Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

El Zalgiris de Saras i el miracle de cada any

Jasikevicius ha tornat a revertir una dinàmica perillosa del Zalgiris.

Comparteix

El Zalgiris de Saras i el miracle de cada any

3-12. Aquest era el balanç del Zalgiris de Jasikevicius a la jornada 15. I avui, uns mesos més tard, es troben immersos en la lluita per assaltar el play off. Miracle? Quines han estat les causes d’aquesta brutal metamorfosi? Doncs bé, l’anàlisi és tan simple que es pot explicar amb dues paraules: Sarunas Jasikevicius.

Primer remuntem-nos a l’etapa negra dels lituans, quan perdien dijous sí i divendres també a Europa. L’equip no jugava malament, defensava bé. De fet era sorprenent mirar els números ja que al +/- de punts anotats i punts encaixats, tot i ser el cuer a la jornada 15 hi havia moltíssims equips amb pitjors números que ells. Això és a causa de que molts partits Zalgiris els perdia per una diferència no superior als 5-7 punts, on els equips guanyaven per pura diferència de talent.

I és que aquest és un altre punt on focalitzar: el roster 19-20 és, de llarg, el pitjor que li han deixat els GM del Zalgiris a Saras. Dues mancances molt i molt a la vista: la falta d’un generador de joc exterior de nivell, jugador de punts i talent amb gravetat ofensiva i capaç d’assumir un volum alt de pilota i un 5 “rim protector” com es coneix a la NBA, amb intimidació i rebot per competir contra els grans pivots de la competició. A més, un cop iniciada la competició, un moviment als despatxos: tallen el base Álex Pérez que no estava aportant res a l’equip i incorporen KC Rivers, un 2-3 campió d’Europa amb el Madrid que destaca per ser un gran anotador de 3 i capaç de buscar-se els seus propis tirs. A priori, però, no semblava solucionar massa cosa.

Però la direcció esportiva del Zalgiris va fer el que en moltes situacions d’emergència no fan els equips: confiar en allò que has construït i planificat. Si molts partits es perdien de pocs punts, si molts partits es trobaven bones situacions de tir però la piloteta no entrava.. perquè no confiar en que els triples comencessin a entrar i els finals ajustats marxessin cap a Kaunas amb victòria? Són diversos els caps que han rodat en aquesta Eurolliga com els de les banquetes d’Olympiakos, Bayern, Zenit.. i és que segurament el cos quan hi ha mals resultats demana canvis. Però amb Sarunas Jasikevicius a la banqueta tot és possible.

Jasikevicius serà una llegenda de les banquetes europees si no decideix marxar a l’NBA, això no és cap secret. Entrenador ambiciós, que és dur quan cal però es sap guanyar als jugadors i cada temporada forma 2-3 estrelles que acaben signant contractes milionaris als equips capdavanters de la competició: Pangos, Micic, Davies.. I ell tenia clar que s’havia de seguir treballant i seguir jugant a bàsquet.
A més a més, un hàndicap important: lesió de llarga durada de Marius Grigonis, el jugador més talentós de la plantilla i el gran generador de joc des del 2 (11,5 pts per partit). A tot això, el pressupost no ha permès als lituans incorporar a ningú, doncs tocava que gran part de la plantilla fes un pas endavant.

I així ha estat, la plantilla ha donat un pas endavant, però sobretot cal centrar-se en dos noms: Thomas Walkup i Lukas Lekavicius. No han fet un pas, n’han fet 3. Assumint la direcció de joc i la generació, han augmentat la seva producció ofensiva i s’han mantingut fiables en l’exigent sistema defensiu de Saras. El primer sempre ha jugat de 2 i així s’havia planificat a l’estiu, però ara mateix és un dels bases més sòlids i en forma de l’Eurolliga. La seva gran capacitat física el permet penetrar amb superioritat, gran capacitat per acabar a una ma a 2-3 metres de la cistella i ha estabilitzat el llançament de 3, cosa que permet encara ser més amenaçant. El segon, Lekavicius, ha abandonat la seva etapa de dubtes l’any passat al PAO i s’ha consolidat com un revulsiu, jugador que juga 3 marxes més ràpid que la resta i és un malson per les defenses. De baixa estatura, ràpid i molt hàbil en el bot, cada pick and roll del “guard” lituà trenca la defensa rival i genera una infinitat d’espais. A més, igual que Walkup, ha augmentat l’encert i ja passa de 10 punts per partit, amb un bon 41% en el T3.

I si aquests dos han tingut mèrit pel seu rendiment individual, el tècnic ex-campió d’Europa amb el Barça o el Maccabi ha potenciat des de la pissarra a dos jugadors més: Edgaras Ulanovas i Zach LeDay. El 3 lituà és un dels pocs exteriors que segueixen tenint la capacitat de jugar al pal baix. Però Saras no fa servir Ulanovas com a executor, sinó com a generador de joc amb una infinitat de variants tàctiques off-ball de jugadors com Milaknis(el tirador pur, sortides d’indirectes per acabar ma-a-ma amb Ulanovas i executar el triple), talls de LeDay cap a la zona o triangulacions pal baix-pal mitjà amb Jankunas i el seu fiabilíssim llançament des de 4-5 metres.

I el que ara és el referent de l’equip en anotació: Zach LeDay. Després de firmar una bona temporada a Olympiakos, els problemes als despatxos van fer que signés un contracte a Kaunas per una temporada amb opció a una altre. I és que Saras treballa molts conceptes per tal de buidar-li la zona i que pugui atacar des de fora la lentitud de molts 5, tingui espai per l’ 1×1 al pal baix o pugui jugar el pick and pop, ja que està firmant un 42% en triples, or per un jugador interior. Analitzem una mica els seus números: els últims 3 partits, en victòries contundents sobre rivals directes com Baskonia, Milà o Khimki, està promitjant més de 20 crèdits de valoració, amb anotacions que passen dels 20 punts en força dies. En els cinc anteriors no va estar tant lúcid, rondant els 10 punts, però la seva temporada és boníssima i es presenta imprescindible en l’sprint final.

Ara mateix Zalgiris és vuitè empatat a victòries amb València, Khimki, i Olympiakos. Sembla ser que si PAO finalment es despenja de la sisena posició i cau a la lluita per les 3 places (6,7,8) per entrar a play-off hi haurà 6-7 equips per tres places. El calendari de Zalgiris (com el de tots els equips pràcticament) és difícil: Zenit, Barça, València i Maccabi fora i reben al Bayern, al CSKA, i al Fenerbahce. Molts encreuaments directes però han de guanyar sí o sí contra Bayern i a la pista del Zenit, a més de treure alguna victòria contra alguns dels equips que lluiten pel mateix objectiu.

No hi ha elogis que no s’hagin dit ja de Sarunas Jasikevicius. És un absolut geni que ha portat Zalgiris a una F4, a Play-off quan ningú apostava per ells i si ho fa aquest any, en l’Eurolliga més dura de la història, a Kaunas ja no sabran si posar-li el seu nom al pavelló, fer-li una estàtua a la sortida del Zalgiris Arena, canviar el nom a Saras BC o, el que més desitjarien, fer-li un contracte de per vida.

Comparteix
1 Comentari

1 Comentari

  1. Avatar

    Josep

    11 marzo, 2020 at 8:37 pm

    Pro Micic va trionfar a Zalguiris?

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a EUROLLIGA

Tradueix »