Connecta amb nosaltres
Supercopa

BÀSQUET FEMENÍ

Conclusions d’una Supercopa pintada de taronja

El Valencia aconsegueix el primer títol nacional en una Supercopa atípica.

Comparteix

Conclusions d’una Supercopa pintada de taronja

Durant el cap de setmana passat es va disputar la darrera edició de la Supercopa LF Endesa, en la qual el Valencia va aconseguir el seu primer títol nacional.

Supercopa

Font: Alberto Nevado.

Primer títol oficial. Descafeïnat. Però oficial, al cap i la fi. Tenerife va acollir la Supercopa de la LF Endesa una setmana després que fes el mateix amb la masculina on el Madrid va sortir-ne vencedor. A l’illa canària es va donar el tret de sortida a la temporada 21/22 on el Perfumerías Avenida havia de defensar el trofeu aconseguit la temporada passada en aquesta competició i, haurà de fer el mateix amb la lliga. Per la seva part, l’Spar Girona és qui té l’altre rol de campió a l’endur-se la seva primera Copa de la Reina jugada a la Ciutat del Turia -mateixa seu que la pròxima edició-.

Supercopa marcada per la multitud de baixes a tots costats

Entre la WNBA -que en els pròxims dies començarà el Play off- i els problemes físics van impedir que es poguessin veure els tres millors equips d’Espanya al seu màxim rendiment tenint en compte el moment de la temporada en el qual estem.

El Perfumerías Avenida, vigent campió fins ahir a les sis de la tarda, tenia les baixes de les germanes Sammuelson (Seattle Storm), Kahleah Cooper (Chicago Sky) i Bella Allarie (Dallas Wings) per intentar revalidar el títol i poder posar el seu desè trofeu de la competició a les seves àmplies vitrines.

Supercopa

Font: David Subirana.

A més, la darrera jugadora en arribar a les seves files per cobrir les baixes anteriorment nombrades, Mia Masic, arribava després d’un període de temps lesionada i, per tant, sense poder mostrar el seu nivell al complet.

L’Spar Girona arribava a la cita supercopera com el més damnificat per la situació en la que es disputava el títol. Fins a cinc baixes tenia. Bé, de fet, encara té. María Araújo va veure com ja no estava sola a la infermeria del club amb les recents lesions de Laia Palau i Frida Eldebrink. Les altres dues, que podrien conformar un quintet inicial sense cap tipus de problema amb les altres absències, són les jugadores WNBA Michaela Onyenwere (New York Liberty) i Kennedy Burke (Seattle Storm). L’equip entrenat per Alfred Julbe no ha pogut fer cap entrenament, encara, amb totes les disponibles al complet. Entres les interiors han patit diversos problemes físics durant la pretemporada que les ha obligat a fer petites aturades de temps.

Els altres dos equips que conformaven la segona semifinal que es va jugar durant la tarda-vespre de dissabte també comptaven amb baixes de jugadores pel seu compromís amb algun equip de la lliga americana. Rebecca Allen (New York Liberty) i Megan Walker (Phoenix Mercury) van ser les absències de l’actual campió de la competició i l’amfitrió.

Tres joves nacionals més que toquen la porta

Per si no fos poc el talent espanyol que està pujant i, inclòs, va participant en convocatòries de la selecció espanyola, durant la Supercopa i el que es portava de pretemporada fins dissabte, hem pogut anar descobrint la capacitat de jugadores com Júlia Soler (Spar Girona) i Lorena Segura (Valencia Basket) per fer un canvi mental tant radical d’un any per l’altre. Saben que són apostes personals dels seus equips i representen un seguit de valors que han de tenir cert recorregut en els pròxims anys per poder obtenir una filosofia més oberta a la pedrera.

L’aler de Banyoles, ja es va poder veure en l’edició número 33 de la Lliga Catalana, com la seva mentalitat havia canviat al estar en pista. La seguretat que transmetia quan tenia la pilota a la seves mans era diferent al que vam veure de la Júlia Soler 20/21. A més, no ha tingut problemes, fins el moment, en provar de veure cistella des de la curta, mitja o llarga distància. On se l’ha vist coixejant més, a nivell subjectiu, és en termes defensius on el pas del temps l’anirà foguejant per convertir aquest defecte en una possible virtud.

Tres quarts del mateix passa amb Lorena Segura. La valenciana no va patir en excés per superar la pressió d’un torneig tant exigent físicament parlant i intens. Les seves dues titularitats a la Supercopa la confirmen com a una jugadora vàlida per estar a la rotació de Rubén Burgos i poder tenir minuts importants mentre no arribi Rebecca Allen, la teòrica aler titular.

A part d’aquestes dues jugadores, una altra de les promeses nacionals que està pujant sense deixar de prémer l’accelerador és Claudia Contell. La jove exterior de 17 anys va revolucionar els dos partits que va disputar el conjunt taronja en les estones que va estar sobre el parquet. Demostrant el canell, les ganes i l’agressivitat que té. Digne d’una jugadora del més alt nivell de la lliga. Rubén Burgos té feina per fer en un dels futurs pilars de la selecció si res s’interposa en el seu camí.

La incertesa del nou projecte del Clarinos

Tot i que a línies generals va deixar bones sensacions, la incògnita de com evolucionarà la seva temporada segueix present cada inici d’estiu. Destinat a ocupar la zona alta de la taula però, per motius tant esportius com extraesportius, mai acaben de donar la talla. Comandades per Claudio Garcia, fill del president del club, l’equip tinerfeny, per primera vegada des de que està a l’elit del bàsquet, no comptarà a la seves files amb Laura Herrera (retirada i homenatjada abans de la final) i Tanaya Atkinson. Juntament amb Esther Montenegro, tres pilars bàsics per entendre el curt recorregut de l’entitat morada al més alt nivell nacional.

El dolent inici que va tenir l’amfitrió d’una nova edició de la Supercopa LF Endesa -estan fins a més de vint punts per sota- el va perseguir durant la resta del partit on l’excel·lent actuació de Gaby Ocete, destacant, sorprenentment, en faceta anotadora no va ser suficient per intentar capgirar l’arrencada inicial. No obstant, el partit va servir per veure la transcendència que han de tenir jugadores com Kaela Davis, Ivana Tikvic, María Pina o Pao Ferrari en una filosofia basada en transicions ràpides i l’espectacle ofensiu.

El Valencia alça el seu primer títol nacional

Els ha costat poc més d’una temporada però l’èxit més esperat pel conjunt dirigit per Rubén Buegos ja és aquí. Tot i la consecució de l’EuroCup com a primer títol en la instauració del club dins els millors d’Europa, la temporada passada va acabar amb un regust agredolç amb les finals de la Copa de la Reina i de la lliga perdudes. Els altres dos gegants de la lliga, Spar Girona i Perfumerías Avenida, els hi van rebatre els dos títols nacionals on l’experiència en escenaris com els mencionats estaven més curtits.

Tot i així, el propi Valencia s’ha espavilat ràpid per aprendre dels errors. Això, i els pocs canvis que hi ha hagut dins la plantilla aquest estiu, han fet que el conjunt valencià arribés com a favorit a Tenerife i poder-ho demostrar sobre la pista amb una gran actuació a la final contra el conjunt salmantí.

Ouviña va encapçalar l’equip perquè pogués aixecar la Supercopa on va promitjar 25 de valoració per, al final, acabar sent nombrada MVP del torneig amb 11 punts, 12 rebots i 4 assistències. La fluixa defensa salmantina va fer que Queralt Casas ajudés a la base aragonesa a liderar l’equip amb 15 punts gràcies a la seva verticalitat per atacar cistella i el seu tir, cada vegada més fiable, de mitja distància en zones cèntriques.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »