Connecta amb nosaltres

NBA

Els Clippers buscaran l’anell amb Morris

Els Knicks aconsegueixen Harkless i un seguit de rondes de cara al futur.

Comparteix

Els Clippers buscaran l’anell amb Morris

En un trade deadline mogut, dels que més en els últims anys, i marcat pel traspàs de la superestrella D’Angelo Russell a Minnesota Timberwolves o l’adquisició d’Iguodala per part dels Heat, el tercer equip triomfador de la tarda ha estat, sense cap mena de dubte, els Clippers de Doc Rivers. Les oficines dirigides per Steve Balmer (propietari), Lawrence Frank (president) i Michael Winger (General Manager) feia temps que buscaven el traspàs definitiu, l’adquisició que portés un equip ja de per sí principal candidat a l’anell, al nivell definitiu. Finalment, i a poques hores del tancament del mercat aquest fitxatge ha arribat. En un traspàs a tres bandes amb els New York Knicks i els Washington Wizards, els Clippers s’han fet amb la peça que tant anhelaven des de l’estiu, Marcus Morris.

El traspàs, que ha acabat enviant també a Isaiah Thomas a Clippers des de Washington, a Moe Harkless i una primera ronda a Nova York procedent de Los Angeles i a Jerome Robinson a Wizards procedent també dels Clippers, s’ha de llegir en funció de la temporada i objectius derivats d’aquesta de cadascun dels tres equips. Els Knicks i els Wizards, amb la temporada llançada a les escombraries des de ja fa setmanes, obtenen peces de valor futur (especialment els novaiorquesos) i Clippers deixa anar jugadors i una ronda per un expiring (jugador en últim any de contracte), però d’un valor altíssim donades les pretensions d’anell dels californians i les prestacions i perfil que Morris pot aportar a l’equip. Un win-win de manual entre Clippers i Knicks amb una tercera pota, els Wizards, on tot s’ha d’agafar amb pinces mentre s’espera la recuperació de John Wall. Moment d’anàlisi.

A per l’anell amb Morris

No hi ha més. És l’aposta que han fet els Clippers i el motiu pel qual Morris ha canviat el Madison per l’Staples. Marcus Morris, ex de Houston, Phoenix, Detroit i Boston també, és un aler alt, amb capacitat d’alternar les posicions de 3 i 4. Correcte defensor sense ser un dels seus punts forts, Morris destaca principalment per la seva capacitat per anotar a partir de diverses situacions del joc. Un aspecte en el que ha crescut molt i ha acabat superant al seu germà Markieff (que havia entrat a la lliga sent el Morris més bo). Destaca sobretot per ser un productor (que no generador) amb una alta capacitat per generar-se ell mateix els punts sense haver perdut tampoc la fiabilitat en el catch-and-shoot. Tir sobre bot, penetracions, post-ups, la bateria de recursos de Marcus Morris és enorme.

El preu pagat per ell, Harkless, Robinson (a Wizards), una primera ronda i els drets a intercanviar-ne una altra, podria semblar excessiu només tenint en compte el fet de que l’aler acaba contracte a l’estiu, però són insignificants donat el valor que Morris pot acabar tenint en una eventual carrera per l’anell de l’equip de Doc Rivers. Marcus Morris, un jugador d’elevat caràcter competitiu i amant del trash-talking (aquest any ja va tenir alguna batalla amb el seu nou company Patrick Beverly), és una adquisició perfecta per dotar d’experiència, anotació i ambició a la banqueta Clipper i tot, sense perdre excessivament la defensa que aportava Harkless. Morris, al cap i a la fi, estaven sent més de 19 punts per partit a Nova York, un percentatge en triples superior al 43% amb més de sis intents per partit, més de cinc rebots i un rating ofensiu superior al de varis titulars de Clippers (era el tercer a Knicks).

Amb una defensa de la que se’n poden encarregar Kawhi, Paul George (els dos millors two-way de la lliga?), Beverley o especialistes com McGruder, la seva adquisició s’ha d’entendre més en clau ofensiva, amb el clar objectiu de dotar de més recursos, versatilitat i punts a una plantilla ja de per si temible. Les combinacions de les que ara disposarà Rivers són infinites i la fiabilitat de Morris en l’anotació permetran també esperar les millors versions de Paul George (encara inèdita per problemes físics) i Kawhi sense patir gaire per quan aquestes no apareguin.

Morris és un gran afegit a la rotació angelina doncs podrà compartir minuts amb teòrics suplents com Harrell, Patterson i Lou Williams que acompanyats de Beverley, McGruder o Shamet per completar la línia exterior, conformarien una banqueta d’alt voltatge defensiu i ofensiu, pel seu elevat to físic i adaptabilitat darrera, i elevada capacitat anotadora en 1c1, bon tir exterior i correcte domini del 2c2. Però també, és possible que el veiem tancar partits al costat de Kawhi i George donada la capacitat d’ell per jugar de 4 i del ‘13’ per jugar d’escorta. Al cap i a la fi Morris ha demostrat sobradament està preparat per la pressió, erigint-se en el líder dels Knicks sempre que un final ha estat ajustat. Un fitxatge de molts quirats.

Barrett i els que vinguin

Els Knicks, un equip que havien dipositat totes les seves esperances de futur i de la temporada també en el seu nou rookie R.J Barrett són també co-guanyadors del traspàs (cadascú a la seva manera). Després de farcir la plantilla durant l’estiu de veterans sobrepagats a base de contractes curts, no tenia molt sentit seguir mantenint aquest nucli poc abans de l’All Star i amb només 15 victòries en el comptador. Al final, ni Portis ni Ellington (podria ser tallat) ni Payton han abandonat la franquícia, però la peça amb més valor i el veterà que ha demostrat ser més útil durant aquests mesos, Marcus Morris, ha aconseguit reportar-li a Nova York una sèrie d’assets més que valuosos de cara al futur.

Amb la seva marxa els Knicks aconsegueixen primerament un Moe Harkless que aportarà una mica de la defensa que tant li fa falta a l’equip per acabar de competir amb més serietat els partits. El jugador, expiring també, no estava realitzant una temporada gaire extraordinària a Los Angeles, i tot i que tot fa pensar que es quedarà a la plantilla, tampoc és gaire important esbrinar quin rol (en minuts) tindrà. La seva arribada obre la porta del protagonisme ofensiu a Barrett (la joia del ¿projecte?) i deixa el camí lliure de la rotació a un Kevin Knox que no està passant un bon moment, però que amb la temporada ja perduda, hauria de començar a comptar amb més minuts (si no és així, val la pena renovar-lo a l’estiu?).

De totes maneres, el més interessant de cara al futur (important recalcar-ho, futur), no és l’arribada de Harkless, jugador que podria marxar perfectament a l’estiu, sinó el seguit de rondes que els Knicks han aconseguit amb aquest traspàs. Més enllà de Moe, a Nova York hi arriben la primera ronda angelina del proper draft, un dret d’intercanvi per al 2021 (en principi res doncs els Knicks haurien de tenir millor elecció pròpia) i una segona ronda de 2021 via Detroit i els drets sobre el jove europeu Issuf Sanon. Sobre el jugador poca cosa a dir doncs tampoc està clar que acabi aterrant a l’NBA, però les rondes aconseguides mostren la clara voluntat dels Knicks d’utilitzar els propers drafts per reconstruir al voltant de R.J Barrett, el seu nou projecte d’estrella.

En els propers quatre anys, els Knicks compten amb set eleccions de primera ronda, quatre de pròpies i tres provinents de Clippers (2020) i Dallas (2021 i 2023) que haurien de servir per, sumades a les segones rondes inclosa la de Detroit (interessant donada la reconstrucció que ara afronten també els Pistons), haurien d’ajudar a refer l’equip de forma ràpida i prometedora. Veurem qui aterra a les oficines per dirigir la nau Knickerbocker (el president Mills va ser destituït un parell de dies abans del trade deadline), però està clar que si els Clippers són els guanyadors de present en aquest traspàs, el futur dels Knicks pinta a prometedor a poc que es facin bé les coses.

Esperant John Wall

Al cap i a la fi aquesta és l’actitud dels Wizards d’ençà que el base es va lesionar i no ha estat una excepció en aquest traspàs. Els de Washington han enviat Isaiah Thomas a Clippers (serà tallat) i els drets de Sanon a Knicks a canvi de Jerome Robinson, un escorta de 22 anys que amb prou feines ha disputat 75 partits en les dues temporades que porta a l’NBA. Es fa difícil augurar-li una millora de futur suficient a Robinson com per passar dels 3 punts per partit actuals a escorta de rotació vàlid, però mentre Wall no està, el projecte Wizard està en un punt mort on provar coses no és perjudicial per ningú.

Veurem que li depara el futur a la franquícia de la capital, però no negarem que s’esperava més d’ells i que la influència final en aquest traspàs ha estat ínfima, testimonial i una demostració més de l’immobilisme en el que viu enfonsat la franquícia des de que Wall es va lesionar i els plans de present i futur es van esguerrar per complet.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a NBA

Tradueix »