és diferent, ara hi ha gent que opina en tots els llocs, sobre qualsevol tema, únicament obrint el telèfon o l’ordinador pots tenir centenars de veus, i si entres a xarxes socials milers de veus, i al final et queda una idea difusa de quina és l'”opinió” general. La que a mi em va quedar com opció majoritària amb l’evolució dels Celtics és que havien guanyat dos partits contra equips “fluixos” (els campions actuals i el “clàssic” amb els de Nova York), i que s’havia perdut amb l’únic equip amb cara i ulls, els Sixers -res, els màxims favorits a guanyar l’Est-. I que ara venia el bo, els Bucks que ens repassarien segur. A hores d’ara l'”opinió” general ja és diferent. Canviar el parer sobre un equip després d’una, dues o cinc victòries o derrotes no és tenir cap criteri. El que tenim és el mateix que vaig escriure a la guia, que l’equip de Boston estarà quasi segur a postemporada i que amb una alta probabilitat entre els 4 primers de l’Est, si la salut dels jugadors ajuda una mica. Un grapat de lesions poden destruir un projecte en dies, pregunteu als Warriors.

La gent dels Celtics diu que aquest equip els hi recorda les èpoques d’Isaiah Thomas, de lluita fins al final, que mai es rendeixen, sempre lluitant, i aconseguint bones remuntades, una forma de ser que agrada força a l’afició de Boston. Pot ser que sigui així, i tot pinta que aquest serà el caràcter de l’equip, però és molt aviat, massa aviat. Però no és mal senyal la que dóna un equip que supera un dèficit de 19 punts, davant d’un dels millors equips de la lliga, per acabar guanyant d’11, un parcial positiu de +30 punts enfront d’un gran equip, per molts el primer / segon de la Conferència Est. No va començar gens bé el partit per l’equip de casa, Jayson Tatum, Kemba Walker i Gordon Hayward van aconseguir un “record” de 7 de 26 durant els primers 24 minuts.

Un parcial de 22-5 en el tercer quart va encendre totes les alarmes als Bucks, però els Celtics no van deixar que arribessin els bombers, com els darrers partits les segones parts sempre han estat millor, com “El Padrino”, 38 punts en el tercer quart i 36 en el darrer quart. I la banqueta no va tenir el seu millor dia, 8 punts dels 116 de l’equip, un 7% dels punts, o dit d’una altra manera, els titulars van fer el 93% dels punts.

Marcus Smart va cobrir la baixa de Jaylen Brown, que estava malalt, i no ho va fer gens malament, 19 punts (9)* i 6 assistències (3,9). Jayson Tatum també va brillar, aquest cop amb 25 punts (15), i un 4 de 7 en triples, amb un Més/Menys de +16, i únicament 3 tirs de fora de l’ampolla i que no eren de tres, dels que va fallar 2. 12 dels seus 22 tirs van ser de dintre de la pintura. Kemba Walker comença a ser el jugador que tots volien veure al TD Garden, 32 punts (19,9) i fluix en el triple, 4 d’11, com li dirien al cole, “has de millorar aquest aspecte”.· Gordon Hayward va recordant al jugador que era als Jazz, 21 punts (15), 10 rebots totals, tots defensius (4,2) i 7 assistències (3,4).

*Entre parèntesis està la mitjana de cada estadística per cada jugador.

Daniel Theis va sortir de titular, amb una gran actuació, 11 punts (5,5) i 9 rebots (3,9). Des de la banqueta Semi Ojeleye va agafar 5 rebots (1,9) amb un +11 en el Més / Menys, mentre que els dos Williams van sumar dos punts cadascú, el Grant dos rebots, i el Robert 4 rebots amb un Més / Menys de +11.

He trobat en aquest article del “Celtics Blog” els sobrenoms que tenen els jugadors, així que algun cop faré una mica d’Andrés Montes en el món escrit i els podria fer servir, una cosa com qualsevol altra per passar l’estona.

*Jaylen Brown: “JB”, joc de paraules.

*Jayson Tatum: “Taco Jay”, joc de paraules.

*Gordon Hayward: “Laney Boggs”. Es va pensar en “Gordo”, però no és el més adient, ara no està precisament “Gordo”.

*Semi Ojeleye: “Muscles Jesus”, dels sis que té a Basketball Reference, potser aquest és el que sona millor.

*Robert Williams: “Timelord”, li diuen així molts periodistes de Boston.

*Marcus Smart: “Smarf”, com un personatge d’una sèrie de televisió dels anys setanta i vuitanta.

*Kemba Waler: “Kemba”, el nom de Kemba ja és prou ben parit.

*Grant Williams: “The General”, com el General Grant de la guerra civil americana.

*Carsen Edwards: “Meat Buckets”, galledes de carn, per la forma en què està musculat.

*Daniel Theis: “Der Basketballspieler”, és un jugador alemany, nascut a Salzgitter, i el seu nickname significa, “jugador de bàsquet”.

*Enes Kanter: “Enes The Menace”, per la seva grandària i la seva cara, seria “Enes l’Amenaça”. Possible futur actor, que en uns anys farà els papers que ara fa Vinnie Jones.

*Brad Wanamaker: “The Professional”, sempre surt a fer la seva feina, sense sentimentalismes, fa el que li diuen i cap a casa.

*Tremont Waters: “H2O Kid”, quina és la fórmula de l’aigua? H20, i és un nen, aquí tens el seu nom.

Et poden interessar més articles sobre els Boston Celtics o Estadística Avançada.

New York Knicks 102 – Boston Celtics 104. 1 de novembre 2019. Record (4-1)

Dificultat 1/6. Dificultat Total (13/19): 68%.

Victòria molt treballada i que no va arribar fins als darrers instants del partit, amb una cistella de Jayson Tatum, durant la seva nit, el seu partit, el moment que tots somiem gaudir i protagonitzar quan comencem a jugar a bàsquet.

Alguna lectura ens pot dir que els Knicks són el pitjor equip de l’NBA, el darrer en el rànquing de FiveThirtyEight ara com ara, i que una victòria tan complicada vol dir que l’equip tampoc està tan bé, encara que el seu record sigui força bo, 4-1, amb quatre partits guanyats consecutius. Però ho podem mirar des d’un altre angle, es va guanyar amb “sang, suor i llàgrimes”, com deia el Churchill per coses infinitament més importants que el bàsquet, a l’equip 30 del món.

Agafem perspectiva. Jo no segueixo el futbol, però l’altre dia vaig sentir a les notícies que el Messi havia fet dos gols i dues assistències en un partit contra el Valladolid, i que era candidat a la Pilota d’Or, un partit per guardar a la videoteca -tenim sort de ja no fer servir cintes de vídeo, perquè amb tants partits de videoteca ja no cabríem al planeta-, actuació meravellosa… Si mirem una classificació d’equips de soccer al món, aquesta que he trobat a internet, ens col·loquen al Valladolid com l’equip 96 del món, res, partit per no oblidar davant del 96. I ara ho podem passar a bàsquet, quin és l’equip 96 del món del bàsquet? Doncs si els 30 millors estan a l’NBA, i la resta de bons a Europa, el classificat 66 a Europa és el Morabanc Andorra. Si Lebron James clava 60 punts a l’Andorra, 20 rebots i 20 assistències, parlaríem de partit per no oblidar? Doncs això, la dificultat es mesura segons la qualitat del rival, i a l’NBA estan els millors equips del planeta i la majoria absoluta de millors jugadors que juguen a bàsquet. Guanyar qualsevol partit és complicat, a l’NBA, perquè són els millors. I, sens dubte, dóna més confiança guanyar de 20 punts, però guanyar de 20 als Knicks o als Lakers.

Gran defensa de Marcus Smart sobre Julius Randle, el va deixar amb un 3 de 7, 8 punts -la meitat dels seus punts habituals- i va cometre sis turnovers. Enes Kante continua lesionat, però els Celtics no estan gents malament en el tema del rebot, en el lloc número 11, 45,7 per cada 100 possessions, i un dels hàndicaps principals de l’inici de temporada s’està superant.

*Kemba Walker, gran partit amb 33 punts (19,9) i les seves assistències habituals, 5.

*Gordon Hayward, 13 punts (15,5) i 9 rebots, si nou (4,2).

*Jayson Tatum, 24 punts (15), un +12 en Més / Menys, i sobretot la darrera cistella al darrer instant.

*Marcus Smart, 8 punts (9,3), amb una gran defensa sobre Julius Randle, el va deixar amb un 3 de 7, 8 punts -la meitat dels seus punts habituals- i va cometre sis turnovers el jugador de Nova York.

*Daniel Theis, 8 rebots (3,9) i un +12 en Més / Menys.

*Grant Williams, el seu partit amb més punts, 10, i el segon amb més rebots, 4.

*Semi Ojeleye, no va estar molt bé, 2 punts i 0 de 2 de triples.

*Brad Wanamaker, 5 punts (3,7) i 3 rebots (1,2).

*Carsen Edwards, 4 rebots, però 0 de 4 en triples, i -6 en Més / Menys. Està costant que entri al joc de l’equip i agafi la confiança que el farà ser un gran jugador, i una peça important d’aquest equip.

Algunes estadístiques de la temporada dels Boston Celtics.

Primers en menys turnovers, 11,4 per cada 100 possessions.

13 en robar pilotes, 7,7 per 100 possessions.

15è en punts per cada 100 possessions, 107 punts.

Vuitens en menys punts rebuts per partit, 101,4 per cada 100 possessions.

Els 22 en assistències cada 100 possessions, amb 21,5.

Continua fallant el tir, els 24 en eFG%, amb .486

La defensa del tir està en onzè lloc, permet a l’equip rival un eFG% de .500

L’equip desperta en la segona part, aquesta estadística és brutal: el rànquing ofensiu de l’equip a la primera part és de 91,4, el pitjor de tota la lliga, duran la segona part el seu rànquing ofensiu és de 122,7, el millor de tota la lliga.

Tatum, Walker y Hayward estan jugant més de 34 minuts per partit, necessiten una mica més de descans i que les segones unitats comencin a treballar millor, perquè la temporada és llarga, i no podran anar els 82 partits a aquest ritme.

Els Celtics envien a Romeo Langford al “Maine Red Claws”, el pick 14 del draft marxa a un equip de la G-League. Veurem quina és la seva evolució, però d’entrada no sembla un encert la seva elecció, tenim jugadors de posicions inferiors, com Brandon Clarke (Thunder) o Eric Paschall (Warriors) que ho estan fent força bé.

Segons aquesta enquesta de “Celtics Blog”, el 94% dels fans confien en la direcció que està agafant l’equip, guanyar sempre ajuda al bon rotllo.

La setmana vinent més.

Comparteix
2 Comments

2 Comments

  1. Avatar

    Pol

    5 noviembre, 2019 at 7:24 pm

    Gran article sobre els Boston Celtics i la temporada que porten, increïble la diferència entre la primera i la segona part dels seus partits.

    Potser estaria millor no tenir tants anuncis als articles, alguns cops es fa pesat llegir-ho.

    Enhorabona i a continuar així.

    • Avatar

      Àngel Carrillo

      7 noviembre, 2019 at 6:09 pm

      Hola Pol
      Merci pel comentari.
      Cada setmana anirem comentant l’actualitat dels Celtics a la web.
      Ja saps, estàs a casa teva.

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »