Ha tardat, però s’ha aconseguit. L’Spar Girona ja té la seva plantilla tancada després de les recents incorporacions de Shay Murphy i, ahir, Crystal Bradford. La jugadora americana arriba a terres catalanes després d’un any inactiva a causa de problemes físics. La temporada 2020-21 va provar la lliga turca i va defensar els colors de les Atlanta Dream a la WNBA.

Murphy i Bradford s’apunten al llistat d’incorporacions on, fins ara, hi havia Marianna Tolo, Laura Cornelius, Nora Galvé i Irati Etxarri. Aquests sis noms reforcen a una bona base del curs passat amb Rebekah Gardner, Laia Flores, Giedre Labuckiene, Binta Drammeh, María Araújo i el salt de Faustine Parra.

Bernat Canut ha hagut d’esperar fins al penúltim dia abans de l’inici de la lliga per saber de quines mans hauran de sortir gran part dels punts de l’Spar Girona. L’embaràs de Magalí Mendy i el cas Kennedy Burke han fet que l’Uni hagi hagut de treballar a contra remolc durant tot l’estiu per tancar la plantilla. Les males sensacions que ha deixat l’equip a la pretemporada obliguen que l’arribada de Bradford sigui un raig d’esperança a un equip que ve tocat però amb moltes ganes de reanimar-se.

Cal recordar, que el seu fitxatge no és fins a final de temporada. Tal com ha estipulat el club, Crystal Bradford no té contracte per tot l’any. La seva continuïtat a l’equip anirà en funció de la seva participació i l’adaptació a les seves companyes.

Com encaixar Crystal Bradford

L’arribada de Crystal Bradford era tan necessària a Fontajau com l’aire que necessitem per viure. L’equip no va trobar una constància a la lliga catalana. Aquest factor va ser degut als problemes físics de pretemporada, a la mala confecció de plantilla, Rebekah Gardner a la WNBA, Marianna Tolo a la selecció i Shay Murphy sent una de les referents ofensives després d’estar dos anys retirada i amb 37 anys.

Amb la seva arribada, l’Uni Girona obté un perfil similar a Kennedy Burke però amb tocs que la fan diferent envers l’actual jugadora del Villenueve. La gran diferència, però no significativa en comparació a la seva efectivitat rau en la seva creació de tirs sobre bot. Burke va patir en aquest sentit, ja que com a finalitzadora a peus quiets va demostrar ser elit a la lliga i a gran part d’Europa, però el seu joc amb pilota no va patir una evolució que fes pensar en positiu.

A més, amb la seva arribada, el més probable és que es vegin molts minuts de Rebekah Gardner al dos, Bradford d’aler i Irati o Araújo jugant d’aler pivot. Amb aquests tres noms, l’Spar Girona es fa amb unes jugadores que tenen un alt poder físic i són molt agressives de cara a cistella. Un clar símbol de què ha anat sent l’Spar Girona al llarg d’aquests últims anys i que, amb Bernat Canut al capdavant, no canvia.

Respecte a números, agafant-nos als 43 partits que va jugar al llarg de la temporada 20-21 entre Europa i Estats Units, Crystal Bradford destaca per la seva capacitat per jugar a camp obert on va anotar 1,13 punts per possessió amb un 14,9% d’ús. Una de les diferències que es decanten a favor de Burke estan en la seva efectivitat en situacions d’agafar i tirar (1,2 punts per possessió). Tot el contrari que Bradford on es queda amb els 0,84 punts per possessió. Pel que fa al seu tir exterior, pot ser una bona arma per obligar els rivals a jugar amb defenses més obertes. El seu 35,8% en triples fan pensar en què l’Uni pot trobar en ella una via per potenciar el seu encert exterior que ha quedat orfe després de les baixes de Frida Eldebrink i Magalí Mendy.

Crystal Bradford no és una jugadora de la mateixa alçada que Burke, però té una envergadura de braços i un cos que li permet ser una jugadora útil al joc interior. Tot i que la posició d’aler pivot està molt ben coberta amb les dues espanyoles, en defenses de canvis o on es necessiti més múscul i intimidació, aquestes parelles d’alers poden resultar ser molt efectives per aturar a jugadores que visquin del seu tir de mitja i curta distància com pot ser Queralt Casas -una de les components del Valencia, rival de l’Uni dimecres-.

On pot causar més dubtes la nova jugadora de l’Spar Girona, és en el defensa. Tot i aquest poder d’intimidació que he mencionat, és un perfil que no destaca per tenir un gran desplaçament lateral i no té una gran capacitat de reacció per poder aturar a jugadores més baixes que hagi de defensar en moments puntuals. A la WNBA, ha patit sempre en aquest sentit i, per això, intentar trobar una estructura defensiva que es pugui basar en la defensa de canvis pot ser un dels factors claus del sostre de l’Uni aquesta temporada.