Aquest és el segon article analitzant els millors jugadors de la temporada de l’Eurolliga. Després del que va analitzar els 10 millors bases de la competició, toca endinsar-se en els exteriors. El bàsquet del segle XXI s’ha anat exterioritzant cada cop més i, actualment, podríem dir que els jugadors més dominants de la majoria de grans competicions a nivell mundial són els exteriors. De fet, es fa cada cop més complicat separar als jugadors per posicions, ja que, al final, el que marca la diferència són els rols. Per a classificar als 15 millors exteriors de l’Eurolliga en aquest article, he decidit separar als que tenen un rol de més generació amb pilota i iniciació de jugades (sobretot), com a bases, i a la resta com a exteriors. Així, ens ha quedat una classificació de jugadors força diversa i amb jugadors de diferents perfils.

La selecció ha quedat així: Musa, Punter, Baldwin, Laprovittola, Hezonja, Howard, Guduric, Deck, Clyburn, Brazdeikis, Loyd, Okobo, Vildoza, Pierre i Colson. Una llista que compta amb jugadors que necessiten tenir la pilota, amb altres molt més finalitzadors, i també alguns amb gran capacitat d’atacar des de posicions més interiors. Veient els noms, en falten alguns d’importants com poden ser els de Bacon, Nedovic, Giedraitis, Wilbekin, De Colo o Diallo. Però no hi poden entrar tots, i el rècord d’algun dels seus equips o la importància que han tingut en el desenvolupament de la competició els condemna a no ser en aquesta selecta llista.

Sense més preàmbuls, analitzem la temporada de cada un d’ells i comparem els seus rendiments.

Dzanan Musa (Madrid):

• Estadístiques: 14’8 punts, 3’1 rebots, 2’7 assistències, 58% en tirs de 2 i 37% en triples.

El bosnià del Madrid ha estat un dels grans exteriors de l’Eurolliga que acaba de finalitzar. Musa va arribar a la Casa Blanca després d’intentar abans d’hora el salt definitiu a la màxima elit del bàsquet mundial. No va encaixar a l’NBA quan hi va anar i tampoc al campió Efes en el seu retorn a Europa. Amb 22 anys, va decidir fer un pas enrere a la seva carrera i, a Breogán, va trobar un lloc on brillar sent MVP de l’ACB. Això li va valer per fer un segon intent a un gran de l’Eurolliga, el Madrid, on s’ha destapat definitivament com una estrella europea.

Aquesta temporada, Musa ha tingut alguns pics d’anotació bestials a la màxima competició continental, anotant en 9 partits més de 20 punts, entre ells, el Game 5 contra el Partizan. Ha estat el principal generador de joc madridista durant la temporada, sent efectiu en totes les accions ofensives. Sobre bloqueig directe, ha llançat un 25% dels seus tirs anotant 0’88 punts per possessió, i en el llançament sobre recepció ha millorat prestacions, anotant-ne 1’16 sobre un 23% de volum. Quan és vertical a cistella, el bosnià sol fer mal i treu faltes a la defensa rival. Ha estat el segon jugador que més tirs lliures ha llançat de l’Eurolliga. Als seus 24 anys, Musa encara té marge de millora i li espera un futur brillant a Europa. De moment, aquesta temporada ja ha estat seleccionat en el cinc ideal de la competició.

Kevin Punter (Partizan):

• Estadístiques: 16’1 punts, 2’1 rebots, 2’5 assistències, 49% en tirs de 2 i 44% en triples.

Kevin Punter ha estat un dels millors jugadors de la temporada de l’Eurolliga. L’exterior nord-americà ha acostumat als aficionats a exhibicions d’escàndol, amb partits de grans anotacions i llançaments decisius. Punter ha estat el líder d’una de les sorpreses de la temporada, el Partizan d’Obradovic, on ha trobat el seu pic màxim de rendiment, convertit en un jugador total. L’ex de Milano és un jugador d’elit absoluta en la generació sobre bloqueig directe, sobre el qual assumeix un 32% del total dels seus tirs, anotant 1’15 punts per cada possessió. També en l’1 contra 1, que suposa el 14% del seu joc, anotant 1’01 punts. I és capaç de ser encara més efectiu allunyat de la pilota, anotant 1’4 punts per possessió en sortides de bloquejos indirectes i 1’27 en tirs sobre recepció, que entre tots dos suposen un 30% dels seus tirs. L’escorta del Bronx ha estat el sisè jugador que més triples ha anotat a l’Eurolliga, i de tots ells el que millor percentatge ha acreditat (44%).

A més, Kevin Punter és un dels millors clutchs dels darrers anys de l’Eurolliga. Jugador de moments calents, la seva sèrie contra el Madrid va ser escandalosa. Amb uns promitjos de 22’7 punts per partit, va anotar 16 dels 27 triples que va intentar (59%). La seva baixa, a causa de la baralla del Wizink, va ser, sens dubte, definitiva i va canviar el transcurs de l’Eurolliga per complet. El nord-americà compta amb passaport serbi, i serà un dels grans caramels del mercat. Darrerament ha sonat molt fortament per un Panathinaikos que vol revolucionar per enèsima vegada el seu projecte, i també per un Barça necessitat d’un jugador com ell. El Partizan, evidentment, vol mantenir-lo i li oferirà un millor contracte. Punter tindrà moltes novies, i amb raó, ja que no ha estat seleccionat pel segon cinc ideal de l’Eurolliga per casualitat.

Wade Baldwin (Maccabi):

• Estadístiques: 17’2 punts, 3’8 rebots, 5’1 assistències, 51% en tirs de 2 i 32% en triples.

Després de diferents anades i vingudes, de diferents èxits i fracassos, Wade Baldwin ha trobat el seu lloc al Maccabi. El nord-americà no va encaixar a Olympiacos, va brillar a Munic, va deixar dubtes a Baskonia i ha trencat esquemes a Tel Aviv. El cas de Baldwin generava incertesa a l’inici de temporada, sobretot amb l’encaix amb Lorenzo Brown, però han esvaït qualsevol mena de dubte rendint com les dues estrelles que són. Entre els dos, han aconseguit deixar als israelians a un pas de tornar a la Final Four. El quart dels Baldwin és un jugador incansable, anotador d’elit i penetrador com pocs. Amb 17 punts per partit, ha estat el segon màxim anotador de l’Eurolliga només per darrere de Vezenkov, a més de ser el setè màxim assistent.

Encara ha de ser un pèl més regular amb la pilota a les mans (40% de volum de tir sobre bloqueig directe i 0’83 punts per possessió), però el seu rendiment està fora de tot dubte. Només ha tingut 4 partits per sota dels 10 punts, i van ser en una època on estava llastrat per molèsties físiques. A més, ha tingut dos partits per sobre dels 30 (33 contra l’ALBA i 38 contra l’Estrella Roja). Els seus Playoffs van ser per emmarcar, anotant 19’8 punts, i amb un 63% en tirs de 2 i 50% en triples. Serà Maccabi la casa de Baldwin els propers anys? De moment, amb els israelians ja ha aconseguit ser seleccionat pel segon cinc ideal de l’Eurolliga.

Markus Howard (Baskonia):

• Estadístiques: 14’2 punts, 1’4 rebots, 1’2 assistències, 46% en tirs de 2 i 36% en triples.

Markus Howard ha estat una de les grans sorpreses de la temporada. El menut anotador compulsiu, arribava a Vitòria sense gran expectativa, i no ha deixat indiferent a ningú. Howard ha estat un tirador de ratxes genials, amb un rang de tir molt gran i una dificultat en els llançaments molt elevada. Així, s’ha convertit en el jugador que més triples ha anotat aquesta temporada a l’Eurolliga. Pel record, quedaran els dos partits seguits en els quals va anotar més de 30 punts, a les primeres jornades contra els dos equips serbis, i també grans partits contra equips contenders com Olympiakos (29 punts), Madrid (28 punts) i Barça (25 punts).

Acompanyant a Darius Thompson en el perímetre baskonista, Markus ha ajudat al base a generar amb pilota (assumint un 24% dels seus tirs sobre bloqueig directe i anotant 0’94 punts per possessió). Però, sobretot, Howard ha estat un valor sense ella. Un 17% dels seus llançaments han arribat des del tir sobre recepció, anotant 1’04 punts, i un 21% sortint de bloquejos indirectes, anotant 0’91. A més, el baskonista ha estat mortal en transició, assumint un 17% dels seus llançaments i anotant 1’01. Això li ha permès ser l’ànima del joc vertical i vertiginós del seu equip. Amb tot, no ha deixat de ser un jugador de pics i força irregular, tot i acabar sent el dotzè màxim anotador de l’Eurolliga. Als seus 24 anys, és un jugador que tindrà mercat i ofertes. S’ha revaloritzat i encara té molt camí per recórrer al bàsquet europeu.

Nico Laprovittola (Barça):

• Estadístiques: 10’4 punts, 2’2 rebots, 4’6 assistències, 48% en tirs de 2 i 42% en triples.

La temporada de Laprovittola ha estat la de la maduresa. L’argentí va aprofitar la baixa de Mirotic als primers mesos de campanya, sumada al període d’adaptació de Satoransky i Vesely, per ser el líder ofensiu del Barça. Als seus 33 anys, Lapro ha arribat al punt àlgid de la seva carrera, sent un dels grans referents en un equip candidat a guanyar l’Eurolliga, cosa que no havia aconseguit mai abans. El de Morón ha combinat el rol de generador principal amb el de tirador, generant un debat sobre quin hauria de ser el seu paper dins de l’atac blaugrana. Amb la pilota, ha generat majoritàriament sobre bloqueig directe (34% del volum dels seus tirs, anotant 0’86 punts per possessió). Sense pilota ha estat més efectiu, anotant 1’23 punts en tirs sobre recepció (20% de volum). Tot i el debat generat entorn a aquesta qüestió, numèricament parlant és innegable que ha realitzat una bona temporada.

Laprovittola ha tingut grans exhibicions des del tir en aquesta Eurolliga, amb partits com els que va tenir contra Fenerbahce (26 punts i 5 triples), Maccabi (19 punts i 6 triples), Efes (28 punts i 5 triples) o València (28 punts i 6 triples). Exteriorment parlant, només dos jugadors han anotat més triples per partit que ell amb millor encert: Keenan Evans i Kevin Punter. Així i tot, en alguns moments de la temporada s’ha trobat a faltar una versió més regular i resolutiva de l’argentí, sobretot en el tram final. Els seus Playoffs contra el Zalgiris van ser deficients, anotant només 5’3 punts de mitjana, i a la Final Four, contra el Madrid, ho va intentar sense encert (4/15 en tirs de camp). És Lapro el líder exterior que necessita un equip campió de l’Eurolliga?

Will Clyburn (Efes):

• Estadístiques: 16’7 punts, 5’7 rebots, 2’1 assistències, 49% en tirs de 2 i 36% en triples.

El cas de Will Clyburn és curiós. Es pot catalogar de mal fitxatge un jugador amb aquestes estadístiques? Complicat, però vist el resultat del seu equip en aquesta Eurolliga és fàcil plantejar-se aquesta qüestió. El cert és que el nord-americà ha estat un jugador cabdal en els plans d’Ataman. Clyburn ha estat el jugador que més minuts ha disputat de tota l’Eurolliga, amb més de 33 per partit, sent un jugador completament estructural per al seu equip alternant les posicions de ‘3’ i de ‘4’. Clyburn va ser el fitxatge estrella del vigent campió, fent esclatar el mercat i generant unes expectatives elevadíssimes. El cert és que, tot i que numèricament ha complert amb les expectatives, no ha aconseguit ser el salt de qualitat que necessitava l’Efes per aconseguir l’hegemonia europea.

Tot i no haver aconseguit evitar el sonat fracàs dels turcs, el rendiment del nord-americà es pot considerar positiu. Clyburn ha estat el tercer màxim anotador de l’Eurolliga i segon màxim rebotejador entre tots els exteriors, per darrere de Giedraitis. Com a jugador total que és, el seu rol a l’equip li permetia ser important en diferents facetes i aspectes del joc ofensiu. Un 16% dels seus tirs han vingut generant a partir de bloqueig directe (1’06 punts), un 9% des del pal baix (0’63 punts) i un 21% en tirs sobre recepció (1’16 punts). Probablement a Ataman li va costar definir del tot el seu rol, i la seva zona d’influència es trepitjava amb altres jugadors del roster. Així i tot, Clyburn se les ha enginyat per ser efectiu en tots els aspectes del joc, a excepció del pal baix, on no s’ha acabat de sentir còmode.

Gabriel Deck (Madrid):

• Estadístiques: 12’3 punts, 5’4 rebots, 1’9 assistències, 63% en tirs de 2 i 32% en triples.

Gaby Deck és el segon argentí de la llista i també el segon madridista. El ‘tortuga’ ha estat, per mèrits propis, el jugador que més minuts ha jugat a l’equip campió, amb més de 26 per partit. Deck és estructural per al Madrid, després de Tavares el seu jugador més important del roster. Des de les posicions de ‘3’ i ‘4’, l’ex Thunder aporta a les dues cistelles per al benefici del seu equip. Deck és un jugador capaç per fer mal al pal baix, sobretot des de la posició d’aler. Ha anotat 1’03 punts per possessió en aquestes situacions, que representen un 18% dels seus tirs. Des de fora, també és capaç de fer molt mal. En 1 contra 1, ha anotat la bestial xifra d’1’5 punts per cada intent. Una efectivitat tremenda que també es produeix allunyat del focus de generació. En situacions de talls, ha anotat 1’69 punts, mentre que a camp obert, en transició, n’ha anotat 1’3.

L’efectivitat ofensiva de Deck està fora de tot dubte. Tot i no ser un anotador pur, les xifres ens indiquen la seva capacitat per sumar des de moltes situacions diferents. Per aquest motiu, ha estat el 23è màxim anotador de l’Eurolliga. Però no només suma en atac, també ho fa des del rebot i la defensa. Amb 5’4 captures, ha estat el quart exterior de tota la competició que més n’ha agafat. I en defensa, segueix sent un jugador d’absoluta elit. És un jugador notable sobre la pilota i excel·lent al pal baix. La seva duresa el fa tota una roca. Així, l’argentí ha estat cabdal per a l’equip campió de la competició. Va aguantar al Madrid en molts moments de l’eliminatòria contra el Partizan, fins que la lesió el va deixar fora de combat. Guanyar aquesta Eurolliga sense Deck ha estat una proesa blanca.

Marko Guduric (Fenerbahce):

• Estadístiques: 12’3 punts, 3 rebots, 3’2 assistències, 57% en tirs de 2 i 40% en triples.

Marko Guduric és un exterior que ha anat guanyant importància dins el panorama europeu dels darrers anys. Després del seu breu pas per l’NBA, el serbi s’ha convertit en els últims anys en un dels generadors principals de joc del Fenerbahce. Sovint etiquetat com a tirador, no és la seva única faceta positiva en atac. Cert és que des del perímetre és un jugador d’absoluta elit (1’33 punts per possessió en Spot Up), però ha anat millorant les seves prestacions amb pilota, fins a ser la seva principal font d’anotació (32% de volum en tirs sobre bloqueig directe i 0’95 punts). Tot i que ha estat rodejat de generadors de gran nivell com Wilbekin, Calathes, Dorsey o Edwards, el serbi ha anat guanyant pes dins la rotació amb un rol cada cop més proper a la pilota.

A més, Guduric té aura de jugador clutch. Aquesta temporada, quan més cremava la pilota a les mans dels jugadors turcs, més ha crescut la seva figura. Tot i que no estava fent uns Playoffs especialment destacats contra l’Olympiacos, va erigir-se en el líder del Fenerbahce al darrer i decisiu partit. Amb 8 triples anotats (l’únic que va aconseguir ficar-ne un del seu equip), va estar a punt de destronar a l’equip grec, que havia quedat líder incontestable de la Lliga Regular. Als seus 28 anys, la sensació que es desprèn del serbi, és que serà un dels grans exteriors del pròxim lustre de l’Eurolliga.

Élie Okobo (Monaco):

• Estadístiques: 12’6 punts, 2’1 rebots, 3’6 assistències, 53% en tirs de 2 i 33% en triples.

El francès és la segona peça del trio màgic que ha portat al Monaco a la Final Four per primera vegada. Okobo, després d’explotar a l’ASVEL, on va convertir-se en un dels exteriors més destacats de la competició, ha confirmat les expectatives dipositades en ell dins un projecte molt més ambiciós. Ha aconseguit combinar-se amb altres talents ofensius, trobant-se còmode tant amb la pilota com allunyat d’ella. Els bloquejos directes han suposat el 29% del seu volum de tir, anotant 0’95 punts en cada acció, mentre que el tir sobre recepció ho ha estat en un 25%, anotant-ne 1’1. L’ex dels Suns ha sabut adaptar-se a diferents rols ofensius per convertir-se en un dels millors anotadors de l’Eurolliga.

Okobo és un dels grans prospects exteriors de present i futur de la màxima competició europea. Als seus 25 anys, ja ha explotat, i la temporada al Principat li ha servit per esvair dubtes sobre el seu possible encaix com a generador secundari. Ha estat un jugador enormement fiable i certament regular. En només 6 partits dels 41 que ha disputat a l’Eurolliga, ha estat per sota dels 9 punts. I en només 5, per sobre dels 20.

Jordan Loyd (Monaco):

• Estadístiques: 12’3 punts, 2’4 rebots, 2’7 assistències, 50% en tirs de 2 i 37% en triples.

Loyd és la peça que li faltava al Monaco perquè el seu projecte passés de ser il·lusionant a ser guanyador. Juntament amb Mike James i Okobo han format un dels trios més estimulants de l’Eurolliga. Jordan Loyd ha fet diverses temporades d’alt rendiment a tots els projectes on ha estat. A València, ho va fer bé amb un rol més similar al d’un tirador. A Estrella Roja va ser un dels grans anotadors de la competició, tenint banda ampla per fer i desfer, i al Zenit també va destacar en un entorn tàctic com és el de Xavi Pascual. Però ha estat a Monaco on hem pogut veure el Loyd més madur, que s’ha adaptat a tots els contextos que li han posat, independentment del talent dels seus companys.

El nord-americà de 29 anys ha donat un bon rendiment amb la pilota a les mans (24% de volum i 0’89 punts sobre bloqueig directe), però sobretot ho ha estat allunyat d’ella (26% i 1’3 punts en Spot Up). A més, el rendiment defensiu de Loyd ha estat molt positiu. Encarregat de defensar majoritàriament al generador rival, ha aconseguit deixar-los en només 0’79 punts per possessió. L’escorta del Monaco és un jugador que dóna un plus en qualsevol aspecte del joc, fent gala d’una gran fiabilitat. A més, va tenir el seu gran moment de la temporada als Playoffs contra el Maccabi. Al Game 2, va anotar 33 punts, el dia que si perdien gairebé es podien acomiadar de la Final Four. I al decisiu Game 5, també va anotar-ne 21.

Mario Hezonja (Madrid):

• Estadístiques: 10’6 punts, 3 rebots, 1’1 assistències, 51% en tirs de 2 i 43% en triples.

‘Super Mario’ sembla haver trobat el seu lloc a Madrid. El croat ha aconseguit esvair tots els dubtes que hi havia sobre el seu possible encaix i ha donat un bon rendiment al campió europeu. Al contrari del que molts podien pensar, ha sabut adaptar el seu rol en pro de l’equip. Hezonja s’ha acostumat a fer el que més necessitava el seu equip. Ha jugat des del ‘2’ fins al ‘4’ i ha sabut ser efectiu tant amb la pilota com sense ella. El croat ha estat un valor en diferents situacions ofensives dels blancs. Un 9% dels seus tirs han arribat generant des del bloqueig directe, anotant 1’45 punts per possessió, una xifra brutal. També ha sigut capaç de fer mal al pal baix, anotant 1 punt sobre un 12% de volum. I també sense pilota, anotant 1’36 punts sobre un 28% de volum. Resumint, Hezonja ha fet bé qualsevol cosa que se li demanés.

A més, ha estat la millor temporada de l’ex blaugrana en el tir exterior a l’Eurolliga. Mai havia promitjat aquests percentatges d’encert en cap de les campanyes anteriors. Els 30 punts que va anotar contra el Monaco van ser el seu millor partit de l’any. Als seus 28 anys, Mario ha guanyat la seva primera Eurolliga, i es prepara per llaurar-se una carrera al lloc on molt pocs haguessin pensat.

Ignas Brazdeikis (Zalgiris):

• Estadístiques: 11’6 punts, 2’9 rebots, 1’3 assistències, 49% en tirs de 2 i 31% en triples.

El lituà és un altre dels jugadors que s’hauran de tenir en compte a l’Eurolliga les properes temporades. Als seus 24 anys, Brazdeikis es postula com un dels exteriors més dominants del bàsquet europeu de cara al futur. El del Zalgiris va tornar aquest passat estiu a Europa després del seu pas per l’NBA, i era una peça molt cotitzada al mercat. Baskonia i València el van voler, però finalment va acabar tornant al seu país per ser un dels líders del renovat projecte lituà. Físicament molt potent i tècnicament ben dotat, Brazdeikis encara ha de treballar millor algunes lectures del joc per acabar de ser un exterior dominador. El material per convertir-se’n el té, tot i que encara li falta consistència.

Va començar la temporada de forma força irregular, però amb la lesió de Keenan Evans va erigir-se com el líder ofensiu del Zalgiris i principal generador de joc, aconseguint la classificació pels Playoffs amb els lituans. Brazdeikis pot anotar des de qualsevol situació ofensiva, tot i que encara no és elit absoluta en res. Un 28% dels seus tirs arriben en situacions de bloqueig directe, anotant 0’98 punts. També pot fer mal des del pal baix (0’93 punts), tot i que el seu volum es mínim, i en situacions de rebre i tirar (0’98 punts). El seu futur passa per anar, tard o d’hora, a un dels projectes candidats al títol. Si no és aquest estiu, ho serà el proper, però Brazdeikis olora a jugador de màxim nivell Eurolliga a curt termini.

Luca Vildoza (Estrella Roja):

• Estadístiques: 12’6 punts, 2’5 rebots, 3’9 assistències, 49% en tirs de 2 i 35% en triples.

Luca Vildoza ha viscut la seva temporada de consagració definitiva com un dels exteriors d’elit a l’Eurolliga. En temporades anteriors, al Baskonia, va tenir moments molt destacats, però mai va acabar de ser un jugador del tot consistent i de màxim nivell. Després del seu curt i poc exitós pas per l’NBA, sembla que s’ha consolidat a l’Estrella Roja, on ha pogut ser un dels líders d’un projecte que ha anat a l’alça. Va ser un dels grans protagonistes dels derbis serbis de la competició, signant grans partits. Va anotar 14 punts a l’anada, amb assistència a Nedovic pel triple decisiu, i 26 punts a la tornada.

De tota la llista, és el més base de tots, ja que ha fet de ‘1’ en molts moments de la temporada acompanyant a Nedovic. Però la seva naturalesa el porta a ser més un ‘2’ generador, i així ha acabat la temporada, acompanyant a Campazzo. L’arribada del seu compatriota argentí el va ajudar a acabar d’alliberar-se i jugar sense tanta pilota. Així i tot, el 45% dels seus tirs arriben via bloqueig directe, d’on ha anotat uns molt positius 1’03 punts per cada possessió. Sobre recepció, no ha estat tant efectiu (0’87 punts i 22% de volum). El seu joc el porta a sentir-se més còmode amb la pilota a les mans. Als seus 27 anys, Vildoza encara té anys per davant per seguir destacant. Talent en té com pocs.

Dyshawn Pierre (Fenerbahce):

• Estadístiques: 7’2 punts, 3’8 rebots, 1’6 assistències, 48% en tirs de 2 i 48% en triples.

Dyshawn Pierre és l’únic de tots els jugadors de la llista que no està entre els 100 màxims anotadors de la temporada de l’Eurolliga. La seva transcendència en el joc va molt més enllà dels punts, que ha estat un jugador cabdal per entendre la temporada del Fenerbahce. La seva incidència a l’equip és especialment defensiva, on ha tingut una enorme importància juntament amb l’exblaugrana Nigel Hayes-Davis. Els dos nord-americans s’han combinat a les posicions de ‘3’ i de ‘4’, per donar-li un impuls físic al joc dels turcs.

Ofensivament parlant, la seva incidència com a generador és nul·la. Tot i jugar per fora, no és un exterior que posi la pilota a terra i generi per si sol (per això ja tenia jugadors com Wilbekin, Dorsey o Edwards). Més enllà del pal baix, on va tenir força volum de tir (18%), però baix encert (0’71 punts), el seu rol principal és el d’obrir el camp i tirar sobre recepció, on ha tingut una enorme efectivitat. El seu 48% en triples s’explica des d’aquí. Aquests tirs han suposat un 42% del seu volum i 1’2 punts per possessió.

Bonzie Colson (Maccabi):

• Estadístiques: 10’7 punts, 5’6 rebots, 0’6 assistències, 58% en tirs de 2 i 37% en triples.

El jugador del Maccabi va ser una de les grans sorpreses de l’Eurolliga. Poc conegut pel gran públic, va arribar a Tel Aviv sense fer gaire soroll, però s’ha convertit en un dels grans debutants de la competició. Colson ha estat cabdal per entendre el joc del Maccabi, basat en el físic i la generació dels seus dos grans exteriors. El nord-americà és un aler gran, d’una capacitat física i atlètica molt gran. És un jugador molt fort, capacitat per fer mal des del pal baix (9% de volum i 0’91 punts), però especialment ha estat un bon executor sense la pilota. Un 36% dels seus tirs eren triples sobre recepció (0’99 punts) i també talls (1’35 talls).

Ha viscut allunyat d’una pilota que han aglutinat Lorenzo Brown i Wade Baldwin, però s’ha sentit molt còmode en el rol que ha tingut a l’equip israelià. Bonzie Colson ha tingut un paper important en la defensa de canvis que ha fet el Maccabi, sent capaç d’emparellar-se amb diferents tipus de jugadors. Ha sabut combinar-se amb Jarell Martin, un altre jugador físic i amb bona mà i poca pilota a les mans que assumia el rol de ‘4’. Per al record de la seva temporada de debut a l’Eurolliga, quedarà el partit que va fer contra el Panathinaikos, amb 29 punts, 14 rebots i 12/13 en tirs de camp.

Comparativa ofensiva:

Per comparar als 15 jugadors en funció de les seves capacitats, hem diferenciat el seu joc ofensiu i defensiu en 3 tipus de llançaments: via bloqueig directe, al pal baix i en tir sobre recepció (spot up). D’aquesta manera, podem entendre quins han estat els exteriors més dominants en cadascun dels diferents aspectes del joc.

Bloqueig directe:

La gràfica ens mostra una gran diferència entre els jugadors que estan més acostumats a jugar allunyats de la pilota amb els que abusen del seu ús i l’utilitzen per a generar situacions de joc. En aquest sentit, podem veure que jugadors com Vildoza o Punter, han estat els que combinen una efectivitat i volum més elevat en el Pick & Roll. Altres com Guduric, Okobo o Brazdeikis també s’estan consolidant com a bons i efectius jugadors. Laprovittola o Baldwin, per contra, tenen un ús elevadíssim però la seva efectivitat és una mica més baixa. Per altra banda, està el cas d’Hezonja, que ha estat, amb diferència, el mes efectiu de tots, però amb un ús força baix. Els jugadors més “interioritzats”, com poden ser Pierre, Deck o Colson, s’allunyen força de les prestacions dels exteriors més menuts.

Pal baix:

Pel que fa a l’ús del pal baix com a arma ofensiva, veiem que molts dels jugadors de l’article ni tan sols han gaudit d’opcions en aquestes situacions de tir. Al ser, molts d’ells, jugadors petits i molt “exterioritzats”, no tenen el joc d’esquena a cistella com una arma dins el seu joc. Altres com Baldwin, Musa o Loyd, en algun moment puntual han atacat defensors més petits, però no són situacions de les quals abusin. Observem que la gràfica és totalment oposada a l’anterior, amb els exteriors més “interioritzats” dominant en quant a volum i efectivitat, amb Deck sent el major especialista en la matèria. Sorprèn la baixa efectivitat d’un jugador del calibre de Clyburn.

Spot Up:

Per últim, observem la taula del llançament en Spot Up. Com molts d’ells també han de compartir pista amb bases o altres exteriors que assumeixin la seva quota de generació amb la pilota, la majoria tenen un volum de tir bastant alt en aquesta situació. A més, els tirs exteriors en situacions on se sol llançar de forma lliurada, en estàtic i sense oposició, fan que les xifres de la majoria siguin molt positives. Veiem casos com el d’Hezonja, que repeteix com el més efectiu, o jugadors com Loyd, Punter i Guduric, que freguen o superen els 1’3 punts per possessió. Altres com Lapro, Musa, Clyburn o Okobo presenten grans xifres també. I Dyshawn Pierre, qui és, amb diferència, el jugador amb més volum en aquestes situacions, i amb un encert molt positiu. Hem tingut una Eurolliga amb un encert des del triple fora del comú, i els exteriors tenen gran part de la culpa.

Comparativa defensiva:

Pel que fa a l’aspecte defensiu, observem que la tipologia de defenses que han viscut els protagonistes de l’article són força diverses. Alguns dels jugadors han estat utilitzats per defensar als jugadors amb pilota, mentre que d’altres se’ls ha intentat allunyar d’ella. Pel que fa a la defensa de Pick & Roll, trobem un gran bloc intermedi amb un volum i efectivitat molt similar: Punter, Hezonja, Howard, Baldwin i Guduric, entre d’altres, són alguns d’aquests exteriors que han defensat de forma decent aquestes situacions. Laprovittola, sovint involucrat a defensar aquestes jugades pels equips rivals, ha estat el que més volum ha hagut d’assumir, i les seves dades no han estat del tot dolentes. I Musa, Vildoza, Colson, Okobo i, sobretot, Jordan Loyd, han estat els defensors més destacats sobre bloquejos rivals.

Pel que fa a les situacions de pal baix, també trobem números molt diversos. Els jugadors més acostumats a jugar la posició de ‘4’ són alguns dels que més volum tenen, tot i que ni Deck ni Pierre presenten mala efectivitat defensant al pal baix. Altres com Loyd, Lapro, Howard o Baldwin, han estat poc buscats per als rivals, i a sobre han aconseguit defensar decentment aquestes situacions. Altres com Guduric o Punter sí han patit més i han estat més atacats per als exteriors rivals més alts.

I, per últim, trobem les dades defensives dels tirs sobre recepció rivals. És la defensa més habitual en pràcticament tots els jugadors de la llista, acostumats a defensar jugadors amb no tanta generació amb la pilota com els bases. Brazdeikis, Punter, Guduric, Loyd o Baldwin són alguns dels que han estat més còmodes i han pogut treure unes dades més positives. Lapro, Okobo o Howard, per contra, han estat els pitjors en aquesta faceta defensiva.

---

Per vosaltres, qui ha estat el millor exterior de l’Eurolliga 2022-2023? Coincidiu amb la competició i li donarieu el premi a Dzanan Musa, o creieu que altres jugadors com Punter, Baldwin o Howard han estat millor que el bosnià?