Anem a fer un exercici de memòria per parlar sobre el més destacat d’aquest 2022 a la Liga Femenina Endesa. Potser no tot hi tindrà cabuda a l’article, però, puc assegurar que el que s’ha escollit té suficients fonaments per a sortir dins la peça. Som-hi.

1. El retorn d’Alba Torrens

El destí no va voler que Alba Torrens no tornés a la lliga el 2021 però si el 2022. La jugadora balear, després de guanyar cinc eurolligues amb equips fora del campionat nacional, va decidir acceptar l’oferta del València Basket. El conflicte bèl·lic entre Rússia i Ucraïna va tenir molt a veure en què la jugadora decidís tornar. L’impediment de la FIBA als equips russos a participar en competicions europees i el fet que el València s’assegurés plaça per jugar l’Eurolliga van suposar dos factors claus per tornar a veure a Alba Torrens a la lliga després de més de deu anys.

No tot van ser flors i violes pel València pel que fa a l’estat físic de la seva nova estrella. Va arribar amb problemes al genoll que li van impedir poder debutar, en competició oficial, fins a principis de novembre davant el Szekszard hongarès a Eurolliga. Des de llavors, ho ha jugat tot i va anar a la Finestra FIBA amb la selecció espanyola. A poc a poc, està demostrant tot el talent que té amb grans actuacions a les darreres jornades abans d’acabar l’any.

Ella marca el sostre competitiu de l’equip.

2. Irati Etxarri i Bernat Canut fan el salt a un gran de la lliga

Després de recórrer els últims quatre anys junts a La Seu d’Urgell com a jugadora i entrenador, tant un com l’altre van creure que era el moment de tancar aquest cicle per començar-ne un a relativament pocs quilòmetres d’on s’havien fet grans. L’SparGirona va aconseguir firmar-los per dues i una temporada respectivament per substituir les baixes de Kennedy Burke i Alfred Julbe.

Sobre Irati Etxarri poc cal dir-ne. Va arribar a Girona després de ser escollida MVP nacional i millor aler pivot de la competició. A més, seguint una línia evolutiva a l’alça al llarg dels quatre anys que va defensar la camiseta urgellenca. Per a Bernat Canut, la navarresa ha passat de ser el seu far a ser un complement important perquè brillin Marianna Tolo i Rebekah Gardner, sobretot. A poc a poc, s’ha anat veient una millor versió de la jugadora que està gaudint de més minuts al “3” – la seva posició d’origen- que no pas al “4” on es va consolidar dins les millors el curs passat. La seva capacitat per defensar exteriors i el seu sacrifici en tasques defensives i rebotejadores l’han convertit en una peça clau perquè el club assoleixi els objectius.

Pel que fa a Bernat Canut i a diferència d’Etxarri, a casa seva ha estat on havia viscut la seva única experiència professional. Va començar a la banqueta del Sedis sent la mà dreta de Joan Carles Pié i ha acabat sent l’entrenador que els ha portat a jugar uns setzens d’EuroCup o aconseguir una lliga catalana. El creixement cuinat a foc lent del tècnic urgellenc portava demanant un canvi d’aires des de la primera victòria de la temporada passada contra Movistar Estudiantes. I, a Girona, poc s’ha tardat en veureu. Als primers partits de competició oficial, campiones de Supercopa, victòria contra València a lliga i classificació per la fase de grups de l’Eurolliga. Ara, pel mig, hi ha hagut alguns entrebancs sorprenents que no li permeten respirar més tranquil fent especial èmfasi al panorama europeu.

3. El Perfumerías Avenida recupera el tro de la Copa de la Reina

L’SparGirona venia de perdre quatre finals consecutives de la Copa de la Reina davant el Perfumerías Avenida abans que obtingués trencar amb aquest malefici el 2021. El conjunt salmantí va veure com les noies d’Alfred Julbe, per aquell llavors, van superar-les a la semifinal per acabar derrotant a l’amfitrió de la competició: el València.

Repetint seu, durant el mes de març d’aquest any, Roberto Íñiguez va tenir l’ocasió de sumar un nou títol al seu palmarès superant al club català que va anar a contracorrent gran part del partit. Amb Sílvia Domínguez demostrant un nivell excepcional, l’equip castellà es va sobreposar a la baixa de Katie Lou Samuelson i a un Spar Girona que arribava com a lleugerament favorit al torneig. D’aquesta manera, el Perfumerías Avenida va poder sumar la seva desena copa del torneig del KO.

4. Torna Markeisha Gatling; l’MVP de la temporada 20-21

El primer any del Casademont Saragossa a l’elit del bàsquet femení no va ser, ni de bon tros, com la gent s’esperava. Es van fitxar a jugadores com Markeisha Gatling, Julie Vanloo, Tyler Würtz i Anna Cruz, entre d’altres. Entre aquests quatre noms i els corresponents complements l’equip havia d’aspirar a la zona alta de la taula. No obstant això, va ser el roster que més va decebre arreu de la lliga. Es van salvar sobre la botzina, pràcticament. D’aquella temporada, però, el conjunt aragonès se’n pot endur un bon record. I és que la pivot americana va ser nomenada MVP de la competició amb mèrits suficients per al grau d’importància dins el joc de l’equip.

Ara, una temporada i pico després, el mateix Casademont Saragossa va oficialitzar el seu retorn després que, a principis de curs, Merrit Hempe fes les maletes amb vol a Praga i Jenna Staiti no arribés a debutar amb el club. I, com ja es va veure a l’anterior ocasió, Gatling no arriba per ser una peça qualsevol dins la gran temporada de l’equip. Si no per ser la peça que ajudi a retallar distàncies qualitatives amb els tres equips punters de la lliga. Presència física, tir de mitja i curta distància i excel·lent rebotejadora són alguns dels punts que domina la recent incorporació aragonesa per tal de continuar fent una temporada històrica.

5. Tres equips de la lliga a Eurolliga

El camí que ha hagut de recórrer la Liga Endesa -abans Liga DIA- per tal d’assolir aquesta fita no ha estat gens fàcil. Són anys en què les estructures dels equips s’han intentat millorar a mesura que ha estat possible i, també, on entitats d’ACB han decidit crear el seu equip femení.

Tot i això, aquest fet s’hauria pogut fer realitat l’any passat si el València hagués pogut superar a Famila Schio i Bourges a la fase prèvia de l’Eurolliga dos dies després de guanyar la Supercopa LF Endesa. Una cosa similar li hauria passat a l’Uni Girona si el TTT Riga no hagués renunciat a la seva plaça d’Eurolliga i, conseqüentment, la Virtus fos l’equip que sortiria major beneficiat de la situació.

El conjunt de Bernat Canut va haver de superar a l’ESBVA en una eliminatòria d’anada i tornada on es va patir més del compte, però es va assolir l’objectiu. Els 10 punts de diferència que va aconseguir el conjunt francès al seu feu no van ser suficients perquè l’Spar Girona l’apallissés a Fontajau per 66 a 43.

Per les seves respectives parts, Perfumerías Avenida va accedir a l’Eurolliga com a campió de lliga i Copa i València Basket com a segon de la fase regular.

6. Tres equips catalans a la lliga

Amb l’ascens del Barça el curs passat, la Liga Endesa està comptant amb tres equips catalans dins la lliga. Una fita històrica pel bàsquet femení català i que indica la línia a seguir de tot el sector empresarial del territori per mantenir en peu a dos projectes tan veterans com Uni Girona i Cadí La Seu amb la corresponent novetat del conjunt blaugrana.

I, de fet, l’aterrada de l’equip d’Isaac Fernández a la lliga ha estat de matrícula d’honor, quasi. Han aconseguit fer del Juan Carlos Navarro un fortí on només hi ha guanyat el Casademont Saragossa, s’han col·locat com a un dels equips més efectius de la lliga i, durant la jornada catorze, van certificar la seva classificació a la Copa de la Reina. Tot això, repetim, a l’any del seu debut a la lliga.

Pel que fa a Cadí La Seu i Spar Girona, ja seran la vintena i dotzena temporada de les respectives entitats a l’elit del bàsquet nacional. Sobre el Sedis, després d’un any rodó com el curs 21-22, estan patint més del compte i no acaben de ser resolutius al tancar partits ajustats tot i ser la millor defensa de lliga. I, ja enfocats a l’Spar Girona tot i sumar derrotes inesperades tant a lliga com a Eurolliga, els hi està sent suficient per a compartir lideratge a la lliga i lluitar per les quatre primeres places al seu grup a la competició europea.

7. La capacitat de supervivència del Bembibre

Amb la salvació del curs passat, l’Embutidos Pajariel Bembibre va certificar la seva presència a la present edició de la LF Endesa per onzè any. L’equip dirigit per Pepe Vázquez porta diverses temporades salvant-se sobre la botzina amb un dels projectes amb menys pressupost de la lliga. Pel club, han passat jugadores com Rosó Buch, Vega Gimeno, Aleksandra Stanacev o Laura Quevedo, entre d’altres. A El Bierzo fa anys que fan miracles amb jugadores de poc cartell i que, aquest any, van començar més fortes de l’esperat.

Com a mera curiositat, a la plantilla castellana hi ha tres jugadores catalanes com Anna Palma, Helena López i Laia Moyá. Laura Méndez, actual base del Movistar Estudiantes, va passar per les seves files l’any passat i la 20-21.

8. Les estrelles emergents d’aquesta temporada

Si per algun motiu la LF Endesa ha crescut tant aquests darrers anys ha estat per l’excel·lent ull de les direccions esportives dels clubs per atraure talent estranger i per l’evolució d’algunes jugadores en el seu pas per la competició.

Si l’any passat qui es va consagrar com a una estrella de la lliga va ser Irati Etxarri, aquest any podríem dir el mateix de Blanca Millán, Petra Holesinska, Leonie Fiebich, Marta Hermida o Laura Peña. Tres jugadores nacionals i dues estrangeres que estan ajudant a veure una de les lligues més igualades dels últims anys.

El pas del temps dirà si el qualificatiu d’estrelles emergents és el més indicat per aquestes jugadores si aconsegueixen consagrar-se dins l’elit, però, ara per ara, són cinc noms que han d’estar sobre la taula a la lluita per les millors de la competició.

9. L’engrescador projecte del València

A València s’espera un futur il·lusionant, com a mínim. Un centre de formació excel·lent com l’Alqueria, un nou pavelló just al costat del vell i una capacitat d’atracció a joves perles nacionals increïble per intentar dominar la lliga i, per què no, Europa en un període de temps a mig termini.

De moment, aquest any ja està sent el primer que el club està jugant Eurolliga amb noms del calibre d’Alba Torrens o Cristina Ouviña dins l’equip. Un primer any a Europa on arribaran al 2023 entre els quatre millors equips del grup A i amb una quantitat de jugadores nacionals que fan respirar molt tranquil a Miguel Méndez per les convocatòries amb la selecció. A part de les dues mencionades anteriorment, Raquel Carrera, Queralt Casas, Leticia Romero i Ángela Salvadores són les altres jugadores que formen part de l’equip i són nacionals.

A més a més, des de l’Alqueria ja fa un parell de temporades que compten amb una de les majors promeses europees com és Awa Fam i, aquest any, han fitxat a Elena Buenavida i Laia Lamana per jugar amb el Paterna- equip filial- però amb dinàmica del primer equip. De fet, les dues estan tenint minuts en aquest primer tram de temporada a causa de les lesions de l’equip i a les seves actuacions quan han trepitjat pista.

El futur del club sembla que està fet per dominar-ho tot o, quasi tot. Veurem fins on arriba.

10. Quatre entrenadores a la lliga

Al País Basc, a part de tenir tres equips a la lliga, era l’única comunitat autònoma amb entrenadores fins fa poc més d’una setmana que el Clarinos va anunciar l’adéu de Cesar Aneas i Raquel Álvarez, segona entrenadora durant els últims anys, assumís la vacant al capdavant de l’equip.

Madelén Urieta i Azu Muguruza fa anys que són les líders del projecte esportiu d’Araski i IDK Euskotren amb bona nota. Les dues han aconseguit portar als clubs al panorama europeu en alguna ocasió i gaudeixen d’algunes de les jugadores més desequilibrants de la categoria com Mariam Coulibaly i Tanaya Atksinon.

Pel que fa al Gernika, en un primer moment tot apuntava que Mario López havia de dirigir l’equip una altra temporada, però els problemes de salut de l’entrenador han propiciat que Anna Montañana agafés el seu lloc amb poc menys de mitja temporada com a membre del cos tècnic de l’equip.

Sembla que, a poc a poc, els clubs poden anar donant més opcions a entrenadores per dirigir els seus equips tot i que pel moment tant Raquel Álvarez com Anna Montañana s’han fet càrrec dels respectius equips per factors externs a la seva persona i el que tenien previst les entitats per aquesta temporada.