Connecta amb nosaltres

NBA

Per què els Kings estan fracassant?

Els Sacramento Kings no acaben d’arrencar.

Comparteix

Per què els Kings estan fracassant?

Els Kings no aixequen el cap

Que està succeint a Sacramento? Quan semblava que per fi els Kings recorrien el camí del retorn a la postemporada, quatre derrotes han encès totes les alarmes a la franquícia porpra. Tres severs correctius amb una diferencia de 23,6 punts (encaixant 120 punts per partit) i dues derrotes contra Charlotte i una de  més honorable enfront dels Nuggets,és el trist balanç d’aquesta començament de temporada. Un indigne, horrible i desastrós inici, que ja ha obert de bat a bat la caixa de Pandora d’una franquícia massa acostumada a les decepcions. Luke Walton és el principal assenyalat, però no pot ser, ni ha de ser, l’únic gran culpable.

Els Kings, cal recordar-ho, apostaren decididament per apuntalar el seu jove projecte aquest estiu. Amb l’arribada de jugadors com Ariza i Dedmon, que s’unien als ja presents Bjelica i Barnes. Una combinació molt prometedora entre talent jove i l’ofici dels veterans que a molts (m’incloc) ens il·lusionava. La tumultuosa marxa de David Joerger va ser un primer avis seriós que els Kings encara seguien sent una franquícia imprevisible. L’ex de Grizzlies havia imprès un estil de joc definitori i unes bases tàctiques que els jugadors agraïren i abraçaren amb entusiasme. Els Kings és divertiren i experimentaren trams excel·lents de resultats amb un joc vertiginós i agressiu.

En aquest context, De’Aaron Fox, Buddy Hield i Marvin Bagley formaren el que semblava ser un seriós Big Three jove. Finalment els Kings no és classificaren, però acabaren amb la sensació que la plantilla només podia seguir creixent. Ara, 5 mesos després, 5 raons ens contextualitzen aquesta primera gran crisi de l’NBA.

La regressió tàctica

La primera i més palpable conseqüència de la marxa de David Joerger i l’arribada de Luke Walton. Amb l’ex entrenador dels Lakers a la banqueta els Kings semblen a ver perdut el rumb, sense ritme i el pitjor de tot, han perdut la identitat que tan els havia costat recobrar. Walton a la seva presentació va afirmar que calia contemporitzar l’atac i fer-lo metòdic. Calia no “forçar” els atacs. Una manera suau de dir que amb aquell bàsquet vertiginós i elèctric, l’equip seria un conjunt divertit de veure, però en cap cas competitiu.

Els Kings actualment juguen a un pace molt més lent, que rarament aconsegueix trencar la primera línia defensiva plantejada pel seu rival. La majoria de les seves possessions, els jugadors avancen entre sis i set segons a creuar la línia de mig camp, permetent als seus rivals plantejar les seves defenses. Un canvi radical que els jugadors han detectat, però que no serà tan fàcil de solucionar.

La faceta ofensiva

Per posar en context aquesta regressió tècnica a l’ofensiva trobem unes dades prou reveladores. Sacramento fa de mitjana 96 punts per partit, una mica més de 18 punts de diferencia respecte als 114 de la temporada passada. Si analitzem la producció ofensiva trobem que els Kings eren líders en solitari en punts ràpids (gairebé 21 punts per partit), una mica menys dels 25 punts anotats en tres partits aquest inici de temporada (mitjana de 8,3 punts per partit).

Un altre factor clau el trobem a les pèrdues, una de les assignatures pendents dels Kings i que s’esperaria que amb el canvi d’estil milloraria… I no ha estat el cas. Al partit inaugural varen perdre 27 pilotes, tendència que s’ha mantingut contra Blazers (17) i Jazz (18), comptabilitzant més de 20 pèrdues que el situen en la posició 28 del rànquing estadístic. Totes aquestes pèrdues afecten també afecten a les assistències, els Kings només aconsegueixen fer una mica menys de 17 (16,7) situant-se en la divuitena posició de la lliga.

Respecte a aquests problemes és podria argumentar que en gran mesura és degut al canvis soferts per la plantilla. Ara bé, les dades són demolidores també respecte a determinats jugadors. Dewayne Dedmon, el pivot titular en tres partits a comès tretze pèrdues per només una assistència. Uns registres impropis per un pivot que a les seves set primeres temporades com a professional cometia només una pèrdua, s’havia especialitzat en el joc de pick-and-rol i era capaç de llançar de tres. La raó d’aquest daltabaix? Walton li ha encomanat la tasca de dirigir el joc a la bombeta i els resultats han estat calamitosos.

La faceta defensiva

A més a més de la qüestió anotadora, d’estil i de pèrdues, cal sumar la pobríssima efectivitat defensiva. Sacramento ha permès que els seus rivals anotessin més de la meitat dels llançaments de camp que han intentat (53%) i un 40% des del perímetre. L’inoperancia defensiva dels Kings ha permès que els seus rivals anotessin gairebé 120 punts per partit, posseint un ràting defensiu de 115 punts (posició 29 de la lliga). Si no ets capaç de finalitzar les jugades ets incapaç d’aturar amb èxit les transicions producte de les pèrdues de pilota, per més bons defensors que tinguis. I novament, aquesta situació no és producte de l’arribada de jugadors com Dedmon, Ariza, Holmes o Joseph, per més importància que tinguin en la rotació

Walton té doncs molta feina per endavant per esmenar i redreçar el rumb d’un equip del qual s’espera molt aquesta temporada. La pregunta és, podrà fer-ho abans de perdre definitivament el camí cap a Playoffs?

Expedient Luke Walton

L’ex entrenador de Lakers assumia el difícil paper de mantenir o millorar els resultats del seu predecessor. Walton arribava rodejat encara pels efectes del seu pas per la banqueta dels Lakers, on mai va acabar de sentir-se recolzat per una franquícia que vivia una autentica guerra interna. Una guerra interna que també va passar factura al projecte esportiu que comandava, però sota quin paper? Víctima, culpable o espectador?

Vlade Divac va fer una aposta molt arriscada amb Walton que no acaba de sortir

Massa dubtes per un entrenador, que havia vist com la reputació com a segon de Kerr en els millors Warriors de la historia el catapultaven a la banqueta dels Lakers. Walton, era presentat amb l’expectativa de convertir aquells joves Lakers en un equip capaç de competir pels Playoffs. I en una primera temporada meritòria, així ho semblava. L’arribada de LeBron i les seqüeles de la guerra fratricida només van ser el principi d’una temporada per oblidar. Declaracions creuades, l’ombra d’un possible acomiadament i les lesions dels principals jugadors van desembocar en una crisis institucional evident. Finalment, amb la seva marxa, Walton esperava trobar un projecte on poder posar a treballar les seves idees i la seva visió del bàsquet. Els Kings varen ser aquest projecte que va apostar per ell i que ara mateix no estan satisfets amb el seu rendiment. És Walton novament víctima, culpable o espectador? L’únic cert fins al moment és que el jove entrenador no ha tingut mai la sensació de poder treballar amb la tranquil·litat i la paciència de la que va gaudir als Warriors.

Walton ha de decidir ràpid si plega ràpid i recupera l’estil i la identitat dels Kings de Joerger. Ja que a quedat més que demostrat que el seu estil no ha donat els resultats esperats sinó que ha suposat una involució evident. L’entrenador doncs haurà d’esperar a portar a terme la “revolució” que pregonava en la seva presentació.

Marvin Bagley i les lesions

Si no hagués estat prou amb la penosa imatge oferta al partit inaugural, els Kings varen rebre un altre cop devastador amb la lesió de Bagley. El jugador de segon any és perdrà entre un mes i un mes i mig de competició per una fractura a la mà. Bagley és un dels grans puntals de l’equip i una de les principals raons de l’acomiadament de Joerger. L’ex entrenador volia que Bagley comandes la segona unitat en la seva primera temporada i va atorgar a Bjelica el rol de titular. Finalment, la pressió de la família i una mala sintonia entre Divac i Joerger precipita l’acomiadament. Una situació que a diversos jugadors no va agradar, perquè indicava un tracte de favor i una influencia que molts consideraven que Bagley no s’havia “guanyat” a la pista.

Si al cas Bagley li sumem les molèsties de Fox al pubis tenim un altre drama a la vista, les lesions. Els Kings ho varen patir especialment el curs passat, sota l’exigent sistema imposat per Joerger, però en el nou estil de Walton sobten tots aquests problemes físics. Les lesions han estat també un problema recurrent a l’etapa de Walton a Lakers, i sumarien un problema més a la gestió actual del jove tècnic. Si els Kings volen sortir d’aquesta dinàmica necessiten tenir tots els seus jugadors referencia en optimes condicions.

Augment de la competitivitat

Que l’Oest és la conferencia més dura i competida de l’NBA és una evidencia des de pràcticament l’inici de segle. Però aquest inici de temporada ens ha deixat diverses sorpreses a nivell competitiu que no tots esperàvem, és el cas per exemple dels Suns o els Wolves. Si això sumem les ganes de projectes com els Grizzlies, Pelicans, Thunder o Mavs ens trobem que no hi ha treva fins i tot per la part de baix. Tothom vol competir perquè ja les derrotes no són tan decisives per obtenir un bon pick del draft (que els hi preguntin a Pelicans). Aquest clima ultracompetitiu no només ha afectat als Kings, també està afectant a uns límitats Warriors que han firmat el pitjor inici de temporada regular en 23 anys.

El nivell competitiu dels Suns són una de les notícies més positives d’aquest inici de temporada

Una situació que no afavoreix gens a uns Kings que, com em dit, no contem amb tots els seus efectius i que necessitaran temps per acoblar les noves incorporacions. Un temps que amb aquest nivell competitiu sembla que serà més escàs que mai en el salvatge oest.

El rol de Bogdanovic

Un dels noms propis de l’inici de la temporada dels Sacramento Kings es l’escolta serbi. Després de realitzar un excel·lent mundial (amb nominació al millor quintet) volíem veure quin rendiment oferiria a Sacramento. Però novament les decisions de la gerència i de Walton han causat estralls en un Bogdanovic que no pensa firmar cap extensió fins a final de temporada. El serbi es troba descontent amb el seu rol i funció dins l’esquema del Walton, el qual l’encasella com a tirador i obvia la seva capacitat de generar amb la pilota. Unes reclamacions que semblen legitimes si tenim en compte que el generador de la segona unitat és un Corey Joseph que no està rendint tal com s’esperava. Bogdanovic a més, voldria també ser titular i disposar de més minuts, però el binomi Fox-Hield sembla ser ara per ara, intocable. Masses dubtes i mala maror per un dels joves projectes europeus més prometedors.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »