Connecta amb nosaltres

PENYA

1/8 final EuroCup: Lions vol donar la campanada

El Joventut ha fer valer el factor pista.

Comparteix

1/8 final EuroCup: Lions vol donar la campanada

Comencen els play-offs de l’EuroCup i tot el que s’hagi aconseguit anteriorment poc importa. L’únic detall a tenir en compte és el factor pista, però vist el que va passar la temporada passada, sembla que poc importa.
El Joventut Badalona s’afrontarà al London Lions, un conjunt britànic que no té res a perdre i que ha guanyat 5 dels seus 8 partits lluny de la capital anglesa.

Aquest fet, afegit a la tràgica nit del curs passat davant Ratiopharm Ulm, pot fer aparèixer alguns fantasmes a les graderies de l’Olímpic. També l’experiència adquirida hauria de contrarestar les males vibracions.
La ventafocs voldrà ser princesa a costa de la Penya, que haurà de fer valer el factor pista (8-1 aquesta temporada) per evitar el miracle londinenc.

Com arriba el Joventut

El final de la fase regular va deixar molt bones sensacions, assegurant la segona plaça en un molt bon partit davant el Lietkabelis. La Penya ha mantingut el nivell tota la competició i només han quedat per damunt d’ells dos equips dels vint (Gran Canària i Prometey). Els verd-i-negres han sigut el tercer millor equip en assistències (19.9) i el cinquè en punts anotats (84.5). Dades que mostren la fluïdesa ofensiva ambl que compta Carles Duran per emportar-se el partit.
A més, són excel·lents tiradors: 38.9% triples. Suficients armes per contrarestar la defensa del London Lions.

Feliz

Andrés Feliz, en un gran moment de forma

Tenir el factor pista favorable en les dues primeres eliminatòries -si guanya el seu partit de vuitens- pot ser clau si tenim en compte el balanç com a locals en 2022/23: 8-1
Si afegim els aconseguits en la temporada passada, en els darrers 19 partits d’EuroCup només han perdut 2 a l’Olímpic (17-2). Un registre gairebé immaculat.

La baixa d’ Henry Ellenson és la nota preocupant. L’aler pivot americà estava sent un dels millors jugadors de la Penya just abans de la lesió que el pot tenir apartat diversos partits si es confirma el pronòstic – cervicàlgia posttraumàtica-. La part positiva és el notable moment de forma d’Andrés Feliz, que manté l’equip en els moments complicats amb l’ajuda puntual de Pau Ribas i Ante Tomic. Kyle Guy i Joel Parra no acaben de trobar el seu moment, segurament pel cansament acumulat i per les grans defenses rivals, però són dos jugadors vitals per Carles Duran.

L’experiència, la qualitat, l’amplitut de la plantilla haurien de ser arguments suficients per validar el paper de clar favorit del Joventut en l’encreuament de vuitens.

Com arriba London Lions

En el mes de març tenen un balanç de 2-2 en EuroCup, amb marcadors ajustats en les derrotes, mostra que són un bloc sòlid i que competeixen fins al darrer instant.
En l’apartat ofensiu es basen principalment en el seu joc interior o a prop de cistella. Anoten 80.8 punts, el 6è pitjor registre de la competició. Tampoc destaquen en els percentatges, sobretot en lliures (69.6%, el segon pitjor). No tenen tiradors purs ni generen un gran nombre de jugades a partir de passada (només 18 assistències de mitja).

On està la clau del seu joc? En la defensa i el treball col·lectiu.
Són el segon millor en taps (3.6) i els quarts en rebots totals (37.6), sent sòlids en la protecció de la cistella. Homes alts, alers atlètics, bones ajudes a pal baix fan que els rivals només anotin un 49% en tirs de dos (2n millor percentatge EuroCup).
Construeixen des de la parcel·la ofensiva la capacitat de guanyar partits. Però si estan afinats, anoten amb freqüència (4 partits amb 90 o més punts).

Recentment, han patit la baixa per la resta de la temporada del seu pivot Jonathan Komagum. La seva estrella, Dekker, porta sense jugar des del 23 de març, tot i que no consta cap lesió.

Jugadors destacats

Un dels millors jugadors de la fase regular de l’EuroCup ha sigut Sam Dekker (aler,2.02). En la seva etapa NCAA ja era un bon jugador -va compartir universitat amb Frank Kaminsky i el exblaugrana Nigel Hayes-. Durant tres temporades a l’NBA, va tenir bons minuts i un paper dins la rotació dels equips on va jugar.
Aquesta etapa el va fer madurar fins a convertir-lo en un jugador de prestigi a Europa (Lokomotiv i Turk Telekom).

Alterna la posició de ‘3’ amb la de ‘4’, depèn el moment de partit i el rival. Ofensivament, és molt complet, jugant habitualment de fora cap a dins, gràcies a la seva envergadura i a una primera passa ràpida. Ha firmat 18.9 punts, 5.9 rebots i 69.5% en tirs de dos.


Protegeix molt bé la pilota, tant en revers com en penetració, fet que li permet anotar còmodament o treure tirs lliures addicionals si el defensor no el frena a temps.
No és un tirador, però té capacitat per anotar (4/8 triples vs Telekom). Sap tallar per la línia de fons i posteja amb bons moviments, sobretot amb alers de menor estatura.

El joc interior també porta segell NBA. El pivot grec Kosta Koufos (2.1334 anys) ha renascut a Londres per ser un jugador molt important en el seu equip i un dels millors pivots de l’EuroCup. 11.8 punts, 8.2 rebots i 1.1 taps són xifres notables, que juntament amb la seva experiència fa de líder del grup.

És un jugador voluminós, però no lent. Excel·lent en el rebot, intel·ligent en els taps. Ocupa molt espai en la pintura permetent que Zubic surti a tirar o que Dekker jugui al pal baix o talli en una penetració.

Un vell conegut de les competicions europees és l’aler pivot croat Tomislav Zubcic (2.1232 anys). Una envergadura que li permet capturar rebots, desviar tirs i anotar des de mitja distància; tot i que destaca més per ser un notable triplista (41%).
Una amenaça exterior que permet generar espais pels talls dels alers o anotar per sobre dels seus rivals en el pick&pop gràcies a la seva alçada.

El timó dels Lions es porta Jordan Taylor (base, 1.87). Va començar la temporada en l’U-BT Cluj, on només va jugar 4 partits d’EuroCup. Com a curiositat, va estudiar en la mateixa universitat que Dekker (Wisconsin), tot i que no van coincidir en la mateixa època.

Un bon anotador i director de joc, com mostren els 10.6 punts i 5.7 assistències. En els tirs, la cosa ja canvia. Bastant erràtic, sobretot si s’allunya de la cistella. Però, curiosament, té un 37% en triples.
Si se’l defensa bé, pot quedar anul·lat ofensivament si se l’obliga a tirar des de mitja distància. Ajuda en el rebot, sap tancar línies de passada.

Claus pel Joventut

Els londinencs pateixen molt si no poden assegurar una quantitat de punts: si anoten 75 punts o menys perden el 50% dels partits (5 de les 10 derrotes).
Jugar a què no anotin, a marcador baix, podria ser una arma efectiva per part dels homes de Carles Duran, ja que tenen una estadística impecable: si el rival anota 70 o menys punts, han guanyat el 100% de partits.

No tenen una gran rotació, sobretot en el perímetre. Basen molt el pes del seu joc en Taylor i Dekker, i el Joventut té jugadors que poden renunciar a la seva faceta ofensiva per centrar-se en defensa sobre aquests jugadors (Vives, Kraag, Ventura, Busquets). Anul·lar els dos fars del conjunt anglès sense renunciar als anotadors habituals (Feliz, Tomic, RibasGuy) és un avantatge que Duran hauria d’aprofitar.

Col·locar una defensa en zona per forçar que tirin triples o que intentin postejar podria ser un recurs òptim pel Joventut, tenint en compte els percentatges baixos que mostren en EuroCup.

Gràfica via @JEscarré

Tancar el rebot ha de permetre tenir el control del joc, on qui imposi el ritme sol guanyar els partits en els quals s’enfronten tant Joventut com Lions.

Concedeixen 12.6 rebots ofensius, la pitjor marca de la competició, deixant molt descoberta la seva pintura i permetent segones i terceres oportunitats. Faria bé la Penya de carregar el rebot ofensiu amb homes com KraagBrodziansky o Parra.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a PENYA

Tradueix »