Només queden dos partits per saber qui serà el nou campió de l’EuroCup i es guanyarà una plaça per l’Eurolliga de la próxima temporada. Un premi de molt valor que podria ser per un equip ACB, ja que en una semifinal s’enfrontaran el Gran Canària i el Joventut Badalona.

El conjunt canari és el favorit per dues raons de pes: 11-0 com a local i líder de la fase regular. A favor del Joventut, jugadors amb major experiència en competicions europees i jugar sense pressió per buscar trencar la imbatibilitat local.
És ben cert que han arribat a semifinals 4 dels 5 equips amb més probabilitats de jugar la final segons les enquestes dels mitjans i entrenadors d’EuroCup. La bona dinàmica durant tota la competició ha premiat als equips millor preparats, i ha reparat en part l’amarg regust de curs passat, on van caure la majoria dels favorits abans de les semifinals (entre ells, el mateix Joventut).

Com arriba el Joventut

En un dels partits més emotius de l’última dècada, la Penya va batre al potent Hapoel Tel-Aviv a l’Olímpic en un ambient infernal per part de l’afició rival, que va concentrar 1.300 aficionats en la zona superior i que van provocar aldarulls al primer quart amb encesa de bengales i salts d’aficionats cap a les graderies inferiors.
Moments de pànic i baralla al pavelló que van encendre els ànims de l’afició verd-i-negra, que va respondre amb un suport potent i continuat al conjunt de Carles Duran.

L’equip no es va descentrar gens i el parcial dels primers deu minuts va ser impressionant: 22-7. El Joventut controlava bé el partit, i tot i la reacció de l’Hapoel, van arribar al descans amb avantatge: 40-29. Destacar a Kyle Guy en la seva faceta de director i defensor, repartint 8 assistències i col·locant 2 taps.

A la segona meitat, l’Hapoel va ser capaç d’anar retallant les distàncies, però el Joventut aguantava, gràcies a Tomic i Brodziansky. Els homes de Danny Franco, que va rebre una tècnica, igual que diversos jugadors israelites, van saber trobar els punts dèbils i de la mà de McRae i Brown van aconseguir girar el partit. Del 69-64 es va passar al 69-70, sent la primera vegada que l’Hapoel es col·locava per davant en el marcador.
Més enllà de tenir nervis, el cap fred de la majoria dels jugadors, i la sang freda de Pep Busquets -que va ser increpat, colpejat, insultat per Brown sense que li caigués la desqualificant-, va anotar dos tirs lliures d’or pel 73-70.

Ja no tornarien a reaccionar els visitants, que simplement responien les cistelles dels locals sense poder superar mai el coixí de 3 punts. Nervis, errades, tirs lliures, esbroncades. De tot en els darrers 3 minuts de partit.
Impressionant mostra de força mental per part del Joventut en el tir lliure: 26/26. Fita històrica en EuroCup. Una penetració de Feliz quan falten 32 segons, un rebot providencial de Brodziansky, i 5 punts seguits de Parra van tancar el partit. Precisament l’aler català va fer explotar l’Olímpic amb un triple al darrer segon que deixava el marcador amb 82-74.
No van encaixar bé el resultat alguns jugadors de l’Hapoel, en especial Onuaku, que va haver de ser frenat pels seus companys quan anava a buscar a Parra i Vives per demanar explicacions per les celebracions.

Moralment, el conjunt de Carles Duran està en un núvol. Si tenim en compte els darrers deu mesos, han aconseguit ser semifinalistes en Lliga ACB, semifinalistes en Copa del Rei i semifinalistes en EuroCup. Cada cop un esglaó més en un equip que ha trobat la química amb l’afició que feia anys que no s’obtenia i un bloc sòlid entre els jugadors.

Fa 15 anys (2007/08) que el Joventut no disputa una semifinal de competició europea. En aquell conjunt hi havia Aíto a la banqueta i Rudy Fernández, Ricky Rubio i Pau Ribas a la pista. Precisament, Ribas està lesionat i no podrà ajudar als seus companys, però segur que l’experiència acumulada en la seva carrera serveix. També hi ha Guillem Vives, que ha guanyat amb el València Basket aquesta competició el 2015; i Kyle Guy, campió NCAA el 2019 amb un paper primordial i decisiu en semifinals per conduir a Virgina al títol. I no oblidem a Ante Tomic, curtit en desenes de batalles i candidat a MVP de la competició.
Aquestes experiències viscudes i títols obtinguts en competicions de ‘cara o creu’ poden decantar la balança.

Com arriba el Gran Canària

L’equip dirigit per Jaka Lakovic és un bloc perfectament polit i definit. Impecables al seu pavelló (11-0), han guanyat amb molta soltesa diversos partits de la fase regular, amb rendes superiors als 18 punts en 5 partits.

A Play-Off van patir molt davant el Frutti Extra Bursaspor, que van col·locar-se per davant en el marcador en algun moment de la segona part. Però van reaccionar bé els homes de Lakovic. Slaugther va anotar un triple vital per trencar el conat de reacció visitant i recuperar el lideratge en el marcador (53-52). Un parcial demolidor per part del Gran Canària (10-0 de sortida) va donar prou marge per controlar de nou el partit.
Durant el darrer període la diferència va arribar a un +13, que es va mantenir fins als darrers minuts que els turcs van poder maquillar el resultat final (72-66).

Davant el Paris Basketball, poc a dir. El 104-74 final demostra que no va haver partit, permetent a Lakovic fer moltes rotacions i dosificar jugadors pensant en la Lliga Endesa i les semifinals d’EuroCup. El conjunt francès va plantar cara els primers 10 minuts (32-30). Van reaccionar molt fort els locals a la sortida del segon quart, però el Paris Basketball va tornar a col·locar-se a la roda a falta de 2:49 pel descans (49-43). Seria la darrera vegada que estarien tan a prop. Parcial de 23-11 (72-54) i a fer créixer la renta fins als 30 punts de diferència final.

Ofensivament, no tenen un referent definit, fet que els fa molt més perillosos. Entre els 8 i 12 punts de mitja tenen 7 jugadors. Tots remen cap a la mateixa direcció, i la plantilla és prou àmplia per fer rotacions i no carregar-se de minuts. Cap jugador supera els 24 minuts de mitja, i genera dues unitats (10 jugadors) molt implicades i amb altes capacitats per resoldre. Una de les particularitats del Gran Canària és que la majoria dels seus punts venen des de la franja esquerra de l’atac, sobretot en jugadors com Shurna, Slaugther i Balcerowski.

Perden molt poques pilotes gràcies al bon fer de Bassas i Albicy, i també el fet que els seus escortes són més tiradors que penetradors, fent que la pilota en les seves mans no estigui massa temps ni hagin de conduir-la durant moltes jugades.

Gran part del seu potencial ofensiu es basa en el triple. Són bons tiradors i de diferents perfils (tenen jugadors de qualsevol posició capaços d’anotar-ne). Les defenses rivals acaben perdent la marca amb la bona circulació de pilota (20.1 assistències) i generant espais en el costat dèbil pels tiradors.

Jugadors destacats

John Shurna (aler pivot, 2.04). Actualment és un jugador determinant per Gran Canària. Ho reflecteixen les dades i es nota quan juga. Estadísticament, quasi cap jugador EuroCup aporta més a l’equip ofensivament que Shurna: +19.5 punts NETRTG, amb +82% d’augment. Aquesta dada fa referència als punts per cada 100 possessions que obté l’equip amb ell a pista. Però no queda aquí. Defensivament, és top5 de la competició: 96.1 DRTG amb la mateixa estadística. Lakovic depèn moltíssim de l’estat de forma de Shurna, ja que millora en +8.7 punts l’anotació quan juga.

Després de 20 partits jugats, no és casualitat. Pot sorprendre pel seu físic i la seva mecànica de tir poc ortodoxa, però l’exverd-i-negre es troba en el seu millor moment de forma.
Firma 11.8 punts, 3.8 rebots, 1.4 assistències en 23 min per partit. On està el seu valor és en els percentatges de tir: 58.6% de dos, 48% en triples i 88.3% en lliures. Aconsegueix 1.3 punts per tir intentat, un altíssim rèdit que mostra la seva importància per l’equip.

Juga al pal baix, surt a tirar en pick&pop, apareix al pal alt per distribuir. Es mou per tota la zona ofensiva i destaca especialment i de manera mortal en la franja esquerra des del triple: 62% d’encert. Sap resoldre des de qualsevol posició i serà interessant veure el duel amb Ellenson i Parra, segons la zona que ocupi en cada moment.

Nico Brussino (aler, 2.01). Un dels millors alers de la competició i un dels motors del Gran Canària. Complet en el seu joc (9 punts, 3.7 rebots, 2.2 assistències), bon tirador (39% triples i 88% lliures), ha llençat més del doble de tirs de tres que de dos.

Està tornant d’una lesió i encara no troba el ritme ni l’encert. Però no s’ha de descartar mai, i menys davant la seva afició en un partit tan important. L’aler argentí és passional i voldrà donar el millor d’ell mateix.
No és un jugador que utilitzi la mitja distància ni el pal baix, però penetra amb molta solvència i apareix al costat dèbil tallant la zona per anotar senzill sota cistella. Les cantonades son el seu hàbitat per castigar des del triple les defenses rivals.

Andrew Albicy (base, 1.78). El veterà base francés és el timó del conjunt de Jaka Lakovic. No sobresurt en anotació, però dirigeix amb rigor. Aporta 5.8 punts , 4.8 assistències i 1.4 recuperacions. En tirs de dos punts, només fa servir una via: carril central per penetració o ‘bomba’. Res més. I és que es en el triple on ocupa més temps i tirs (74% dels seus tirs són des de 6.75). Especialment en la zona esquerra de l’atac, amb un 42.9% des del triple.

Perd poques pilotes (2.1) per la ràtio de recuperacions i assistències, sent un base solvent, dur, intel·ligent i hàbil. Fort físicament, no es deixa superar fàcilment pels rivals. L’equip canari té un diferencial de 6.1 amb ell a pista (+3.5 jugant, –2.6 descansant), sent molt més important en l’impacte global que els altres exteriors.

Khalifa Diop (pivot, 2.08). El poder interior, la plasticitat del conjunt de Lakovic, la intimidació local. Cada temporada ha crescut més fins a convertir-se a una de les revelacions de l’Eurocup als seus 21 anys.

Firma 8.6 punts, 5 rebots, 1 tap amb un 66% en tirs de dos. Ofensivament, no té massa recursos, no és capaç de tirar des de més de 3 metres, no té grans moviments. Però va a totes de cara a la cistella, com mostren els 2.3 rebots ofensius que captura per partit.
Defensivament, lluita en el cos a cos amb qualsevol pivot. També arriba a les ajudes, aprofitant la seva gran envergadura.

Alexsander Balcerowski (pivot, 2.15). Mobilitat, envergadura, defensa, anotació. Per sobre totes les virtuts, destaca en EuroCup per optimitzar els seus tirs de forma brillant: 1.43 punts per tir efectuat.

Les mitges de 9.1 punts, 3.7 rebots i 1 tap mostren el seu potencial. Aconseguir un 74% en tirs de dos punts i un 40.9% en triples mostren la seva versatilitat i importància en l’atac del conjunt de Lakovic. Utilitza molt poc la franja dreta en l’apartat ofensiu (només el 4.6% dels tirs), jugant bàsicament pel centre de la zona i sortint per l’esquerra per llençar des del perímetre.

Té una gran alçada i sap buscar les cistelles fàcils. Defensivament, és potent i el Gran Canària té un +5 en diferencial defensiu (encaixen 5 punts menys si està a pista). Molt interessant veure com defensa a Tomic, un pivot amb molts recursos ofensius.

Claus importants del partit

Són dos equips que tiren molt bé des del triple: 37% Gran Canària, 38% Joventut. Utilitzaran aquesta opció de forma clara i recurrent durant el partit, i l’encert per qualsevol de les parts pot ser decisiu.
Els dos equips han mostrat dues cares en aquest Pay-off. Els locals davant el Bursaspor van estar erràtics (4/18), però davant Paris Basketball imparables (13/29).
Per part verd-i-negre, 10/29 davant Lions i 6/21 en quarts contra Hapoel. L’equip de Badalona és la tercera millor defensa del perímetre concedint només el 31% dels triples als rivals, fet que podria decantar la balança. En aquesta faceta tots dos han dominat als seus rivals en fases eliminatòres, deixant-los en un 20% de mitja.

Quan han patit més per treure els partits endavant precisament ha sigut quan han estat poc fluids des del 6.75. En el Joventut han de recuperar l’encert de Kyle Guy, que porta en dos partits 0/11 triples, i per un tirador del seu nivell és una xifra preocupant.
Curiosament, un dels millors tiradors de Lakovic és Brussino, que duu 0/5 en dos partits.

En aquesta estadística que ofereix la web d’EuroCup es pot veure l’importància que ha tingut en els darrers cinc partits el quintet de Lakovic. Mostra les alineacions més productives amb nombre de possessions per partit, i també els punts anotats per aquestes.
Si bé en nombre clarament lidera el Gran Canària, destacar que en la ràtio del diferencial de punts la segona millor és de la Penya (+0.19), per davant dels canaris (+0.13).

El rebot ofensiu dona segones opcions, i en aquesta parcel·la el Joventut domina de forma clara. Ha capturat 25 a Play-off per 16 del Gran Canària. Haurà de seguir treballant Duran per què aquesta diferència també s’imposi a la semifinal, ja que precisament Gran Canària és l’equip que menys concedeix de la competició (9.1 per partit). Aquesta dada es parteix per la meitat si es tenen en compte els darrers dos partits: els rivals els hi han capturat 30 rebots a la seva cistella (15 per partit). Aquestes segones oportunitats poden valer una final.

Els tirs lliures podrien decidir un partit i donar una final. Detall que també cau per la banda visitant, amb 79% en vuitens i 100% en quarts. Per part canària, 67% de mitja en els dos partits. És el seu taló d’Aquil·les, i més en partits d’aquest nivell.

Duran no ha aconseguit guanyar a Jaka Lakovic com a entrenador rival. La temporada passada en EuroCup, quan l’eslovè entrenava al Ratiopharm Ulm, va deixar fora de la carrera a la Penya en el primer revolt i aquest curs, ja al Gran Canària, ha perdut els dos partits de fase regular davant Lakovic.
La capacitat de superació i la força mental tindran el seu pes en or en les decisions de Carles Duran al partit, mostrant que les experiències obtingudes a Play-off ACB del curs passat, la Copa a Badalona i les dues eliminatòries superades d’EuroCup són prou bagatge per trencar la imbatibilitat de Lakovic i el Gran Canària en el seu pavelló.