Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Les notes de l’Eurolliga

Posem nota als equips Eurolliga després de sis jornades.

Comparteix

Les notes de l’Eurolliga

L’evidència més gran que hi ha és que el temps passa. I ràpid. I si n0, penseu en l’Eurolliga: fa quatre dies sortia la guía d’Esmaixada sobre la competició, i tothom parlava de si era o no la millor edició de la història. I ara, com si res, ja s’ha disputat una cinquena part de la temporada regular. Tot això, per dir-vos que ens disposem a posar nota a l’inici d’Eurolliga de cada equip, amb format de l’ESO, que per això som joves.

Excel·lent

FC Barcelona. (5-1)
Sí, és l’equip que millor s’ha reforçat d’Europa i el gran protagonista del mercat estival, però ni els més optimistes s’esperaven veure als de Pesic al capdamunt la classificació després de 6 jornades, amb tan sols una derrota. I més, si tenim en compte les baixes en la posició de base (Heurtel, després Pangos, també Delaney…). Ha guanyat els partits que tocaven (i que acostumen a ser els més perillosos) amb Estrella Roja, Alba Berlín, València i Zenit, i va sumar una victòria de gran valor contra un rival directe com l’Anadolu Efes. L’impacte de Mirotic ha sigut immediat i amb Davies forma la millor parella interior de la competició. Amb millors resultats que joc, ara toca veure com gestionarà la primera derrota encaixada a Milà.

CSKA. (5-1).
Perdre en un mateix estiu a De Colo, Higgins i al Chacho Rodríguez no feia augurar una bona temporada pels d’Itoudis, que semblava que enguany baixarien un graó: la majoria d’experts els ficava fora dels 4 primers llocs. Però els russos estan funcionant com una màquina perfectament lubricada, amb un James que s’ha adaptat a la perfecció (19’2 punts) i un Hillard que ha fet un pas endavant (15’3). La baixa de Clyburn per tota la temporada és un cop dur, i veurem qui porten per substituir-lo. La derrota a casa davant Olympiacos, l’única nota negativa d’un equip que ha demostrat que s’ha de seguir comptant amb ells.

AX Armani Exchange Milà. (5-1)
Hi havia poques esperances en el nou projecte italià, que un any més presentava molts canvis i amb qui la gent no hi confiava després de fracassar any rere any amb grans plantilles. Amb el retorn de Messina com a entrenador (i president), els fitxatges tampoc eren especialment il·lusionants, amb el Chacho Rodríguez i Scola com a referents, molt veterans i generant dubtes. Però ambdós s’han erigit, juntament amb Micov, amb els líders de l’equip, i amb la gran defensa que caracteritza els equips de Messina, han donat un cop sobre la taula demostrant que aquest any sí que van en serio.

Notable/Excel·lent

Zalgiris. (3-3)
Enèsim miracle de Jasikevicius. Un estiu més els lituans van perdre als seus millors jugadors, però han tornat a demostrar una capacitat única per a reinventar-se, amb una capacitat competitiva que els fa ser un rival incòmode per a tothom. Després d’un mal inici (0-2), s’han carregat al Reial Madrid i al Fenerbache (a domicili), dos dels grans favorits al títol, i amb un balanç de 3-3 es troben, un any més, en posicions de playoff. Impossible no estimar-los.

ASVEL Villeurbanne. (3-3)
Per qualitat, el pitjor equip de l’Eurolliga. El club de Tony Parker era el principal candidat a ocupar l’última posició de la classificació, i pocs els donaven més de 5 victòries. De moment, ja en sumen 3, el mateix nombre de derrotes. Amb un renascut Diot, els francesos han mostrat dues cares molt diferenciades: intractables a casa, derrotant a Panathinaikos, Olympiacos i Baskonia; a fora els costa molt més competir (derrotes a Munic, Kaunas i València). Una cosa ha quedat clara: seran pocs els que puguin sortir de l’Astroballe amb una victòria.

Khimki. (4-2)
Hi havia dubtes sobre com sortiria l’experiment de rodejar Shved de grans jugadors, i de moment el resultat és positiu: 4 victòries i 2 derrotes, amb l’estrella russa rendint al seu nivell habitual (21’2 punts i 6 assistències per partit). Les baixes per lesions ens han privat de veure el sostre de l’equip i falta veure com encaixarà Mozgov, però fins ara el rendiment és notable, amb l’única taca de la derrota al camp de l’Estrella Roja, i amb victòries contra rivals directes per entrar a playoff com Baskonia, Maccabi o Panathinaikos.

Maccabi. (4-2)
Un altre dels històrics de la competició que generava molts dubtes, fruit dels canvis en la plantilla i a les males temporades anteriors. Però sembla que aquest pot ser l’any dels de Sfairopoulos, que, liderats per Wilbekin i Casspi, estan mostrant la seva millor versió en aquest inici de curs. A banda de les victòries (amb menció pel 65-90 al camp d’Olympiacos), la nota més positiva és que s’han competit tots els partits, i només un triple de Carroll sobre la botzina ha impedit que estiguin liderant la classificació. La capacitat físic i la gran varietat de recursos ofensius, els fan un dels clars candidats a lluitar per a les primeres posicions.

Notable

Bayern. (3-3)
Els alemanys han aprofitat que disputaven 4 dels 6 primers partits a casa per sumar 3 victòries que els mantenen en la lluita per entrar pels playoff, el gran objectiu del club, que aquest any semblava més complicat veient com s’havien reforçat els seus rivals. Amb Monroe adaptat i rendint a un bon nivell (14’2 punts i 6’3 rebots), s’estan caracteritzant per la seva irregularitat: capaços de derrotar al Milà (únic equip que ho ha fet) i al Madrid a casa, es van enfonsar en l’última jornada a Vitòria, perdent el partit i segurament l’average contra un rival directe.

Anadolu Efes. (4-2)
L’actual subcampió de l’Eurolliga no va començar amb bon peu la temporada, caient a casa amb un rival directe com el Barça, i patint per superar a l’Alba a la pròrroga. Amb el retorn de Larkin, i a l’espera del de Moerman, els d’Ataman han anat millorant amb el pas de les jornades fins a encadenar 4 victòries seguides (Alba, València, Madrid i Estrella Roja), una ratxa que es va trencar al camp del Panathinaikos. Si la parella Micic-Larkin continua rendint al seu nivell, tornaran a ser un dels equips més forts de la competició.

KIROLBET Baskonia. (3-3)
Els de Perasovic han superat un calendari inicial duríssim, amb 4 dels 6 partits fora de casa. La victòria inicial a Kaunas va donar oxigen a l’equip, un altre any afectat per les baixes, i a casa s’ha mostrat intractable: +16 contra Olympiacos i +33 contra Bayern. Com a nota negativa, la derrota al camp de l’ASVEL és de les que poden pesar a final de temporada, i la sensació d’haver desaprofitat una oportunitat d’or en la seva visita al Fenerbache, sent l’únic equip que ha perdut contra els d’Obradovic.

Panathinaikos. (3-3)
Un any més tornaran a competir per entrar en les últimes posicions que donen accés als playoff, però falta veure si no faran curt. Calathes continua sent el cap d’operacions de l’equip (14’3 punts i 9’2 assistències), i Fredette s’ha adaptat bé en el seu salt a Europa (14’5 punts en 22 minuts de joc). Thomas i Wiley segueixen al bon nivell del curs passat i Rice està rendint bé com a revulsiu des de la banqueta, però semblen poques armes per a aspirar a grans cotes. Han complert contra rivals inferiors com l’Estrella Roja i el Zenit i acaben de sumar una victòria important contra l’Efes, però la derrota al camp de l’ASVEL i la pallissa encaixada amb el Khimki (103-86) deixen dubtes.

Crvena Zvezda. (2-4)
Un altre equip que aixecava dubtes per l’escassa qualitat de la seva plantilla, però han tornat a demostrar que a la seva pista seran forts: hi ha derrotat a Fenerbache i Khimki i van complicar-li la vida al Barça. A fora han caigut en tres pistes difícils com les de Panathinaikos, Maccabi i Efes, però si els veterans Baron, Gist i Perperoglou continueu rendint a aquest nivell, no ocuparan les últimes posicions de la classificació.

Zenit. (2-4)
Un dels equips que més canvis va fer en la seva plantilla, fitxant jugadors de qualitat per fer front al seu debut a l’Eurolliga. Hi havia dubtes de com encaixarien tantes cares noves i del rendiment de la parella Albicy-Renfroe en una competició com aquesta, però exceptuant la seva estrena a Berlín, han demostrat que si tenen el dia poden competir contra qualsevol. Les seves dues victòries han arribat a fora de casa (Olympiacos i Zalgiris), i si a Ayón li aguanta el físic, poden donar molts ensurts al llarg de la temporada.

Suficient

Reial Madrid. (3-3)
Es fa estrany veure als blancs fora de les posicions de playoff, però la cosa podria ser pitjor si Carroll no arriba anotar un triple sobre la botzina per tombar al Maccabi. Imbatuts a casa, el seu rendiment ha deixat molt que desitjar lluny de Madrid, perdent de forma clara tots els partits, sent el de l’Efes l’únic que entrava dins el previst. Les derrotes a Kaunas i Munic els hi poden sortir molt cares en el seu objectiu d’entrar entre els quatre primers. Amb només 6 jornades ja s’ha vist que a Laprovittola l’Eurolliga li queda gran, però la part positiva és que, estan molt lluny de la seva millor versió, estan a només un partit del quart classificat.

Alba Berlín. (1-5)
Pot sorprendre aprovar un equip amb aquest balanç, però és que els d’Aíto afronten aquesta temporada amb una plantilla que no seria favorita per guanyar l’Eurocup. A això, s’hi ha de sumar múltiples lesions d’homes importants, i tot i així no han deixat males sensacions exceptuant els partits contra el Barça i el CSKA. Es van estrenar apallissant al Zenit, van caure a la pròrroga al camp de l’Efes (106-105) i van tenir contra les cordes al Milà (78-81). A Madrid van aguantar tres quarts, i amb una mica de sort en els instants finals podrien haver sumat alguna victòria més. La temporada se’ls pot fer llarga.

Insuficient

Olympiacos. (2-4)
Si la temporada passada va acabar com el rosari de l’aurora, amb l’equip fora de playoff, aquesta no ha començat millor. Primer equip a canviar d’entrenador, sense Blatt no han millorat massa les coses. És d’esperar que l’equip millori amb els nous fitxatges, però si Spanoulis i Printezis continuen amb tant protagonisme, el sostre de l’equip és molt baix. El rendiment de l’equip ha sigut terrible en molts moments, i només en la sorprenent victòria al camp del CSKA han mostrat una versió d’equip gran. Ni a casa, on abans eren un equip gairebé insuperable, estan rendint com s’esperava, com demostren les derrotes amb el Zenit (-9) i Maccabi (-25). A aquests dos partits, s’hi suma la mala imatge mostrada al camp de l’ASVEL (-19) i el Baskonia (-16).

València Basket. (1-5)
De la il·lusió a l’amargura en poc més d’un mes. Aquest ha sigut el canvi del València en el seu retorn a l’Eurolliga, i és que a l’estiu, amb la plantilla confeccionada, es confiava a poder lluitar per entrar als playoff. Res més lluny de la realitat en aquest inici: cuers amb una sola victòria aconseguida en l’última jugada patint contra l’ASVEL. Amb un molt mal inici, sense competir els dos primers partits contra CSKA i Olympiacos (-51 punts de diferència en el global dels dos), l’equip ha millorat lleugerament la seva imatge en les darreres setmanes, però hauran de canviar moltes coses si no volen que, el que havia de ser una alegria, es converteixi en un martiri. Hi ha qualitat per estar més amunt.

Fenerbache. (1-5)
El gran fracàs d’aquest inici de temporada. Ningú s’imaginava veure als d’Obradovic amb una sola victòria i ocupant la penúltima posició de la classificació després de sis jornades. I és que, si a un equip amb Sloukas, Vesely, Kalinic, Datome i companyia hi afegeixes a De Colo, el converteixes automàticament en un dels grans favorits al títol. Però el rendiment de l’equip està sent lamentable: segon pitjor atac de la competició (quedant-se amb 56 contra l’Estrella Roja i 55 contra Maccabi), ha caigut ja contra els serbis i a casa contra el Zalgiris, sumant només una victòria contra Baskonia, i sense competir contra Milà o Maccabi. Amb De Colo sent l’únic jugador rendint al seu nivell (22’3 punts), mai s’havia vist a Obradovic tan superat. La temporada és llarga i tenen marge, però si no milloren aviat poden veure com es complica la seva presència a playoff. Un desastre que pot ser històric.

 

ACB Photo

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »