Article de Jordi Alfonso
Fotografies: arxiu de l’ANGT, Isaac Ferreras
L’Adidas Next Generation Tournament celebrat a València del 27 al 29 de desembre no va decebre. L’Eurolliga organitza aquest torneig en quatre seus per concentrar els millors talents joves del continent.
En aquesta edició, amb Gran Canària com a campions i Unicaja com merescuts finalistes, es va viure un cap de setmana en que els equips ACB es van imposar a la resta, copant les quatre primeres places.
En aquest article recollim 10 noms destacats del torneig, analitzant com a mínim un jugador per equip, no sense abans fer un esment especial a Gael Bonilla, Matthew Strazel, Alexandros Nikolaidis i Luksa Buljevic, amb mèrits propis per entrar en aquesta llista.
Jean Montero (E, 2003, Gran Canària)
Estadístiques: 21.3 punts, 4.8 rebots i 4 assistències
Millor quintet, MVP i campions de torneig, el cap de setmana de Jean Montero no va poder ser millor. El dominicà és un escorta petit, però hàbil amb la pilota a les mans, i pot generar-se els seus tirs en un contra un. Conscient de la seva falta de centímetres, Montero ha desenvolupat un tir amb una suspensió molt alta per guanyar més espai, així com un control corporal en l’aire que li permet corregir els tirs durant les entrades a cistella.
El seu talent anotador està fora de dubtes. No obstant això, el seu creixement físic marcarà quant podrà traslladar el seu joc a el primer nivell. Durant el torneig ha deixat moments molt bons en el tir exterior, inclosa una final que va dominar de principi a fi. Cercar més consistència ha de ser el següent pas per seguir evolucionant com un anotador a tres nivells.
No ens hem de perdre el seu desenvolupament com a generador durant la seva estada a LEB Plata, ja que al ANGT va deixar mostres d’una bona visió de joc després de generar desajustos amb el bot. La seva transició des de l’aler que era a República Dominicana fins al combo que pot ser a Espanya marcarà en gran mesura el seu futur.
La defensa? Aquesta és la seva gran tasca pendent. L’actitud, la mida i la manca d’explosivitat a l’hora de reaccionar als moviments del rival li han passat factura, permetent que els seus rivals arribessin a l’anella amb facilitat (12-18 permès en safates).
Rubén López de la Torre (Aler-pivot, 2002, Gran Canària)
Estadístiques: 19.5 punts, 11.3 rebots i 3.5 assistències
El jugador format al Reial Madrid ha estat una de les grans sorpreses del torneig. Si bé la seva temporada a LEB Plata està sent molt bona, amb 10.3 punts i 5.6 rebots de mitjana, pocs esperaven un impacte tan gran en el ANGT de València, entrant fins i tot en les quinieles per al MVP.
Rubén té un motor inesgotable, és fort i molt sacrificat en pista. És cert que li ha faltat ser més eficient en atac, ja que tot i produir grans nombres ha acabat amb un 35% d’encert en tirs de camp, incloent un 18% d’encert en triples. No obstant això, ha deixat clar que està millorant els seus recursos ofensius, deixant centelleigs en el tir després pot de cara a fer la transició cap a un aler-pivot més obert. La seva força per aguantar els contactes ha estat determinant contra equips que jugaven sistemes més petits com Asvel o el mateix Barça.
En defensa encara ha de millorar la zona exterior, però la seva força i esforç han fet d’ell un gran defensor de l’anella, exercint com a interior de referència durant les absències de Khalifa Diop per molèsties físiques.
Yannick Nzosa (Pivot, 2003, Unicaja)
Estadístiques: 15 punts, 9.5 rebots i 3.8 taps
Aficionats i professionals del bàsquet tenien ganes de veure a Nzosa en directe. El jugador format a Stella Azzurra es postula com un dels millors jugadors de l’any 2003 i el millor interior de la classe. No és per a menys, ja que ha estat el jugador amb més influència en el joc del rival de tot el campionat, acabant en el millor quintet.
Yannick Nzosa compta amb una combinació de grandària, velocitat i coordinació que resulta sorprenent. L’interior del conjunt malagueny té el rang d’acció defensiva més ampli de tot el torneig. La seva velocitat de peus li permet defensar exteriors i arribar als ajuts, ja siguin a la línia de tres o per taponar pilotes des del darrere. Per si fos poc, els seus llargs braços l’ajuden a generar més oposició a l’hora de puntejar i modificar tirs. Si guanya una mica de múscul aguantarà millor els contactes, encara que va deixar algunes accions molt bones contra interiors potents com Khalifa Diop.
En atac és cert que té molt per millorar, té un ganxo una mica rígid i li falta encert en la mitja distància, però és capaç de posar la pilota a terra i arribar a l’anella o penetrar després de rebre la pilota amb una velocitat i coordinació que sorprenen. Si aconsegueix millorar el maneig podria aconseguir un joc des de l’exterior molt difícil de trobar en interiors a dia d’avui. L’NBA apareix cada vegada amb més nitidesa en el seu horitzó, així que a Màlaga hauran de gaudir tot el que puguin d’aquest talent congolès.
Alonso Faure (Aler-Pivot/Pivot, 2002, València Basket)
Estadístiques: 20 punts, 13 rebots i 1.5 taps
Alonso Faure va tenir un rendiment excel·lent en el Adidas Next Generation Tournament 2018-19, sent un dels millors interiors del torneig malgrat ser un any molt fort en la posició. La seva combinació de velocitat per atacar els espais sense pilota i esforç defensiu van fer d’ell un baluard per al València Basket. Aquesta temporada fins i tot ha millorat les seves prestacions, colant-se en el quintet ideal del torneig.
El primer que podem destacar és que ha guanyat molt volum muscular que fa al seu primer any a juniors. El seu tren superior és possiblement qui s’ha endut la millor part, perquè sí que és cert que ha perdut una mica d’explosivitat, però molt poca. No obstant això, aquest guany muscular li ha servit per aguantar millor els contactes, aconseguint molts 2 + 1 al llarg del torneig, ja fos atacant la cistella de cara o definint sota el cèrcol. Alonso Faure ha assumit més lideratge en atac i ha servit com a referència interior per castigar el rival a la zona. Ha començat a tirar des de la línia de tres, si aconsegueix consistència en aquest tir exterior, el seu sostre ja de per si molt alt seguirà creixent.
En defensa va tornar a ser diferencial en el cèrcol. Té bons instints i localitza bé la pilota en l’aire, però el més important de tots és que fa una cosa que cada vegada s’està perdent més: tanca el rebot. Podent atrapar pilotes per físic, el jugador del València Basket localitza al rival, el bloqueja i ataca la pilota, el que l’ha portat a guanyar-li la partida a freaks atlètics durant el torneig.
Millan Jiménez (Escorta, 2002, València Basket)
Estadístiques: 16 punts, 9 rebots i 3.8 assistències
El jugador de La Rioja ja va debutar en Euroleague fa unes setmanes contra Milano. No obstant això, li tocava jugar una altra competició gestionada per la mateixa organització i la veritat és que el rendiment ha estat excel·lent. La seva evolució física respecte la seva temporada de júnior de primer any és notable. Més gran, més fort, però sense perdre fluïdesa amb el pot ni velocitat en camp obert.
Millán Jiménez va demostrar un talent rebotador excel·lent per a un exterior, sent el jugador més baix de el top 10 de rebotejadors del torneig, en el qual ocupa la novena posició. Els seus instints, capacitat de reacció i agressivitat a l’hora d’atacar la pilota, li permeten atrapar una gran quantitat de rebots. A més, és el seu primer pas i velocitat fan que les transicions de València Basket siguin de les més ràpides del torneig.
En termes ofensius necessita millorar la consistència en el tir exteriors, tot i que ha tingut partits força bons, sent capaç d’anotar un triple molt important contra Unicaja. Amb la pilota a les mans el trobem cada vegada més còmode, i pot exercir de segon generador al costat de Guillem Ferrando i arribant a l’anella amb facilitat gràcies a la seva força i control del cos en l’aire. Si aconsegueix guanyar una mica d’explosivitat serà un jugador més efectiu en les penetracions, la seva gran fortalesa en categories inferiors.
Pau Tendero (Escorta, 2002, Barcelona)
Estadístiques: 15.8 punts, 4.8 rebots i 2.5 assistències
Gran rendiment d’un Pau Tendero que es va veure exigit a ser la referència ofensiva d’un Barça al qual li van faltar algunes idees en atac. El jugador de l’equip català es va mostrar molt més que en la passada edició, demostrant un bon primer pas i capacitat per aguantar els contactes en carrera. Posseeix bon control corporal per corregir en l’aire, una presa de decisions encertada i segueix evolucionant físicament per poder traslladar el seu joc tan físic a professionals.
En defensa va mostrar uns peus molt ràpids que li van permetre minimitzar la porta enrere del rival, arribar bé als ajuts i tancar les penetracions amb molt èxit (33% d’encert permès en entrades). A més, va deixar mostres de la seva versatilitat, defensant diverses posicions amb bons resultats.
El següent pas és mantenir les oportunitats a LEB Plata, on tot i no ser habitual sí que ha tingut minuts, fins i tot una titularitat. Les experiències amb professionals ajuden a madurar el joc i amb Pau Tendero pot ser molt beneficiós, sobretot si s’afegeix un tir exterior sòlid.
Daryl Doualla (Aler, 2004, ASVEL)
Estadístiques: 20 punts, 4 rebots i 1.5 assistències
Matthew Strazel podria haver sortit perfectament en aquest article, però la irrupció d’un jugador com Doualla ha de ser comentada. La seva estructura física li permetrà explotar en el futur unes capacitats atlètiques que ja de per si són bones. Compta amb mida (1.95m i creixent), velocitat i salt vertical per arribar a l’anella amb molta facilitat i si desenvolupa bé el físic millorarà a l’hora d’aguantar els contactes en l’aire, ja que li han passat factura al llarg del torneig. Un altre aspecte a millorar en les entrades a cistella és la seva mà esquerra, ja que compta amb poca confiança i falta de tècnica per definir amb ella, el que li ha costat algun que altre tap. Així i tot, sent un cadet de segon any, ha estat diferencial en els cèrcols.
Per si fos poc, Doualla ha demostrat molta consistència en el tir exterior, anotant un 38% amb 5.3 intents de mitjana. Si tenim en compte la seva joventut i les necessitats de la plantilla de ASVEL, la presència de Daryl com anotador en dos nivells ha suposat un factor diferencial per oxigenar l’atac de l’equip en certs moments de la trobada.
És cert que en defensa hi ha força coses a millorar, però amb la seva envergadura i velocitat de peus serà capaç d’abastar molt camp.
Iosif Koloveros (Base, 2002, Olympiacos)
Estadístiques: 23.8 punts, 6.3 rebots i 3.3 assistències
El base grec va acabar com a màxim anotador del torneig, demostrant que el seu petit cos (1.82m) té un gran talent. Hàbil amb la pilota a les mans, explosiu en les distàncies curtes i amb gran capacitat de lideratge, va formar al costat de Alexandros Nikolaidis el backourt més ofensiu de l’ANGT de València. Iosif Koloveros és petit i té un físic bastant fet, el que ha generat molts dubtes pel que fa al seu desenvolupament en professionals, però en un torneig júnior com aquest, ha dominat en pràcticament tots els partits que ha jugat.
Conscient de la seva falta de grandària, Olympiacos va explotar a Koloveros en situacions de Pick and Roll, on és capaç d’aprofitar els espais generats pel bloqueig per executar el seu bon tir després pot i arribar a l’anella amb menys oposició (55% d’encert en entrades a cistella), ja que el seu tren inferior li permet arribar amb potència gràcies a la seva velocitat i salt vertical.
Defensivament no podíem esperar un impacte molt positiu, ha acusat la falta de grandària en el cèrcol (9-19 permès) i la inconsistència en el seu esforç des del triple, mostrant-se passiu en força ocasions a l’hora de puntejar tirs oberts i deixant molt espai a tiradors sòlids, permetent un 50% en triples.
Quant podrà perfeccionar la mecànica i millorar la defensa marcarà considerablement el difícil camí cap al professionalisme. Talent no li falta, una mica de mida sí.
Roko Prkacin (Aler-Pivot, 2003, Cibona)
Estadístiques: 17.5 punts, 11.3 rebots i 2.5 assistències
L’estrella de Cibona arribava a el torneig com el gran jugador a seguir per aficionats i professionals de el món del bàsquet. Després de dominar les categories inferiors, Roko Prkacin està jugant la temporada 2019-20 amb el primer equip i l’Adidas Next Generation Tournament havia de servir com a aparador per a la NBA. El primer partit va semblar una declaració d’intencions, dominant físicament, treballant molt amb bot gràcies a la seva varietat de recursos tècnics i anotant des del triple amb encert. Podríem dir, però, que en aquests 31 punts, 10 rebots i 4 assistències es va acabar el seu torneig.
Tal i com van arribar les derrotes de l’equip croata Roko Prkacin va començar a desaparèixer de el partit, forçant molts tirs, prenent molt males decisions que li van fer perdre un gran nombre de pilotes i deixant la defensa de banda el que va portar a Cibona a ser la 7a de el torneig i una de les grans decepcions de la mateixa.
Es va poder veure un Prkacin solitari, amb problemes de comunicació amb els seus companys i entrenadors, però el seu primer partit contra l’equip malagueny és una bona mostra del seu talent. Té mida i físic per ser un combo forward a el següent nivell, va demostrar que pot aguantar els contactes davant gent més gran i que és agressiu a l’hora de buscar la cistella. Necessita treball a nivell defensiu i en gestió emocional, però és un talent NBA i ha d’estar en aquest article, encara que no fos el millor de Cibona. El debat amb Usman Garuba per qui és el millor jove europeu de l’any 2003 està servit i ens queda un any i mig per davant per resoldre’l.
Batin Tuna (Escorta, 2003, Tofaş Bursa)
Estadístiques: 10.3 punts, 8 rebots i 3.3 assistències
Poques alegries va tenir l’equip turc durant el torneig. Amb una plantilla molt jove i curta pel que fa a centímetres, van patir molt durant el cap de setmana i van acabar amb 0-4 en el seu registre. Entre els joves jugadors el més destacat podríem dir que va ser Batin Tuna, escorta-aler turc amb molta classe, encara que amb mancances físiques que li van limitar en el seu rol de generador principal.
Tuna no és un jugador elèctric ni molt explosiu, té un tren inferior bastant fort, però li falta força en tren superior i tronc per aguantar els contactes. No obstant això, l’estrella de Tofaş és un jove intel·ligent i hàbil, però dels que no dubta a treballar per a l’equip si el partit ho requereix, aportant molt en el rebot defensiu dels turcs i robant bastants pilotes gràcies a unes mans ràpides i bona velocitat de reacció.
Amb els seus 1.97 metres va intentar arribar a l’anella constantment, aprofitant per doblar pilotes als seus companys, especialment a Hamza Celik, sempre preparat per llançar des de la cantonada. Té visió de joc i les seves lectures són ràpides, moltes vegades més del que el seu cos pot executar-les. Amb treball al gimnàs, podrem arribar a veure un Batin Tuna amb un desplegament ofensiu més complet, en aquest torneig va deixar més detalls que realitats.
