Connecta amb nosaltres

NBA

Que passarà amb els Pistons?

Quins són els pròxims passos del nou projecte dels Pistons?

Comparteix

Que passarà amb els Pistons?

Encara que l’NBA ha quedat suspesa i no sabem quan tornarà l’activitat ni que es farà exactament per recuperar els partits perduts ni res de res, considero que no ve malament fer un anàlisi de la situació en què es trobaven els equips amb un futur menys clar de la lliga. És per això que en aquest article tractaré la temporada dels Detroit Pistons fins a l’aturada de la lliga. Sobretot perquè en aquesta passada “Deadline”, els Pistons van fer un canvi de rumb de 180° amb el projecte que tenien fins ara i han començat un període de reconstrucció que era necessari des de feia temps.

Els Pistons van arribar l’any passat a dures penes a Playoffs i van ser escombrats 4-0 pels Bucks. Aquest any semblava que el projecte feia un pas endavant amb les incorporacions de peces com Derrick Rose, Tony Snell, Markieff Morris a una base ja formada per Griffin i l’associació Jackson-Drummond sumat a un seguit de jugadors joves i veterans. Encara que l’esperança es va truncar des del primer moment amb la lesió a pretemporada de Griffin, la seva tarda incorporació a la disciplina de l’equip i el seu mal rendiment a pista per la lesió mal curada. Això va comportar que decidis passar per quiròfan i perdre’s la resta de la temporada. Amb aquesta sensible baixa, els Pistons sabien que ho tenien molt cru per intentar lluitar per les places de Playoffs però ho volien continuar intentant. Encara que les lesions de Jackson, Kennard i les múltiples baixades de jugadors titulars van acabar fent que aquesta opció fos inviable i que aquest equip es quedes abocat a una situació d’incertesa. Per sort, la gerència dels Pistons amb Stefanski al capdavant, no ha volgut veure si la sort els somreia i va decidir tirar pel dret desmuntant els pilars del projecte que havia creat Van Gundy i que Casey havia intentat adaptar a la seva pisarà.

Stefanski ha optat per l’opció sensata, segurament la que s’hauria d’haver adoptat fa un temps. Però com se sol dir, “millor tard que mai”. Alhora cal fer incís que la reconstrucció no ha començat d’un dia per un altre, la gerència portava des de la “Deadline” de 2019 intentant aconseguir peces joves i amb talent pels “assets” de valor. Encara que el que va passar aquest febrer ha estat definitiu.

El traspàs de Drummond als Cavaliers, ha estat l’engranatge que ha fet accelerar aquest procés de reconstrucció, deslliurant la franquícia d’un dels contractes que més lligat de cap i peus tenia l’equip i aconseguint alliberar espai salarial aquest pròxim. Per aquells que ho desconeguin, Stefanski ha aconseguit estalviar-se la “player option” de 28M$ de Drummond per aquest estiu i ha aconseguit 2 jugadors “expirings” suma’t a una segona ronda que mai va malament.

D’aquest moviment se’n poden treure diversos aspectes positius, en primer lloc l’espai salarial mai va malament i menys en un equip on l’any passat no s’arribava ni als 10M$ per fitxar a causa de l’hipotecat que estava l’equip. En segon lloc, segurament Henson acabi sent renovat aquest estiu per uns 5-6M$ (preu raonable) perquè està demostrant que és un bon pivot suplent i Knight encara que ha tingut bons minuts, és probable que acabi en algun altre bon port.
En tercer lloc, la segona ronda ja veurem més endavant en quin nou talent s’acaba convertint i la forma que tindrà per aportar a l’equip, cal recordar que jugadors com Svi o Bruce Brown van ser segones rondes.

Les altres ajudes a l’engranatge de reconstrucció han estat els “buyouts” de Reggie Jackson i Markieff Morris, que han permès als Pistons disposar de més espai salarial, estalviar-se mal de caps dins del vestuari i alhora han donat una oportunitat als joves de la plantilla. Posant a disposició de Casey més minuts de joc que els han servit per reivindicar-se en el que restava de temporada (veurem que acaba passant). D’aquí n’han sortit 3 noms ben destacats, Christian Wood, Sviatoslav Mykhailiuk i el rookie Sekou Doumbouya.

El primer va fer 3 “career highs” seguits en els últims 3 partits de lliga i estava sent el millor jugador de l’equip sense cap mena de dubte després del traspàs de Drummond.

El segon havia estat relegat a la banqueta dels Pistons, des de la seva arriba a Detroit l’hivern passat, però la baixa des de desembre de Kennard li ha permès disposar dels seus minuts, on ha demostrat que té un gran repertori de joc i aquestes bones actuacions li han permès formar part del partit de l’All Star de USA-World on s’enfrontaven els “rookies” i “sophomores”.

En tercer lloc, la jove perla francesa Doumbouya ha estat una de les revelacions de la temporada. En principi com tenia 19 anys i encara estava força verd, anava a passar gran part de la temporada als Grand Rapids (equip de G-League Pistons) però un seguit de circumstàncies (la lesió de Griffin sobretot) han fet Casey requerís dels seus serveis per cobrir les vacants i durant uns 10 partits el rookie va estar demostrant que sabia jugar a basquet d’alt nivell i que mereixia estar a la plantilla. Encara que després d’aconseguir la seva millor actuació davant els Celtics (24/2/1/1), el seu nivell ha baixat considerablement però ho ha continuat intentant en les oportunitats que ha tingut.

A banda d’aquestes revelacions, la resposta de l’equip a la nova situació de la franquícia després de la “Deadline” ha estat digna de veure. Encara que se sabia que l’equip anava a perdre el nombre més gran de partits (tanking), els jugadors s’han deixat la pell en cada moment a pista i han competit fins al final encara que els resultats han estat derrotes en gairebé tots els casos. Aquest fet per mi és molt destacat, perquè ha demostrat que encara que la situació de l’equip era critica, hi ha jugadors a la plantilla amb ganes de menjar-se la lliga i competir cada partit encara que es perdi. Un fet que dóna indicis de què si les coses es fan bé (esperem que si), aquesta reconstrucció no va per llarg i els propers 2-3 anys els Pistons podrien tornar a estar competint amb un projecte interessant.

Alhora aquests Pistons també tenen un as a la màniga, aquesta carta es diu Blake Griffin. I perquè dic això? Perquè Griffin és un “asset” amb un cert valor (quan està sa) i en principi aquest estiu hauria d’estar ja completament recuperat de la lesió. Així que veurem que decideix fer la gerència amb ell però si algun equip està disposat a oferir alguns joves, no veuria amb mals ulls desfer-nos dels seus serveis i aconseguir més talent a desenvolupar.

Veurem com acaba al final aquesta temporada i sobretot que els deparara als Pistons en un futur. Serà important l’elecció que els toqui en el pròxim Draft. Però sobretot per mi, serà més important la renovació de Christian Wood perquè segons sembla, li han sortit força promeses i esperem que no pequin els Pistons de sobrepagar-lo ara que tenen diners al calaix (com va passar amb Drummond).

En definitiva, ve una nova etapa a Detroit i veurem si aquest cop els Pistons poden tornar a tenir un projecte per aspirar a tot i no conformar-se amb una 8ena plaça que els torni d’una ventada a Michigan.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »