Connecta amb nosaltres

NBA

Mavs: com estan encaixant Doncic i Porzingis?

Luka Doncic i Kristaps Porzingis estan liderant un inici fantàstic dels Mavs.

Comparteix

Mavs: com estan encaixant Doncic i Porzingis?

Ai, aquests Mavs. Els Dallas Mavericks són una de les grans sensacions de l’inici de l’NBA. Moltes temporades després, de la mà d’un Luka Doncic que continua en la seva línia i amb l’aportació esperançadora d’un Kristaps Porzingis sorprenentment integrat a la dinàmica col·lectiva des del primer dia, l’equip de Rick Carlisle acumula un balanç positiu de 2-0. És inici de temporada i els equips encara estan ajustant mecanismes i posant-se a to, però el que hem vist fins ara és que la franquícia més europeïtzada d’Estats Units ja està ensenyant-nos les urpes al mateix temps que traça el pla preestablert. Tot va sobre rodes.

Doncic-Porzingis: una parella que viu del desajust i del pick and pop

L’ABC del bàsquet, segons els puristes, es regeix majoritàriament per aquest concepte: si tens un petit hàbil i un gran letal, l’atac està resolt. Doncs bé: dins de la modernitat d’uns Mavs ultrafuncionals, aquesta és l’essència del sistema. Doncic i Porzingis són els dos jugadors encarregats de marcar la pauta de l’atac i de decidir quin és el rumb que segueix cada possessió. La primera opció de Doncic, en cas de no poder resoldre, és trobar la manera d’habilitar el letó.

En la seqüència adjuntada a continuació podem comprovar clarament la finalitat de cada escomesa dels de Carlisle: trobar desajustos. El bloqueig entre Porzingis i Doncic es tradueix en dos desajustos: el de Porzingis amb un exterior i el de Doncic amb un jugador encara feble i inexpert com Isaac Bonga. Per si això fos poc, encara es genera un nou detall que fa que els Mavs siguin exponencialment més perillosos: el pop de Porzingis. No és un llançament especialment complex i tampoc acaba dins de la cistella, però sí que val la pena perquè ens permet reviure la mecànica de Porzingis i tenir ben present que l’ex ACB té una combinació única de físic i tècnica que el converteix en un jugador amb l’skillset d’un aler al perímetre. És un escàndol la velocitat de càrrega (i l’alçada del llançament).

El bloqueig, però, no és només la base de la connexió de Doncic i Porzingis sinó que també ho és de la resta de l’esquema. Com vam veure la temporada passada, gran part dels contexts propicis per a Doncic deriven de situacions en les quals s’alia amb un company ja sigui per aconseguir un emparellament favorable o per exercir de facilitador. Els Mavs han afegit al repertori una vessant del joc que no havíem vist la temporada passada, que és que Doncic rebi la pilota després d’haver oxigenat.

El que passa després, això sí, és pràcticament idèntic al que hem vist des que ha fet el salt a l’NBA: busca descaradament quedar-se amb l’interior menys dinàmic, l’hipnotitza amb el bot i es fabrica un tir que només poden anotar amb certa consistència els escollits. A aquestes alçades de la pel·lícula, Doncic ja està familiaritzadíssim amb la generació per volum.

Tornem a Porzingis. En aquesta acció, novament de pick and pop, podem mig intuir-hi la por del rival a l’amenaça del letó. Anota un llançament des de la simple superioritat en qualitat i condicions, però el que veritablement condiciona la defensa de Bryant és la sensació que podria haver deixat anar la pilota a terra amb total naturalitat i que difícilment l’hauria pogut frenar. En uns Mavs mancats de generadors secundaris (Brunson és un dinamitzador i Wright allibera però ha de centrar-se en la protecció de Doncic), la presència d’una alternativa autòtrofa com Porzingis sumarà moltíssima imprevisibilitat al sistema. Té un perfil especial.

I aquesta darrera jugada ens servirà per enllaçar la resta d’aspectes pendents. Veiem dues coses: la capacitat de Doncic per absorbir defensors i deixar anar la pilota (magnetisme pur i dur) i el desajust amb potes que és Porzingis. En aquest cas sí que és cert que es troba al pal baix amb un Ingram inferior físicament que a més mai ha jugat bé com a quatre defensiu, però la plasticitat del moviment és descomunal i a més concedeix un nou registre als Mavs que tocarem més endavant.

Doncs això, que són molt bons.

Aquí tenim la carta de tir de Doncic i Porzingis fins ara. És molt simple: o bé llancen de tres o bé busquen la zona més pròxima a la cistella. Han suprimit en gran mesura la mitja distància (franja en la qual tenen un fantàstic 0% conjunt) amb l’objectiu de castigar concessions per via de l’eficiència. Aquesta idea de joc, que a més aglutina el rang d’acció en la zona central del parquet, permet que hi hagi una millor ocupació d’espais i que tingui molt sentit la presència de canoners com Seth Curry. De moment, la proposta dels Mavs és modèlica.

Cal destacar l’eficàcia en catch and shoot frontal de Porzingis. A dia d’avui Porzingis és el líder de l’NBA en aquesta faceta. La carta de tir ho reflecteix a la perfecció. Doncic és un facilitador excel·lent.

Doncic segueix el camí de Harden i Porzingis s’apropia de la zona

En aquest apartat del joc dels Mavs ens hi centrarem en un altre article, però cal destacar dues coses de la llibreta de Carlisle: Porzingis pràcticament mai queda exposat al desajust al perímetre i s’ha convertit des del primer moment en el rim protector de l’equip fent que Maxi Kleber sigui el corrector perimetral. De moment, dins de tot, i sabent que tindrà flaqueses a mesura que avanci la temporada, el plantejament funciona: Porzingis té un 2’3 de DBPM (molt més indicatiu que el defensive rating perquè medeix concretament les accions d’un mateix) i una mitjana de 3 taps per partit (estadística superficial perquè un tap pot derivar de mil factors previs).

Per altra banda, Doncic segueix el camí de Harden també en defensa. Això vol dir, bàsicament, que està habituant-se a fer-se càrrec del forward menys exigent i a situar-se en disposició d’interior. No estar pendent de la defensa on the ball li permet potenciar una faceta especialment positiva de la seva capacitat defensiva: la lectura del context. Doncic ha de tendir a dominar els abandonaments defensius i les línies de passada. Aquesta serà la seva eficiència defensiva particular.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »