Connecta amb nosaltres

NBA

NBA: quatre jugadors que han fet un pas enrere

Parlem de jugadors que han fet un pas enrere aquesta temporada.

Comparteix

NBA: quatre jugadors que han fet un pas enrere

La temporada 2019/2020 es troba suspesa per la pandèmia vírica que ens afecta des de fa setmanes, però continua havent-hi molta matèria per analitzar. Una branca interessant del que tenim pendent és la dels jugadors que aquesta temporada s’han fet un lloc a l’NBA de manera definitiva. Ens referim a jugadors que , sigui pel context o per una involució dolorosa i inesperada, han fet un pas enrere respecte al rendiment o a les expectatives generades en temporades anteriors.

Els jugadors que mencionarem estaven destinats a créixer i/o a incrementar les prestacions dels seus equips. És per això que, entenent que cada franquícia viu una situació diferent, no establirem cap filtre a l’hora de contextualitzar cada dinàmica.

Lauri Markkanen- Chicago Bulls

La temporada dels Bulls ha estat realment decebedora. Només hi ha hagut una bona notícia, i aquest és el pitjor imput que pot rebre un projecte que es troba en una fase tan avançada de la reconstrucció. A més, si hi ha un jugador a l’ull de l’huracà pel seu rendiment, aquest és Lauri Markkanen.

Markkanen ha involucionat per diversos factors. Un d’ells és les lesions, que l’han obligat a estar allunyat de la pista durant força mesos i que, a més, mai l’han deixat en pau durant les temporades anteriors. La sensació que Markkanen és un jugador propens a ser baixa inquieta la gerència. S’especula també amb que l’equip mèdic dels Bulls va relativitzar excessivament els problemes físics del finès i que, durant molts partits, va estar jugant sense estar al 100%. Aquesta no és l’única raó.

El que més sobta de Markkanen és que, després d’haver demostrat en algunes fases que està capacitat per ser una amenaça ofensiva i que quan ell intervé els Bulls són millors, continua sense tenir la motivació suficient per ser incident en el joc de l’equip. Markkanen té massa interioritzada la funció de jugador encarregat d’obrir la pista i llançar triples i per això, a part de raons tàctiques, ha fugit de la transcendència. Si a això li sumem que els Bulls han limitat el ritme del joc amb el pas dels partits i que una de les gràcies de Markkanen on ball era la capacitat per conduir en transició, el resultat és un jugador desubicat en un sistema rupestre.

Julius Randle- New York Knicks

Julius Randle és un jugador que la temporada passada estava a mig camí entre ser una estrella i ser un jugador potenciat pel caos d’un sistema desestructurat. Precisament per això, per aquesta dualitat, els Knicks van posar-se al capdavant en la lluita per firmar-lo. Si els sortia bé i sabien com encaixar-lo, segurament seria un jugador de nivell All Star en una conferència afeblida i gradualment rejovenida. Mesos després, podem afirmar que els Knicks no han sabut gestionar el paper i el rol de Julius Randle.

Julius Randle manté unes prestacions numèriques notables, però el seu impacte en la cultura dels Knicks no ha estat beneficiós. No ha estat capaç de plasmar els punts i rebots en victòries i ha agafat unes quotes de protagonisme que pertanyien a RJ Barrett i als altres joves. No hi ha cap dubte sobre la projecció de Julius Randle i tampoc sobre el seu talent, però sí que és qüestionable si es troba en un punt de la seva carrera compatible amb la dinàmica d’uns New York Knicks precaris.

Buddy Hield- Sacramento Kings

El cas de Buddy Hield és un cas especial. El jugador dels Kings va firmar un contracte de jugador de taula mitjana-alts (94×4) fa no massa per tal de certificar la seva continuïtat a Sacramento i ha guanyat el concurs de triples de l’NBA, però s’ha vist destinat a ocupar el rol de sisè home després d’haver estat designat inicialment titular. La temporada dels Sacramento Kings de Luke Walton és molt irregular i el comportament de Buddy Hield, que els insiders afirmen que ha provocat alguna fricció interna, pot ser un dels detonants d’un gir de guió del projecte.

Paradoxalment, els millors minuts dels Sacramento Kings -que teòricament faran tard per entrar als PO- han arribat amb ell a la banqueta (jugant minuts importants i assumint força volum, sí) i amb Bogdan Bogdanovic partint des de l’inici. Un dels factors que motiven aquesta evolució positiva és que parlem d’uns Kings que han pausat el joc, però aquesta filosofia és contracultural si l’extrapolem a la naturalesa de les dues referències del projecte de futur (Fox i Bagley) i a les condicions del jugador que més cobra de l’equip i que excel·leix en una faceta decisiva -triple- (Buddy Hield). Quin recorregut té un projecte que ha explotat desnaturalitzant-se?

Rajon Rondo- Los Angeles Lakers

Els Lakers estan en una situació excel·lent a nivell esportiu. En l’article adjuntat a l’inici d’aquest citàvem Alex Caruso com una de les sorpreses agradables de la temporada, i un dels motius pels quals es nota el seu bon rendiment és perquè el creador de joc titular no està rendint a l’alçada del que se n’esperava. Rajon Rondo, un base històric de l’NBA, és un dels pocs jugadors desdibuixats en l’engranatge pràcticament perfecte que ha organitzat Frank Vogel.

Rajon Rondo és un jugador que té poc sentit com a complement generador de LeBron. RR en la seva màxima expressió, que ja fa temps que no la veiem i que segurament no la tornarem a veure, és un director de joc extraordinari que gaudeix potenciant el ritme de l’equip des de la conducció. Aquesta temporada, en la línia de les anteriors, s’ha vist obligat a fer una reconversió a perfils de menys ús i més producció exterior, però no ha estat a l’alçada perquè no és el seu estil. Els seus minuts com a generador únic han estat, en molts partits, coincidents amb les pitjors fases dels Lakers.

Ja sabem, però, que quan arriben els PO Rajon Rondo és una altra història.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »