Connecta amb nosaltres

NBA

5 sobrereaccions (adequades?) a l’inici de l’NBA

Primeres conclusions precipitades de la temporada.

Comparteix

5 sobrereaccions (adequades?) a l’inici de l’NBA

La temporada NBA ja ha començat, i de quina manera. Les franquícies ja han disputat entre dos i tres partits i, a hores d’ara, queden només cinc equips invictes. No portem ni una setmana de competició, però ja hem pogut comprovar diversos detalls interessants. Alguns són transitoris i altres poden convertir-se en una constant de la temporada.

És per això que, ara que podem, hem d’aprofitar per sobrereaccionar abans que la normalitat i la lògica s’apoderin de la temporada. Aquí teniu les primeres conclusions precipitades de l’NBA:

  • Els Warriors són pitjors del que ens pensàvem

No carburen. Els Golden State Warriors de Curry i D’Angelo Russell no estan aconseguint capgirar la situació. Les dues derrotes en els dos primers partits -especialment dolorosa la segona- evidencien una manca de talent i profunditat que, sense una idea de joc aplicable al context, resulta difícil de paliar.

No estan anotant (percentatges en tirs de camp pròxims al 30%) i no estan a un nivell defensiu òptim. Hi ha qui diu que és un equip massa condicionat pel seu passat i hi ha qui diu que quan passin uns quants partits podrem veure realment quin és el marge de millora de la plantilla actual, però tothom conflueix en un punt comú: ha d’haver-hi algun factor que canviï la dinàmica.

Kerr, Green i Curry ja han advertit davant de la premsa en diverses ocasions sobre la complexitat de la temporada. Els Warriors necessiten la irrupció d’algun dels “convidats de pedra” de la plantilla per tal de mantenir el pols a les potències de l’oest. Bé, necessiten això i que Curry faci màgia amb la regularitat que ens té habituats. Hi seran.

  • Miami meravella…i falta Butler

Miami Heat ja ensenya les urpes. La victòria contra els Milwaukee Bucks, amb èpica i sense Butler, va ser un cop de puny damunt la taula per partit d’una plantilla que desitja continuar competint i deixant el llistó ben amunt. El descobriment del base Kendrick Nunn (qui ens hauria dit als seguidors del bàsquet universitari que aquest noi tindria un inici de carrera com el que està vivint), sumat  al fenomen Herro i a la veterania del nucli, està sent fins ara la principal sorpresa de la temporada.

Quan torni Butler, que està de baixa celebrant la paternitat, tot es posarà en ordre. La simbiosi entre estrella i franquícia és excel·lent. Butler, a més, aportarà als Heat la petita punta de talent que els falta, així que els de Spoelstra seran més perillosos en atac. Miami pot ser una de les forces principals de la conferència est.

  • Andrew Wiggins té alguna cosa

Els Timberwolves encara no han perdut aquesta temporada. De la mà d’un Karl Anthony Towns en mode MVP i gràcies també al sanejament intern del GM Gerson Rosas, els Wolves han convertit l’esquema de Saunders en un esquema eficient. Llancen de tres i guanyen partits. Bé, llancen de tres…amb excepcions.

Com de costum, l’excepció (cada vegada més habitual) és Andrew Wiggins. És curiosa la bipolaritat de Wiggo en aquest inici de temporada: durant els primers 36 minuts del partit es dedica a jugar de manera poc efectiva i es mostra erràtic, mentre que en els moments d’exigència fa el pas endavant que fa tant temps que se li reclama. Ahir, contra Miami, va resoldre l’enfrontament amb tres triples consecutius (MIRACLE!) i amb accions resolutives. Éd un misteri.

Wiggins ha de decidir si agafa o no el darrer tren de la transcendència. Sembla que jugui amb desgana, sense ser conscient del seu potencial (que és enorme), i això és un problema immens per a aquells que van apostar per ell. Towns necessita un aliat i Wiggins té el talent per acceptar aquest paper. Ho farà de manera regular?

  • Anthony Davis no té rival

Els Lakers estan jugant de manera prou convincent en aquest inici de temporada. Més enllà de la derrota contra els Clippers en una segona part dramàtica, els de Frank Vogel transmeten la sensació de tenir clar a què volen jugar. LeBron James ha recuperat l’explosivitat, Dwight Howard va fent, els “bases” no molesten, Danny Green fa el que se li demana amb un magnífic encert i Anthony Davis demostra per què el seu perfil és vital.

L’ex dels Pelicans és la principal amenaça executora d’aquests Lakers. Juga de quatre, que és el que va demanar/exigir, però no ho fa adaptant-se al cinc sinó que ho fa pensant en el seu desenvolupament personal. Anthony Davis és el líder en volum i encert en joc al pal baix de l’NBA ara mateix (11 possessions per partit, 1’09 punts per possessió). Aquesta virtut és precisament la que fa que els Lakers siguin temibles. Bé, aquesta i LeBron.

  • Trae Young i Luka Doncic, la pròxima rivalitat històrica de l’NBA

Són dos jugadors espectaculars. Indescriptibles. Trae Young i Luka Doncic han reprès la seva pugna de la temporada anterior exactament allà on la van deixar i estan més que decidits a continuar rivalitzant i demostrant que l’NBA del futur, mai més ben dit, passa per les seves mans. I ja sabem que el futur, en algun moment, esdevé present.

Registres pròxims al triple-doble, líders ambdós en intervencions de l’NBA i una sensació d’incidència directa brutal. Són jugadors pels quals val la pena condicionar sistemes col·lectius perquè, més que res, et garanteixen una millora de l’entorn. Com passa sempre, el millor que podem fer és evitar comparar-los i limitar-nos a gaudir-los. Han necessitat menys d’una setmana per demostrar que els seus projectes, a mig termini, seran candidats a tot. I ells també ho seran.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »