Aquest passat estiu l’Spar Girona va decidir tancar el vincle que l’unia amb Bernat Canut, Rebekah Gardner, María Araújo i Brittney Sykes, entre altres. Quatre peces que van formar part important de l’equip del dramàtic curs passat on les lesions es van apoderar del dia a dia del club i que no estarien en nòmina per la present temporada. A canvi, però, Laura Antoja agafava el relleu del tècnic urgellenc i jugadores com Kelsey Mitchell, Morgan Bertsch o Regan Magarity arribaven a Fontajau per intentar fer un any històric.

Aconseguir la primera plaça a la lliga regular i aixecar el primer títol europeu són dos objectius realistes en vist el potencial de la plantilla que, de moment, no està transmetent bones sensacions sobre el parquet.

L’exigent inici de calendari

Si una cosa podem dir en total certesa del trepidant mes d’octubre que ha tingut l’Spar Girona és que, amb més o menys contundència, ha pogut sumar set victòries en els vuit partits que ha jugat. Durant aquests trenta-un dies, l’equip ha tingut tres desplaçaments consecutius a EuroCup i viatges eterns a lliga (El Bierzo i Salamanca). Abans, però, el Cadí La Seu va superar a les de Girona a la final de la lliga catalana i el Casademont

Font: David Subirana

Saragossa les va destrossar a la jornada inicial al Príncipe Felipe (65-38).

A totes aquestes setmanes de competició, també cal sumar-hi la precària pretemporada que va fer l’Uni. Dos partits amistosos – un contra el Tordera, el “filial”- i un altre mig improvisat davant el Montpeller. Per diferents situacions, l’equip no es va posar a prova en més ocasions per tal d’afrontar l’inici de lliga en condicions. A més, cal tenir en compte que a la pretemporada no hi havia fins a quatre jugadores de l’equip –Morgan Bertsch, Kelsey Mitchell, Magalí Mendy i Irati Etxarri-. Jugadores de la base com Aina Cargol, Lala Toure, Mama Doumbia van completar la plantilla en aquest tram del curs.

L’equip ha tancat octubre encaixant una mitja de 62 punts per partit i fent-ne 75,2; números similars als del curs passat. El problema principal està a trobar la línia que va portar l’equip a fer un gran primer quart a Salamanca o a fer 97 punts a la teva estrena a l’EuroCup a casa teva. El cos tècnic compost per Laura Antoja i Jordi Sargatal no està sent capaç de fer brillar a totes les jugadores per igual.

Any I de Laura Antoja

Després que l’exjugadora arribés a l’staff a mitja temporada en el primer any d’Alfred Julbe com a entrenador, ha hagut d’esperar dos anys i mig a rebre la primera proposta formal de l’Uni per ser la capitana d’un vaixell tocat però amb capacitat per ressorgir amb força. Va haver de rescindir el seu contracte amb la selecció d’Angola per dur a terme la tasca d’entrenadora d’un club, però el mateix Spar Girona i ella mateixa van veure amb bons ulls que la d’Argentona agafés la vacant que hi havia lliure a Fontajau.

Font: David Subirana

Dubtes. Dubtes sobre si estava preparada per portar un equip com l’Uni. Dubtes per si podria ser una entrenadora resolutiva. Dubtes per saber si seria capaç de potenciar el talent de la seva plantilla. Dubtes per saber si podria ser bona gestora de vestidor. Dubtes sobre si la seva proposta esportiva seria convincent a ulls de l’afició i junta directiva. Laura Antoja mai s’havia trobat en un panorama com aquest.

El que està clar és que Laura Antoja no ha tingut l’inici desitjat havent perdut Lliga Catalana, la dura derrota a Saragossa i el joc poc vistós que està transmetent a l’equip en aquestes primeres setmanes de competició. Per què arriba a un punt que, a l’elit, no només valen resultats. Si ens cenyim a això, l’Uni ha completat un mes d’octubre excel·lent. I, això, ja no és suficient a Fontajau.

Amb les recuperacions de Sandra Ygueravide i Magalí Mendy combinat amb els bons partits que han fet, darrerament, tant Tolo com Mitchell mostrant una evolució ascendent des del partit al Principe Felipe, ha arribat el moment perquè es comenci a veure un equip més compensat pel que fa a rotació i amb una evident millora de joc. Laura Peña amb un rol menor i actuant com a desembussadora pot formar un “backcourt” més que interessant amb Mendy estan ajudades per interiors de bon nivell com Labuckiene. Sobre el paper tot sembla prou fàcil, al parquet veurem si funciona igual.

Morgan Bertsch i Kelsey Mitchell; claus per pujar el rendiment global

Els noms de les extracomunitàries, aparentment, il·lusionaven a tothom a principi de temporada. Bertsch venia de fer un enorme any amb el Mechelen belga a l’Eurolliga. I, Mitchell, és una de les jugadores mésdeterminants del bàsquet femení mundial a la seva posició. Internacional amb Estats Units i un ampli bagatge tant a la WNBA com a Europa.

Font: David Subirana

No obstant això, el fluix rendiment que han donat fins el dia d’avui, preocupa. En el cas de l’escorta, sembla que als darrers partits abans de l’aturada FIBA es començava a trobar més còmode anotant amb més facilitat i sense haver perdut ni una pisca del seu atreviment pel seu inici a l’Spar Girona. Tot i això, encara hi ha molta feina per fer sense pilota, a l’altre costat de la pista. L’Uni ha passat de tenir a Rebekah Garnder, jugadora agressiva, intensa i eficaç als dos costats de la pista a Kelsey Mitchell, jugadora amb les mateixes qualitats, però que només ho ha mostrat amb la pilota a les seves mans.

Pel que fa a Bertsch, Laura Antoja comentava unes setmanes enrere que es podia veure confusa en depèn de quines situacions de partit pel rol que se li exigeix: ser capaç de jugar tant d’aler com d’aler pivot. Ara, sense haver anat amb la selecció i anotant 15 punts davant el Jairis, és el moment idoni perquè la jugadora vagi veient una millor aclimatació a un nou equip, cultura, país… La jugadora de les Sky a la WNBA va aterrar amb molt bon peu a Catalunya però el seu rendiment s’ha anat diluint dins l’equip fins al punt de tenir partits on no ha passat dels quinze minuts. El que està clar és que, si Laura Antoja pot treure la versió que vam veure l’any passat de la jugadora, l’Uni té el millor joc interior de la lliga a l’espera de la recuperació d’Irati Etxarri.