Connecta amb nosaltres

LLIGA ENDESA

Brandon Davies, l’eix de rotació d’un Barça precari

Brandon Davies és una de les sensacions de l’inici de temporada del Barça.

Comparteix

Brandon Davies, l’eix de rotació d’un Barça precari

Brandon Davies. El Barça de bàsquet ha començat la temporada de manera il·lusionant i previsible. Les victòries contra rivals de prestigi en Lliga Endesa, sumades a l’invicte en Eurolliga (contra equips febles però plens de bones idees) i a l’esperança que l’entorn té en l’equip, han esperonat l’equip en els primers metres d’un camí que serà molt llarg. El Barça de Pesic està creixent des de la victòria, i és que a dia d’avui encara està molt verd a nivell tàctic i no és capaç de trobar la continuïtat. El que sí que ha trobat és la manera de tirar endavant gràcies al talent, que és un factor decisiu en el desenvolupament de qualsevol projecte guanyador.

Els equips de Pesic mai han tingut llibretes massa extenses de registres ofensius. De fet s’està veient durant aquests primers mesos que el Barça, sense bases que coneguin els automatismes col·lectius, està optant per cenyir-se molt més a conceptes bàsics que a sistemes complexos. Hi ha dues raons principals per a entendre per què al Barça li estan funcionant els conceptes: el talent (una de les plantilles més talentoses dels temps recents a Europa) i la funcionalitat dels jugadors. Funcionalitat és, precisament, la paraula que millor encaixa amb el protagonista de l’article: Brandon Davies. L’ex del Zalgiris Kaunas un dels eixos principals que vertebren l’estructura blaugrana.

Un pivot únic. El Barça (modern) mai n’havia tingut un com ell

Una de les principals gràcies de Brandon Davies és la capacitat per adaptar-se a un esquema mòbil i dinàmic. El rang d’acció global del pivot blaugrana ocupa pràcticament tots els espais del parquet i, el que és millor, és un factor que potencia les prestacions de l’equip. Amb els forwards de l’equip de Pesic en fase d’integració a la idea de Pesic (és una de les grans diferències amb l’estabilitat de la temporada passada) i amb uns bases desnaturalitzats o adquirint encara l’estat de forma idoni, la presència de Brandon Davies és clau: redueix distàncies amb moltíssima facilitat gràcies a l’agressivitat del seu desplaçament i condiciona el funcionament rival amb una versatilitat defensiva descomunal.

El motor de Brandon Davies dona peu a un nou registre defensiu blaugrana. La seva arribada, de fet, ha servit per establir ràpidament i de manera molt gràfica la diferència entre Tomic i ell (després en parlarem). Brandon Davies és, d’alguna manera, la carta blanca d’un equip que a dia d’avui s’aprofita de la incertesa (amb sòl elevat i sostre incert) de la mà que té, valgui la redundància, entre mans. Defensivament produeix més lluny del cèrcol que fent de protector (és millor fent servir les cames i rectificant que intimidant en una ubicació molt més estàtica). Brandon Davies serveix de corrector d’elit i, quan toca, es fa càrrec del ball handler amb total naturalitat. És molt diferent plantejar una defensa del bloqueig agressiva amb un pivot modern que amb un interior tradicional.

Oxigen ofensiu

Brandon Davies pot jugar en atac estacionat o en transició i produir eficientment en ambdós contexts. No és un Anti-Tavares (concepte que no existeix) sinó que és un jugador pel qual els rivals han de trobar un antídot (només hem de veure com l’ha tapat Andorra en els dos partits que li ha guanyat al Barça). A Can Barça hi ha après a potenciar la capacitat per fer de conductor de transicions després de rebot (de manera efectiva i no efectista) i hi ha desenvolupat encara més algunes variants del seu repertori que coincideixen, a més, amb una versió més “total” de Mirotic. Davies pràcticament mai exerceix de referència interior sinó que buida la zona (després en parlarem relacionant-ho amb la tasca d’alguns alers -desplaçats-) i, quan rep la pilota al perímetre, pot jugar el mà a mà o pot iniciar acció a partir de bot. La seva condició atlètica i capacitat per deixar anar la pilota al terra ha dotat al Barça d’un nou generador autòtrof -en circumstàncies puntuals- que trenca esquemes dels rivals.

És un bon moment per dir que aquest està sent, precisament, un dels grans punts forts del Barça: el sistema de multigeneradors. Mirotic, Hanga, Delaney, Brandon Davies, Cory Higgins i algun altre nom més residual que aquests que hem mencionat poden crear desequilibris amb la pilota a les mans.

Aquesta jugada descriu perfectament el que és Brandon Davies per al Barça: corregeix la situació defensiva partint d’una zona llunyana a l’anella, corre la transició, veu difícil anotar i pren una bona decisió que acaba sent el desencadenant del triple de Cory Higgins.

Brandon Davies no és un generador primari, però té una manera de fer que dona la vida al Barça a nivell conceptual. El fet d’haver expandit el seu rang de llançament és decisiu perquè li permet tenir una millor visió del que succeeix a la pista i fa que els jugadors amb menys projecció exterior puguin abarcar zones internes via talls o emparellaments favorables. Amb el plantejament d’aquesta temporada, si Brandon Davies no hi fos, el rol de Hanga (sense Heurtel ni Pangos) seria molt problemàtic ja que quedaria apartat i obligat a sumar des d’una posició exterior permanent que no li pertoca en estàtic. Podríem dir coses similars d’un Víctor Claver que està sent molt més perpendicular que de costum aquesta temporada gràcies a la llibertat que la disposició actual li atorga.

Per altra banda, no podríem ignorar la seva feina en els hand off. Amb Davies, el Barça és un equip que resol els atacs de manera frontal (els exteriors sempre poden iniciar bot en atac estàtic i ell es gira molt ràpidament) i que viu molt de les línies verticals. Davies ha permès a Kuric tenir molts espais en moments puntuals i genera superioritats amb la protecció del binomi espai-pilota, de manera que el Barça necessita pocs mecanismes complexos per evolucionar.

L’únic moment en el qual Brandon Davies exerceix de referència als pals és quan Mirotic es centra més en el pick and pop (ho vam veure contra Alba Berlin a mitjan segon quart). En aquestes situacions, BD exhibeix recursos en la finalització i una tendència natural a buscar llançaments fora de la zona pintada o bé distribueix aprofitant els mals balanços que provoca. A l’Eurolliga, de fet, Brandon Davies suma 4’3 assistències per partit (i 2’3 pèrdues).


L’enèsim factor positiu que aporta Brandon Davies a aquest Barça és una millor versió de Tomic. El capità blaugrana està iniciant la decadència, no té la presència ni la contundència de BD i tampoc pot jugar a un ritme alt com el que proposa el Barça en alguns moments, però quan surt amb la segona unitat es converteix en un jugador enormement productiu. Ell, d’alguna manera, és el registre B del Barça. Reciclar Tomic era el pas clau per iniciar la gestió del seu final.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a LLIGA ENDESA

Tradueix »