Connecta amb nosaltres

NBA

NBA: quatre consagracions de la temporada

Parlem de jugadors que s’han fet un lloc a l’NBA aquesta temporada.

Comparteix

NBA: quatre consagracions de la temporada

La temporada 2019/2020 es troba suspesa per la pandèmia vírica que ens afecta des de fa setmanes, però continua havent-hi molta matèria per analitzar. Una branca interessant del que tenim pendent és la dels jugadors que aquesta temporada s’han fet un lloc a l’NBA de manera definitiva. Ens referim a jugadors que no són estrelles però que, sigui pel context o per una superació individual inesperada, s’han guanyat un lloc als esquemes principals dels tècnics.

Els jugadors que mencionarem han esdevingut complements de luxe i solucions puntuals per descongestionar el sistema. És per això que hem establert un filtre: els jugadors seran d’equips que estiguin a la part alta o en la lluita per accedir a la fase final. Excepte un.

Duncan Robinson- Miami Heat

Duncan Robinson, que ja té 25 anys, ha gaudit d’una presentació en societat immillorable. No li busqueu cap posició: ell és un tirador. Un assassí del perímetre, més ben dit. A les mans d’Eric Spoelstra, un tècnic especialista en optimitzar les prestacions dels jugadors aparentment limitats i en maximitzar-ne el rendiment fins a uns nivells incalculables, l’exterior format a Ole Miss s’ha convertit en una arma de destrucció massiva que no fa més que incentivar l’ús i abús del hand off (beneït Bam Adebayo).

Duncan Robinson ho tenia tot per ser el primer jugador no anomenat Stephen Curry o James Harden en convertir-se en el màxim triplista de la temporada en els darrers anys. Aquesta dada contribueix a engrandir la seva gesta, però encara n’hi ha de més espectaculars: té el millor % en triples de l’NBA entre perfils de volum (en llança 8’4!) -44’8%-, amb un USG% de 15’8%. La temporada de Duncan Robinson és el paradigma de l’eficiència, l’eficàcia i l’efectivitat. I de pas, òbviament, també és l’enèsima genialitat de Pat Riley i Spoelstra.

Alex Caruso- Los Angeles Lakers

El cas d’Alex Caruso és un cas completament especial. El particular exterior dels Lakers ha passat de ser una figura extravagant i simpàtica d’una franquícia habituada a la derrota -en els darrers temps- a ser un dels jugadors que, estadísticament parlant, millor s’ajusta al joc de LeBron James. I ja se sap que en un projecte dominat per un líder com LeBron James, els jugadors que beneficien el sistema estan condemnats a convertir-se en peces clau.

Caruso transcendeix les estadístiques. És un jugador que puntualment aporta en generació de joc oxigenant l’espai i alliberant LeBron, que passa gran part dels minuts cercant espais i ampliant la pista i que, per damunt de tot, té una consigna: potenciar l’equip des del sacrifici i els intangibles. Els intangibles només són perceptibles en equips que tenen material per guanyar i que necessiten trobar un plus, i és per això que perfils com el seu són tan valuosos.

El sostre de Caruso no és alt i, evidentment, no és un jugador imprescindible. La qüestió, però, és que quan la inèrcia és positiva aquests jugadors creixen. I els Lakers, a nivell esportiu, són un valor a l’alça.

Terence Davis- Toronto Raptors

Una nova gran obra dels Toronto Raptors. Si bé la franquícia canadenca és una de les millors descobrint talent i peces funcionals en llocs totalment inhòspits (Van Vleet, sense anar més lluny), el que ha fet Nick Nurse amb un jugador fora del radar és espectacular. No hem d’oblidar que a l’inici de la temporada, quan el tècnic dels Raptors i de la selecció canadenca va detectar símptomes de possible autocomplaença i poca tensió en el nucli dur de la plantilla, no va dubtar en escurçar la rotació i donar entrada als jugadors amb la panxa buida i la fam de victòria intacta. Un d’ells era aquest rookie: Terence Davis.

Més enllà del que pugui acabar aportant en un futur a l’equip o a l’NBA, Terence Davis ja ha demostrat que està preparat per oferir a Nick Nurse el que n’espera: profunditat i compromís. La maduresa en la presa de decisions i la capacitat per produir el que se li exigeixi partint sempre d’un ús limitat són, precisament, les característiques requerides per fer-se un lloc en un aspirant al títol.

Christian Wood- Detroit Pistons

És l’excepció de l’article. I ho és per aquestes raons:

Des de l’adéu d’Andre Drummond, estandard del projecte dels Pistons durant els darrers anys, l’interior modern que no fa tant era tallat per les franquícies que apostaven per ell s’ha convertit en una autèntica peça de valor de cara a l’estiu que ve -que no comptarà amb grans noms-. No en parlarem ara, però Christian Wood hauria de ser una renovació prioritària a Detroit.

Wood és un interior intens, amb rang de moviments i que ha pogut créixer en el marc d’un equip que vaga sense rumb i que, sense cap objectiu competitiu, necessitava trobar algun jugador que exercís de referent i que donés sentit a l’estructura dirigida -de moment- per Dwane Casey. L’aire fresc que ha proporcionat l’ex dels Pelicans a la franquícia de Michigan és valuosíssim a mig termini.

Evidentment, hem de ser cauts amb l’evolució de Wood. Porta tot just una desena mal comptada de partits rendint a nivell d’estrella i no és qüestió de llançar la casa per la finestra per un jugador que encara no ha mostrat continuïtat suficient com per guanyar-se la credibilitat. Cal veure quines franquícies estan disposades a apostar decididament per ell i per quines xifres estan disposats a fer-ho ja que, en el pitjor dels casos, podria ser l’origen d’un nou projecte hipotecat. Els Pistons hauran d’estudiar fredament la situació.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »