Partit gos a Villeurbanne. I derrota per 80 a 68. El Barça de Sarunas Jasikevicius no s’ha sentit còmode en cap moment contra l’ASVEL de TJ Parker i s’ha endut una advertència saludable i necessària d’un dels pitjors partits de la temporada: a la màxima competició europea les distraccions es paguen molt cares. El resultat final diu una cosa, però cal emmarcar-lo en el context de la temporada: el Barça, després d’una quinzena excel·lent, porta deu dies certament irregular. Moment per recuperar el rumb i la constància. Des de la victòria, sí, però al cap i a la fi moment per recuperar el rumb i reafirmar-se en les conviccions col·lectives. Mes de novembre de saldo positiu.

TITULARS

Nick Calathes (3’5)- Decisiu

Sense afany de ser cruels, a la primera hem vist una versió de Nick Calathes que aglutina tot el que el Barça no necessita d’ell. Superat en gran part pel gran desplegament físic del bloc francès, el generador grec ha estat incapaç de prendre el pols al joc i no ha trobat els espais necessaris per dotar d’identitat el joc blaugrana. De tant en tant té partits que ens recorden els perills tàctics que té tenir un jugador sense llançament desconnectat del ritme de partit. Si Calathes no assumeix pilota, queda relegat a un rol que no sap executar i el Barça es desdibuixa. Els primers minuts de la segona part han estat l’altra cara de la moneda: connexió amb Higgins, establiment del llistó defensiu i processament mil·limetrat del transcurs de les accions. Per coses com aquestes, les bones i les dolentes, es pot dir clarament que és el motor del sistema de Jasikevicius.

Cory Higgins (5’5)- Orgullós

Primera part fosca, en la línia de l’equip. No ha estat capaç de corregir la mala dinàmica col·lectiva i tampoc ha trobat espai per desequilibrar. Cory Higgins, ja ho hem dit moltes vegades, no és una estrella convencional: ell és el paradigma de les estrelles de context. Si no hi ha context no se li pot demanar que funcioni. A la segona part ha estat un dels líders de l’intent de reacció blaugrana del tercer quart. Se’l veu amb la punta d’explosivitat de sempre i en defensa rarament desentona. Dit això, poca cosa podia fer contra la pluja de triples del bàndol francès.

Àlex Abrines (5)- Ofuscat

Fa uns dies que les coses no li surten en atac. Ara és quan, tots aquells que li han lloat el nivell, han de tenir absolutament present que és molt més que un executor. I bé, la realitat és que avui no ha estat del tot encertat en la presa de decisions, però per compromís no serà: ha deixat una jugada hustle que ha originat una cistella fàcil i no s’ha amagat en cap moment a l’hora d’assumir assignacions defensives de qualsevol naturalesa. El desencert és transitori; el seu nivell, estable.

Nikola Mirotic (6’5)- Frustrat

No hem vist una versió apàtica ni indolent de Mirotic. S’ha queixat vehementment en una gran quantitat de contactes, ha buscat situacions favorables sota els cèrcols i ha perseguit rebots ofensius de tots els tipus. Les coses no li han sortit, però tot i això ha intentat que els companys fessin el clic mental. Els equips són el reflex del seu líder, i quan ell s’ensorra l’equip també ho fa. A la segona part ha estat gairebé residual en atac fins a l’inici del quart quart, quan ha recuperat els instints d’elit al pal baix. Sembla ballarí de claqué.

Artem Pustovyi (7)- Soldat

Ha sortit a immolar-se contra Moustapha Fall. Saras li ha encomanat una tasca clara: impedir que el gegant dels francesos entrés en joc. A partir del minut 8:30 ho ha aconseguit, però ha estat en un lapse de poc més de dos minuts i mig. Després no ha tornat a entrar. ASVEL ha guanyat sense que fos el dia de Fall.

SUPLENTS

Thomas Heurtel (3)- Negat

Ho tenia fàcil, però no ha estat capaç de superar les prestacions de Calathes. Poc tens en atac, transparent en defensa i anecdòtic en el desequilibri. Aquest partit no el beneficia gens en la seva lluita per consolidar-se en la rellevància.

Leandro Bolmaro (3)- Horrorós

Bolmaro necessita treballar seriosament en el tronc inferior per guanyar consistència en el tir i per tenir menys por per anar a buscar contactes. Té un motlle físic espectacular però necessita farcir-lo de pes. Els seus minuts d’avui han estat absolutament insubstancials als dos costats de la pista. El primer tir de mitja distància que ha perpetrat resumeix perfectament tot el que no s’ha de fer en un 1 contra 1.

Kyle Kuric (SC)- Residual

No he tirat d’hemeroteca, però estic convençut que el Barça ha llançat un mínim històric de triples dels darrers 4-5 anys aquesta nit. Que Kuric hagi trepitjat la pista durant poc més de 6 minuts (transcendents) segur que ha accentuat aquesta tendència. Porta uns quants dies en un pla molt secundari.

Adam Hanga (2’5)- Intranscendent

Que un multiusos sigui transparent a la pista és molt inquietant. L’hem sacsejat tant que ha oblidat qui és.

Rolands Smits (6’5)- Inconnex

Li és igual la dinàmica de l’equip perquè ara mateix viu en un núvol. Està en un dels seus millors moments com a professional i s’ha abonat a l’eficiència. És un jugador letal prop del cèrcol i un comodí excel·lent. Salvant les distàncies, és el Claver de Saras. I això parla de Claver, de Hanga, de Saras i de Rolands. Un dia ho analitzarem.

Brandon Davies (5)- Actiu

Dels jugadors més correctes de l’equip blaugrana avui. Ha pres bones decisions en la passada, però s’ha equivocat a l’estancar-se contínuament contra un mur tan ben col·locat com el d’aquest ASVEL. Eren de formigó. Brandon és un jugador que no s’arronsa i que confia plenament en les seves possibilitats. No és un dia per criticar-li res perquè el Barça hauria agraït trobar jugadors que se sortissin de la norma i ell, com a mínim, ho ha intentat.

Pierre Oriola (4)- Superat

En centímetres, en talent i sobretot en intensitat. Avui no ha estat el dia del capità. Ho ha intentat tot, mai es reserva, però hi ha dies que tot surt del revés. Ha tocat de peus a terra.