Tercer i darrer article d’anàlisi dels millors jugadors de la temporada de l’Eurolliga. Amb aquest, tanquem la temporada 22/23 de la màxima competició d’Europa i comencem a centrar-nos en l’anàlisi del que serà la vinent: una nova campanya apassionant on ja s’han confirmat diverses bombes. Primer, vam analitzar els millors bases de la temporada, i després vam fer el mateix amb els exteriors. En aquest article, toca centrar-se en els interiors. Classifiquem els millors 12 interiors de l’Eurolliga, 7 pivots i 5 aler-pivots, en funció del seu rendiment i impacte dins el joc. Com hi ha dos posicions diferents analitzades, la comparativa entre jugadors ha quedat molt completa, ja que els perfils són molt distants: tenim ‘4’ oberts com Mirotic o Vezenkov, o interiors com Tavares, Motley o Lessort.

La llista definitiva és la següent: Vezenkov, Tavares, Lessort, Mirotic, Vesely, Motley, Fall, Petrusev, Hayes-Davis, Smits, LeDay i Nebo. Fora de la selecció queden alguns noms il·lustres de la competició com Papagiannis, Sikma, Dubljevic o Hines, i d’altres amb menys recorregut pero gran impacte com Donta Hall o Kotsar.

Així doncs, posem-nos en matèria i tanquem la temporada 22/23 de l’Eurolliga amb l’anàlisi dels millors 12 interiors de la competició.

Sasha Vezenkov (Olympiacos):

• Estadístiques: 17’6 punts, 6’8 rebots, 65% en tirs de 2 i 38% en triples.

Evidentment el primer nom de la llista ha de ser l’MVP de la competició. Sasha Vezenkov va ser el millor jugador de la passada Eurolliga. Difícilment algú pot rebatre aquesta afirmació. L’aler-pivot de l’Olympiacos va ser el jugador més valorat de la temporada, amb 21’5 superant al segon per més de 2 punts de diferència (Lessort, amb 19’5). Va ser el màxim anotador de la competició i el tercer màxim rebotejador, a més de ser l’onzè amb més minuts per partit. La seva efectivitat va ser de màxima elit. El seu 65% en tirs de 2 el va acreditar com el dinovè millor en aquesta categoria, i tenint en compte que llançava més de 7 per partit, només Motley va superar-lo en quant a volum (no en efectivitat).

Vezenkov és un tirador sobre recepció de maxim nivell, i a Grècia ha tingut un ecosistema que ha potenciat al màxim que pràcticament només hagi hagut de ser un finalitzador. Així i tot, és capaç de crear-se el seu propi tir al pal baix. És un anotador completíssim. L’ex del Barça va ser el millor jugador del millor equip de la fase regular i de pràcticament tota la temporada. Aquesta campanya ha estat la de la seva consagració definitiva com una estrella top de l’Eurolliga. Encara no ha complert els 28 anys i té molta carrera per endavant. Sembla que continuarà la seva trajectòria als Estats Units, tot i que encara està pendent de confirmació. Si marxa, ho farà sense el títol de l’Eurolliga, però amb la més que merescuda inclusió al cinc ideal de la competició.

Walter Tavares (Madrid):

• Estadístiques: 11’2 punts, 6’9 rebots, 2’2 taps, 67% en tirs de 2.

Tavares ha estat, una temporada més, l’interior més determinant en la majoria de les facetes on és dominant. De nou guanyador del millor defensor de la competició, ha tornat a ser tota una presència a prop de la cistella madridista. Elit pura canviant tirs, arriba a totes les finalitzacions per dificultar-les. Amb 2’2 taps per partit, ha estat amb molta diferència el major taponador de l’Eurolliga (gairebé doblant al segon, que acredita 1’2). La seva presència defensiva s’explica des del fet que només 7 vegades ha estat atacat des del pal baix, i ningú a aconseguit anotar un sol punt en tota l’Eurolliga postejant al capverdià. Així i tot, és un jugador a qui li segueix costant arribar als tirs oberts quan el seu atacant és un interior amb bona mà.

La seva temporada ha estat col·lossal, amb una Final Four on va ser tot un monstre pels rivals. Els seus 20 punts i 15 rebots (39 de valoració) van poder amb el Barça, i a la final va anotar-ne 13 i va sumar 10 rebots per 20 de valoració, i el títol al sarró. Ofensivament parlant, ha estat una temporada més decisiu a prop de la cistella, sumant cada cop més recursos al seu repertori de pal baix (1’09 punts per possessió). Com a roller, si rep la pilota és definitiu (1’51 punts per possessió). Si ja és difícil aturar-lo, el progrés de Tavares també s’evidencia als tirs lliures, on ha acreditat un força positiu 78%. Per raons òbvies, ha estat seleccionat com a cinc ideal de la competició.

Mathias Lessort (Partizan):

• Estadístiques: 12’0 punts, 7’1 rebots, 67% en tirs de 2.

El francès venia d’anys d’anades i vingudes, sense consolidar-se enlloc ni demostrar grans condicions cada cop que disputava la màxima competició europea. Lessort només havia pogut brillar allunyat dels grans focus en equips amb menys aspiracions. Quan va aterrar amb Zeljko la seva carrera va canviar. Obradovic ha exprimit el millor del pivot, i l’ha convertit en una de les grans sorpreses de l’Eurolliga. Segon jugador més valorat de la competició, Lessort ha estat un dels únics 9 jugadors que han disputat més de 30 minuts per nit a la competició. A més, ha estat el màxim rebotejador de la temporada, amb 7’1 caputres.

Lessort ha estat un jugador molt difícil d’aturar a la zona tot i ser, en essència, un finalitzador. Jugador amb més faltes rebudes de tota la competició, ha llançat un 73% en tirs lliures. Com a finalitzador, ha estat decisiu amb els seus 1’36 punts per possessió via Pick & Roll. On també ha destacat és al pal baix, amb un rendiment sorprenent pels recursos que havia mostrat allà fins aquesta temporada (1’19 punts en un 22% de volum). Als seus 27 anys, està Lessort davant del gran contracte de la seva carrera? Veurem si el seu rendiment ha estat contextual, com sol passar amb aquest tipus de jugadors. Casos com el de Jalen Reynolds al Bayern encara són a la memòria recent dels seguidors de l’Eurolliga. Això sí, la seva gran temporada li ha valgut per formar part del cinc ideal de la competició de forma merescuda.

Finalment, el seu destí per la propera temporada serà el renovat Panathinaikos. Veurem si Ataman és capaç de treure-li el mateix suc al francès que el que va aconseguir Obradovic.

Nikola Mirotic (Barça):

• Estadístiques: 15’4 punts, 4’3 rebots, 60% en tirs de 2 i 39% en triples.

La darrera temporada de Mirotic al Barça és agredolça. Si analitzem fredament els números, són més que positius, però això no treu que sigui la seva pitjor de les 4 temporades com a culer en punts i rebots a l’Eurolliga. Tot i així, els números són molt bons en tots els aspectes. L’hispano-montenegrí ens ha acostumat a l’excel·lència. Mirotic es va perdre les primeres setmanes de la temporada per lesió, però va anar agafant ritme a mesura que avançaven els partits. El ’33’ blaugrana arribava dolç a la Final Four, en el millor moment de la temporada, però allà va fallar estrepitosament, fent el que probablement va ser el seu pitjor partit amb la samarreta blaugrana. L’1/10 en tirs de camp i el -2 de valoració va pesar molt en un partit de màxima importància.

Mirotic s’ha rescabalat d’aquella dura nit guanyant la lliga amb una gran autoritat a l’etern rival. A més, Nikola va ser coronat MVP de la final. I tot això, al mig d’un context de polèmica que el rodejava per la seva possible sortida. Ara que sembla que la notícia es confirma, podem analitzar el darrer ball de Mirotic com una autèntica bogeria: un fracàs estrepitós, un títol de màxim nivell, un MVP i considerat dins el segon cinc ideal de l’Eurolliga.

Analitzarem més a fons tot el cas Mirotic quan la notícia es confirmi oficialment.

Jan Vesely (Barça):

• Estadístiques: 9’3 punts, 4’0 rebots, 58% en tirs de 2.

La temporada de Jan Vesely, com la de tot el Barça, ha tingut alts i baixos. Numèricament, estem parlant d’una de les temporades menys productives del txec a l’Eurolliga. A la seva etapa al Fenerbahce estava acostumat a fer números força més elevats, amb una productivitat dins l’ofensiva turca més alta que la que ha tingut a la seva primera temporada a Barcelona. Així i tot, Vesely ha estat cabdal per entendre el joc del Barça. Amb el pas de la temporada ha anat guanyant pes dins l’engranatge ofensiu de l’equip, gràcies a les seves lectures de Pick & Roll i el seu tir de mitja distància.

És evident que el txec no és el mateix jugador que quan va guanyar l’MVP de l’Eurolliga ara fa 4 anys, però segueix sent un dels grans referents interiors de la competició i, sens dubte, sent un dels més respectats. Vesely és una llegenda. El txec va ser clau als Playoffs contra el Zalgiris, però el seu mal partit a les semifinals contra el Madrid, on va fer 4 faltes i va poder jugar molt poc, va condemnar un Barça que va estar necessitat de referents. Amb una bona versió seva i de Mirotic, probablement estaríem parlant d’un Barça campió d’Europa.

Johnathan Motley (Fenerbahce):

• Estadístiques: 14’5 punts, 5’4 rebots, 62% en tirs de 2 i 23% en triples.

Motley és una bèstia gairebé imparable a la zona. El seu perfil físic i atlètic és pràcticament inigualable per cap altre interior de l’Eurolliga, i això ho aprofita per fer sang a les defenses rivals. El pivot del Fenerbahce aterrava a l’Eurolliga després d’haver fet una temporada numèricament bestial a l’Eurocup, i ha confirmat el que s’esperava d’ell a la màxima competició europea. Motley és un finalitzador d’elit, difícilment aturable quan està a prop de la cistella. Els seus 1’21 punts per possessió via bloqueig directe són complementats pels 1’04 al pal baix. És, sens dubte, un dels grans anotadors interiors de la competició, a més de ser molt efectiu.

Amb el pas de les temporades, Motley ha anat guanyant poc a poc rang de llançament, però encara li queda molt per ser elit en aquest aspecte (només ha llançat 13 triples en 36 partits). Si vol ser tota una estrella, haurà de millorar el tir i la IQ basquetbolística, tant en atac com en defensa. Físicament és envejable, però les seves lectures del joc deixen molt que desitjar, la qual cosa el converteix en un defensor molt millorable. Si treballa en les clares mancances que té, estem davant un interior de referència per les properes temporades de l’Eurolliga, perquè ningú te la matèria prima de Motley.

Moustapha Fall (Olympiacos):

• Estadístiques: 7’2 punts, 4’9 rebots, 72% en tirs de 2.

El gegant francès és un d’aquells jugadors que transcendeix molt més enllà de l’estadística. No és un gran anotador, però això no treu que sigui una peça clau de l’Olympiakos. Ofensivament parlant, és el jugador que millor explica les intencions en atac dels grecs. És un jugador gran, amb molta presència a la zona, capaç de generar-se el seu tir al pal baix (0’93 punts per possessió), i finalitzar via bloqueig directe. Els seus blocs són colossals (1’43 punts per possessió), i un cop està a prop de la cistella és molt complicat parar els seus més de 220 centímetres.

A més de ser gegant, és capaç de tenir bones lectures de les continuacions més curtes, distribuint gairebé sempre cap al seu gran soci interior: Vezenkov. En aquest sentit, així s’expliquen les més de 2 assistències de Fall per partit a l’Eurolliga. La connexió interior entre el francès i el bulgar ha estat genial. Defensivament, és tota una presència a la zona. La seva mobilitat el limita, però en situacions properes a l’anella és poderós. No és un gran taponador, però és capaç de canviar molts tirs.

Filip Petrusev (Estrella Roja):

• Estadístiques: 10’7 punts, 5’2 rebots, 59% en tirs de 2 i 35% en triples.

Petrusev és un dels interiors amb més present i futur de l’Eurolliga. Als seus 23 anys, s’ha consolidat entre els grans ‘5’ de la competició. Fa dues temporades, el serbi va fer números escandalosos a l’ABA, la qual cosa li va valer perquè l’Efes el fitxés com a recanvi de Sanli. L’aposta turca no va funcionar, i Petrusev va ser un més d’entre els joves que no encaixen amb el polèmic Ergin Ataman (tampoc ho va fer Musa). Tot i guanyar el títol, el serbi va tornar al seu país i ha trobat el seu lloc a l’Estrella Roja, on s’ha revaloritzat i ha estat el referent interior de l’equip.

Filip Petrusev és un jugador molt sòlid ofensivament parlant i amb grans recursos. És efectiu en finalitzacions de bloqueig directe (1’06 punts) i al pal baix (0’91), tot i que encara està en desenvolupament. A més, també és capaç de fer mal des del perímetre, sent un dels pivots amb millor mà exterior del panorama europeu (1’07 punts en tirs sobre recepció). Amb els seus 2’11, Petrusev és llarg i més mòbil del que sembla. Sense ser la seva especialitat, també és capaç de sumar defensivament. Aquest any podria ser el del seu pas definitiu a un equip candidat al títol, tot i que l’NBA el crida i podria acabar als Sixers.

Nigel Hayes-Davis (Fenerbahce):

• Estadístiques: 10’5 punts, 4’4 rebots, 56% en tirs de 2 i 40% en triples.

Nigel Hayes-Davis és l’exemple perfecte que en els jugadors professionals, el més important per a que rendeixin és el context que se’ls proporcioni. El nord-americà venia de fer una temporada molt fluixa al Barça com a aler, i aquesta ha fet la millor de la seva carrera tornant a la seva posició natura, el ‘4’, al Fenerbahce. Tota la confiança en ell mateix que semblava perduda l’ha recobrat a Turquia. Hayes ha estat un anotador sòlid i efectiu tant des del pal baix (1’05 punts per possessió), com des del tir exterior (1’22 punts en tir sobre recepció).

Itoudis ha sabut encaixar-lo a la perfecció dins un equip de generadors exteriors i finalitzadors interiors. Un context ideal que Hayes no va trobar a Barcelona. A més, l’aler-pivot ha tornat a ser un jugador de màxima elit en defensa. Juntament amb Dyshawn Pierre, han estat el sostre defensiu dels turcs, sent capaços de fer la vida impossible a tot tipus de jugadors. Les seves xifres defensives parlen per si soles: 0’65 punts rebuts al pal baix i 0’81 en bloqueig directe.

Rolands Smits (Zalgiris):

• Estadístiques: 9’7 punts, 4’7 rebots, 57% en tirs de 2 i 38% en triples.

El letó és un altre jugador que va haver de sortir del Barça per triomfar a l’Eurolliga. Cansat d’estar a l’ombra de Mirotic, Smits va bucar un projecte on pogués encaixar i ser un dels seus líders. Va trobar-lo a Kaunas, equip on es va classificar pel Top-8. Allà, s’ha consolidat com un dels aler-pivots més fiables de l’Eurolliga, sent consistent en pràcticament totes les facetes del joc.

Smits és un jugador treballador al pal baix (0’97 punts per possessió, 19% de volum), més per força que per tècnica. També és capaç de finalitzar bloquejos (0’98 punts, 14% de volum), i sent sòlid des del tir exterior (0’98 punts, 30% de volum). El letó no és un 10 en res, però és un 7’5 en tot, sent un jugador capaç d’adaptar-se al que li demani l’equip. Convertit en un dels ‘4’ més potents del mercat, als seus 28 anys farà una carrera més que sòlida a Europa.

Zach LeDay (Partizan):

• Estadístiques: 11’4 punts, 5’1 rebots, 54% en tirs de 2 i 38% en triples.

El cas de LeDay és similar al de Lessort en quant a rol i importància. Obradovic ha exprimit al màxim la seva parella interior, i el nord-americà també és un dels pocs jugadors que han superat els 30 minuts per nit. Ha jugat pràcticament sempre com a ‘4’, però l’ex del Zalgiris i Milà és un interior que també pot actuar com a ‘5’ obert. Atlètic, dinàmic i amb bona mà, LeDay és un anotador força complet en totes les facetes del joc. Anota 0’92 punts per possessió al pal baix, 1’14 en bloqueig directe i 0’98 en tir sobre recepció.

El moment estrella de la temporada de LeDay va ser als Playoffs contra el Madrid, on va liderar l’equip durant part de l’eliminatòria, després de les baixes de Punter i Lessort per la famosa baralla. Al quart partit de la sèrie va anotar 25 punts, amb 12/14 en tirs de 2 tot i la derrota final. Els seus 15 punts i 44% en triples van ser molt positius per als serbis, que van tenir a tocar la Final Four. Finalitza contracte i no és descartable que es mogui aquest estiu: el Barça sembla que podria estar-hi interessat per substituir el buit que deixarà Mirotic.

Josh Nebo (Maccabi):

• Estadístiques: 7’4 punts, 6’2 rebots, 64% en tirs de 2.

Josh Nebo és un interior modern, d’aquells que fan 4 coses bé però el seu perfil és més que necessari per a qualsevol equip. Quan el Maccabi el va signar a ell i a Poythress, d’idèntic perfil, semblava una bogeria. Però els israelians tenien clar que pel tipus de joc que volíen desplegar, necessitaven interiors móbils, forts i atlètics. La lesió de l’ex del Zenit va ser el detonant perquè Nebo es consolidés com a l’interior de referència dels de Tel Aviv.

El nord-americà és un finalitzador pur. Els seus 1’12 punts per possessió en Pick & Roll parlen bé de la seva capacitat per tancar jugades. No genera per si sol, ja que només ha tingut 11 situacions al pal baix en tota l’Eurolliga. A més, és un jugador amb gran capacitat de salt, i això l’ha ajudat a ser el quart màxim rebotejador de la competició. No li demanis més del que et pot donar, però les coses que sap fer les fa de 10. Als seus 25 anys, encara té molta carrera per endavant. Nebo serà un d’aquells jugadors que rondarà per diferents equips d’Eurolliga, quan aquests necessitin un pivot del seu perfil.

Comparativa ofensiva:

Per a analitzar 12 jugadors amb capacitats tant diferents com són els nostres interiors de l’article, hem separat el seu rendiment en tres aspectes del joc: el joc al pal baix, cabdal per a qualsevol jugador interior, les continuacions de bloqueig directe, siguin en roll o en pop, i el llançament sobre recepció, independentment que sigui de 2 o de 3.

Pal baix:

No hi ha diferències enormes en quant a punts per possessió en aquest tipus de tirs en els nostres jugadors. Tots ells superen els 0’9 punts per tir en aquestes situacions, així que tots ells han tingut força efectivitat. Nebo, pel perfil de pivot que és, ha estat sens dubte el jugador menys utilitzat en aquestes situacions, tot i que la seva efectivitat ha sigut elevada. La resta d’interiors mostren xifres similars, amb Lessort destacant-se de forma sorprenent com el jugador més efectiu i amb un gran volum. L’altre francès, Fall, ha estat el més buscat, tot i que la seva efectivitat no ha estat de les millors.

També sorprèn la xifra de Mirotic, que ens té acostumats a ser un dels grans especialistes en la matèria. El seu joc de peus és depurat, però cada cop els rivals se li han tancat més, aconseguint que baixés en efectivitat si ho comparem amb els altres jugadors i altres temporades del propi hispano-montenegrí.

Bloqueig directe:

Respecte les continuacions de bloqueig directe, trobem més diferències pel que fa als números d’efectivitat. Clarament, els jugadors amb més volum en aquestes situacions són els pivots (Nebo, Vesely, Tavares, Fall, Lessort, Petrusev i Motley). Alguns d’ells, com el madridista, el pivot de l’Olympiacos, i Lessort, han estat tremendament efectius i decisius. La resta no presenten males xifres, passant tots del punt per possessió. Els aler-pivots han gaudit de menys volym en aquestes situacions, especialment Mirotic i Hayes-Davis. L’ex-blaugrana i el seu ex-company d’equip Smits han estat els jugadors menys efectius en continuacions de bloquejos directes. Vezenkov, per la seva banda, presenta grans xifres a l’alçada dels pivots especialistes, però amb menys volum pel seu caràcter de tirador.

Spot Up:

En les situacions de tir sobre recepció, també veiem xifres que varien molt en funció del perfil de jugador. Els pivots finalitzadors han tingut un volum de tir baixíssim, i generalment en situacions de mitja distància o properes a la cistella. Moustapha Fall, gegant finalitzador, directament ni ha tingut indicència mínimament allunyat de la cistella. Altres pivots com Nebo, Tavares i Lessort també han tingut un volum mínim. Vesely i Motley, amb cert rang de tir, encara han pogut gaudir de més situacions per llançar sobre recepció, però els jugadors més exteriors són els que més tirs han pogut aprofitar.

Hayes-Davis es destaca com el jugador amb més volum i, sorprenentment, més efectivitat. També LeDay, Mirotic, Vezenkov, Petrusev i Smits han tingut en major o menor encert un volum important en aquest tipus de tir. Els dos grans aler-pivots de la competició (Mirotic i Vezenkov), han estat decisius en situacions d’Spot Up.

Comparativa defensiva:

Pel que fa a les estadístiques defensives, també trobem forces diferències en quant a rendiment. La defensa de pal baix, importantíssima per a qualsevol jugador interior, és territori de Walter Tavares. El capverdià no ha rebut cap punt en aquestes situacions en tota la temporada, tot i que el volum de tir ha estat mínim. Els rivals són conscients que no hi ha res a fer contra Tavares al pal baix, i ni tan sols ho intenten. Un altre gegant com Fall també s’ha fet respectar, mentre que Mirotic i Hayes presenten grans xifres defensives prop de la cistella. La resta, són defensors molt menys notables, i les seves xifres són relativament similars. Lessort, Nebo, Vesely i Motley són els que surten pitjor parats de la defensa de pal baix.

Si Tavares era el rei en defensa de pal baix, surt perjudicat en la de bloqueig directe. De tots els interiors analitzats, és el que té més volum i pitjor efectivitat en aquestes situacions. El capverdià pateix contra jugadors que puguin obrir-se, i els rivals li busquen les pessigolles. Vesely tampoc presenta xifres destacables, mentre que Fall és, sens dubte, el rei en aquesta faceta. Tot i que el seu perfil és similar al de Tavares, el francès aconsegueix fer valer els seus centímetres per impedir finalitzacions còmodes. La resta d’interiors tenen tots xifres relativament similars, amb Vezekov i Petrusev com a destacats, i Smits, Mirotic, Lessort o Nebo com a altres perjudicats.

Pel que fa a la defensa de llançaments sobre recepció, també trobem diferències notables. Nebo, sorprenentment, és el pitjor en aquesta faceta, tot i la seva mobilitat. Altres com Petrusev, Hayes o Vezenkov tampoc brillen aquí, mentre que Mirotic, en aquest cas, és el que presenta millors xifres.

---

Per vosaltres, quins han estat els millors interiors de l’Eurolliga 2022/23? Coincidiu amb la competició i creieu que han estat Vezenkov, Tavares i Lessort? O penseu que jugadors com Mirotic, Motley o LeDay podrien entrar-hi?

Fins aquí la temporada 2022-2023 de la millor competició del bàsquet europeu. Ens seguim llegint la temporada vinent!