Connecta amb nosaltres
Barça

BARÇA

1×1 Barça: balanç de la temporada 2019/2020

Posem nota a la temporada dels jugadors del Barça de bàsquet.

Comparteix

1×1 Barça: balanç de la temporada 2019/2020

Tanquem la temporada 2019/2020 posant nota als jugadors del Barça.

TITULARS

Adam Hanga (7)- Sobrevingut

La temporada de Hanga ha estat una muntanya russa. No hi ha frase que millor ho expliqui que una en la qual agraïa a Pesic haver-lo aplicat a una posició que no dominava. Per a Hanga el rol de base no és nou ja que el Barça l’ha considerat sempre el primer pedaç/alternativa, però el Hanga 19/20 ha estat base a temps sencer. Sense Heurtel durant gran part de la temporada, amb Pangos convalescent i amb un Delaney que, al cap i a la fi, era un vers lliure més que cap altra cosa, l’hongarès ha estat el timó del Barça.

Igual que passa quan es pren qualsevol decisió sobrevinguda, Adam Hanga no ha mostrat un nivell òptim com a base blaugrana. Ha estat, més aviat, un jugador que s’ha limitat a iniciar les tasques distributives i a, tan bon punt l’atac a mitja pista s’iniciava, accentuar la liquidesa de l’atac blaugrana. A estones se n’ha sortit amb encert, però durant altres trams l’hem vist ofuscat i desgastat. El peak de rendiment de Hanga el vam veure a l’inici de la fase final: va dirigir amb naturalitat l’equip i, esperonat per l’exuberància superior a la de la majoria de rivals, va fer que el Barça volés. Amb el pas dels partits es va anar difuminant i va acabar fent el que ja li havíem vist fer al llarg de la temporada: marcar el to defensiu de l’equip, dinamitzar i moure’s.

La temporada vinent no ha de ser base.

Cory Higgins (6’25)- Lesionat

Cory Higgins no ha estat Cory Higgins aquesta temporada. Entre la fascitis plantar, les molèsties al genoll i els problemes per entendre el que li demanava Pesic en atac -agreujats per la manca de generadors purs que el Barç ha patit al llarg de tota la temporada-, hem vist una estrella reconvertida de manera imprevista a jugador de rol de nivell molt alt. De totes maneres, Higgins, que no ha estat la segona espasa blaugrana, ha demostrat una solidesa i una consistència que feia temps que l’equip català no ensumava en cap dels seus presumptes two way a l’Eurolliga: 40% en triples, 12 punts de mitjana i un llistó defensiu altíssim que, a aquestes alçades, ja és un component innegociable de les seves prestacions.

Hem de veure la gravetat de la fascitis plantar -enemiga de diversos jugadors d’alta volada que superen la trentena d’edat- i, sobretot, quina aplicació li vol donar Saras la temporada que ve. Higgins és un jugador de talla dominant al panorama continental i, per damunt de tot, un dels millors fitxatges del segle en clau blaugrana. El gran fitxatge del Barça de bàsquet per la temporada vinent, per damunt de qualsevol nom nouvingut, serà la felicitat de Cory Higgins.

Víctor Claver (7)- Fonamental

Víctor Claver és l’home de Pesic. Partidari de tresos alts, el tècnic serbi ha donat al valencià la ració de confiança i autoestima que necessitava. El 2019-2020 de Víctor Claver és digne de matrícula d’honor: part fonamental d’una Espanya campiona del món, acordió del Barça en la defensa del 2 contra 2 i pas endavant definitiu com a executor en atac. Claver ha estat un dels jugadors que ha ajudat a equilibrar la balança blaugrana des de la responsabilitat. I tot plegat, des d’un rol que li agrada molt: actor secundari.

Claver és, d’alguna manera, el termòmetre del Barça de bàsquet. No oblidarem l’actuació que va fer contra el Real Madrid el dia del seu retorn (quin primer quart!) i tampoc ens treurem del cap la preocupació que ens va encomanar quan, contra Fenerbahce, va ser un dels pitjors jugadors de l’equip. I és que a aquestes alçades és evident: sense Víctor Claver, aquest Barça perd rumb i coherència. És un jugador de bàsquet extraordinari.

Nikola Mirotic (8’95)- Líder

Mirotic s’ha quedat a mig pas del 9 i a un pas i mig del 10. La seva temporada ha estat espectacular: ha fet del 20 de valoració un concepte rutinari i ha demostrat amb escreix que pertany a la part alta de la primera escala de nivell del panorama basquetbolístic europeu. Ha decidit partits, ha regalat cistelles espectaculars i, el que és millor, ha brindat una nova i necessària dosi d’il·lusió a un Palau Blaugrana que ha quedat petit per la magnitud de la plantilla. Els equips són el reflex del seu líder, i aquest Barça ho ha comprovat en cada fase de la temporada.

També a l’última. El motiu pel qual Mirotic frega amb la punta dels dits l’excel·lent i no l’obté és perquè el millor jugador d’Europa -el segon, a tot estirar- no pot fer el partit que Mirotic va perpetrar contra Kirolbet Baskonia. En paraules de Pesic, Mirotic arribava arrossegant diverses lesions, però la gestió de les seves capacitats que va fer a la final va ser dramàtica. Veure’l amb la mirada perduda, impotent i amb cinc faltes a l’esquena, va ser la pitjor manera de culminar una temporada descomunal. En la final contra Baskonia també vam comprovar que els equips, per bé i per mal, són el reflex del seu líder.

Brandon Davies (5’5)- Efervescent

Va començar la temporada semblant la reencarnació d’Audie Norris fusionada amb el caràcter de Pete Mickeal. I és normal: fregava el doble-doble a cada partit, exhibia un caràcter ultracompetitiu i, a més, ens va guanyar a tots amb aquella cinta. Amb el pas de la temporada, per desgràcia, el rendiment de Brandon Davies es va anar difuminant progressivament fins al punt que alguns aficionats blaugrana ja havien perdut tota l’esperança en ell.

És possible, probable, que gran part de la responsabilitat per la baixada de nivell de Brandon Davies sigui cosa del plantejament de Svetislav Pesic. Davies depenia en excés del hand off i va traslladar-se a viure massa sovint a la prolongació frontal del triple. Si a aquesta ubicació li sumem la mancança de generadors purs en nòmina de la disciplina blaugrana i els problemes existencials que causa la desconfiança, el resultat és un home inicialment fonamental vingut a -molt- menys.

Saras, amb la prolongació de contracte, ja li ha enviat un missatge: compta amb ell.

SUPLENTS

Malcolm Delaney (7’25)- Trencador

La seva sortida, per com i quan es va produir, va ser decebedora. El Palau va connectar des del primer moment amb el jugador nord-americà, que no ho va posar difícil a la gent. Comunicatiu a les xarxes socials i combatiu i arrelat a la pista. Delaney, un vers lliure, era especialment perillós quan entrava en erupció. Hauria d’haver estat més senzill arribar a un acord amb ell, refer la situació i segellar la seva permanència a llarg termini. Però no: jugarà al Milà.

Els triples contra el Madrid o contra Efes, la infinitat de pilotes recuperades i els diàlegs intensos amb Pesic -relació que desgraciadament s’ha deteriorat- quedaran per sempre al nostre record, però tampoc podrem ignorar les darreres imatges. Podria haver estat un ídol del Palau.

Kyle Kuric (7’25)- Fidel

Kuric és un altre jugador especial. Ell s’absté de les dinàmiques. És un jugador d’aparicions. De moments. Per això ha renovat. Ha dinamitat partits amb una facilitat descomunal, s’ha convertit en un defensor molt sòlid i, a més, ha après a produir amb la pilota a les mans. Una de les herències ofensives de Pesic serà aquesta: Kuric com a generador autòtrof. Hem de veure quina continuïtat li dona Saras, però és una opció que val la pena valorar perquè, des de l’eliminació contra València a la Copa del Rei, ha anat millorant progressivament. Només cal que se l’envolti d’un quintet compensat.

La renovació de Kuric per diverses temporades és estratègica. El Barça ho tenia clar: el de tirador -eficient- és un perfil únic. Tal com pregava el tweet d’oficialització, Kyle Kuric seguirà anotant triples amb la samarreta blaugrana.

Àlex Abrines (6)- Retrobat

Una de les millors notícies de la temporada és que Alex Abrines ha superat els problemes personals i ha tornat a sentir-se jugador de bàsquet. L’exigència de Pesic, un tècnic poc paternalista -en el sentit afectuós-, ha estat una prova de foc. I l’ha superat amb bona nota. Ja no és aquell jugador explosiu i amenaçador de fa cinc temporades, però està en disposició de ser un dels millors jugadors de rol d’Europa. Ha fregat el 50% d’encert en triples en Eurolliga amb un volum prou alt i, a més, ha demostrat que en defensa i en box out pot ser un dels màxims exponents blaugrana.

La temporada vinent, amb més exigència, haurà d’acabar de consolidar-se. Mereix ser segon o tercer capità?

Pierre Oriola (8)- Exemplar

Oriola ha estat el millor suplent del Barça aquesta temporada. Ha entès com ningú el seu rol i ha aportat exactament allò que Mirotic no pot/no sap aportar. I, a banda d’això, s’ha consagrat com un dels millors interiors en transició d’Europa. Amb Saras ha de ser cinc i ha d’estirar els atacs. És la seva naturalesa. Ah, sí: des d’Esmaixada apostem per ell com a capità blaugrana. Sent els colors.

Ante Tomic (6’75)- Madur

Ningú, o almenys jo, imaginava que aquesta seria l’última temporada d’Ante Tomic com a capità blaugrana. Ha fet el que havia de fer: jugar molt bé a la Lliga Endesa i entregar-se al ritme col·lectiu en Eurolliga. Per desgràcia, no és la primera vegada que passa que li porten un homòleg de posició presumptament millor i acaba havent de tirar del carro. És dels pocs jugadors per a qui haver estat el millor de l’equip és una mala notícia. Tomic, un d’aquells jugadors que hem maltractat injustament en massa ocasions, passarà a la història del Barça de bàsquet tot i no haver pogut aixecar la tercera.

SECUNDARIS I LESIONATS

Thomas Heurtel (SC)- Vital

Ha jugat dues estones, però Thomas Heurtel és especial. Màgic. Inescrutable. El que va fer a la fase final va ser espectacular: va passar de 0 a 100 en qüestió de tres partits i va demostrar que aquest Barça, més que a un base, el necessita a ell. L’equip està farcit de jugadors majestuosos en la creació individual, però Heurtel decideix pel col·lectiu. Arrisca. La temporada vinent serà un dels homes més transcendentals de la plantilla blaugrana.

Massa poc temps per avaluar-lo, però suficient per saber que és un dels factors irreductibles del Barça.

Leandro Bolmaro (6)- Especial

Si no hi ha una sorpresa d’última hora, Leandro Bolmaro se n’anirà a l’NBA aquest mateix estiu. L’argentí va entrar en dinàmica de primer equip de manera imprevista i sense la predisposició inicial del tècnic, però amb el pas dels partits i dels mesos va demostrar virtuts molt valuoses per al primer equip blaugrana: flexibilitat, intensitat i il·lusió. Bolmaro ha disposat de poques ocasions per demostrar el seu valor com a prospect, però ens ha deixat espurnes il·lusionants en el domini de la pilota i en la visió de joc.

Bolmaro és un projecte que es cuinarà a foc lent, però tindrà més oportunitats per evolucionar a la G-League que a Europa. Seria molt interessant que ambdues parts, en cas que marxi el jugador, mantinguin i reforcin el vincle de les dues darreres temporades.

Pau Ribas (SC)- Relegat

Ha passat tota la temporada a la banqueta. Pesic el respecta i no té problemes en dir-ho públicament, però no hi ha comptat en cap moment. Podrem gaudir de Pau Ribas a Badalona la temporada vinent. Jugant. Competint.

Rolands Smits (6)- Puntual

Quan Claver es va lesionar, Smits va fer un pas endavant. Va ser titular en molts partits i va respondre amb sobrietat i saber estar al repte de mantenir l’equilibri blaugrana. Fiable al triple, sòlid en la lluita pel rebot i complidor en defensa. El secundari que qualsevol entrenador vol. Té un sostre alt, però ha de sortir de Barcelona. Si no juga amb continuïtat a partir de la temporada que ve, correrà seriós perill d’estancar-se. Un perfil molt valuós i un bon home de vestuari.

Artem Pustovyi (SC)- Insuficient

Pesic pràcticament no hi ha comptat en cap de les temporades que l’ha tingut. Segurament no és mereixedor de tal defenestrament, però tampoc té el nivell per vestir la samarreta blaugrana. Si no hi ha cap catàstrofe en forma d’absència total i absoluta de cartell, Artem no hauria de vestir la samarreta blaugrana la temporada vinent.

ENTRENADOR

Svetislav Pesic (6)- Únic

Svetislav Pesic

Ho vam dir en una infinitat d’articles: l’aval de Pesic són els resultats. I el Barça no ha guanyat, així que Pesic ja no té aval.

Ha intentat donar el seu segell d’identitat a la plantilla més talentosa que ha tingut en els temps recents, i no li ha acabat de sortir bé. Ara pot semblar que marxa del Barça per la porta del darrere, però en algun moment se li haurà de fer un homenatge a l’alçada de la seva transcendència. Sense ell, el que hi ha ara a la plantilla blaugrana no s’entendria.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BARÇA

Tradueix »