Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Què és el draft d’expansió de l’NBA?

El draft d’expansió té la clau del futur de l’NBA.

Comparteix

Què és el draft d’expansió de l’NBA?

L’NBA i el draft d’expansió

Què és?

És un dels esdeveniments més importants i alhora, més puntuals, que es produeixen en grans lligues americanes. El draft d’expansió es el mètode que utilitzen per realizar aquesta ampliació. Aquest fenomen, consisteix en l’adhesió d’una nova franquícia a la lliga. Aquestes expansions s’han anat produint al llarg de la història de les diferents lligues, sent l’NBA una d’elles.

L’expansió i contracció de la lliga nord-americana de bàsquet ha estat una constant al llarg de la seva dilatada història. Alguns dels exemples més recents els trobem de la mà de Charlotte Hornets/*Bobcats (en dues ocasions, 1988 i 2004), Miami Heat (1988), Vancouver Grizzlies (1995, més tard traslladats a Memphis) i, finalment Nova Orleans Hornets/*Pelicans(2002).

En aquest procés d’expansió, es busca que la nova franquícia pugui disposar d’una plantilla que compti amb experiència prèvia en la lliga. Amb aquest objectiu en ment les restants franquícies han de “descartar” i “facilitar” jugadors de les seves plantilles a la nova. Cal dir que els equips tenen el dret de vetar la selecció de fins a vuit jugadors del seu equip. Així, a la nova franquícia se li ofereixen principalment veterans, jugadors lesionats o jugadors que no han acabat de quallar en la lliga per a començar. Cal dir que és possible també que es produeixin intercanvis com si es tractés d’un “draft” comú.

Progresión de los Draft de expansión en la NBA
1946-1947 11
1947–1948 8
1948–1949 12
1949–1950 17
1950–1951 11
1951–1953 10
1953–1955 9
1955–1961 8
1961–1966 9
1966–1967 10
1967–1968 12
1968–1970 14
1970–1974 17
1974–1976 18
1976–1980 22
1980–1988 23
1988–1989 25
1989–1995 27
1995–2004 29
2004 –?

30

Història de l’NBA amb el draft d’expansió

Els primers anys de l’NBA: 1946-1966

Com es pot observar en la taula adjuntada a continuació, l’NBA ha viscut fases d’expansió i fases de recessió. Aquesta tendència es pot observar clarament en l’espectre dels primers anys de la lliga. En aquest període les franquícies no estaven consolidades i era freqüent el moviment continu de franquícies entre ciutats. Entre aquestes franquícies que es van moure hem de citar els Syracuse Nationals (els actuals Philadelphia 76ers), Philadelphia Warriors (Golden State Warriors), Baltimore Bullets (Washington Wizards) i els Rochester Royals (Sacramento Kings). Aquest període finalitzaria amb la crisi que va deixar la lliga formada per tan sols 9 equips l’any 1966.

Wilt Chameberlain (num. 13) va protagonitzar amb Bill Russell (num.6) l’inici de la rivalitat Sixers/Celtics als inicis de la lliga.

La consolidació de la lliga: 1966-1980

Durant els 14 anys següents la lliga va deixar enrere la incertesa del període anterior gràcies a l’adhesió progressiva i constant de noves franquícies. Una de les claus d’aquest èxit el trobem en la comunió de les franquícies amb les seves ciutats, uns llaços que encara avui es mantenen molt vius.

Kareem Abdul-Jabbar (Lew Alcyndor) va ser una de les grans figures de la transició del model als anys 70.

En aquest lapse temporal es produeix la major entrada de les franquícies actuals a la lliga. És el cas dels Chicago Bulls, MilwaukeeBucks, Houston Rockets (originalment Sant Diego Rockets), Seattle Supersonics (actuals Oklahoma City Thunder), Phoenix Suns, Cleveland Cavaliers, Los Angeles Clippers, Utah Jazz (originalment Nova Orleans Jazz) i Portland Trail Blazers. A mitjans dels setanta una gran expansió es va produir. La causa? L’adhesió de les quatre franquícies provinents de la lliga ABA. Aquestes franquícies eren els San Antonio Spurs, els New Jersey Nets (actuals Brooklyn Nets), els Indiana Pacers i finalment, els Denver Nuggets.

A la recerca d’un model global: 1980 – present

A partir dels 80 l’NBA ha experimentat una expansió més pausada. En aquest període s’han unit set franquícies més a la lliga: els Charlotte Hornets, Miami Heat, Orlando Magic, Toronto Raptors, Minnesota Timberwolves, Memphis Grizzlies (amb la seva primera etapa a Vancouver) i els Nova Orleans Pelicans.

Magic Johnson i Larry Bird foren les icones d’una NBA que començava a ser més global

En aquests últims vint anys s’han anat produint diversos episodis de trasllats, com és el cas dels Pelicans i els Hornets. Encara que sense lloc a dubte, l’episodi més traumàtic i famós va ser el que afecte als Seattle Supersonics. La mítica franquícia va ser comprada l’any 2008 per a ser traslladada a Oklahoma, sent batejada com Oklahoma City Thunder. En els últims anys el món de la NBA s’ha anat produint un debat entorn d’aquesta qüestió. Aquest debat s’ha vist amplificat amb la candidatura de diverses ciutats a acollir les noves franquícies resultants del draft d’expansió.

Entre les ciutats candidates, trobem la citada Seattle, Louisville, Vancouver i Ciutat de Mèxic. En una escala menor, trobem ciutats com Pittsburg i Kansas City. A més, David Stern i en l’actualitat Adam Silver han donat en nombroses ocasions mostres del seu desig de continuar ampliant la lliga procurant sempre que sigui un model sostenible. A continuació,exposaré les raons per a donar suport aquesta expansió i al seu torn, per a rebutjar-la.

És necessari un draft d’expansió?

Arguments a favor de l’expansió

Els arguments a favor d’aquesta nova expansió de la lliga són de diversa índole. Trobant arguments basats en criteris econòmics, esportius i per què no dir-ho, històrics.

• Els principals arguments que sostenen l’apartat econòmic tenen a veure amb la creació i explotació de nous mercats per a la lliga. L’NBA és un negoci, un producte que no ha deixat de créixer en els últims anys. Cada vegada la lliga es torna un espectacle més global i accessible. Aquesta globalització ha generat per tant l’oportunitat de captar nous seguidors. La prova més fefaent és el nou contracte televisiu que va suposar una pluja de milions com mai s’havia vist en la lliga. Els ingressos s’han multiplicat i permeten solucionar els costs d’una nova expansió i obrir les portes a altres mercats com Ciutat de Mèxic.

• Els arguments esportius suposen una nova oportunitat de reformular el format de la lliga. Al ja sabut debat de diferència de nivell entre una i altra conferència, se li suma ara també el qüestionament de l’existència de les diferents divisions. Adam Silver, ha assenyalat ja en diverses ocasions que no li agrada l’actual estructura de la lliga i ja ha començat a implementar canvis en ella. L’entrada de dues noves franquícies tal com es porta postulant suposaria en un primer moment el trasllat de dues franquícies de l’oest a l’est, sent els New Orleans Pellicans i els Memphis Grizzlies les escollides. Això suposaria la creació de dues conferències de setze franquícies cadascuna, que competirien entre elles pel millor rècord, simplificant en gran manera els criteris de classificació.

• En un últim apartat, parlaríem dels arguments històrics. Quan l’any 2008 els Seattle Supersonics van canviar la ciutat per Oklahoma va suposar un autèntica garrotada emocional pels seguidors de la NBA. La ciutat de Seattle porta uns anys sol·licitant per activa i per passiva a les seves autoritats que es comprometin a retornar el bàsquet a la ciutat.  Una altra ciutat que compta amb un fort contingut històric que el vincula al bàsquet americà és Louisville. La capital de l’estat de Kentucky és un dels bressols del bàsquet. Pero, a més, també té un gran paper formador de les grans estrelles de la lliga, de la mà de la seva universitat. El draft d’expansió seria doncs una solució per aquestes dues ciutats.

Arguments en contra de l’expansió

Els arguments en contra del draft d’expansió es fonamenten principalment en matèria esportiva.

Esportivament, l’entrada de dues franquícies de la NBA suposaria una nova volta de rosca a un calendari NBA cada dia més qüestionat. Als EUA les tres grans lligues americanes, l’NFL, NBL i NBA, mantenen un fràgil equilibri per a evitar superposar-se les unes amb les altres en els moments més “calents”. Això suposaria un nou restrenyiment del calendari, que ha desembocat en més “back to back” i en una pretemporada novament escurçada (amb el risc de lesions més evident que mai).

• En l’apartat econòmic, trobaríem la resistència d’una part dels directius de l’NBA a repartir més els beneficis del pastís. Recordem que actualment aquest boom econòmic s’ha traduït en una bombolla que pot perjudicar seriosament la lliga i portar un nou lockout, que tindria conseqüències catastròfiques per a la lliga.

Quatre ciutats, quatre franquícies

Seattle

Com hem dit abans, la ciutat de Seattle ja va comptar en el passat amb una franquícia en l’NBA, els Seattle Supersonics. Els Supersonics van ser un de les icones de l’NBA i una de les franquícies més volgudes del panorama basquetbolístic americà. La seva llegendària combinació verda i daurada és encara recordada com una de les més cridaneres i atractives de la lliga. Campions de l’NBA l’any 1979, tots els amants de la gran lliga coneixen, en fi, la tradició i història dels Sonics. De Lenny Wilkens a Spencer Haywood, de Bill Russell a Paul Silas, de Dennis Johnson i Jack Sikma a Nate McMillan.

Però va anar en els noranta, de la mà d’una nova generació de “Sonics” irrepetible, l’anomenat Sonic Boom, moment que va fer que els Supersonics es convertissin en tendència. Comandats per Shawn Kemp, Gary Payton, Schrempf o Hawkins, els Supersonics van aconseguir la fama i l’èxit (63 i 64 victòries), i haurien aconseguit la glòria eterna de no haver-se creuat en aquest camí l’assassí que era un tal Michael Jordan amb els seus Bulls. Ja en els 2000, un últim moment de llum es va viure a la ciutat de la pluja de la mà de Ray Allen i Rashard Lewis.

A part dels arguments històrics anteriorment esmentats, hem d’esmentar que per fi les autoritats de la ciutat han posat de la seva part per a recuperar la franquícia. Fa menys d’un any, el ple de la ciutat va aprovar per majoria aclaparadora (7-1) la renovació del Key Arena (antic estadi dels Sonics) per 600 milions. Les obres haurien de finalitzar el 2020, un moment clau per la possible celebració del draft d’expansió.

Louisville

Com hem dit, Louisville és una meca del bàsquet americà. Una de les ciutats més grans del país, amb un gran atractiu, no té una franquícia en les quatre grans lligues americanes. Si comptem, a l’NBA actual hi trobem diverses ciutats que compleixen aquests requisits: Portland, San Antonio, Oklahoma City, Memphis, Sacramento, Orlando i Salt Lake City. Un mercat sense pràcticament competència, amb una cultura basquetbolística indubtable i amb el prestigi de tenir un dels majors centres de formació esportiva amb la universitat de Kentucky. Però, a més, comptem amb un estadi modern i llest per acollir una franquícia, el KFC Yum, que ja usen els Louisville Cardinals.

Prop de 800.000 persones viuen a Louisville i més d’un milió al Comtat de Jefferson. El fet de no tenir equips esportius professionals, i un mercat sense competència, juguen al seu favor. Forbes classifica Louisville com el mercat número 54 ª per a negocis i carreres. Amb un ingrés mitjà de $52.114, Louisville s’adapta a la demografia econòmica del lloc perfecte per a tenir un equip. Pel que fa a una edat demogràfica, la ciutat és un ajust perfecte: aproximadament la meitat de Louisville està entre les edats de 18 – 34 i 35 – 54, la demografia principal segons un estudi publicat en 2014. L’agrupació d’equips i la inversió en una metròpolis en creixement és una bona aposta per a la NBA si volen romandre en l’interès del públic juvenil.

Sobre el nom de la franquícia hi ha diverses opcions. Entre les més destacades trobem la de Louisville Colonels, que ja va estar lligat a l’equip de bàsquet de la ciutat que jugava la lliga ABA. En els últims anys a causa de la mort de l’ídol local, Mohammed Ali, s’ha proposat el nom de Louisville Brawlers, a més de Louisville Freedom, en honor al mític gimnàs símbol de la ciutat.

Ciutat de Mèxic

Ciutat de Mèxic és una de les conurbacions urbanes més grans del món. La capital mexicana ocupa el lloc número dinou en la citada llista. Les opcions passen per l’explotació d’un mercat potencialment nacional, que a més compta amb un potent manteniment econòmic (de la mà de Carlos Slim). El nom? Jo em decantaria pels Jaguars de Ciutat de Mèxic, o els Asteques.

A més, hem de citar la presència d’un modern pavelló (México City Arena) que ja ha comptat com a hoste de nombrosos partits de lliga regular.Per contra, hem de citar els greus problemes de desigualtat social del país: més de la meitat de les 120 milions persones que viuen a Mèxic viuen en la pobresa a la fi de 2012, segons un article de Business Insider. Hi ha futur a Mèxic i altres països d’Amèrica Central i Sud, però ara com ara, no sembla una opció factible.

Las Vegas

Si no fos per Adam Silver, Las Vegas continuaria sent una opció molt real. La nova obertura de la lliga a les apostes esportives i el creixement de la Lliga d’estiu de L.V. parla de les grans possibilitats d’expansió. Las Vegas és la trentena ciutat més alta classificada en creixement laboral l’any passat i continua creixent. Amb un ingrés mitjà actual de $53.166, la ciutat compta ja amb els Raiders i un amb nou equip d’hoquei, motiu pel qual pot ser una ciutat més que vàlida per a allotjar un equip de l’NBA.

A més, Las Vegas mou fama i diners. La gent va a Las Vegas per a l’espectacle, i com a mostra de la Lliga d’estiu d’aquest any, la gent vindrà a veure un espectacle de bàsquet també. La presència de l’NBA ha tingut un notable acolliment, com ho demostra l’èxit d’esdeveniments com la lliga d’estiu de la ciutat.

Qualsevol equip estarà segur d’atreure una multitud de gent de les ciutats circumdants. Pensem en totes les suits que seran capaces de vendre als propietaris dels Casinos, els jugadors que estaran interessats a tenir un allotjament en Las Vegas… el Wall Street ‘Bros’. Si, a més, sumem la joventut de la població, amb més de 50% de la població entre l’edat clau de la demografia, Las Vegas pot convertir-se en un paradís de bàsquet.

El draft d’expansió: valoracions finals

Exposats els arguments a favor i en contra, a més de les principals ciutats candidates, és hora de presentar les meves conclusions. En la meva opinió una expansió de la lliga és ara com ara una opció molt real. Adam Silver vol realitzar profunds canvis en l’estructura de la lliga, i la millor manera de fer-los és mitjançantel draft d’expansió.

Econòmicament, ciutats com Seattle, Louisville o Las Vegas semblen més que preparades per a albergar aquestes noves franquícies. Així que a priori el daltabaix econòmic no hauria de ser un perill tan evident com el que si afecta a Ciutat de Mèxic.

A nivell esportiu suposaria una nova oportunitat per a reformar el sistema de conferències de manera més àmplia. El transvasament de franquícies entre oest i est pot ajudar a recuperar certa entitat a l’est (encara que personalment defensi que aquesta diferència comença a ser mínima). Si a més afegim dos aspirants a Playoffs més, trobarem una competició molt més competida i més igualitària. Això és important, ja que el repartiment de beneficis en l’NBA continua sent un tema de primer ordre.

La capacitat de l’NBA de reinventar-se i innovar és una assegurança per a garantir la viabilitat del sistema. Ja ho hem presenciat en el nou format del partit de les estrelles, que encara que continua sent imperfecte, ha sigut un èxit. Confiem que aquestes bones decisions es mantinguin en cas d’una expansió. Perquè sens dubte, totes les parts disposarem d’un nou al·licient per a seguir aquesta meravellosa lliga.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »