Un infern. Això és el que ha viscut l’Spar Girona amb les lesions al llarg de tota la temporada. Contant a la baixa de Magalí Mendy, per maternitat, el conjunt gironí ha arribat a tenir en algun tram de temporada fins a vuit baixes. Pel camí, han passat fins a disset jugadores pel vestidor de local de Fontajau amb fitxa del primer equip i Mar Ibern i Berta Ribas, del Tordera, han hagut d’ajudar a l’equip durant pràcticament tot l’any.

L’estiu passat cert és que no arrencava del tot bé per l’Spar Girona a la seva cerca per crear una plantilla òptima pels objectius que es volia proposar el club. Van haver-hi constants factors externs a la voluntat del club que van influir a la confecció d’una plantilla amb condicions. Començant per la normativa WNBA i acabant per la baixa per maternitat de Mendy. El que ha de ser una de les millors experiències per una dona, com és ser mare, va convertir-se en un gran problema pel club català.

Així i tot, l’Spar Girona no va poder tenir un millor inici pel que fa a competicions oficials. L’equip es va sobreposar a la patacada viscuda a la lliga catalana jugada a Fontajau guanyant la Supercopa i, posteriorment, superant a l’ESBVA francès. A partir d’aquí, tot el que succeeix, ho explicarem a continuació.

L’estiu

A les renovacions de Rebekah Gardner, Binta Drammeh i Giedre Labuckiene s’hi sumava les continuïtats de María Araújo i Laia Flores. Amb una base sòlida i ambiciosa, l’equip afrontava el mercat de fitxatges amb l’objectiu d’alçar algun títol de cara a la present temporada. Bernat Canut i Irati Etxarri canviaven La Seu per Girona, Marianna Tolo ha descobert la Liga Endesa per primera vegada, Cornelius va agafar el buit de Laia Palau i la vacant de Kennedy Burke va quedar així, vacant.

Els dies passaven i la incertesa per portar una extracomunitària de nivell acord al club augmentava. Mentre els rivals directes de la lliga es reforçaven amb Lauren Cox (València) i Erica McCall i Moirah Jefferson (Perfumerías Avenida), en Pere Puig va passar pels micròfons d’Esmaixada, a mig estiu, on va dir que per motius econòmics no van poder fitxar a Kayla Thornton. Amb aquest moviment s’hauria pogut donar per tancada la plantilla. A finals de juliol, arribaria una mala notícia en clau esportiva a Girona. Magalí Mendy va renunciar a jugar aquesta present temporada a causa d’un embaràs. És a dir, Laia Palau havia de tancar dues jugadores de nivell per compensar les baixes de Mendy i Burke. Al final, aquests dos buits els acabarien ocupant Shay Murphy, al superar període de prova de quinze dies, i Crystal Bradford, firmava contracte temporal amb opció a ampliar-lo.

La plantilla no semblava la més bona de les últimes temporades, però era la que tenia més marge de millor i creixement pel que fa a edat mitja de totes les jugadores amb un entrenador que necessitava fer el salt a un club amb aspiracions més altes que al Sedis. Amb l’arribada de l’aler americana es tancava un roster extens, que generava certs dubtes, però era l’escollit, en aquell moment, per defensar els interessos de l’Uni durant el primer tram de competició.

Supercampiones i… a Eurolliga!

Al llarg i dur mercat de fitxatges s’hi va sumar el mundial d’Austràlia. Cosa que va perjudicar de forma directa als interessos de l’Uni per afrontar el primer tram de temporada on l’equip ja es jugava el primer títol oficial i la classificació per l’Eurolliga.

La cita internacional va afectar fins a tal punt al conjunt gironí que Marianna Tolo no es va poder incorporar a la plantilla fins al dia abans de viatjar cap a Vitoria per acabar aixecant el títol de la Supercopa.

Les victòries davant Araski i València, a la final, van fer que l’Spar Girona aixequés la segona Supercopa de la seva història i la primera amb el nou format establert fa tres edicions. Un primer torneig oficial on va destacar Laia Flores i Rebekah Gardner es va coronar com a MVP de la final.

Ja al panorama europeu, i entre partit d’anada i tornada havent disputat la segona jornada de lliga, el conjunt català va viatjar fins al Nord de França per jugar el partit d’anada de la fase prèvia per estar a la fase de grups de l’Eurolliga. Un partit d’anada que es convertiria en un infern a causa de l’ambient del pavelló i el nivell físic que van mostrar les jugadores locals liderades per Saloun, Burke -ex Girona- i Diaby, entre d’altres. Un primer partit que gràcies a l’orgull mostrat fins al final es va perdre per 69 a 57 després d’haver estat fins a vint-i-dos punts a sota. A això, també s’hi va sumar la lesió de Burke que no va poder tornar a trepitjar el parquet de Fontajau vestint de curt.

La primera final europea es jugava més aviat de l’esperat, però, per circumstàncies del destí, l’equip va haver de fer front al partit de tornada a un equip dur i amb una renda negativa de dotze punts. Així i tot, l’Uni es va sobreposar a les adversitats per endur-se el partit per una diferència de vint-i-tres punts i, així, estar present a l’Eurolliga per quart any consecutiu.

Les lesions marquen el camí

El clavari que ha viscut l’Spar Girona al llarg de tota la temporada no té nom. L’equip s’ha hagut de sobreposar a constants contratemps que han dut a fer que fins a disset jugadores vestissin l’elàstica catalana en algun moment del curs. Cert és que, pel mig, hi ha hagut decisions esportives que han fet que augmentés aquest número com els adeus de Cornelius i Bradford o l’arribada de Sykes.

Però, tornem a la pretemporada. Allà comença tot. L’Spar Girona, per complir amb la normativa de les quatre nacionals, va fitxar a Nora Galve. Aler catalana que apuntava a ser un dels noms rellevants del panorama nacional, però que les lesions als genolls li havien impedit rendir al nivell que havia deixat entreveure en categories de formació. Durant els primers dies de pretemporada, una ruptura de lligaments va fer tornar a passar a la jugadora per quiròfan i a estar tota la temporada en blanc. Un nou maldecap per la jugadora i un primer avís al club de què li vindria per davant. Això és el que simbolitzaria aquesta primera lesió tan matinera.

Fins a Nadal, l’equip no va patir molt més enllà dels problemes físics que ha tingut Binta Drammeh que li han impedit mostrar la seva millor versió i acabar la temporada dins les pistes. Els problemes de veritat comencen en ple 2023. Si no va suposar un mal inici l’adeu de Cornelius direcció Turquia, el que passaria després de la finestra FIBA de febrer seria el principi d’un final de temporada tràgic, carregat de partits i frustrant per l’equip català.

El primer partit venint dels compromisos internacionals de les jugadores, l’Spar Girona es va desfer a València i, per rematar-ho, va veure com Irati Etxarri es trencava els creuats. El primer dels dos que havien de venir en un període de dues setmanes. Just a la darrera jornada d’Eurolliga, que l’equip es jugava passar a quarts davant el Perfumerías Avenida a Würzburg, María Araújo seria la següent en caure lesionant-se de gravetat quan faltaven trenta segons per la fi del partit. L’Uni, en un període de dues setmanes, va perdre a les seves aler pivots per tot el que quedava de temporada.

Un tram final de temporada on Bankolé, que arribava per cobrir el buit al “4”, cauria lesionada al segon partit amb l’Uni, Sykes i Murphy serien baixa en dies importants com a la Copa de la Reina o el primer partit del Play-Off, Giedre Labuckiene no trepitjaria parquet a la darrera jornada de fase regular i Parra i Tolo acabarien el partit del Juan Carlos Navarro amb un trau al cap i problemes a la fàscia d’un dels seus peus, respectivament. En el cas de la segona, no podria jugar el partit de tornada a Fontajau davant el Barça.

Si no hagués estat pels fitxatges de Cecilia Muahte i Terezia Palenikova, l’Spar Girona hauria acabat el curs amb sis jugadores disponibles del primer equip.

La segona etapa de Sykes

El segon pas de Sykes per Girona ha generat controvèrsia. La jugada provenia del Sopron i, a la WNBA, d’estar dins el millor quintet defensiu de la lliga. A priori, havia de semblar un fitxatge excel·lent. Partint de la base que el rendiment de totes les jugadores ha estat una muntanya russa a causa de totes les baixes que ha sofert l’equip, Sykes, tot i acabar amb bons números i amb un impacte notable en pista, sembla que no ha acabat de satisfer els aficionats. S’emportaran millor record que amb Crystal Bradford, però no ha deixat empremta dins la retina de la massa social gironina.

Evolucionant el seu joc entorn el seu físic, Sykes ha demostrat ser un moviment més intel·ligent que el fitxatge de Bradford. No només pel rendiment pel que fa a números, sinó per encaix i lectures de joc en pista. L’escorta de les Washington Mystics volia repetir experiència a Girona després del seu breu pas en la seva etapa “rookie” tant a un costat com a l’altre de l’oceà ara fa quatre temporades.

La seva polivalència per poder dirigir a l’equip des del base, discutible en determinades situacions, i el seu rang de tir des de dins l’ampolla van propiciar que es tornés a vestir de curt cada setmana a Fontajau.

Amb totes aquestes, però, cal recordar que la seva arribada ja va generar polèmica. No pel seu fitxatge en concret. Sí per la tardança del Sopron en enviar tota la documentació a la FIBA per fer el transfer. Quasi un mes va estar la jugadora vivint a Girona sense poder jugar per la vagància del club hongarès en tramitar el que havia de tramitar. El seu debut va ser a la vigília de Nadal al Pavelló de Palau Sacosta davant el Cadí La Seu.

Moment de reinventar-se

L’Spar Girona ja ha fet oficial la marxa de Laia Flores i la renovació de Giedre Labuckiene. Mentre la de Mataró ha complert un cicle de dos anys a Fontajau, la lituana serà el quart any que jugarà amb l’Uni.

Aquest són els primers moviments oficials dins un equip que necessita una rentada de cara i que la sort li somrigui una mica. La setmana de doble derrota a Würzburg, el breu pas per la Copa i el darrer partit a Fontajau han ennegrit una temporada que apuntava a molt bones maneres dins el club. Tot, o pràcticament tot, condicionat per les múltiples lesions.

Ara mateix, les jugadores que tenen contracte amb l’Uni per la temporada que ve són Irati Etxarri, Magalí Mendy, Binta Drammeh, Rebekah Gardner i Giedre Labuckiene. Cinc jugadores que, si continuen a Fontajau, formen una bona base sobre la qual reconstruir l’equip per lluitar l’EuroCup i recuperar el que feia tres anys que era seu; la plaça d’Eurolliga. A més, d’aixecar algun títol nacional, com sempre.