Gaudir una altra vegada de quatre equips a la Lliga Endesa és un plaer. Crec que amb això hi estarem tots d’acord. I possiblement, la majoria volem que l’any que ve sigui així un altre cop o si hi ha la possibilitat sumar un cinquè equip. Però quin està sent el seu rendiment fins al dia d’avui? Ara us ajudaré a saber-ho. Parlem del Barça, Bàsquet Girona, BAXI Manresa i la Penya.

Barça, de menys a més

L’equip de Saras Jasikevicius encara no ha trobat la regularitat. Òbviament, a causa del nombre de fitxatges que van arribar a l’estiu. Ara mateix duu nou victòries, sis d’elles de forma consecutiva, i tres derrotes. Totes elles per una diferència de quatre o menys punts. Si ho comparem amb la temporada passada, veiem que el conjunt ja estava més assentat a la idea de l’entrenador. Només havien perdut un partit en aquests moments de la competició. Precisament, va ser a la jornada onze contra el València Basket.

Els millors jugadors són Nicola Laprovittola i Cory Higgins – amb el permís de Nikola Mirotic, només ha jugat tres partits a l’ACB. Els dos sostenen una mitjana de 12,4 i 12,5 punts, més que el 91% de jugadors de la competició. S’ha de donar importància al rol que està portant l’argentí aquest primer terç de competició. El lideratge de l’escolta és excepcional. Ofensivament, és una autoritat. Anotant el 60,5 de true shooting.

Per altra banda, Cory Higgins està recuperant la seva millor versió amb el pas del temps. Les seves estadístiques són excepcionals -pel context- i les sensacions que dona a pista són d’un jugador amb confiança. El seu inici va ser fred, tot i això, va prioritzar recuperar el seu joc amb jugades que el caracteritzen per retrobar-se ràpidament. No hi ha cap -però- per Higgins.

Coralment, és un equip que està molt pròxim a ser elit a les dues parts de la pista. Els hi anoten 73,7 punts per partit i en reben 104 per cada cent possessions. Un bon equip defensiu. Curiosament, és molt millor en atac que en defensa. Dic curiosament,  perquè Saras es caracteritza per ser un entrenador de caràcter defensiu. Anem a parlar de l’atac, anoten 83,7 punts per partit i per cada cent possessions anoten 117,3 punts.

Amb un pace molt baix, el tercer més baix de l’ACB, demostra tenir moltes virtuts en l’atac estàtic. Idea principal de l’entrenador. Els jugadors interiors tenen un gran paper en aquest estil de joc, a causa de la seva bona mà en el llançament exterior poden ser obrir la pista per deixar carrils amb espais i dificultar l’arribada de les ajudes en els llançaments de tres punts.

Estat d’emergència a Manresa

L’any passat van viure una temporada de somni. En una temporada, el BAXI Manresa va ser capaç de guanyar la Lliga Catalana contra el Barça, disputar la Copa del Rei, jugar Play-Off i arribar a la final de la Champions. Quasi res. Malauradament, segons sembla serà molt difícil repetir aquesta gesta. Actualment, l’equip dirigit per Pedro Martínez és cuer de la lliga amb un balanç de dues victòries i deu derrotes. Tornant un any endarrera, l’equip del Bages superava el 50% de victòries, havent superat a sis equips i deixant escapar cinc duels. Sent vuitens de la competició i sent candidat a guanyar per mèrits propis el bitllet a la Copa del Rei.

Les emocions estan a flor de pell en qualsevol partit del Manresa, ja que pel ritme de partit has d’estar molt atent per no perdre’t res. El millor pace de tota la competició. S’enlaira fins a les 76,7 possessions per partit. Jerrick Harding i Juan Pablo Vaulet són les cares més destacades en aquest apartat. El jugador americà es una màquina de fer punts. Els seus 17,6 punts de mitja i el seu 57% en true shooting ho corroboren. És un mal de caps per tots els equips. El Potro Vaulet en els últims partits s’ha trobat molt més còmode a la posició d’aler-pivot, sobretot deixant-se alimentar dels seus companys en talls molt verticals a la cistella en atac estàtic i guanyat l’esquena als seus defensors per la línia de fons. A més a més, i m’agradaria destacar aquest punt, és un dels millors defensors de l’equip. Captura 5,2 rebots en total i 1,4 d’aquests són ofensius.

I arribem al problema del Baxi Manresa, la defensa. La falta d’un pivot titular que sigui l’àncora defensiva de l’equip és un dels entrebancs més grans que ha tingut el conjunt de Pedro Martínez. Amb l’arribada de Martinas Geben a poc a poc aquesta dinàmica ha de canviar. Sumant a Devin Robinson, encara no l’hem pogut veure, un aler-pivot amb una capacitat atlètica notable també ha de ser una peça de gran valor dins els sistemes defensius. S’ha trobat a faltar molta duresa i contundència, aspectes que s’haurien de millorar amb aquests dos jugadors.

Les estadístiques deixant clar que l’equip necessita una millora ràpida si vol continuar competint a la Lliga Endesa. Tenen el segon pitjor defensive rating de tota la lliga, només superats pel Fuenlabrada. Per cada 100 possessions reben 122,6 punts. Una xifra molt elevada pels interessos dels manresans. I vull acabar amb una dada molt significativa. Els rivals anoten amb un 62% d’encert els tirs a la zona restringida. Òbviament, són els tirs més senzills d’anotar, però també solen ser els que millors defensats estan. Comparant amb l’últim rival del Manresa, el Surne Bilbao veiem que l’estadística baixa fins al 54%, però per posar-vos més en situació ho podem comparar amb els equips de la mateixa zona que el BAXI Manresa. El Coosur Reial Betis els hi anoten un 62%, al Carplus Fuenlabrada, també, un 62% i al Bàsquet Girona un 61%.

Per finalitzar amb el Manresa, s’ha de ser objectiu amb ell. Està passant per una segona pretemporada. Molts jugadors nous que s’han d’adaptar al sistema i han de donar un rendiment immediat. És molt difícil, però no impossible.

El procés del novell, Bàsquet Girona

No faré la comparativa de la temporada anterior a causa que era equip de LEB Or. Considero que són competicions molt diferents per fer una comparativa. Tot i això, Marc Gasol ja era president i jugador al mateix temps i l’equip rutllava a un gran nivell. Ara mateix el Bàsquet Girona continuaria sent equip de la Lliga Endesa si la temporada s’acabés avui i aquest és el seu objectiu, la permanència.

Amb un equip replegat de peces noves, velles cares de l’ACB juntament amb jugadors que disputen la seva temporada rookie a la competició, l’equip gironí està donant la cara i s’està fent respectar la gran majoria de partits. Amb un rècord de tres victòries i nou derrotes ocupa la quinzena posició complint com deia amb el propòsit final. Tant és així, que podria dur un parell o tres victòries més si no fos per la falta d’experiència als minuts finals. Fontajau està responent de forma excel·lent sent un dels pavellons més calents de la competició. I per això, és un pèl més difícil endur-se la victòria de Girona. Contra el Gran Canària, l’equip va tenir un tir de Kameron Taylor sobre la botzina per guanyar i contra el Rio Breogan, fins als últims instants no es va certificar la victòria visitant.

L’equip dirigit per Aíto García Reneses té certes dificultats a l’hora de jugar en atac estàtic. Per cada 100 possessions només anota 97 punts. El pitjor offensive rating de la competició. Aquest problema és causat per la falta d’amenaça en el tir exterior. Qualsevol equip que no aconsegueix ser perillós de forma regular des de la línia de tres punts és més fàcil de defensar. Defensa tancada aprop de la cistella per obstaculitzar els talls i la circulació de pilota són conceptes bàsics per defensar el Bàsquet Girona.

Però aquí no acaba això, com us podeu imaginar l’equip gironí no ataca a un ritme baix o no és la seva prioritat. És posseïdor del cinquè millor pace de la lliga. Kameron Taylor, una de les meves debilitats de l’equip, és un gran jugador a camp obert. Sap utilitzar la seva amenaça exterior, anota 1,6 triples per partit, per atraure la defensa en la transició i així poder trencar i acabar a prop de cistella. 

Per molt inversemblant que sigui, Marc Gasol lidera un equip que busca jugar en transició. La figura de Marc és importantíssima dins de l’ecosistema del Bàsquet Girona. Per acabar de parlar de l’atac, el center del Girona contribueix al joc de l’equip com a generador i d’executor. M’explico, Marc té tres zones calentes a la seva carta de tir. A prop de cistella, al costat dret té un 60% d’encert i a la part central un 65%. A la part alta de l’ampolla, on anota amb un 50% d’encert, i a la part frontal de la línia de tres punts. La gran majoria dels sistemes passen perquè Marc rebi a la linia de tres punts per trobar més espais pels jugadors exteriors amb capacitat de penetració i al final, es juga al bloqueig directe amb Marc, que pot acabar amb un roll o un pop. La intenció és generar pels altres sent una amenaça des de les millors posicions possibles pel pivot.

En defensa, els aficionats gironins podem somriure una miqueta més. Amb un defensive rating de 109,1 punts per cada 100 possessions es troba al mig de la classificació general en aquest apartat. Marc Gasol, Kameron Taylor i Èric Vila són els grans protagonistes. La defensa gironina passa per ser molt agressiva en tot moment, defenses de l’u per u molt actives de mans i braços amb defenses next per tapar forats i impedir la circulació de pilota. En les zones més properes a la cistella els rivals superen el 50% quan acaben per la via central amb una safata. En les altres posicions, pal baix i tirs de mitja distància l’equip d’Aíto deixa al rival, en els millors dels casos, en un 7% d’efectivitat en els tirs.

La Penya arrasa allà on va

Ara mateix ser aficionat del Joventut de Badalona és una delícia. La temporada anterior, van acabar per aquestes dates amb 10 victòries i 4 derrotes. Curiosament, amb una ratxa de cinc victòries consecutives com en el present. L’equip de Carles Duran segueix el procés de la temporada passada on va començar més dubitatiu i més irregular per acabar trobant el seu joc i establint els rols als jugadors.

En atac, l’equip verd i negre és un coet. El contraatac està a l’ordre del dia a Badalona. Un dels millors equips ofensius, on ha trobat l’equilibri entre el joc interior d’Ante Tomic, fent una temporada d’MVP, i el joc ràpid dels seus exteriors, sigui amb penetracions d’Andrés Feliz o tirs des de la llarga distància de Kyle Guy o Pep Busquets. Ara mateix s’està gaudint del millor tram de la temporada, esperem que trobin la fórmula per allargar-lo el màxim possible per veure el conjunt Badaloní competint amb els equips més forts de la competició.

Les xifres reafirmen les meves línies, tenen el cinquè millor terme mitjà de punts a favor amb 83,5 i són el segon millor offensive rating de l’ACB. Per cada 100 possessions anoten 117,9 punts. Tot això és a causa del bon estat d’Ante Tomic i Andrés Feliz, els líders anotadors de l’equip. El pivot veterà, que ha guanyat l’MVP del mes de novembre, continua sent un mal de queixals per les defenses. Utilitzant el seu joc de peus, com sempre, però sobretot buscant els seus companys per sumar més armes ofensives a l’equip. A dia d’avui, té un mitjana de 3,2 assistències per partit. Bons números per un pivot. Per altra banda, el jove base està jugant un nivell excels des de fa diverses jornades. Capaç de tornar el partit boig i sentir-s’hi còmode quan més ritme té. Sap trobar forats on no n’hi ha, gràcies al seu tronc superior és capaç d’arribar a la zona restringida i ser de gran utilitat enorme per Carles Duran.

Defensivament, no està al nivell de l’atac, es troba a dues passes per ser elit de la competició. Amb un defensive rating per sobre de la mitja, amb 111,2 punts per cada 100 possessions, a causa del ritme que juga en atac dona més possibilitats als seus rivals. En aquest apartat no vull destacar a cap jugador en concret – si ho fes, seria Pep Busquets-, perquè crec fermament que el conjunt obté la força. Tots els jugadors estan aportant dins de les seves possibilitats i virtuts. Tomic fa un esforç a les defenses del bloqueig directe, Joel Parra és de gran importància al “3” i al “4”, Hellenson, tot i no ser un gran defensor, està capturant molts rebots i no ha desentonat quan ha jugat de pivot. Una llarga llista de punts a favor que resumeixen molt bé el gran estat de forma de la Penya.

En definitiva;

Actualment, estem veient a dos equips que jugaran possiblement la Copa del Rei per mèrits propis – encara que la Penya i participarà perquè és la seu d’aquesta edició -. També posaria la mà al foc que ambdós equips, Barça i Penya, acabaran jugant les fases del Play-Off. Per altra banda, malauradament, haurem de patir perquè Baxi Manresa i Bàsquet Girona continuïn sent equips de la Lliga Endesa la temporada vinent. Demanar més avui és somiar.