Connecta amb nosaltres

BARÇA

1×1 Barça vs València: el Barça ja espera rival

El Barça passa a la final de la Supercopa amb una exhibició defensiva.

Comparteix

1×1 Barça vs València: el Barça ja espera rival

El Barça ja és a la final de la Supercopa Endesa. L’equip de Saras va aterrar a Tenerife amb ganes de donar un cop sobre la taula i seguir demostrant que és el millor equip a nivell nacional. El seu camí en aquest primer títol de la temporada no ha pogut començar de la millor manera: guanyant còmodament la seva semifinal contra un erràtic València Basket.

Tot i un inici dubtós amb poques idees en atac (3-8 al minut 3), el Barça ha entrat al partit amb contundència. Gran intensitat defensiva dels de Saras en tot el primer quart, en el que han aconseguit que el València perdés 9 pilotes (15 al descans). D’aquesta manera i tenint camp per córrer en atac, l’equip blaugrana ha deixat el partit encarat ja a la primera meitat, amb diferències que han arribat als 20 punts (43-23). Només Hermannsson i Tobey han pogut donar la cara per part ‘taronja’, en uns primers 20 minuts en els quals els blaugranes han desdibuixat els atacs dels de Peñarroya. A destacar, per part del tècnic català, l’aposta pels joves (Pradilla, Ferrando, Puerto i Jiménez) en un partit d’aquest calibre.

A la segona meitat, l’equip de Saras s’ha dedicat a gestionar l’avantatge aconseguida en el marcador, amb diferències que han anat des dels 16 de mínima, fins als 26 punts de màxima. Finalment, el resultat ha estat de 87-68. Partit molt plàcid de l’equip blaugrana, que ja espera rival a la final. Els valencians, per la seva banda, no han trobat l’encert necessari per competir-li el partit de tu a tu als catalans: 8/23 en triples, 8/15 en tirs lliures i 20 pèrdues. L’entrada al final dels joves Bressan i Bellver ha animat una mica les cares ‘taronges’.

TITULARS

Nick Calathes (7’5) – Cervell

Ha començat el partit anotant punts en transició fruit de la bona pressió blaugrana. Un cop més, ha estat el gran generador de joc blaugrana. Dirigeix com ningú i l’equip gaudeix quan ell és a pista. Un any més, serà el cervell de la nau blaugrana.

Cory Higgins (9) – Líder

Seguint en la dinàmica de la temporada passada, Higgins segueix sent el líder del Barça a la pista. Les seves penetracions són senzillament imparables. A més, ha estat un dels grans referents defensius en els primers minuts, robant diverses pilotes que van generar punts fàcils per l’equip. Algú segueix dubtant de Cory?

Nigel Hayes (8’5) – Versàtil

Hayes és un d’aquests jugadors capacitats per fer moltes coses bé sobre una pista. Intensitat defensiva, joc al pal baix, rebot, llançament exterior, etc. Tot això ho ha demostrat avui contra el València. Les cantonades del Palau seran seves, i els aplaudiments de l’afició també. Serà estimat.

Nikola Mirotic (5) – Enrabiat

Després d’una setmana de rumors gens agradables sobre la seva figura, Mirotic ha arribat a Tenerife enfadat. La primera meitat s’ha vist un Niko nerviós i erràtic. Tobey li guanyava la partida constantment. Se’l veia frustrat. A la segona meitat ha seguit enfadat, però les ganes de demostrar que segueix sent un líder l’han portat a anotar 7 punts gairebé consecutius, després de no estrenar-se fins al minut 22. Saras li ha donat descans al darrer quart. L’equip el necessitarà a la final.

Pierre Oriola (6) – Complidor

Oriola és Oriola. No se li pot demanar més del que no pot donar. Ha demostrat la seva intensitat a pista una vegada més, lluitant contra qui es posés davant. Ha estat la sorpresa del cinc inicial quan tothom esperava a Davies d’inici.

Cory Higgins ha liderat l'atac blaugrana.

Cory Higgins ha liderat l’atac blaugrana.

BANQUETA

Brandon Davies (9’5) – Sostre

Igual que Higgins, segueix en la línia de la temporada passada. Molt incisiu en atac, liderant l’anotació del primer quart amb 7 punts (11 al descans i 15 al final). Té molts punts a les mans i ho demostra partit rere partit. A més, va seguir sent el líder de l’equip al darrere. Un any més, serà el sostre del Barça.

Sergi Martínez (6’5) – Protagonista

Aquest any ja és jugador de la primera plantilla a tots els efectes, i Saras el va voler premiar amb força minuts. 19, per ser exactes. Gens malament per ser una semifinal. Ha sumat intensitat al pal baix i ha format una parella interior inèdita amb Smits (amb bons resultats).

Rolands Smits (7) – Contrariat

Erràtic a l’inici del partit, no ha trigat en ser canviat per Sergi. Tot i així, ha acabat disputant força minuts i ho ha celebrat anotant 10 punts. Sempre suma.

Nico Laprovittola (7’5) – Elèctric

Laprovittola és un vers lliure. No deixa indiferent a ningú. La seva entrada al partit ha estat fulgurant, anotant dos triples només entrar i, sobretot, aportant moltíssim en defensa (poc habitual en ell), passant blocs i recuperant pilotes. Ha estat la primera rotació a la posició de base i ho va gaudir. A la segona meitat, però, ha estat més erràtic, alternant bones accions amb d’altres no tant bones. Si juga com avui, serà un valor per la rotació culer.

Álex Abrines (5) – Castigat

Llastrat durant tot el partit per les faltes. No ha acabat d’entrar-hi en cap moment, ja que les seves rotacions han estat molt curtes a causa d’això. Intranscendent els minuts que ha estat a pista.

Kyle Kuric (6) – Intens

No ha gaudit de la seva quota de llançaments habituals, ja que València ha sabut defensar-lo bé. Tot i això, ha sabut sumar molt en defensa i aportar en facetes que no sol ser tan habitual en ell.

Rokas Jokubaitis (8) – Talentós

Ha acusat la rotació de Saras i no ha entrat fins al minut 13 a pista, però quan ho ha fet s’ha erigit en el líder a pista, generant pràcticament tot el joc de l’equip el segon quart. S’ha fet amo i senyor de la pilota en molts moments i ha acabat anotant dos triples a la cantonada. El Barça té un diamant que ha de cuidar i pulir.

Sarunas Jasikevicius (9) – General

Saras està content. Té el perfil d’equip que sembla que volia i pot exprimir d’ell tant com vulgui. L’equip segueix la línia a seguir de la temporada passada, amb una idea defensiva molt marcada. En atac, matisos respecte l’any passat. Ha sorprès amb Oriola de titular i ha rotat l’equip de manera curiosa (molts minuts amb dos bases, parelles interiors com Sergi-Smits, etc). La seva lectura del partit ha estat molt bona. Vol la Supercopa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »