Connecta amb nosaltres

EUROLLIGA

Anadolu Efes: una cita amb la història

Efes arriba en plena forma a una cita amb la història.

Comparteix

Anadolu Efes: una cita amb la història

La Final Four de l’Eurolliga ja és aquí. Per a Efes, aquesta fase final és l’oportunitat per posar punt final a una història preciosa que al llarg dels darrers tres anys ja els ha deixat dues vegades amb la mel als llavis. Shane Larkin, Vasilije Micic i Ergin Ataman han format una tríada meravellosa que ha escrit pàgines sensacionals dels llibres d’història del bàsquet europeu sense haver assolit el trofeu, però amb els dos primers a les portes d’iniciar un viatge a l’NBA es troben davant d’una última oportunitat de posar el punt final que mereixen a aquest relat.

Els turcs arriben a la cita amb la inèrcia a favor i el record a la retina de l’avís a navegants del cinquè partit en la sèrie contra el Madrid, però també amb el pensament present de l’autoritat a la segona volta de l’Eurolliga, els resultats en duels directes contra els rivals de la final a quatre i, especialment, el moel que els va valdre per sumar 14 victòries i retrobar-se amb la millor versió dels seus homes clau. En qualsevol cas, ja ho sabem: en aquest tipus d’enfrontaments més val que no ens centrem al 100% en els guions marcats per la lògica.

De menys a més

La temporada d’Efes ha estat una de les més complexes del món del bàsquet europeu. Entre baixes, poca solvència tàctica en defensa en alguns trams i la manca d’encert en els primers partits, l’equip d’Ataman no va ser capaç de connectar amb la seva millor versió en els primers mesos de competició. La irrupció de Sertac Sanli i la versió MVP de Vasilije Micic, sostinguda durant el gruix de la fase regular de l’Eurolliga, van servir per pal·liar els problemes del dia a dia i assolir els reptes plantejats. Amb la filosofia de sempre des de 2018.

Amb el pas dels mesos, el creixement dels secundaris -Krunoslav Simon, Beaubois…- i l’estabilització física, l’Efes ha pogut agafar la velocitat de creuer. A nivell basquetbolístic arriba, sens dubte, al millor nivell de la temporada.

Què hem d’esperar de l’Efes?

L’Anadolu Efes és un equip especial. Un d’aquells equips que implementa una filosofia de joc que frega l’excel·lència quan arriba al seu súmmum i que viu en la fina línia entre el joc per conceptes i l’anarquia. Requereix una tensió i una concentració enormes per poder simplificar el joc al màxim possible sense exhibir en cap moment símptomes de deixadesa ni vulgaritat. Ataman, de la mà de dos generadors que lideren el continent en presa de decisions i que cuiden qualsevol detall relacionat amb el manteniment de la pilota d’una manera insultantment senzilla i efectiva, ho ha aconseguit.

Micic i Larkin són dos jugadors molt difícils de frenar. Tenen valor sobretot en 2 contra 2 i 1 contra 1: Shane Larkin -1’13 punts per possessió en situacions de bloqueig directe, registrant-ne a més 1’61 penetrant i 1’22 tirant, mentre que Vasilije Micic Micic 1’13 i 1’53 respectivament. Les millors maneres de frenar-los ateses les circumstàncies actuals són donar la mitja distància a Larkin, que és la zona on és menys efectiu, i pel Micic actual no hi ha més remei que intentar portar-lo a situacions que hagi de resoldre per velocitat, que segurament és l’atribut físic que menys domina.

A tot això cal que li sumem que la resta de jugadors de la rotació de l’Efes són valuosos. Els interiors, sobretot Sanli, s’han convertit en redistribuidors en continuació curta genials, mentre que els executors com Beaubois, Singleton i companyia, siguin més o menys efectius en funció de la inspiració amb què comencin els partits, respecten escrupolosament l’espaiat i rendeixen adequadament sempre a nivell tàctic. Efes és una màquina difícil de contenir.

Les claus tàctiques del duel

Anadolu Efes i CSKA són dos equips d’autor. Itoudis ha construït un bloc que sense Mike James ha perdut en talent però ha guanyat en consistència i compromís, mentre que els turcs tenen per bandera el desequilibri de les seves referències. Per altra banda, els dos equips en un estadi similar d’experiència i taules en escenaris exigents, tot i que CSKA ja sap quin és el sabor de la victòria europea, i això té un pes específic molt important.

L’home clau del partit serà Hackett. Li tocarà escollir entre Micic i Larkin. Per cos potser li aniria millor Micic, que a més aquest any ha estat l’home més destacat d’Efes. A partir d’aquí, el ball sobre Larkin serà curiós: Lundberg, els exteriors de rotació i fins i tot Will Clyburn hauran d’estar molt atents per donar resposta a les escomeses dels d’Ataman. No serà fàcil.

I per damunt de la sèrie sobrevola la sensació que és l’últim ball del projecte d’Anadolu Efes. Hi estarem atents. Cita amb la història.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a EUROLLIGA

Tradueix »