Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Alarma Wade Baldwin

Wade Baldwin no se sent còmode al sistema esportiu de Baskonia.

Comparteix

Alarma Wade Baldwin

Baskonia va firmar a l’estiu Wade Baldwin amb la intenció que fos el referent de l’equip i l’eix sobre el que construir. Cinc jornades d’Eurolliga i set de Lliga Endesa després, la realitat és que a Vitòria tenen un problema i gros amb el jugador americà. L’ex Bayern està firmant uns números que ningú es creuria si els ho dius a l’Agost: 7,8 punts, 3,3 assistències i un 13% en triples. El més important, però, no rau en les xifres, sinó en les sensacions: Baldwin està sent un jugador sense cap tipus d’incidència en el col·lectiu i la incapacitat d’Ivanovic en integrar-lo és evident. Diferents factors han propiciat aquesta situació límit, però cal aprofundir.

El sistema

Comencem fent un cop d’ull a l’ecosistema que envolta al jugador. La plantilla, a priori, sembla feta a mida per ell. Té dos interiors que juguen per sobre de l’aro i Enoch és un pivot capaç de no interferir en l’espaiat. A les ales té tot el que li agrada a Baldwin: grans executors a peus quiets, jugadors de ritme de partit alt com Giedraitis i Fontecchio que, a sobre, entenen el bàsquet de la mateixa manera i es troben més còmodes en transició que en atac posicional. I en una paraula del paràgraf anterior trobem una de les claus: el ritme. Baskonia no està podent transicionar ja que la seva defensa no li ho permet, i si no poden córrer l’equip s’encalla i baixa molt la seva capacitat ofensiva. Peça per peça té millors companys que al Bayern però amb cap d’ells està creant connexions productives sobre el parquet.

Més enllà del tema col·lectiu i de les infimes connexions amb els companys, Baldwin no està sent Wade Baldwin. Està jugant amb la corretja posada i Baskonia està portant els partits cap al contrari del que venien fent. L’equip de Henry i Polonara que incitava al caos -i s’hi movien com ningú- i portava al límit al rival físicament en un ritme infernal s’ha convertit en un equip farragós, que allarga possessions i amb unes prestacions defensives baixissimes en relació al potencial de la plantilla. I aquí Baldwin s’està perdent. L’americà es troba a contranatura i no se’l veu disfrutar. No està jugant cap de les situacions on és diferencial i el seu llenguatge corporal és contraproduent per al Baskonia.

El factor Granger

Jayson Granger és un nom en el que ens hem d’aturar. L’uruguaià és un dels grans problemes que està tenint Baldwin per a ser el líder de l’equip. Dusko ha optat per entregar a Granger la direcció de l’equip mentre Wade s’adapta i, personalment, penso que l’error és sonat. Està imposant el ritme comentat al paràgraf anterior ja que és un jugador que abusa del bot, que allarga innecessàriament els equips i que per més números que faci no ajuda gens a que creixi l’equip. A nivell individual Granger està sumant però en global li està treient més coses al Baskonia de les que està aportant. I en els trams on Dusko col·loca als dos bases junts la cosa és insostenible, doncs l’ex-ALBA bota bota i bota i Baldwin encara es perd més. Urgeix una reestructuració de rols o la cosa no serà remuntable.

La paraula de Dusko

Dusko Ivanovic té molt a dir en el cas Baldwin. Crida l’atenció que des de que l’americà va firmar en cap moment l’ha elogiat ni l’ha proclamat l’eix de l’equip. S’encaparra en sistemes de tiradors tota l’estona i l’equip no flueix. Ha de trobar un equilibri on el base pugui accelerar i dividir, doncs els tiradors tindran els seus espais igualment i Baldwin podrà fer el seu joc. Seria convenient que donés un gir als rols i que Granger passés a ser el suplent. Quan un jugador passa de ser peça vital d’un equip que es queda a tocar de la Final Four a un suplent mediocre l’entrenador té moltes coses a veure. Sí casa la idea del tècnic balcànic amb Baldwin com a base, això que vagi per davant. Però, de moment, res de res.


Gran part de la temporada de Baskonia es decidirà en com es resolgui aquest conflicte en els propers partits. La situació sembla insostenible i el final no té terme mitjà. O Baldwin comença a ser ell mateix i l’equip hi va de la mà o no seria una barbaritat pensar que el jugador no acabarà la temporada a Vitòria. Tots han de posar de la seva part: ell, augmentar prestacions i deixar de fer males cares i gestos que només sumen en negatiu. Ivanovic, donar-li el rol que necessita per brillar per molt bé que ho estigui fent Granger. I l’afició, clar, deixar els dubtes de banda i animar-lo i empentar-lo, ja que l’americà és un jugador de sang calenta i un cop l’espurna s’encengui disfrutaran molt d’ell al Buesa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »