Anadolu Efes, a dia d’avui, és el tercer classificat de l’Eurolliga. Aquesta dada no sorprendria a ningú si no fos pel dolentíssim inici de competició que van tenir. Finalitzada la primera volta, el rècord dels turcs era negatiu (8-9) i estaven fora de les posicions de Top-8. La segona volta dels d’Ataman està sent per emmarcar, i han anat avançant posicions fins a arribar a col·locar-se segons (19-11), només darrere de l’intractable líder Barça. La derrota a la pista del Bayern del passat divendres els deixa tercers a només 4 partits pel final de la Lliga Regular, una posició sorprenentment alta pel que semblava durant gran part d’aquesta Eurolliga.
L’equip turc ha estat un dels grans dominadors de la competició les darreres dues temporades, en les quals han tingut els dos títols a tocar. La temporada 2018-19, van arribar a la final després de destrossar el gran favorit, Fenerbahce (+19), i eliminar el Barça en una apassionant sèrie de Playoffs que es va allargar fins al cinquè partit. A la final, però, van caure contra el vigent campió, el CSKA. La temporada passada, per la seva banda, semblava que ja no se’ls escaparia, ja que estaven fent una competició meravellosa quan es va aturar per la Covid-19. Efes anava líder de la Lliga Regular de manera intractable (24-4), i es posicionava com el gran favorit a endur-se el títol.
Veurem fins on són capaços d’arribar aquesta temporada, en la que s’han vist dues cares molt diferents de l’equip liderat per Larkin i Micic. A què aspira l’Anadolu Efes?
Un canvi de dinàmica brutal
Després de l’horrible primera volta que va realitzar l’equip turc, acusat per les lesions i la falta de motivació degut a la suspensió de la competició la temporada passada (dit pel mateix Ataman), l’Efes s’ha refet amb una contundència brutal. El canvi de dinàmica ha estat dels que fan època, semblant per moments un equip imparable. La derrota contra el Bayern trenca una ratxa de 8 victòries consecutives i 11 de les darreres 12. En aquesta ratxa positiva, l’equip d’Ataman no només s’havia endut la victòria en cada partit, sinó que havia escombrat els rivals un a un. La mitjana de punts a favor era de 91’75, mentre que la de punts en contra de 70’75. Un diferencial de 21 punts. Pallissa rere pallissa.
En aquest període d’èxtasi dels turcs, només havien guanyat un partit per menys de 14 punts, el que es van endur del Palau (+2). Però, recordant aquell partit, qualsevol sap que van dominar els 40 minuts i van merèixer guanyar per més. Per altra banda, en aquest mateix període han apallissat a dos dels titans de la competició, el Fenerbahce i el CSKA per 32 i 30 punts, respectivament. La sensació que són imparables s’ha estès amb força.
A causa de la gran segona volta que estan realitzant, els d’Istanbul s’estan consolidant com un dels millors equips de la competició en tots els aspectes del joc. Fins al partit del Bayern, el conjunt turc era el que tenia un diferencial de punts (+-) més gran, superant al Barça per 4 punts (+213 a +209). Per altra banda, eren el segon millor atac de la temporada per darrere del CSKA (82,72 punts per partit) i la tercera millor defensa només per darrere del Barça i del Zenit. Aquest diferencial entre atac i defensa es fonamenta amb el fet que són el segon equip que menys pilotes perd (només per darrere del Milà) i el segon que més pilotes perdudes força del rival (per darrere d’ALBA Berlín). Aquesta millora defensiva ha estat una de les claus de l’ascens de l’Efes. A més, una dada que pot sorprendre degut a l’estil de joc dels turcs és la ràtio d’assistències-pèrdues. L’equip turc lidera aquesta classificació a l’Eurolliga, la qual cosa pot impactar ja que el seu estil de joc es basa en la generació ofensiva dels exteriors. Micic i Larkin cuiden molt la pilota i, a la vegada, aconsegueixen assistir amb èxit als companys.
Les estrelles brillen
Quan un equip depèn en gran part del que facin les seves estrelles i aquestes no rendeixen al nivell que s’espera d’elles, les coses no li van bé. Aquesta és una de les claus del mal inici de campanya de l’Efes, que comptava amb un Larkin pràcticament inèdit per lesió (només va disputar 2 de les primeres 9 jornades). Per altra banda, Micic estava molt sol, i ho acusava amb una irregularitat manifesta. El serbi encadenava bones actuacions amb algunes de pèssimes a les primeres setmanes de competició. Està clar que sense una bona versió de les seves dues estrelles, l’equip turc baixa dos esglaons, com ja va quedar demostrat. Qualsevol equip notaria la baixa de dos dels cinc millors jugadors d’Europa.
Per això, la gran reacció turca ve de la mà dels dos cracks de l’equip. Per una banda, tenim a Micic. El base serbi és, probablement, el jugador més en forma del moment. Les seves estadístiques a l’Eurolliga són més que bones. 16’3 punts i 5 assistències, amb un 55% en tirs de 2 i 36% en triples l’avalen. Tot i això, la segona volta de Vasilje ha estat d’un altre món. El seu impacte anotador s’ha multiplicat i en els darrers 9 partits ha promitjat 19’7 punts, amb un 51% en triples. Micic ha tingut partits en els quals era impossible d’aturar. 37 punts i 44 de valoració contra Fenerbahce i 21 punts, 6 rebots i 8 assistències contra el CSKA són les seves dues majors actuacions. Sens dubte, el serbi està opositant per l’MVP de la competició.
Per altra banda, tenim a Larkin. El base nord-americà no està al mateix nivell que la temporada passada, la qual cosa és impossible, però segueix sent un dels millors jugadors d’Europa. Igualar els més de 22 punts per partit que feia l’any passat, amb 55% en tirs de 2 i 51% en triples (amb el volum i la dificultat dels llançaments que assumia) és realment complicat. De ben segur que hagués guanyat l’MVP si la temporada 19/20 hagués finalitzat. Tot i això, aquest any està en 15 punts per partit i 4’3 assistències, números molt bons. L’impacte que està tenint és menor, però segueix sent un jugador cabdal. Després de patir lesions al tram inicial de la temporada, el menut base ha agafat velocitat de creuer i, de ben segur, liderarà a l’equip als Playoffs.
El joc de l’Efes orbita basant-se en la qualitat exterior de Micic i Larkin. Quan les dues estrelles s’alineen per orbitar de manera conjunta, l’equip turc destrossa a qui se li posi per davant.
Anadolu Efes | Euroleague Photo
Els secundaris fan la seva feina
Tot i la gran dependència que té el conjunt turc de les seves dues estrelles, l’èxit i el canvi de dinàmica dels d’Ataman no s’entendria sense la bona feina que fan els seus jugadors secundaris. Aquells que no brillen amb 20 punts cada partit, però defensen, rebotegen i executen amb èxit. Jugadors com Sanli, Beaubois o Simon són molt importants dins de l’equip.
El cas del pivot turc, Sertac Sanli, és força curiós. Porta 3 temporades a l’equip, però aquesta és la primera que realment s’està fent notar. La temporada passada ja va mostrar potencial en certs moments, però el seu paper era més residual. En aquesta segona part de la temporada, ha aprofitat la baixa de Pleiss per fer-se un lloc a la posició de ‘5’. El seu rol de finalitzador interior casa perfectament amb el que generen Micic i Larkin, i s’aprofita de la visió dels dos per trobar situacions còmodes. Fins i tot està executant triples amb força èxit (37’5%). Anota 7’2 punts en només 13 minuts de joc, una eficàcia anotadora gegant. De fet, és el jugador de la plantilla que més punts per minut anota per sobre dels dos cracks. Des de la baixa de Pleiss, ha pujat prestacions ofensives fins a arribar als 10 punts de mitjana en 18 minuts.
Per la seva banda, Rodrigue Beaubois està gaudint per fi de certa regularitat en el seu joc. Sobretot en les darreres setmanes, està tenint una efectivitat a l’hora d’executar que fins ara no havíem aconseguit veure. Beaubois sempre ha estat un jugador anotador, d’aquells que els agrada tenir la pilota a les mans. A Efes, però, no passa de ser un generador secundari, a l’ombra de les dues estrelles. En aquesta tessitura, està sabent acostumar-se al rol d’executor millor que mai. Promitja 9’7 punts per partit, xifres molt similars a les de les dues altres temporades al club turc, però aquesta és, sens dubte, la que està acreditant millors percentatges en el llançament. Acumula un 48’5% en triples, quan mai havia passat del 40% a la competició.
L’Efes també gaudeix del joc de Krunoslav Simon. El croat és un jugador que no entén d’edats. Ja té 35 anys i cada any sembla que juga millor que l’anterior. Va haver de tirar del carro durant l’inici de la competició amb la baixa de Larkin i ho va fer força bé. Des de llavors, està sabent entendre cada cop més el seu rol secundari, amb funcions de generació quan algun dels cracks està a la banqueta i com a executor quan comparteixen pista. A la seva edat, està tenint pràcticament els millors números de la seva carrera a l’Eurolliga amb gairebé 11 punts cada nit, un espectacular 58% en tirs de 2 i un 40% en triples.
I no podem oblidar jugadors com Dunston, un dels millors pivots de la dècada de l’Eurolliga, que segueix rendint al màxim nivell. Així com de Moerman i Singleton, els dos exculers que tenen gran presència rebotejadora i saben aprofitar els avantatges que treuen els altres per executar triples lliurats amb la seva bona mà.
L’Efes és un dels conjunts més complets de la competició. Quan les seves estrelles es troben còmodes i els secundaris executen amb èxit, el seu potencial ofensiu és el més gran del continent.
La derrota contra el Bayern, un precedent perillós
L’espectacular dinàmica guanyadora de l’equip d’Istanbul s’ha vist mínimament truncada aquesta mateixa setmana. La derrota a la pista del Bayern de Trinchieri rebaixa una mica l’eufòria en la qual vivia l’equip turc. Un Bayern, per cert, del qual parlem força menys del que hauríem, ja que ha demostrat ser un equip incansable que mereix un reconeixement històric.
Anadolu Efes va sucumbir per només un punt (80-79) després d’anar pràcticament tot el partit per davant, però això només demostra que ni en el seu millor moment són un equip imbatible. El Bayern va fer el mateix partit que fa sempre, lluitant els 40 minuts per darrere en el marcador per acabar remuntant al final. Efes va dominar, però va acabar descompost com han acabat la gran majoria dels rivals que juguen contra els alemanys.
Tot i la derrota, que els ha fet baixar una posició a la classificació, segueixen en una bona plaça de cara a finalitzar la Lliga Regular. De ben segur que cap equip se’ls voldrà trobar a l’emparellament de quarts. Però la derrota contra el Bayern és un precedent al qual els seus futurs rivals podran agafar-se.
L’Efes ha estat un dels millors equips d’Europa aquestes darreres temporades. Ha tingut l’Eurolliga a tocar en dues ocasions. La competició els deu un títol? Segurament, però la suspensió de la competició els ho va privar. Després de l’horrible inici de temporada, fins on seran capaços d’arribar aquest any? El moment en el qual es troben és molt positiu, són el candidat número 1 a guanyar l’Eurolliga? Ho sabrem aviat.
