Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Obradovic-Fenerbahce, un matrimoni a les portes de l’abisme

El Fenerbahce de l’incombustible Obradovic comença a tenir problemes importants.

Comparteix

Obradovic-Fenerbahce, un matrimoni a les portes de l’abisme

Si a algú li diuen fa uns mesos després de que Gherardini, el GM de l’equip turc, signés Nando De Colo i Derrick Williams, que el balanç seria d’una victòria i cinc derrotes quasi segur que ningú s’ho hagués cregut. Doncs aquesta és la sorprenent realitat que té Fenerbahce, si no el favorit un dels 3 favorits a alçar el trofeu a la F4 de Colònia.
La victòria va ser contra Baskonia i en un partit força igualat però amb 39 punts del flamant fitxatge De Colo, que venia a més de fer una copa del món força bona. Madrid, Estrella Roja, Milà i Maccabi no han deixat que els turcs guanyessin a la seva pista, mentre que el sorprenent però sempre competitiu Zalgiris de Saras va assaltar l’infern turc per endur-se un valuosíssim triomf.
Ara toca reflexió profunda i anàlisi i per això cal fer ús del bisturí per veure quins són els problemes reals de l’equip del laurejat Obradovic.
Primer retrocedim uns mesos en el temps, situem-nos a l’estiu per analitzar els moviments. Estiu confós i convuls, amb rumors de que les nòmines no anaven al dia, una possible fuga de Gherardini a Milà a petició de Messina.. incertesa. I de sobte arriba una de les bombes de l’estiu: quan tot semblava que aniria a la NBA o a Madrid, Nando De Colo signa pel Fenerbahce a raó d’uns 2,5 milions per temporada amb un contracte de dues temporades. A partir d’aquí els turcs comencen a pujar com l’espuma als “power rankings” ja que el salt de qualitat del seu perímetre és sensacional.
A l’estiu la directiva de Fenerbahce havia d’assimilar un mercat venint de ser equip F4 (escombrats per EFES, però amb una plaga de lesions que impossibilitava als de Zeljko competir) i, per primer cop en força anys, haver sigut incapaç de fer-se amb la Lliga Turca, on també EFES va apartar-los del títol. La carència al joc interior ja era evident durant tota la temporada, pel que tot feia pensar que Obradovic demanaria un suplent de garanties per Vesely, ja que Duverioglu no sembla el jugador indicat per a aquest rol. A més a més, tampoc va ajudar que Nicolò Melli, pilar indispensable en la llibreta d’Obradovic, exercís la seva clàusula de sortida cap a la NBA. A priori però, la baixa de Melli estava ben coberta amb un Derrick Williams que venia de ser el jugador franquícia a Munich fent gran any com a pedra angular dels bavaresos. Doncs potser Williams no era el fitxatge idoni. Segurament Williams sigui un jugador superior a l’italià però al sistema de Zeljko encaixa mil cops millor Melli, jugador que era el rei de l’spacing, sempre ben col·locat i millorant cada pilota que passava per les seves mans, a part de ser un defensor força correcte.

Al perímetre, dues decisions: la renovació de Bobby Dixon amb els seus 36 anys i el fitxatge de Leo Westermann, base físic que venia amb el rol de descarregar Sloukas i ser una peça defensiva important gràcies a la seva envergadura. Cap de les dues decisions sembla haver cuallat ja que els dos han mostrat un rendiment més que discutible en els 6 partits d’Eurolliga que portem fins ara. Les ales quedaven igual, sense cap fitxatge, i el joc interior havia de donar un salt de qualitat amb la recuperació de l’interior francès Lauvergne que l’any passat quasi bé no va poder aportar a causa de les lesions.
Com a conclusió del mercat de Fenerbahce és que l’equip millora molt amb De Colo, un jugador amb el que sense dubte tens el títol més a prop, però Westermann i Williams igual no són la millor idea. A l’equip li segueix faltant un cinc de garanties per quan Vesely no sigui a pista i alguna altra peça exterior doncs Obradovic quasi bé no confia en Westermann i està donant oportunitats al jove Biberovic.
Així doncs amb la temporada començada, el major problema de Fenerbahce és l’atac. Caracteritzat per ser l’equip que millor mou la pilota d’Europa amb un spacing envejable per tots els equips, amb un equilibri exterior-interior molt ben establert, jugadors que saben on ser a cada moment de l’atac i la llibreta de Zeljko funcionant a la perfecció. Tot això sembla haver desaparegut en base a aquests 6 partits; atac dens, sense passades, pick&roll inocu pel rival, sense aprofitar els missmatch, molt de bot per part dels generadors.. i la sensació que de l’atac només sortirà alguna cosa positiva si la pilota és a les mans de De Colo, qui està fent que Fenerbahce no perdi tots els partits de 25 punts, ell ara mateix és el 90% de l’equip.
A part de tots els elements tècnics i basquetbolístics aquest equip sempre ha tingut una mentalitat del que és, un equip format per ser campió de qualsevol competició en la que participi. Equip que sempre s’ha aixecat dels cops durs i que al final, al moment on es juga tot, sempre ha acabat competint tot i tenir circumstàncies adverses.
És precisament això el que fa ser optimistes amb l’equip, ja que té peces de sobres per acabar TOP8 i acabar a la F4. Precisament aquest inici pot fer que no siguin caps de sèrie al Play Off i acabar sent l’equip que cap dels quatre primers es vol enfrontar a una sèrie de cinc partits. Destacar també les minutades de De Colo, promitja 32 minuts a Eurolliga i un jugador de la seva edat que ha d’assumir tant de volum de joc durant tants minuts.. no sembla que pugui arribar a Abril-Maig en les millors condicions físiques i mentals, això els pot passar factura.
Caldrà veure com evoluciona tot pels turcs però tot fa pensar que la situació es revertirà; té una plantilla d’estrelles i campions, amb el millor líder possible i un pavelló dels que apreten, però aquests primers partits han estat un avís de que o es posen les piles els costarà molt entrar al TOP8 ja que, més enllà de resultats, el pitjor han estat les sensacions.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »