L’inici de temporada dels Utah Jazz està sorprenent a qualsevol aficionat a l’NBA. L’equip entrenat per Will Hardy, tècnic més jove de la lliga, ocupa actualment la vuitena plaça de la conferència oest amb un balanç de 12 victòries i 10 derrotes. L’equip travessa la primera mala ratxa de la temporada amb 4 derrotes consecutives, però aquesta petita davallada no ha fet desmerèixer el gran inici de temporada, en el qual l’equip va ocupar les posicions capdavanteres de la conferència fins fa pocs dies.

A continuació, analitzarem les claus del bon inici de l’equip fent especial èmfasi en la consagració de la seva estrella, el finlandès Lauri Markkanen, que està superant els seus registres per liderar a la franquícia de Salt Lake City.

Tanking? No, gràcies

A primer cop d’ull, els canvis a la plantilla de l’equip de Utah Jazz semblaven indicar que els plans de la franquícia eren iniciar una reconstrucció. Amb la sortida dels dos referents de l’equip, Donovan Mitchell i Rudy Gobert, rumb a Cleveland i Minnesota respectivament, els Jazz es van fer amb els serveis de jugadors com Lauri Markkanen, Malik Beasley, Talen Horton-Tucker i Collin Sexton, entre altres. Aquest nucli de jugadors joves han nodrit d’intensitat i energia una plantilla on només van quedar dues de les peces claus de la temporada passada (Mike Conley i Jordan Clarkson).

Per a més inri, l’entrenador de l’equip durant les últimes 8 campanes, Quin Snyder, marxava del càrrec aquest estiu deixant un buit difícil de reemplaçar. En aquesta etapa, el tècnic dels Utah Jazz els havia classificat a play-offs durant els últims 6 anys, aconseguint estabilitzar en places de postemporada a un equip que vagava sense rumb durant la primera meitat de la dècada dels 2010.

Se li girava molta feina a Danny Ainge, la llegenda “celtic”, que havia sigut nomenat director executiu de la franquícia a finals de 2021. Després d’entrevistar a diversos candidats, l’escollit va ser Will Hardy, assistent d’Ime Udoka als Celtics i prèviament coordinador de vídeo als San Antonio Spurs de Gregg Popovich. El jove tècnic, de tan sols 34 anys, arribava a una organització plagada de canvis i de la qual ningú hi esperava res, però després de dos mesos de competició, s’ha guanyat el respecte de la lliga.

Nucli jove i compromés

L’edat mitja de la plantilla ha caigut dels 28 anys de la passada temporada als 25,8 anys d’aquesta. Aquest canvi de paradigma ha suposat una renovació del sistema de l’equip, basat en un joc ràpid i alegre amb moltes posessions i un gran volum de tirs exteriors. I tot això sense descuidar la defensa, una de les millors de l’oest i clau per explicar el bon inici dels de Salt Lake.

Jugadors com Jordan Clarkson, Kelly Olynik o Malik Beasley estan fent els millors números de la seva carrera, propiciats per l’adquisició d’un rol important del qual no gaudien a les temporades anteriors. A més a més, jugadors com Jarred Vanderbilt s’estan consagrant com a grans defensors de la lliga i són el complement perfecte per a un Markkanen, de qui parlarem a continuació, que està en estat de gràcia. La suma de tots aquests factors, juntament amb l’alta intensitat mostrada per l’equip en cada partit, els està fent saltar totes les sorpreses.

Cinc titular de Utah Jazz

El millor Markkanen de sempre

Lauri Markkanen disputa la seva sisena temporada com a jugador NBA. Les quatre primeres van ser a Chicago, on els Bulls esperaven d’ell un salt qualitatiu que mai va arribar, per això va ser traspassat als Cleveland Cavaliers, on va jugar la passada campanya. Els seus números van ser de gairebé 15 punts i 6 rebots per partit en 31 minuts de joc, però les sensacions encara eren les d’un bon jugador però incapaç de fer el pas endavant necessari per convertir-se en una estrella.

Finalment, sembla que aquesta millora de rendiment ha arribat després d’un estiu en el qual va liderar a la seva selecció finlandesa fins als quarts de final de l’Eurobasket, eliminant ell sol a Croàcia (43 punts i 9 rebots) i donant un bon ensurt a la selecció espanyola, que va haver de remar de valent per frenar al jove finès. Va acabar la competició amb més de 25 punts per partit i fora d’un cinc ideal al qual hi podria haver estat perfectament.

En tornar cap als Estats Units, novament li va tocar canviar d’aires. Aquest cop era la franquícia de Utah el seu nou destí, un equip on estava cridat a ser una de les peces claus en la reconstrucció juntament a un nucli jove. I així ho va fer, Markkanen va agafar les regnes de la franquícia des del primer moment i va carregar sobre les seves espatlles el rol de líder de l’equip. Actualment, està promitjant unes xifres de gairebé 22 punts, més de 8 rebots i 2 assistències per partit, números molt superiors als seus màxims durant la seva carrera i que el situen, avui en dia, com un clar candidat a aconseguir el premi a jugador més millorat de l’NBA.

Lauri Markkanen

Quin és el sostre d’aquest equip?

És molt difícil extreure conclusions després de dos mesos de temporada regular, però és cert que amb el pas del temps i l’acumulació de cansament i possibles lesions, l’equip de Utah patirà per mantenir-se a dalt de la classificació de l’oest. És indubtable que, passi el que passi en els mesos vinents, les expectatives d’aquesta plantilla s’han complert amb escreix, però caldrà veure si l’equip té el que fa falta per arribar a play-offs i competir-hi. Si m’he de mullar, crec que Utah Jazz té potencial per ser un equip de play-in, amb capacitat de classificar-se a la postemporada i donar algun disgust a la primera ronda, però no els veig arribant més enllà. Serà clau mantenir aquest nucli de jugadors joves de cara a les pròximes temporades i reforçar certes posicions com la del pivot, on els falta un jugador més contundent. El futur sembla estar en bones mans a Salt Lake City.