Connecta amb nosaltres

NBA

Canvis i dubtes als Houston Rockets

Els primers partits dels nous Rockets deixen alguns dubtes.

Comparteix

Canvis i dubtes als Houston Rockets

Els Houston Rockets afronten, probablement, la temporada més exigent des que James Harden va arribar a la franquicia. Després de dues derrotes consecutives davant els Warriors de Curry i Durant, els Rockets van decidir ser agressius i molt valents. L’arribada de Russell Westbrook via traspàs amb Oklahoma City Thunder a canvi de Chris Paul era un moviment que, sobretot, s’entenia a nivell emocional. L’amistat que uneix a ambdós jugadors és coneguda des del seu pas per OKC, com també els problemes, evidents, amb Paul. Per tant, adquirir a un jugador com Westbrook (més jove i amic de Harden) semblava coherent. Però les preguntes a nivell d’encaix a la pista, de rols i jerarquies i de com coexistirien dos jugadors tan diferents i amb tanta necessitat de pilota feien dubtar de la viabilitat del projecte. Quatre partits després, els Rockets es situen 3-1 i amb alguns detalls que deixen entreveure el canvi de l’equip de Mike D’Antoni.

Ritme

Els Rockets són l’equip que juga més ràpid de la NBA. Ni més ni menys. I això és conseqüència directa de l’arribada de Westbrook. El base de UCLA es mou com ningú en escenaris de màxima velocitat, de transicions ràpides, de joc vertical aprofitant un bloc directe frontal o una penetració. Feia anys que no comptava amb un arsenal tan contundent. Amb Clint Capela a dins i jugadors com House, Gordon o Tucker a les ales, l’espai és màxim. Estem veient la versió més salvatge de Westbrook, qui té més facilitats que mai per dur el seu joc a terme.

Les xifres ajuden a contextualitzar la percepció que es té dels Rockets. El seu pace És de 108,7 quan el de la temporada passada era de 97,8. És a dir, un canvi substancial, ja que la passada temporada només hi havia quatre equips que jugessin més lent que ells. Els 1c1 i els “isos” amb molt de bot han deixat pas a transicions i atacs molt més verticals.  Els Rockets juguen a molta velocitat. Una bona prova és l’últim partit davant els Wizards (vitòria 159-158) on el ritme era més pròpi d’un All Star que d’un partit de Regular Season. Els Rockets són el tercer equip que més punts fa al contraatac (18,8), aprofitant les cames de Russell Westbrook i la seva capacitat de transitar a la màxima velocitat. Un escenari que amb Chris Paul era impossible. El veterà base disfruta molt jugant aclarats, amb molt de bot i tir de mitja distància, un dels tirs prohibits dels Rockets.

Atac polaritzat

Els Houston Rockets, segons Basketball Reference, només han llançat 17 tirs de mitja distància. En canvi, han llançat més de 190 triples i 147 de l’àrea restringida. Morey segueix amb la idea de maximitzar els tirs de tres i els de sota cistella i eliminar la mitja distància. I, tot i que Westbrook és un jugador que abusa del tir de mitja distància després de bot, l’estem veient menys que quan estava a Oklahoma. Ara té més opcions (i millors) i un generador de primera al seu costat. De fet, el millor que hi ha. Quan coincideixen a pista (91 minuts)  sumen un +9.4 de Net Rating i són superiors al rival en gairebé totes les àrees (també en pilotes perdudes).

Destaca una dada. De la combinació de quintets, l’únic que és pitjor que el rival és el que no hi ha Westbrook. És a dir, Russell ( que ja està en triple doble, una barbaritat) fa molt millors als Rockets. El millor “5” titular, tot i que només han coincidit 7 minuts a pista és un d’small ball total, ple de tiradors i amb PJ Tucker com a home interior. Westbrook, Harden, Mclemore i Gordon al perímetre. El somni de  Morey suma un +61 a pista. Una xifra que, tot i estar molt agafada amb pinces pel poc recorregut, pot ser interessant en escenaris on es busqui canviar el ritme de partit i on l’equip rival tingui poques referències interiors.

Defensa i coexistència de les estrelles

Els Rockets, si parlem de polarització, ho són també en la diferència (abismal) que hi ha entre el seu atac i la seva defensa. Ja la temporada passada van tenir una defensa bastant mediocre (la dissetena de la NBA), però enguany són la pitjor defensa de la lliga. Però seguint la lògica de Cruyff ” si marques més que el rival, guanyes”, els Rockets són el millor atac de la NBA (128 de Offensive Rating). Aquesta situació, des del meu punt de vista, és insostenible.

Els Houston Rockets ja han demostrat que són un equip que té apagades importants en moments clau. Eric Gordon es un enorme tirador, però més per volum que per percentatge. Harden està anotant més que mai… però amb els pitjors percentatges de la seva carrera (37% en TC i 22% en T3). Els tirs lliures, n’ha llençat més que cinc franquícies, ajuden a inflar els gairebé 37 punts de Harden.

Westbrook i Harden estan coexistint sense problemes, de forma natural. En atac estàtic segueix sent JH el que té la última paraula (assumeix més pes ofensiu, un 36% de usage) i el que assumeix un rol més important. Westrbook, en certa manera, és l’encarregat d’accelerar el sistema. Corrent després de rebot (li buiden la zona perquè ell l’agafi i inici la transició), atacant la cistella amb agressivitat i generant des del bot de forma constant. Un jugador molt més vertial que Paul i que, de moment, ajuda als Rockets a jugar molt més ràpid.

La temporada acaba de començar a caminar, però D’Antoni ja està mostrant algunes pistes sobre quins Rockets veurem al llarg de la temporada; més ràpids, més agressius, més polaritzats. La defensa (horrorosa), marcarà el sostre d’un equip ofegat per l’anell, que amenaça de destrossar un dels millors equips dels últims anys. James Harden i Russell Westbrook davant un repte apassionant.

 

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »