Un Barça gris en atac i sense Mirotic s’ha imposat al València Basket (66-71) per aconseguir la segona victòria de la temporada a Europa. En un partit marcat per la baixa anotació i l’explosió culer del tercer quart, els blaugranes s’han imposat gràcies a l’estel·lar i reconfortant actuació de Rolands Smits, als 14 punts de Nick Calathes i al parcial de 16-0 que l’equip de Saras ha aconseguit entre els últims 5 minuts del tercer període i l’inici del quart.

Victòria de mèrit sense l’estrella i líder de l’equip i balsàmica i important després de la derrota a Rússia i el que podria haver suposat un 1-2 en la classificació. Dijous contra el PAO oportunitat per l’equip de seguir creixent després de dos partits a Europa més fluixos i irregulars que en dies anteriors. Les millors notícies? La tornada de Kuric, el debut de Sergi Martínez i l’actuació de Smits. Les pitjors? Heurtel i Claver que segueixen sense trobar-se còmodes en l’esquema i voluntats de l’entrenador lituà.

TITULARS

Adam Hanga (7) – Silenciós

Ha tornat a la posició de ‘1’ que l’any passat tant va ocupar i tot i demostrar que no té la fluïdesa en el joc com a base que sí tenen Calathes i Heurtel, ha anat sumant en tot allò que millor se li dona. Pocs tirs, només dos punts, però un dia més de bona defensa (per això el posava Pesic), rebot i assistències. I és que Hanga és un passador infravalorat, amb bona capacitat per distribuir en el pick and roll, però amb problemes quan li tanquen les línies de passada més bàsiques. De totes maneres, és un jugador que ataca molt bé el bot del base rival fruit de la seva envergadura i rapidesa en el desplaçament lateral, així que no seria estrany tornar-lo a veure en aquesta posició en el futur. Millor, però, sempre acompanyat d’un altre base. Avui, 15 de valoració i tot sense haver-se fet notar.

Cory Higgins (7) – Curt

El seu partit en línies generals és bo i és que l’escorta al cap i a la fi ha acabat amb 10 punts i un bon desgast defensiu. Cap exterior ‘taronja’ ha pogut jugar còmode sota la defensa de l’americà, però tot i el 3/3 en tirs de dos punts i el triple anotat, la sensació amb aquest Cory Higgins, és que encara no s’ha apropat amb regularitat a la seva versió del CSKA. Ha estat bé i ha començat el partit endollat, però després, com ja ha passat en altres ocasions, es difumina en atac i comet errors inexplicables en un jugador de la seva categoria o almenys, mai vistos quan jugava a Rússia. El seu 1/3 en tirs lliures també és per estudiar-lo, perquè no és la primera vegada.

Dit això, partit a partit demostra que és l’escorta titular de l’equip i és que tot i els seus errors, és coherent, una peça estructural en atac, capaç de brillar en un sistema que atorga més espais i opcions als exteriors i que en defensa compleix amb escreix tot allò que li demana el ‘coach’ lituà.

Víctor Claver (5) – Incòmode

Encara està una mica perdut en el sistema del Barça de Saras però que li entrin o no els llançaments no depèn de l’entrenador sinó d’ell. En defensa no és l’àncora que era amb Pesic i és que aquesta figura no existeix en la defensa del tècnic lituà, un sistema que opta més pel canvi i majors rotacions, i en atac ni se’l troba al pal baix -no és el seu joc- ni està anotant els tirs oberts. Li cal recuperar-se mentalment perquè la confiança és clau en el seu joc i el Barça el necessita. De moment, ajuda en el rebot i té presència darrere, però li falta molt per ser el Claver dels últims anys. Saras té feina amb ell, Abrines ara mateix està per sobre.

Rolands Smits (10) – Estel·lar

Per sorpresa de tots ha estat titular i el seu rendiment ofensiu a la primera part ha estat estel·lar. Ha respòs a la confiança de Saras i ha aguantat l’equip en una primera part novament fluixa en atac. A la segona només ha tingut un tir i l’ha anotat, però ha estat designat MVP del partit gràcies a la seva fiabilitat i aportació ofensiva i a la seva ja habitual lluita en el rebot i defensa. Un jugador molt del gust de l’entrenador lituà, que l’està utilitzant cada dia i l’ha recuperat després d’unes temporades d’inexplicable ostracisme sota les ordres de Pesic. És el seu recanvi de Mirotic i Smits està responent.

30 minuts, 15 punts, 7 rebots, 2 assistències i cap error en el tir. 23 de valoració. La nit de Rolands Smits, la necessitava. I a Eurolliga, que sempre valen més.

Brandon Davies (7,5) – Puntual

Partit de menys a més del pivot, que ha començat de titular i li ha costat entrar en joc. Dubljevic li ha començat guanyant la partida i les faltes no l’han deixat jugar amb continuïtat, però de forma oportuna ha anat creixent durant el partit i ha acabat dominant la pintura com se li demana. Ha estat clau per aguantar el marcador a l’últim quart amb bones accions prop del cèrcol i es nota que està més còmode amb l’entrenador actual perquè cada dia, tard o d’hora, acaba apareixent. Ara només li cal mantenir una línia ascendent i constant, perquè ha de ser l’home gros clau de l’equip.

SUPLENTS

Nick Calathes (8) – Anotador

Ha sortit de suplent per primera vegada aquesta temporada després d’uns dies fluixos i ha realitzat un partit sorprenent i extremadament eficaç de cara a cistella. 14 punts i 5 assistències. 12 tirs intentats, xifra molt alta per ser ell, i la sensació de que entre ell i Smits han aguantat a l’equip en un primer temps força fluix de la resta. Dit això, aquesta versió de Calathes ja és la que volen els rivals i és que l’americà amb passaport grec no acostuma a ser fiable en el tir (0/4 entre triples i tirs lliures avui) i que sigui ell el que pren aquestes responsabilitats ja ho busquen les defenses rivals. Avui ha sortit al rescat sense Mirotic, però ell és un habilitador, un distribuïdor, no ha de ser la tònica que anoti tant. No seria bona senyal.

Thomas Heurtel (4) – Sacrificat

L’entrada de Hanga com a titular en detriment de Calathes ha deixat a Heurtel com a tercer base de la rotació. El francès és un jugador que necessita confiança i no l’està trobant de la mà d’un entrenador el qual ja s’ha comentat altres vegades que no és gaire admirador del joc del francès. El Barça té un problema aquí perquè Thomas és el millor generador de l’equip a mitja pista, el jugador més clarivident en atac estàtic i tot i alguna mancança en la direcció, un dels millors anotadors de l’equip. Ha tornat a jugar molt poc i de fet, els millors minuts de l’equip han estat amb ell a pista. Mèrit o no seu, el que això demostra és que la seva mala defensa -ha millorat i ja no resta- es pot camuflar, mentre que el seu desequilibri, anotació i màgia no es pot suplir. Calathes no anotarà 14 punts cada dia i l’equip el necessitarà. Hora d’espavilar, però també de l’entrenador ajudar-lo. Hi ha jugadors que es poden perdre, però Heurtel no.

Kyle Kuric (-) – “Recuperat”

La notícia és que ha tornat a jugar després de l’inoportú contratemps que va patir durant la pretemporada i que el va obligar a passar pel quiròfan per substituir-li la placa que té al cap. Dit això, aportació testimonial la seva. 5 minuts, dos triples errats i manca encara de ritme de competició. Però està bé que jugui i acumuli minuts, dijous tornarà a tenir una nova oportunitat davant el Panathinaikos. De moment mantenim les cometes, quan torni el Kuric matador que hem vist al Palau les darreres dues temporades, les traurem.

Àlex Abrines (7,5) – Totterreny

Fa de tot i bé. Ja és la tònica d’aquest inici de temporada amb Jasikevicius a la banqueta i avui a València ho ha tornat a demostrar amb un altre gran partit, aportant en múltiples facetes i sent un altre cop el millor aler de l’equip.

Després d’una primera part discreta on la defensa de València Basket ha estat capaç de deixar-lo amb només tres punts i dos tirs, a la segona ha estat molt més present en el joc i l’equip ho ha notat positivament. No és un simple canoner ja que la seva defensa i aportació en el rebot són de gran valor i, a més, cada cop s’atreveix més a botar i generar pels companys. Jugador d’un valor incalculable i probablement el millor culer en aquest primer mes de temporada gràcies a la seva constància.

Sergi Martínez (-) – Debutant

Debut de Sergi Martínez a l’Eurolliga que ha vist premiat l’esforç dels últims anys i entrenaments amb els primers minuts com a blaugrana a Europa. A partir d’aquí, poca cosa més a destacar més enllà de que ha entrat a pista com a ‘4’, la posició que ha ocupat al llarg de la seva formació, i no pas com a aler, la posició en la qual tècnics i club volen que acabi desenvolupant la seva carrera. Saras mana.

Pierre Oriola (3) – Negat

El seu partit ha estat un absolut desastre. Ni quan anota 20 punts estem davant el seu nivell real ni l’actuació d’avui el reflexa tampoc. Poc més a afegir en un partit replet d’errors en el tir, pilotes perdudes i alguna falta estúpida. A la segona meitat ha estat lleugerament millor i al cap i a la fi ha estat important en alguns minuts de bona defensa. Però no ens enganyem, si no fos per Davies, Dubljevic hagués guanyat completament la lluita en el joc interior i és que Oriola, en atac i avui, ha restat més que sumat. Un pivot no pot acabar amb 4 pèrdues, masses per un jugador amb tanta poca pilota a les mans. No hi ha més.