Aíto García Reneses deixa de ser entrenador del Bàsquet Girona després d’una temporada amb molts alts i baixos. La temporada regular de l’ACB va acabar fa unes setmanes i, ja comencen a sortir rumors i notícies per la temporada vinent. Possibles fitxatges, jugadors que diuen adeu a l’afició i, també, canvis i renovacions en les banquetes. Avui no parlarem d’un canvi, sinó, d’un comiat.

El Bàsquet Girona va anunciar que Aíto García Renseses deixa de dirigir el primer equip. En el retorn de Girona a l’ACB, l’entrenador que més partits a portat en aquesta competició, més de mil cent partits, es comprometia per ser el líder estratègic del Bàsquet Girona. 

Permanència assolida

El moment en el qual el Bàsquet Girona va materialitzar l’ascens a l’ACB, ja es van generar dos objectius, el primer i el més obvi, aconseguir la permanència i, el segon, començar el camí per ser un club que competeix de forma regular en la Lliga Endesa. La permanència es va assolir de forma heroica a Saragossa en la penúltima jornada, després de dues pròrrogues i amb un protagonista inesperat, Jaume Sorolla. Amb un rècord d’onze victòries i vint-i-tres derrotes l’equip que ha dirigit Aíto García Renseses tornarà a competir a l’ACB.

El segon objectiu, que forma part d’un projecte a més llarg termini, és consolidar-se a la Lliga Endesa. Ser un habitual d’aquesta competició. Procés en el qual ha de treballar de forma esportiva i també social. Per poder consolidar-se i mantenir-se de forma regular, s’ha de créixer com a club en tots els aspectes. Amb la pedrera del club i formar jugadors pel primer equip, o augmentar la massa social, per posar un parell d’exemples.

Per què escollir Aíto?

L’arribada de l’entrenador madrileny no és una casualitat, no és una possible oferta de mercat, i segurament tampoc va ser el primer nom que tenien sobre la taula els directius del club gironí. Així doncs, per què Aíto? El motiu és el desenvolupament dels jugadors i el seu creixement en un període curt de temps. Aquesta fama que precedeix al coach  té un valor enorme a l’hora d’adquirir els seus serveis. I així va ser.

La plantilla del Bàsquet Girona ha sigut molt jove, amb pocs jugadors amb experiència en aquesta lliga i segurament, amb certa mancança de talent en jugades individuals. És a dir, jugadors que puguin desbordar amb la pilota a les mans i siguin capaços d’enllaçar cistella rere cistella.

La peça d’un entrenador capaç de desenvolupar i treure suc a jugadors amb poc cartell fins en aquell moment era un dels objectius que s’havia de marcar els màxims dirigents del Bàsquet Girona. I amb aquesta intenció és anomenar Aíto entrenador principal del primer equip. I ara ve la pregunta que ens hem de fer, ho ha aconseguit?

Quins jugadors han augmentat el seu nivell de forma considerable? Qui s’ha adaptat millor a aquesta nova competició? Qui ha rendit per sobre de les seves possibilitats? Hi ha hagut alguna sorpresa en el roster del Bàsquet Girona? 

El camí cap a ser un jugador professional en la màxima competició espanyola no és pas fàcil. S’ha de treballar molt, s’ha de trepitjar moltes pedres per poder-te aixecar moltes vegades i demostrar que tens el que s’ha de tenir. Físic, mentalment i tàcticament.

Des de la meva visió, en l’apartat que més han millorat els jugadors, de forma general, és en la consistència defensiva. Pràcticament, tots els jugadors han sigut peces prou vàlides per jugar de forma continuada diversos minuts. Fent memòria, els erros més comuns en defensa ha sigut el close out del rebot. La rotació defensiva dels jugadors exteriors ha sigut molt bona – una vegada van assimilar els conceptes que proposava l’entrenador -, la intensitat i energia excel·lent i, no és casualitat que hagin sigut un bon equip defensiu aquesta temporada. 

I la part més negativa, ha sigut la falta de recursos ofensius. El llançament de tres punts ha sigut el punt més dèbil i el que tothom a trobat a faltar, no estem descobrint Amèrica ara, però, en la majoria dels atacs i partits, queia molta responsabilitat en pocs jugadors. En aquest aspecte, Aíto, no ha sabut trobar la fórmula que fes sumar a més jugadors com anotadors regulars dins de l’equip.

La falta de regularitat ha marcat la temporada del Bàsquet Girona

El ja exentrenador del Bàsquet Girona, li ha quedat una assignatura pendent aquesta temporada, la regularitat. L’inici de la campanya va començar amb uns resultats poc esperançadors i, possiblement esperat des del club. Entenen que tot el conjunt necessitava un temps per adaptar-se a la lliga i que els últims fitxatges comencessin a treballar amb sintonia.

Cinc partits van ser els que van perdre de forma consecutiva, algunes d’aquestes derrotes amb una diferència considerable, però amb unes sensacions difícils de catalogar. En el debut contra el Real Madrid van portar el ritme del matx i contra l’Unicaja de Màlaga, última derrota d’aquesta ratxa negativa, el Bàsquet Girona va tenir la victòria a prop fins als últims minuts, on els jugadors amb més talent i experiència de l’Unicaja van saber sentenciar el partit.

Tot i això, les idees de l’experimentat entrenador ja començaven a florir. Sobretot en defensa. En aspectes defensius, la responsabilitat individual i la comunicació han format part de la bona feina feta. El conjunt gironí ha sigut dels millors equips defensius de la Lliga Endesa. En canvi, el joc ofensiu, en grans trams de la temporada, ha resultat previsible i, sobretot, poc efectiu en el llançament exterior. La falta d’experiència en aquesta lliga es va notar molt en les primeres jornades, els nervis passaven factura, els errors es pagaven doble i a l’inici de temporada faltava talent ofensiu individual per ajudar a anotar algunes cistelles que trenquessin males dinàmiques.

Aíto García Renses ha demostrat tenir personalitat i caràcter quan els resultats no eren els esperats. Amb temps i treball va arribar certa consistència ofensiva, gràcies a la defensa pressionant en les primeres línies i la duresa a la zona. Llavors van arribar els finals ajustats on el Bàsquet Girona no sabia trobar escletxes per sentenciar els partits i sumar victòries que el fessin desmarcar de la zona baixa de la classificació.

Passada una ratxa de sis derrotes consecutives l’equip va començar a carburar de valent. El Bàsquet Girona va passar a perdre sis partits de forma consecutiva a guanyar-ne, també sis, en 7 partits. Podem parlar de les victòries com a tal, però el més rellevant era la cohesió que es va veure en tot el roster amb les idees del seu entrenador. El conjunt gironí va continuar jugant amb els seus punts dèbil, conscient d’ells, va esbrinar el millor estil de joc per amagar-los i dominar amb un estil propi.

Després d’uns dos mesos esplèndids va arribar l’última parada per seleccions més la Copa del Rei. Aquest break pel Bàsquet Girona i l’equip d’Aíto García Renseses va ser el pitjor esdeveniment possible. 

Inexplicablement, l’equip gironí va tornar a fer passes enrere. Moltes. L’atac va deixar de ser ràpid i la defensa va deixar la que marcava la diferència en el partit. Les dades són devastadores, en catorze partits només van guanyar-ne tres.

Aquesta falta de regularitat durant tota la temporada ha sigut el problema més gran d’Aíto García Reneses. Al que no ha trobat mai una solució. Òbviament, ha continuat amb la seva filosofia d’entrenador, ha trobat la manera de desenvolupar els jugadors més joves, ha donat minuts i importància a tots ells, i la progressió és clara en la gran majoria, però podem arribar a pensar que tenir aquesta valentia podia arribar a ser contradictòria pels interessos de l’equip.

El següent entrenador ha de trobar l’estabilitat

La falta de regularitat d’aquesta primera temporada del Bàsquet Girona a l’ACB ha causat un impacte prou negatiu en les oficines del club, i han pres la decisió complicada, de prescindir d’un entrenador amb tota l’experiència del món i la qual ha assolit l’objectiu principal.

Entenc la decisió, però no la comparteixo. Aíto, ha aconseguit en diversos moments demostrar que amb poc es pot fer molt, segurament, s’haurà de continuar en aquesta dinàmica per obtenir resultats satisfactoris en el futur, ja que el Bàsquet Girona no lidera la lliga en pressupost.

La continuïtat de l’entrenador sempre ha d’estar vinculada als objectius finals. L’objectiu s’ha assolit, per tant, la presència de l’entrenador hauria d’estar pràcticament garantida. Sempre hi ha casos excepcionals en els quals els resultats no tenen valor. Assenyalant l’entrenador al qui estem dedicant aquestes línies, el seu treball i resultats solen sortir a partir de la segona temporada al càrrec d’un equip. De fet, aquest cas, serà el primer cop que dirigirà un equip només una sola temporada. Per tant, per simples fets, hagués sigut una bona elecció continuar amb Aíto al capdavant del projecte.

Llavors, per què no continua? Perquè el Bàsquet Girona ha de crear una identitat, això requereix temps i paciència. No es pot saber quants anys continuarà entrenant Aíto, de fet, des del dos mil vint-i-u que no estava al davant de cap projecte esportiu. Si continua tenint la motivació de formar i dirigir equips i, el club ha escollit començar un projecte esportiu de nou amb un entrenador, que encara està per arribar i, créixer junts, el club i l’entrenador.

El conjunt gironí ha de trobar una persona en qui encaixi el projecte i la idea esportiva per crear una identitat i estil de joc a la qual els aficionats podem reconèixer. El club és molt jove i encara no ha assentat aquest pilar i, personalment, crec que és el següent pas a fer. I no estic dient que no ho hagin intentat, amb diversos entrenadors la idea esportiva era molt semblant. Per exemple, Carles Marco, va ser el primer entrenador què va proposar un joc molt ràpid i vertical a partir de la defensa. El pròxim entrenador del Bàsquet Girona ha de portar l’estabilitat que fins ara no s’ha trobat.