Jugadora estrella: Leonie Fiebich

Sense cap mena de dubte, l’aler alemanya està sent una de les sensacions de la temporada. Va arribar al Casademont Saragossa sense fer molt de soroll i s’ha convertit en un pilar bàsic per construir la identitat de l’equip als dos costats de la pista.

Sobre ella, no és que només destaqui per una cosa concreta, sinó pel seu esforç i talent per ser la peça sobre la qual construir l’estructura defensiva i ofensiva del conjunt aragonés. Cert és que, a través del seu físic, guanya molts registres envers les altres alers de la lliga. Un factor que li resulta molt útil a Carlos Cantero per haver arribat a construir una de les defenses més imponents de tot el Vell Continent.

Fiebich és una jugadora veloç, intel·ligent, amb capacitat per tenir la pilota i generar per les seves companyes, que entén el sacrifici que s’ha de fer en l’àmbit individual per assolir l’èxit col·lectiu i, sobretot, amb moltíssim talent. Té tir de tres, tir de mitja distància i una lectura impressionant del que passa a la pista per posicionar-se com a la referència ofensiva de l’equip.

Font: David Subirana.

Anàlisi de l’equip:

El Casademont Saragossa ha aconseguit crear, en molt poc temps, un projecte on les jugadores puguin tenir certa estabilitat per establir una química i, conseqüentment, un millor rendiment sobre el parquet. El conjunt aragonès, porta treballant a conservar un gran nombre de les jugadores d’aquesta temporada molts mesos. Són fins a sis jugadores les que ja han renovat el seu contracte amb l’equip per, almenys, fins a la temporada vinent. A més a més, dins aquest grup també cal sumar-hi a Carlos Cantero establint el seu vincle a la ciutat aragonesa fins al 2026.

Entrant ja a parlar sobre la plantilla, crec que és d’obligació fer menció a la seva defensa. Un dels equips revelació de la temporada ha obtingut construir un mur a través d’un grup de jugadores molt versàtils, amb capacitat per defensar diverses posicions i entenen perfectament els seus rols. Aquesta ha estat la gran clau de l’èxit del club després d’implementar les primeres passes correctes la temporada passada reunint al tècnic, Merrit Hempe, Vega Gimeno i Lara González.

L’adeu de la pivot americana va caure com una galleda d’aigua freda dins el vestidor, però el que pocs es podien esperar és que Serena-Lynn Geldof assumís una passa endavant dins el joc interior i, a part del seu treball defensiu evident, comencés a aportar amb solvència des de la curta i mitja distància a l’espera d’un relleu coherent a què havia estat Hempe per Saragossa amb el retorn de Markeisha Gatling a l’equip. Un equip que té gran part del seu lideratge en l’aler pivot valenciana, Vega Gimeno. La jugadora s’ha implicat al màxim dins el club per connectar amb l’afició i, a partir d’aquí, establir aquesta sintonia dins el vestidor. Ofereix dinamisme, perill tant de cara com d’esquena a cistella i capacitat per posar-se davant de qualsevol jugadora. Jugadora emblemàtica.

A la línia de tres, trobem les grans amenaces ofensives de l’equip amb Fiebich i Imani Tate com als perfils més anotadors i explosius amb les que conta Cantero. Jugadores amb certes característiques similars però amb l’alemanya com a la peça essencial d’aquest trencaclosques.
On més eficient és el Casademont Saragossa és en situacions de contraatac on finalitzen les jugades amb més d’un punt per possessió. És a dir, una de cada dues transicions ràpides acaben amb bàsquet. En ser un equip tan físic li permet generar múltiples avantatges al joc en estàtic aprofitant els talls com a l’arma més eficient per acabar jugades amb 0,98 punts per possessió.

Aspiracions:

Les aspiracions de l’equip són enganyoses. El grup està convençut que és capaç de donar la sorpresa i alçar-se amb el títol, però el més realista és pensar en què acabin caient a les semifinals si el València supera al Movistar Estudiantes veient l’estat de forma amb el que arriba el conjunt taronja amb Cristina Ouviña i Alba Torrens entrant a la rotació, altra vegada.

No obstant això, com ja he dit, aquest equip no regalarà ni un segon de bàsquet a casa seva davant la seva afició posi qui se li posi per davant. El premi d’obtenir plaça per la pròxima Eurolliga és quelcom massa suculent per a no tenir motius per desgastar-se el que calgui mentre duri el somni. Pot ser, tranquil·lament, la sorpresa de la competició.

TORNA A LA PORTADA DE LA GUIA DE LA COPA DE LA REINA