Connecta amb nosaltres

HISTÒRIA NBA

Redraft 2012: Davis, indiscutible número 1

Reordenem el draft de 2012, que ja té un total de sis All Star.

Comparteix

Redraft 2012: Davis, indiscutible número 1

Toca parlar de draft. Amb l’NBA en standby per la pandèmia del coronavirus, des d’esmaixada hem volgut realitzar una retrospectiva d’algun dels drafts celebrats aquests últims deu anys. Aquesta vegada recuperem el draft de 2012 i el traspassem a l’actualitat. Mai és fàcil predir el futur d’un jugador, a vegades s’encerta, a vegades no i està clar que des del sofà i vuit anys més tard tot és més senzill. Però, com hauria (opinió personal) d’haver estat el draft de 2012 si el repetíssim avui?

1. ANTHONY DAVIS (pick original: Anthony Davis)

L’indiscutible número 1 d’aquell draft. Era el fenomen universitari del moment i totes les apostes estaven al seu favor. Un físic monstruós i diferencial i una agilitat, velocitat, habilitat i potencial ofensiu que el feien ser la peça més preuada de la generació. Millor universitari de l’any i una elecció senzilla pels New Orleans Hornets (actuals Pelicans) que vuit anys després podem dir que no es van equivocar.

24 punts, 10 rebots, 2 assistències i més de 2 taps són els seus números durant aquests vuit anys. All Star ininterromput des de la seva segona temporada per un total de set. Haver arribat a playoffs només dues vegades en 7 anys a Nova Orleans poden ser la seva gran taca, però el seu joc amb els de Louisiana sempre va fregar l’excel·lència i fins i tot va estar més d’una vegada en la llista dels més votats a l’MVP. Ara a Lakers, coliderant un projecte guanyador, ho té tot a les seves mans per acabar de confirmar el que ja sabem. És l’unànime número 1 del seu draft.

2. DAMIAN LILLARD (Michael Kidd-Gilchrist)

La primera gran errada d’aquest draft. El nostre número 2 és Damian Lillard, i dic el nostre perquè els Bobcats (actualment Hornets) van decidir triar fa 8 anys a Michael Kidd-Gilchrist en aquesta privilegiada posició. En el seu moment tothom el veia dins del top5 donat que era molt jove, amb un físic molt interessant, bon defensor i amb una idea de convertir-lo en bon atacant. Desgraciadament, a Charlotte es va estancar i ara mateix està a Dallas pràcticament sense jugar.

Però tornant al jugador que ens ocupa, Lillard, emblema de Portland tots aquests anys, va ser escollit en sisena posició i això que és probablement l’únic jugador que a nivell individual podria fer-li ombra a Davis. Els seus fans -i jo m’incloc entre ells- el veuen com l’etern infravalorat. Va ser el Rookie de l’any per davant de Davis, ha estat cinc vegades All Star i quatre vegades All-NBA (una més que Davis). Ha guiat als Blazers any rere any cap als playoffs, sempre per sobre els pronòstics de tothom i ha demostrat una maduresa, lideratge i sang freda especials des del primer moment en que va arribar a la lliga. Un mestre en el clutch, el seu triple als Thunder serà recordat durant anys. No millor que Curry, però potser que el seu tir llunyà sigui millor que el de Stephen? Jo crec que sí.

3. BRADLEY BEAL (Bradley Beal)

Igual que en el primer, tampoc hi ha variació en el pick 3. Els Wizards van escollir l’escolta de Missouri provinent de la Universitat de Florida, Bradley Beal i el temps també els ha donat la raó. Juntament amb Davis i Lillard, encara que en un esglaó inferior, Beal és l’altre jugador d’aquell draft capacitat per ser primera espasa d’un equip. Hem vist amb els Wizards el creixement de Beal com a primera opció, accentuat encara més després de la lesió de Wall. La pregunta és, quan torni Wall, tornarà Beal a un segon pla? Jo dic que no, la seva figura de jugador franquícia és irreversible en aquests Wizards.

Dues vegades All Star, més de 30 punts per partit aquest any, Beal és un dels millor anotadors de la NBA i amb una plantilla un pel més competent, estaria any rere any a playoffs. A més, la seva faceta de generador i distribuïdor de joc també ha crescut exponencialment les últimes tres temporades. Un dels grans absents del passat AS a Chicago, està clar que Wizards va encertar amb Beal, però va encertar l’escorta renovant amb Wizards?

4. DRAYMOND GREEN (Dion Waiters)

Mentre els Cavs van triar un Dion Waiters que sempre ha estat rodejat de controvèrsies i critiques al seu joc, mai ha acabat de despuntar i avui està sense equip, la nostra elecció és Draymond Green. Green, número 35 d’aquell draft, és un dels artífex de la enorme trajectòria dels Warriors en aquest últim lustre. Tant ell, com Curry o Klay Thompson són productes del draft i això, en un número 35, té molt mèrit.

Draymond Green amb el trofeu de campió NBA – BleacherReport

Sense el talent diferencial dels seus companys, i potser amb menys talent també que altres jugadors que vindran més tard, està clar que el valor de Green ha residit sempre en la seva defensa, energia, intangibles i IQ. És una peça clau d’un sistema que ha guanyat tres anells perquè l’entén i executa a la perfecció. Vital per ells, Green és el que ha donat sentit al joc d’un equip tan campió, connecta l’equip. Tres All Stars, millor defensor al 2017, dues vegades All-NBA… Els premis l’avalen també.

5. KHRIS MIDDLETON (Thomas Robinson)

L’últim del nostre top5 és Khris Middleton, una altra descoberta tardana com Green. En el nostre cas substitueix a Thomas Robinson, el pivot de la Universitat de Kansas que després de despuntar en l’últim dels seus tres anys de College i guiar al Jayhawks a la final de la NCAA, va ser escollit pels Kings en cinquena posició. No obstant Robinson, víctima del descontrol que eren els Kings i de la seva nul·la evolució (pèssim tirador), va acabar traspassat en el seu primer any i avui fluctua entre el Khimki rus i la Xina. Al contrari que un Middleton dues vegades All Star ja.

Com els bons vins -tòpic que no deixa de ser cert- Khris ha anat creixent amb els anys. Seleccionat per Detroit, va tenir una primera temporada difícil, va acabar traspassat i a l’altre riba del Llac Michigan és on ha trobat l’estabilitat. Avui és la segona opció ofensiva dels Bucks, l’equip més en forma de l’NBA amb el permís dels Lakers i el passat estiu va firmar una renovació milionària ($177M x 5 anys), d’aquelles que pocs jugadors de segona ronda acaben firmant mai. No em sembla un jugador amb el talent suficient com per guiar un equip (Davis, Lillard, Beal), ni amb la fusta de campió de Green, però està clar que Middleton no pot caure del top5 de 2012.

6. ANDRE DRUMMOND (Damian Lillard)

Fora ja del top5 -tocarà ser més breu- fins al final de la loteria, el primer que ens trobem és Andre Drummond. Originalment número 9 del draft, Drummond és un monstre de la pintura que ha marcat una mitjana de doble-doble en cada una de les set temporades posteriors al seu any rookie. Líder de la lliga en rebots en tres de les últimes quatre temporades, Drummond ha estat víctima de l’evolució del bàsquet. En un esport on els grans ara corren, tiren i generen des del triple també, el dels Cavs és un jugador en extinció. Així ho va veure Detroit finalment, reconstruir al seu voltant era una quimera i va ser traspassat als Cavs. Ha estat All Star dues vegades.

7. HARRISON BARNES (Harrison Barnes)

Harrison Barnes, originàriament número 7 del draft i aquí l’hem deixat. Un talent més que va sorgir dels drafts de Warriors de principis de dècada i que els va ajudar a aconseguir algun anell. Amb Warriors sempre va ser un complement en la posició d’aler, amb eines per anotar, un tir exterior decent i amb capacitats atlètiques que el convertien en un defensor interessant. Té un anell i després de la seva marxa a Dallas, ha mostrat amb els Mavs i els Kings (traspassat l’any 2019), que sap anotar. De totes maneres, li falta talent i consistència per liderar un equip i el seu rol NBA és el de complement en un contender.

8. EVAN FOURNIER (Terrence Ross)

El francès dels Magic és el nostre següent jugador i precisament li treu 8è lloc a un company seu, Terrence Ross. L’escorta (número 20 l’any 2012) va començar la seva carrera a Denver i com Middleton, un traspàs va evitar el seu estancament. L’increment en el pes ofensiu a Orlando des de la seva arribada l’any 2014 ha estat justificat gràcies a una millora de les prestacions any rere any. Té dues temporades per sobre els 17 punts per partit i aquest any n’estava anotant prop de 19 amb un 40% en triples. És l’últim jugador amb fusta d’anotador principal, passa que si un equip girés al voltant de Fournier, no arribaria gaire més lluny del que ho fa Orlando al voltant seu i de Vucevic. Com Barnes, per la banqueta d’un campió seria interessant.

9. TERRENCE ROSS (Andre Drummond)

De Magic a Magic, Ross cau una posició en el nostre draft. Membre d’una generació que ha demostrat tenir poc talent més enllà de les primeres posicions, Ross s’ha assentat a la lliga en el rol de suplent. El seu valor resideix en el tir exterior, la seva capacitat per obrir defenses i anotar sortint des de la banqueta. Més enllà d’això Ross és poca cosa més. Ni pot ser primera opció en un equip de cua ni té valor en un equip capdavanter. A Orlando ha trobat el seu lloc.

10. JAE CROWDER (Austin Rivers)

Crowder tanca el TOP 10. En el seu cas sí té més mèrit perquè estem parlant d’un número 34 del draft i que fins i tot podria ser inclòs per davant de Ross. Jae Crowder és un aler versàtil capaç d’alternar el 3 i el 4. Tir exterior, capacitat defensiva, ajuda en el rebot. En definitiva, un gregari al servei de l’equip. Així el veia Miami quan va traspassar per ell i Iguodala. Menys talentós que Ross (per això està per darrere), però millor en una banqueta puntera. 9.5 punts, 4.1 rebots i 1.5 assistències en 600 partits a l’NBA, no està gens malament.

11. WILL BARTON (Meyers Leonard)

Un altre anotador complementari, aquest cop provinent de segona ronda. Barton és el jugador del nostre redraft que va ser escollit més tard fa vuit anys, concretament en la posició 40 pels Blazers. Igual que Middleton (número 39 originàriament), uns inicis difícils van canviar completament quan va trobar un traspàs. L’any 2015 va arribar a uns Nuggets en reconstrucció i en un rol de banqueta, es va convertir en el segon màxim anotador de l’equip la temporada següent. Les oportunitats que no havia tingut a Portland les va tenir a Denver i les va aprofitar. Avui, en un equip que està ben amunt a la Conferència Oest, Barton és el tercer màxim anotador per davant de jugadors com Millsap o Harris. Portland va escollir bé però no ho va aprofitar, Denver sí.

12. AUSTIN RIVERS (Jeremy Lamb)

El fill de Doc Rivers, top10 aquella nit a Nova Jersey i número 12 del nostre re-draft. El freshman de Duke va arribar a l’NBA amb potencial per convertir-se en un excel·lent anotador a partir del bot (és el seu joc) i amb l’esperança de que pogués convertir-se en el generador primari d’un equip, però la seva poca evolució en aquest apartat (poca visió de joc), l’ha relegat a un paper de banqueta. És útil aportant punts amb els reserves que sempre són benvinguts i tant a Clippers els últims anys com ara a Houston és un jugador molt útil per l’equip. Però ja s’ha vist que mai serà un indiscutible. Jugador molt acceptable per l’NBA però sempre carn de traspàs.

Austin Rivers amb el seu pare quan era jugador dels Clippers – Daily News

13. JEREMY LAMB (Kendall Marshall)

Jeremy Lamb cau una posició del lloc en el que va ser escollit pels Rockets, equip en el que mai va acabar jugant ja que va ser peça d’un dels traspassos més importants dels últims 10 anys, el que va portar James Harden a Houston. Les seves primeres temporades a Oklahoma van ser difícils, però amb la sortida cap a Charlotte i coincidint amb la davallada de l’equip, Jeremy Lamb ha demostrat qualitat sobrada per anotar amb eficiència. No perd pilotes, aporta en atac, també en defensa i en definitiva és un jugador sobri. Així ho va veure Indiana, que el va firmar a l’estiu i estava gaudint d’una bona versió de Lamb fins al moment. Titular o suplent, és sobri i sempre aportarà els seus punts, però no té les dosis de màgia que Ross o Rivers poden donar, la defensa de Crowder o el talent de Barnes i Fournier.

14. MO HARKLESS (John Henson)

L’últim lloc de la loteria és per Maurice Harkless, actualment aler dels Knicks i que li pren la posició a John Henson. Mo puja un lloc respecte al 15è amb el que els Sixers el van escollir. Un aler de caire defensiu, atlètic, corrector de desajustos, bo en ajudes i la posterior recuperació i 1c1, Harkless ha fet carrera com a especialista defensiu tant a Orlando com especialment a Portland on va ser clau especialment les dues últimes temporades. Aquesta temporada l’equip ha trobat a faltar el seu valor defensiu, aquest any al servei d’uns Clippers i ara d’uns Knicks que farien bé de quedar-se’l donat el seu perfil singular dins la jove plantilla de Nova York. Més de 500 partits jugant pràcticament sempre més de 20 minuts. No per talent però sí per feina, carrera decent i pick justificat.


Deixem el redraft aquí, al final de la loteria. Un redraft en el que no hem col·locat ni a Kidd-Gilchrist (número 2), Dion Waiters (número 4) o Thomas Robinson (número 5) i en el que sí han entrat varis jugadors de segona ronda com Green o Middleton. Meyers Leonard, John Henson o tot un campió com Festus Ezeli no han estat tampoc inclosos tot i ser primeres rondes, però la seva sòbria carrera a l’NBA els podria fer mereixedors de les properes posicions. Un article que mostra una vegada més la importància de tenir uns bons scouters (Warriors) i com n’és de difícil escollir bé (Kings). La línia entre un campionat o seguir sent un equip de cua és molt fina sempre en un Draft.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a HISTÒRIA NBA

Tradueix »