Els problemes s’acumulen a Philadelphia

Difícil trobar una temporada NBA més caòtica que la que estan protagonitzant els Sixers. Plena de desconcert, amb continus contratemps, i molts, molts dubtes. L’últim contratemps, i potser un dels més durs de sobreposar, ha estat les lesions dels seus millor jugadors, Ben Simmons i Joel Embiid. Més enllà del com, hem de parlar del quan, ja que aquí trobem el moll de l’os de l’enorme papereta que Elton Brand té entre mans. I això és perquè aquestes afecten, en gran manera les opcions de la franquícia per competir per obtenir un factor pista, condició que es preveu indispensable pel futur d’aquest equip.

En el cas de Ben Simmons, la lesió del base (pinçament nerviós a l’esquena) no fa més que afegir més pressió a una franquícia que no acaba d’arrencar. O, almenys, no amb el potencial que li pressuposàvem. Amb 60 partits disputats fins al moment, els Sixers presenten dues cares antagòniques: com a locals, firmen un 90% de victòries; com a visitants, estan registrant una desfeta incomprensible. Dels 30 partits disputats fora del Wells Fargo, els Sixers només han guanyat en 9, resultats que han llastrat les opcions dels de Brett Brown fins al moment. Situats en una paupèrrima cinquena posició, el final de temporada regular ha de ser immaculat si es vol optar al factor pista.

Respecte a Joel Embiid la situació no és tan alarmant, però no deixa de ser funesta. El camerunès pateix una lleugera contusió a l’espatlla esquerra que l’obligarà a parar almenys una setmana. En aquest espai de temps, una gira a l’Oest amb dos duels claus a Los Ángeles. Si els Sixers no volien caldo, en tenen dues tasses.

Context, repercussió i solucions

Així, els Sixers hauran d’afrontar els últims 24 enfrontaments de la temporada sense Ben Simmons. En principi el base australià serà reevaluat en dues setmanes, però tot indica que els Sixers seran molt curosos posant dates de retorn. Amb possibilitat real de poder allargar-se més enllà d’una primera ronda de postemporada, el pròxim 18 d’abril. L’únic punt positiu és que els Sixers afronten un calendari prou benevolent, segons el portal Tankathon. Això obre dues opcions: reforçar o no la posició de base.

Si els Sixers decideixen explorar aquesta via, a priori el mercat ofereix alternatives viables. Unes alternatives que a més suposarien afegir més profunditat de cara a uns Playoffs d’alt voltatge. D’aquests quatre jugadors que us presentem, dos estan sota contracte i dos es troben lliures al mercat d’agents lliures. El nouvingut hauria de cobrir una part del volum d’ús i minuts que Ben Simmons deixarà disponible. A més de l’opció de guanyar importància en un conjunt que no ha satisfet les expectatives dipositades a principis de temporada.

Quins són els principals candidats?

AGENTS LLIURES

Isaiah Thomas

Lluny, molt lluny queda l’Isaiah que va meravellar la lliga comandant els Celtics. “The King in the Fourth“, fa dos anys que es troba vagant per la lliga sense pena ni glòria. En una situació que hauria de remoure consciències a cert despatx de la lliga. El veterà base fa pocs dies va ser traspassat i tallat als Clippers en el context de la fi del període de traspassos. Així Thomas segueix sense trobar l’estabilitat i un context favorable on demostrar les seves qualitats.

Thomas és un excels llançador i un anotador compulsiu malgrat  les seves òbvies limitacions defensives. També compta amb els recursos per jugar els u contra u, a més de disposar d’un molt bon llançament tan sobre bot com en rebre i llançar. Per posar-vos en context, Thomas és juntament amb Doug McDermott i George Hill els que amb més efectivitat estan llançant de tres en menys de 25 minuts per partit i amb mínim, quatre llançaments a cistella, al que hem d’afegir la seva bona lectura del bloqueig directe, que tot i no ser un recurs a l’ús als Sixers, pot resultar útil d’aprofitar. En aquest sentit, seria un excel·lent contrapunt a la mentalitat més organitzativa i defensiva de Simmons.

El principal problema que plateja la incorporació de Thomas es basa en els dubtes que genera en la faceta defensiva. Acumulant un -18 amb els Wizards en 40 partits. A Sixers compten amb especialistes com Thybulle per suplir aquest hàndicap. El problema és que aquest ja es multiplica per cobrir a jugadors com Burks o Korkmarz.

Tyler Johnson

Un perfil de combo-guard oposat a Thomas i que recorda en certa manera al ja disponible de Neto. Tyler Johnson viu els moments més incerts de la seva carrera, tot i tenir encara 27 anys. Condemnat a l’ostracisme per Monty Williams no ha tingut oportunitat de demostrar res als Phoenix Suns. Johnson és un base que compta amb limitacions defensives, però que amb confiança podria ser molt útil.

Jugador treballat per Eric Spoelstra, el base va ser una peça important en l’última i fugaç incursió dels Heat a la postemporada destapant-se com un excel·lent revulsiu des de la banqueta i aportant diversos intangibles prou interessants (ús de les mans). Un altre punt fort és que degut al seu joc sense pilota podria compartir pista amb Simmons. A més, el seu joc pausat el converteix en un jugador perfectament adaptable al context dels Play off.

Amb contracte
Evan Turner

Un vell conegut a la ciutat de l’amor fraternal. Actualment el jugador sembla estar negociant una sortida de Minneapolis. L’alternativa de Turner s’entendria per part del jugador, que buscaria recuperar el rol de base atípic que gaudia a Blazers i Celtics. En el cas dels Sixers, l’arribada d’ET no resultaria tan idíl·lica, però seria un reforç de prou nivell de cara a la postemporada. Tot i ser un perfil semblant al de Ben Simmons, la seva capacitat de crear i associar-se per als altres és la seva principal virtut. La seva principal carència? La poca efectivitat en el triple, un recurs que en aquests Sixers és una condició irrenunciable pels nouvinguts.

Langston Galloway

Galloway és un dels pocs jugadors que poden presumir de ser productius aquesta temporada a Detroit. Tot i estar encara a la disciplina dels Pistons, la intenció de la Motown de reconstruir el posa en disposició de sortir. Ja va sonar durant el període de traspassos per sortir cap a Philadelphia, operació que no va acabar de fructificar. Amb 28 anys, Galloway esta en el seu millor moment de la seva carrera, amb 10,1 punts per partits i 1,6 assistències. El problema és que rendir amb aquests Pistons no vol dir, necessàriament, que rendeixis en un nivell més competitiu.