Connecta amb nosaltres

BARÇA

Sarunas Jasikevicius: la filosofia d’un guanyador

El tècnic lituà és un dels rostres visibles del bàsquet europeu a dia d’avui.

Comparteix

Sarunas Jasikevicius: la filosofia d’un guanyador

Sarunas Jasikevicius és, sense cap mena de dubte, una de les grans figures del bàsquet europeu contemporani. Retirat l’any 2014, a l’equip de la seva ciutat natal, Kaunas, després d’una llarga i exitosa carrera com a professional. El bagatge? Vint-i-tres títols amb Barça, Maccabi Tel Aviv, Panathinaikos i Fenerbahce. A més de tres medalles amb el combinat lituà. En poques paraules, un guanyador.

Normalment, quan un gran jugador es retira toca fer-ne un balanç. I és aquí, normalment, quan es produeix una bretxa, la dels detractors i els fanàtics. Uns li dediquen uns tweets senyalant els seus errors, mentre els seus partidaris li dediquen extenses elegies. Però una frase sempre és present en el cap dels detractors i en els textos dels seus fanàtics: quina pèrdua!

En el cas de l’estrella lituana, el dol va ser breu. Jasikevius, tot i voler mantenir-se fora del parquet en un primer moment, aviat va percebre que això no seria possible. I ho faria assumint les regnes d’un Zalgiris Kaunas desemparat i sense referents ara fa poc més de quatre anys. Un paper que Saras abraça amb entusiasme i disciplina, i que ha portat al Zalgiris a ser primer equip revelació, i després a equip de la Final Four. Una gesta del qual es feia ressò el meu company, Marc Cruces. Quasi res.

Sarunas Jasikevicius com pioner

Jasikevicius va néixer el cinc de març de l’any 1976 a la ciutat lituana de Kaunas, en aquell moment territori de l’URSS. Una de les primeres informacions que teníem d’ell és que sent un nen va estar a punt de deixar el bàsquet. El motiu? Sembla ser que en aquella època preferia jugar al tenis. Va ser en aquell moment que el seu pare, Linas (amic de Sabonis pare), va insistir-li perquè no abandonés l’esport de la pilota taronja.

Tot i haver nascut a la ciutat de l’equip més important del seu país, em resulta curiós desvelar que en el paper formatiu i de creixement com a basquetbolista, Lituània no exercís un paper fonamental. I és que Jasikevicius va ser en aquest sentit un pioner. Un jugador avançat al seu temps per haver marxat als EUA quan no existien les facilitats (ni era la moda) actuals. Allà s’hi formà, molt abans que les beques universitàries s’estenguessin a Europa per captar el talent. En aquell periple, el jove Saras va experimentar de primera mà el bàsquet de “high school” a la universitat de Maryland.

El talent d’anotador del lituà aviat va despuntar per sobre de la seva també notable capacitat creativa. Així en aquesta etapa, el seu entrenador, Gary Williams, el va fer jugar més d’escorta que de base, la posició amb la qual, a posteriori, Jasikevicius va triomfar.

El retorn a Europa

Malgrat el seu innegable talent, Jasikevicius no va cridar l’atenció de l’NBA…encara. Prejudicis i dubtes de la seva capacitat física el convertien en una aposta massa “arriscada”. No seguiria els passos de dos il·lustres lituans, l’escolta Šarūnas Marčiulionis i l’interior Arvydas Sabonis. El jove Saras es va veure obligat a retornar a Europa, conscient que tenia comptes pendents a l’altra banda de l’Atlàntic.

Primera i exitosa etapa com blaugrana

Primera i exitosa etapa com blaugrana

Només aterrar, Saras demostrà que no li tremolava el pols a l’hora de prendre decisions. Així, l’any 1998 va firmar amb el que Lietuvos Rytas, l’etern Nemesis del seu Zalgiris. L’experiència només s’allargaria un any, ja que Jasikevius optaria per incorporar-se a l’Olímpia de Ljubljiana. Va ser allà on el jove base seria descobert pel Barça, el qual no va dubtar per apostar pel seu talent. Amb els blaugrana Jasikevicius viuria la seva primera pluja de títols en tres molt recordades temporades (triplet del 2003). En aquella època el joc agressiu, les mostres de lideratge i els tirs impossibles el convertiren en un autèntic ídol al Palau. D’aquesta etapa també data la seva reconversió definitiva a la posició de base, un procés que no pot ser entès sense la figura d’Aíto García Reneses, una figura cabdal en la formació del lituà.

Malgrat els notables èxits, el vincle Saras/Barça tenia els dies comptats. A la mala relació entre el jugador i Pesic, havia de sumar-se una important oferta del Maccabi. En conseqüència, Jasikevicius abandonà el club català a la recerca del protagonisme i el rol que ambicionava. El Barça en aquell moment no podia oferir més pes ofensiu, comptant amb dos especialistes com Navarro o Bodiroga. Al conjunt israelita, Saras aconseguiria dos Eurolligues més, destapant-se com un anotador implacable.

Sarunas Jasikevicius i el periple americà

Com a resultat, Sarunas Jasikevicius es convertiria per mèrits propis en el millor jugador d’Europa. Llavors, quan pràcticament ningú s’ho esperava, va arribar la trucada de l’altra banda de l’Atlàntic. Primer els Pacers, i després els Warriors d’un vell valedor del basquet lituà, Don Nelson, li oferien l’oportunitat de “fer les Amèriques“.

Saras mai s’acaba d’adaptar a l’NBA

El fracàs del periple americà de Sarunas Jasikevicius no ha de ser simplificat. Les dues franquícies que apostaren per Jasikevius (GSW i Pacers) ho feren amb claredat, però les circumstàncies no eren les millors. Una mescla d’aquestes, convertirien l’aventura americana en l’única taca d’un expedient impol·lut, condemnant a un guanyador com Saras a ser intranscendent.

Sempre s’ha comentat que als bases europeus els costa adaptar-se als estàndards de l’NBA: la diferencia de ritme, una major exigència física respecte a Europa i sobretot un xoc cultural bastant notable. Malgrat comptar amb un padrí com Don Nelson, Jasikevicius mai aconseguí adaptar-se. Una perspectiva grisa que es trasllada al quadre estadistic. De 138 partits disputats en tres temporades (18 partint de titular) mai va superar els 6,8 punts en poc més de 18 minuts sobre la pista. Novament uns números tan discrets ens fan veure que el jugador no era feliç i que a la que se li presentés, encaminaria el camí del retorn a Europa.

El retorn a Europa i ocàs

El primer equip de Jasikevicius després del seu periple americà fou el Panathinaikos grec. Al PAOK Saras seguiria acumulant títols, aconseguint guanyar la seva quarta Eurolliga la segona temporada de les tres que va disputar. En l’àmbit nacional, el domini era incontestable, acumulant tres lligues i tres copes gregues. Al Panathinaikos hi coincidiria amb un altre il·lustre de les banquetes, Zeljko Obradovic. Jasikevicius, potser de manera inconscient, de ben segur va prendre notes dels mètodes d’entrenament del balcànic.

També va ser al Panathinaikos on Sarunas Jasikevicius va començar el seu declivi físic. De manera progressiva però constant, el seu rol comença a veure’s reduït. Primer al Lietuvos, i després al Fenerbahce turc, ni el retorn a l’OAKA, ni al seu enyorat Palau frenaren el seu ocàs. Al Barça arribà amb trenta-cinc anys i amb un rol molt concret: dinamitar el partit a base de talent innat.

La derrota a la final de la Lliga Endesa al cinquè partit davant el Real Madrid va suposar el seu punt final com a jugador. En l’àmbit espanyol Saras va firmar en 151 partits de lliga 12,1 punts i 3,6 assistències amb només 22 minuts sobre la pista.

Kaunas, inici i final

Després de posar fi a la seva segona etapa com a blaugrana, debutaria irònicament al Zalgiris. En un moviment que per molts va ser el pròleg del canvi de les pistes a la banqueta. Aquesta transició va ser explicada en una entrevista de fa dos anys al País. En aquesta, Saras parlava de diversos temes, deixant frases senzilles, però contundents respecte al canvi del Sarunas Jasikevicius jugador al Sarunas Jasikevicius entrenador.

“La base és el treball diari, fitxar bé i tenir les idees clares. Hem millorat any a any i ara tenim uns jugadors familiaritzats amb el sistema. Un estil de joc basat en transicions ràpides i jugadors oberts, però és primordial saber adaptar-te al què et ve donat”

Respecte a la seva arribada a Kaunas, Saras també és va mostrar sincer sobre si contemplava l’opció d’entrenar. A la mateixa entrevista, deixa entreveure que ja no és sentia un jugador com a tal.

“Em vaig retirar l’any 2014, però sento que ha transcorregut una eternitat. Fa temps que em veia com entrenador. Sempre m’ha agradat estudiar el bàsquet, aconsellar els meus companys i figurar-me com podia contribuir a fer-nos millor equip”.

Jasikevicius: fill, pare i entrenador

Coneixem moltes anècdotes del Sarunas Jasikevicius jugador, però relativament poques de la seva vida fora de les pistes. Una de les menys conegudes pel gran públic té a veure amb el sistema soviètic esportiu i com aquest va afectar el mateix Saras abans de néixer. La mare de Jasikevicius, Rita Jasikivicene, era una de les integrants del combinat soviètic d’handbol que l’any 1975 anava a participar en els JJ. OO de Montreal. En aquella època, Rita va conèixer que estava embarassada de Saras i el seu entrenador, Igor Turcin va “suggerir-li” que avortes perquè així la pogués seleccionar pel compromís olímpic. Naturalment, Jasikivicene es va negar en rotund, perdent l’oportunitat olímpica i sent desterrada a l’ostracisme esportiu nacional. Irònicament, la mare de Jasikevicius seria encara millor jugadora després de l’embaràs.

En un article recollit per l’ABC, Jasikivicene parla sobre la situació i com aquesta va afectar al jove Saras.

Turcin es l’únic home del qual he tingut por. Si ordenava alguna cosa a una jugadora del combinat, ella ho feia per més irracional que fos.Això també s’aplicava a les encintes I va a ver més casos com aquest, però a mi mai em va perdonar aquella rebel·lió i que no anés als Jocs. A partir d’aquell fet, i tot i ser millor jugadora, mai vaig tornar a la seleccióJo feia broma i li deia al petit Sarunas que em debia uns Jocs Olímpics i així, quan va ser suficientment gran, ens va comprar a mi i al seu pare bitllets per als Jocs de Sidney”.

Aquesta situació afecta molt profundament al jove  Jasikevicius. Fa uns anys va defensar públicament un jugador que no havia anat a jugar perqué la seva dona estava donant a llum. Saras va realitzar una de les rodes de premsa més tenses que ha protagonitzar amb la premsa, que dubtaven de l’implicació del jugador. Sarunas Jasikevicius és una estrella del bàsquet, un entrenador magnífic, però per sobre de tot, és una persona.

La mare de Saras també contraposa la imatge “publica” malcarada del jugador a les pistes amb la de l’entorn familiar: “pot semblar molt agressiu a la pista, però a casa és amable i tranquil, sempre ha procurat atendre a les nostres necessitats”. De fet, amb motiu del seu primer “sou” per la consecució de l’or Europeu Junior de 1994, va fer un regal molt especial a la seva família.

Sarunas Jasikevicius, la filosofia d’un guanyador

A Sarunas Jasikevicius se’l recorda pel seu aire rebel i desafiant respecte a qualsevol que pretengués dominar-lo. El seu somriure malèvol i el seu mig riure tractant amb els arbitres, que mostrava aquell joc mental que establia amb els seus contrincants. Un mestre, un geni de la psique. Geni, perquè era capaç de fer befa d’ell mateix fora de les pistes, per transformar-se en un sergent de ferro dins d’elles. Jasikevicius era la passió del bàsquet, una passió que tenia una única condició: respectar el joc.

“Sempre he estat en bons equips i sóc el primer que entén que aquest es un esport col·lectiu . La clau és saber ser amics, construir una química fora de les pistes… Jo sempre vaig procurar pensar en el grup i liderar  l’equip tan dins com fora de la pista perquè  tots anéssim a la una. Després, si jugues amb passió, aquesta és transmet  sempre a la gent”.

Un respecte al joc que transmet ara potser encara més com a entrenador. Com a formador i coma guanyador, que és el que ha estat sempre. Un monstre, un animal competitiu que sempre, sempre estava disposat a jugar amb els límits de les expectatives de qualsevol, aficionat, company o rival. La filosofia d’un guanyador.

Comparteix
2 Comentaris

2 Comentaris

  1. Avatar

    Ferran

    31 marzo, 2020 at 6:04 pm

    Hi ha un llibre biografia ocicial sobre ell molt bo.

    • Avatar

      Rubén Guerrero Román

      31 marzo, 2020 at 6:53 pm

      Efectivament! Aquest St Jordi voldria aprofitar i comprar-lo (si ens ho permeten). Naturalment aquest es un article que busca que la gent el recordi o si més no, sàpiga perquè és tan important a nivell europeu el bo de Jasikevicius. Amb tot, gràcies per donar esment a aquest important detall! Estic segur que més d’un el buscarà aquest St Jordi!

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »