Analitzem la plantilla del CB Clarinos, que afrontarà la seva segona temporada de la seva història a la Liga Endesa amb Claudio Garcia al capdavant de l’equip.

Poc a poc anem veient la llum al final del túnel. Almenys per poder a tornar al gaudir de bàsquet femení. Per la resta, ja sabem que sempre fem quatre passes enrere després de fer-ne una endavant. En fi, parlem de bàsquet.

Aquesta vegada toca parlar del Ciudad La Laguna de Tenerife. O CB Clarinos, com vulguis. Com bé sabeu, a Esmaixada portem treient anàlisis de les millors plantilles que s’estan fent dins el bàsquet estatal des de ja fa uns dies. Vam començar amb el Cadí La Seu, pel mig ens en vam anar a Saragossa i l’últim, abans de parlar del Clarinos, va ser l’Araski. Si ens heu anat llegint dins aquesta secció, veureu com hem anat dividint les plantilles per bases, escortes i alers i el joc interior.

Abans d’entrar en matèria us posaré una mica al corrent dels resultats de la temporada passada del club de Tenerife. En la seva primera temporada a la Liga Endesa, van acabar vuitens amb un balanç d’onze victòries i onze derrotes i jugant la Copa de la Reina – acabarien eliminats als quarts contra el València -. Tot això, amb set anys d’història. A més, aquesta temporada se’ls hi farà més exigent el calendari. A part de l’ampliació de lliga de 14 a 16 equips, tindran l’oportunitat de jugar l’EuroCup si superen la fase prèvia que hauran de disputar després de ser l’últim equip espanyol – per ordre de la classificació 2019/2020 – en inscriure’s. Aquesta oportunitat d’or per començar a donar-se a conèixer dins el món del bàsquet europeu és a causa de la decisió sorprenent de la junta de l’Araski per no voler participar en aquesta competició per evitar posar en perill la viabilitat del club.

Va, ara ja sí, parlem de les jugadores. Per això estem aquí.

Referència estatal a l'”1″

Claudio Garcia tindrà el privilegi d’entrenar a Gaby Ocete aquest any defensant els colors del Clarinos. L’experimentada base s’ha consolidat com a una de les millors organitzadores de joc del panorama estatal. Equip pel qual ha passat, equip que ha fet bona temporada. I és que Ocete no només reparteix joc, sinó que també és perillosa de cara a cistella, a l’hora de protegir la zona, amb la seva intensitat, encomana a les seves companyes a evitar la cistella rival i, sobretot, gaudeix del caràcter necessari per liderar un equip del nivell que sigui.

L’ex del Gernika no tindrà fàcil la titularitat com a base. Marie Bettancourt serà la seva companya en la posició més important de qualsevol equip. Ella coneix els trets característics més específics del joc de Claudio ja que complirà la seva segona temporada a la disciplina tinerfenya. Gaudeix d’un grau alt de confiança per part del míster que es veu en notables resultats en un i altre costat de la pista. Compleix amb el que se li demana i exigeix molt a tothom qui la rodeja.

Canells d’or per completar el joc exterior

Si d’una cosa podrà presumir aquest equip és de la quantitat de generadores de punts de la qual disposarà. I no només al joc interior amb Tanaya Atkinson. Les arribades de Jovana Nogic i Kalis Loyd obren un ventall de possibilitats als esquemes de Claudio Garcia poden ser eficients de totes les formes possibles.

L’ex del Sedis Bàsquet presumeix d’un “catch and shoot” magnífic des de la línia de tres. A més, també, és una bona penetradora per la qual cosa pot ajudar a desajustar defenses a través del bot penetrant a cistella. Juntament amb Gaby Ocete poden formar un backcourt d’allò més interessant.

Heleen Nauwelaers l’acompanyarà a la posició d’escorta per fer la feina bruta. Són dos perfils de jugadores molt diferents que, segons el context del partit, poden donar versatilitat a Claudio Garcia dins aquesta posició. L’ex d’Embutidos Pajariel Bembibre pot presumir de bones condicions atlètiques que la porten a ser una gran defensora de perímetre exterior.

Passant a les alers, ens trobem amb Kalis Loyd, ex de l’Ensino Lugo. Els seus 185 centímetres i 31 anys aportaran un grau d’experiència necessari al vestidor. Després d’una etapa de notable alt al conjunt gallec fent més de 9 punts, 4,5 rebots i 8,4 punts de valoració de mitjana ha creuat tot el país i Nord d’Àfrica per seguir sumant temporades dins una de les millors lligues del continent com és la Lliga Endesa. La seva estatura la permet poder jugar d’aler-pivot per tal de generar més espais dins la defensa rival o cobrir-los quan el seu equip no tingui l’esfèric.

Múltiples opcions al joc interior

Juntament amb les espanyoles, Laura Herrera i Esther Montenegro, i la millor aler-pivot de la temporada passada, Tanaya Atkinson, el conjunt de Claudio Garcia ha reforçat les posicions interiors amb tres jugadores més com són Asia Taylor, Maria Kostourkova i Sarah Imovbioh. Com podeu veure, la quantitat de perfils interiors dels quals gaudirà el tècnic tinferfeny permeten a l’equip focalitzar gran part del seu joc a través d’elles pel simple fet de la importància ofensiva que poden tenir en pista.

Quan parlem de la confecció de la plantilla 20-21 del Clarinos és obligatori començar a analitzar-la a través d’Atkinson. Va tardar en oficialitzar-se la seva renovació però, amb aquesta, serà la seva tercera campanya que estarà defensant el colors del conjunt morat.

Sent una de les grans sorpreses agradables de la lliga es va coronar com a millor “4” sent la màxima anotadora amb 19,5 punts per partit. La seva tècnica, olfacte a cistella i el poderós físic de la jugadora feien que fos una amenaça exterior i interior al mateix moment. Va ser la líder de l’equip sobre el parquet.

En Laura Herrera i Esther Montenegro podem veure dos perfils de pivots similars. L’àmplia experiència que tenen dins el bàsquet estatal les converteixen en jugadores que coneixen bé l’estil de joc que es promou per la lliga. A més, saben ocupar espais sota zona per dificultar els atacs rivals. Esther Montenegro, de 38 anys, té un punt més a favor envers la seva companya, el seu bon encert des de la línia de tres la converteix en perill exterior – la temporada 19/20 va acabar amb un correcte 31%-.

Comencem a parlar de les altes dins el joc interior. Li toca el torn a Asia Taylor. Formada a Lousville. Després de fer una campanya excelent a la lliga hongaresa amb 17,5 punts i 7,5 rebots arriba a Tenerife destacant en l’1 contra 1, facilitat per córrer pista i sent el suficientment habilidosa com per poder jugar de “4” oberta. Curtida en vàries lligues europees i exhibint-se a la WNBA als estius pot presumir d’un grau de veterania i coneixements tàctics a l’abast de no gaires jugadores.

La següent jugadora, Claudia Garcia la va definir com a “un perfil de jugadora interior molt difícil de trobar”. Els seus 193 centímetres i alta eficàcia anotadora segur que ha acabat sent determinant perque l’àrea esportiva del club es vulgues acabar fent amb els serveis de Maria Kostourkova. La de Bulgària es va formar a la NCAA de la mà de la Universitat de Washington State on s’acabaria graduant el curs 18/19 per fer les maletes cap a Eslovènia per la seva primera experiència professional mitjançant el ZKK Cinkarna Celje on acabaria destacant amb 16,7 punts i 12,3 rebots.

Acabem l’article parlant de Sarah Imovbioh. També, amb formació acadèmica i esportiva a la NCAA, Sarah arriba després d’arrassar a la lliga belga promitjant la mòdica quantitat de 26 punts i 16 rebots per partit amb el Basket Namur-Capitale. Amb experiència a EuroCup, la senegalesa aportarà molta defensa, capacitat rebotejadora i punts sota cistella com a finalitzadora.