Després d’un gran final de temporada, arribant a les semifinals de l’ACB i plantant cara a tot un Barça, la Penya arranca un nou curs amb la intenció de repetir o millorar els resultats del 2022. Amb la continuïtat de gran part del bloc, els esforços de la direcció esportiva aquest estiu s’han centrat en la cerca d’un exterior amb punts a les mans -Kyle Guy- i, sobretot, en trobar dos substituts de nivell per a Derek Willis i Vladimir Brodziansky, les dues baixes més sensibles del conjunt català.

Willis i Brodziansky, dues peces complicades de suplir

L’adeu del nord-americà i de l’eslovac va caure com una gerra d’aigua freda a Badalona, conscients que l’equip perdia a dos peces claus de la plantilla. De fet, tot i que pot semblar agosarat, Willis i Brodziansky formaven una de les millors parelles de ‘4’ de la Lliga Endesa. Un dels principals arguments de Carles Duran, que va saber explotar les característiques de cada un segons les necessitats que requeria cada partit i cada rival. Dos perfils diferenciats que van donar gran versatilitat a la plantilla, oferint també la opció de coincidir junts sobre la pista en quintets més petits i mòbils.

En la seva primera temporada a l’Olímpic, Derek Willis es va guanyar l’estima de tota l’afició verd-i negra des d’un bon inici. I més després d’uns Playoffs espectaculars en els que l’ala-pivot de Kentucky va aprofitar la baixa de Brodziansky per oferir un gran rendiment. El seu gran caràcter el va convertir en tot un líder del vestuari, un jugador capaç de contagiar la seva energia a la resta de companys. Les intencions de la Penya amb la seva renovació eren clares, però les altes taxes d’impostos han fet impossible la seva continuïtat a Badalona.

Un cas molt diferent al de l’eslovac, que després de dues temporades notables a la Penya ha decidit posar rumb cap a Turquia per jugar amb el Bahçeşehir Koleji, en una sortida que va deixar als aficionats verd-i-negres amb un gust agredolç. Ara, Henry Ellenson, William Howard i Leonardo Okeke -jugador vinculat al CB Prat- aterren a Badalona amb un paper complicat: fer oblidar les baixes de Willis i Brodziansky. Tres reforços als qui se sumarà l’aportació de Zsombor Maronka, que després d’una pretemporada molt prometedora es presenta com una nova alternativa per a Carles Duran.

Henry Ellenson, el recanvi natural de Brodziansky?

També procedent de l’Obradoiro, el fitxatge de Henry Ellenson feia pensar en que l’americà podria ser el recanvi natural de Vladimir Brodziansky. Un interior amb bona planta (2’08m) que pot jugar tant de 4 com de 5 i que, teòricament, té un bon tir exterior. Però realment és així? És cert que entre els dos ala-pivots hi ha certes similituds, tot i que es tracta de dos jugadors força diferents tant en atac com, sobretot, en defensa.

Procedent dels Estats Units, Henry Ellenson aterrava l’any passat a l’ACB com un dels noms a tenir en compte. Però el cert és que la seva adaptació a Europa no ha estat pas fàcil. Tot i fer una bona temporada pel que fa a les xifres (va acabar la lliga promitjant 11’1 punts, 4’9 rebots i 10’2 dígits de valoració) el de Wisconsin no va estar a l’alçada de les expectatives que havia generat. Ellenson arribava com un llançador de nivell després de  grans actuacions a la G-League de l’NBA, però precisament el tir exterior va ser el seu Taló d’Aquil·les al llarg de tota la passada temporada. Un pobre 23’1% des del triple amb més de 4 intents per partit.

Ara, en el seu segon any a la Lliga Endesa el nord-americà canvia Santiago de Compostela per Badalona, on intentarà mostrar tot el seu potencial tot i formar part d’un equip amb més exigències. En atac, l’ala-pivot destaca especialment en situacions de catch and shoot, que representen un 20’7% del volum total del seus tirs. A més, es tracta d’un interior amb capacitat per jugar tant per dins (el 19’8% dels seus llançaments provenen d’accions de Post up) com per fora (un notable 16% procedeix de situacions de pick and pop). Aquí és on observem les primeres diferències importants respecte a Brodziansky, amb molta més presència al pal baix (38’4% del seu volum total de tirs) i també més mòbil sense pilota (un 11’7% dels seus llançament provenen a través de talls, mentre que en el cas d’Ellenson només representa un 6’1%).

Però on sí hi ha una gran discordança entre els dos ala-pivots és en l’apartat defensiu, on l’eslovac és notablement més determinant. La poca mobilitat d’Ellenson el converteix en un jugador que pateix molt en els canvis defensius, sobretot quan ha de cobrir situacions de bloqueig i continuació seguint la marca de jugadors més petits. Però el que crida l’atenció és que, tot i la seva envergadura i corpulència, el nord-americà té poca capacitat d’intimidació al pal baix, on els rivals l’acostumen a atacar sovint (en un 18’9% de les accions totals). Un apartat on Brodziansky -molt més intimidador- surt clarament avantatjat.

William Howard, experiència Eurolliga per la Penya

William Howard arriba a la Penya com un dels reforços a tenir en compte. El jugador aterra a Badalona després d’haver militat durant les últimes dues temporades a l’ASVEL Villeurbaune, on ha jugat Eurolliga. El francès de 28 anys serà una peça clau per l’esquema de Carles Duran, sobretot a nivell defensiu. Es tracta d’un ala-pivot de 2’03m amb una gran mobilitat que li permet jugar fàcilment d’aler. Un perfil clarament divers als quatres verd-i-negres de la passada temporada.

En atac, Howard destaca principalment per la seva capacitat de tir en situacions de catch and shoot, sobretot en el triple (representen un 26’7% de les seves accions totals). De fet, sense ser una gran referència ofensiva, els percentatges del francès la passada edició de l’Eurolliga el situen pràcticament com un tirador d’elit: 51’9% en tirs de 2, un excel·lent 48’2% en triples (amb poc més de 2 intents per partit)  i 88,9% des de la línia del tir lliure. En altres paraules, un jugador que tira poc però és molt fiable.

El seu volum de llançaments pot créixer aquesta temporada a Badalona, però queda clar que Howard serà una peça vital per obrir el camp. A més, la seva capacitat atlètica el converteixen en un jugador amb bon potencial per penetrar i també per córrer en transició. Howard ja va sorprendre amb alguna gran actuació l’any passat, com és el cas de la Jornada 12 de l’Euroleague, quan va ser MVP. En el partit entre el Mònaco i l’ASVEL, el francès va acabar amb 23 punts (amb un 5/5 en triples), 10 rebots i 3 pilotes robades per un total de 33 de valoració. I tot això amb una cistella guanyadora inversemblant.

Però on destaca principalment el flamant fitxatge de la Penya és en la faceta defensiva. Un perfil molt polivalent, capaç de defensar jugadors més grans a la pintura i també de protegir el perímetre davant de jugadors més petits i hàbils. Howard és d’aquell tipus de defensors que qualsevol entrenador voldria pel seu equip, molt solvent en qualsevol sistema de canvis constants, eficient en les accions de bloqueig i continuació i intel·ligent a l’hora d’oferir ajudes als seus companys. Tot i no ser excessivament alt ni corpulent, el francès també pot ajudar a protegir l’anella prop de la zona i tancar el rebot. En aquest sentit, Howard es convertirà ràpidament en una de les referències del sistema defensiu de Carles Duran, que ja va funcionar molt bé durant el tram final de la temporada passada.

Leonardo Okeke, cessió per dues temporades a la Penya

La Penya i l’Olimpia Milano han arribat a un acord de dues temporades per la cessió de Leonardo Okeke. El jugador de 19 anys i 2’13m d’alçada aterra a Badalona per reforçar el joc interior, tot i que de moment serà un dels jugadors vinculats al CB Prat de LEB Plata. Tot i que per característiques es tracta d’un pivot força clàssic, el seu atletisme també permet que pugui de jugar de 4 compartint pista amb altres homes alts. En atac destaca pels seus moviments al pal baix, tot i que també es tracta d’un jugador molt útil en el pick and roll i també amb bons moviments sense pilota. En defensa, Okeke es postula com un gran intimidador de l’anella, tot i que també és prou mòbil com per emparellar-se amb jugadors més menuts en algunes situacions. El seu punt fort principal és la capacitat rebotejadora, mentre que, d’altra banda, l’aspecte que haurà de treballar més és el tir (punt que pot ser vital la seva evolució com a jugador).

A nivell de clubs, el de Monza va jugar la temporada passada a les files del Monferrato, a la segona divisió italiana, on va tenir un paper destacat. Però, fins al moment, on hem vist la seva millor versió ha estat a l’última edició de l’Europeu Sub-20, on el pivot es va convertir en una de les grans sensacions del combinat italià. El seu promig durant el torneig va ser 14 punts, 8’7 rebots i 1’6 taps per partit. Una intervenció que li va valer per tenir l’oportunitat de debutar amb la selecció absoluta.

Tot i que va arribar ja ben arrancada la pretemporada, pel que hem vist dels primers partits de preparació en aquest inici de curs jugarà més amb el CB Prat -on està cridat a ser un jugador important- que a les ordres de Carles Duran. Però si l’evolució d’Okeke és la que molts experts esperen, de ben segur que acabarà tenint minuts amb el primer equip. El que està clar és que la Penya necessitava un perfil físic al seu joc interior i l’italià té les característiques principals per cobrir una figura que la plantilla no tenia. Ara només fa falta veure com s’adapta a l’estil de joc verd-i-negre, tot i que a priori una cessió de dos anys sembla una operació encertada.