Jugadora estrella: Raquel Carrera
Des del València Basket estan construint el futur de l’equip amb el millor producte nacional del moment. O, almenys, aquesta és la intenció. El conjunt dirigit per Rubén Burgos ha vist com el club s’ha anat reforçant amb els retorns de jugadores com Queralt Casas i Cristina Ouviña que han coincidit amb l’explosió de Raquel Carrera. L’aler pivot gallega és el present més immediat de l’equip taronja i el futur. L’any passat va firmar contracte fins al 2026 com a símbol de la declaració d’intencions que tenen les dues parts.
Raquel Carrera és un prototip únic de jugadora. Una aler pivot amb cos de pivot capaç de fer qualsevol cosa dins la pista. Des de dedicar-se purament al que vindria ser les seves funcions bàsiques a pujar la pilota o a defensar exteriors partint de camp contrari. La seva versatilitat per poder ser útil en moments puntuals és el seu valor més gran dins el joc. A part, de partir amb un magnífic tir de mitja distància i mostrar evolució al seu joc d’esquena a cistella. Partint del seu rendiment, el sostre del València pot ser impossible d’aguantar per qualsevol equip.
Font: David Subirana
Anàlisi de l’equip
Aquest València no s’entén sobre la filosofia que ha volgut crear el club sobre intentar reunir el número més gran possible de talent nacional combinat amb altres prospectes de futur com poden ser Laia Lamana o Elena Buenavida. L’equip arriba com un tren a la Copa havent derrotat a l’Spar Gran Canaria per continuar líder en solitari, lluitant fins a l’últim final per entrar a la F4 d’Eurolliga i amb una ratxa de vuit victòries consecutives que el posicionen com a un dels candidats a fer doblet aquesta temporada.
Tot i que aquest any no s’ha pogut veure el verdader sostre competitiu de l’equip per culpa de les contínues absències d’Alba Torrens i Cristina Ouviña, aquest equip ha vist com altres jugadores com Leticia Romero, Ángela Salvadores o Raquel Carrera, entre d’altres, ho han donat tot per la camiseta oferint una solvència als dos costats de la pista impecable. Rubén Burgos ha construït una identitat on totes les jugadores han trobat el seu lloc dins la rotació a través de l’equilibri que hi ha als percentatges segons el tipus de finalització de jugada. L’equip s’ha mostrat molt sòlid i efectiu tan sortint al contraatac (amb una mitja d’1,1 punts per possessió) com trobant situacions a peus quiets en estàtic amb 1,09 punts de mitja. Dues dades que són una simple mostra de com és de perillós el conjunt taronja.
Un València que ha trobat el seu millor joc a través de dos autèntics murs sota cistella com són Raquel Carrera i Lauren Cox. Dues jugadores versàtils, amb bon rang de tir -sobretot la segona-, presència física i amb molta qualitat sota cistella per trobar-se els seus propis tirs. A més a més, en tasques defensives, la seva mobilitat i envergadura els hi pot permetre defensar qualsevol classe de jugadores en determinades situacions del partit sent, això, un recurs útil quan l’equip rival intenta crear desajustos en defensa.
A València, qui proposa el toc anàrquic dins l’equip és Ángela Salvadores. Una jugadora amb un nivell tècnic excel·lent que és letal en situacions d’u contra u per la seva quantitat de recursos que trop per generar-se el seu tir des de qualsevol zona de la pista.
D’altra banda, Queralt Casas ha recuperat la seva millor versió durant la present temporada col·locant-se com a la nacional amb més valoració de tota la lliga amb 16,7 dígits per partit. Un registre que simbolitza la importància de la jugadora per Rubén Burgos a través de l’ordre i verticalitat que posa en atac i l’entrega que ofereix en defensa. Juntament amb Leticia Romero, l’equip ha trobat un backcourt molt perillós i compensat.
Aspiracions de l’equip
Per la present edició, pot ser la primera on el conjunt taronja parteix com a favorit a alçar el títol de campió. L’equip de Rubén Burgos arriba en una dinàmica fabulosa, tot i l’eliminació als quarts d’Eurolliga, que els hi permet arribar amb un bon estat anímic.
Han pogut sobreviure a la zona alta de la taula bona part de la temporada sense Alba Torrens i Cristina Ouviña amb les actuacions d’algunes jugadores que tenen ganes de fer coses grans amb el club. Per tant, és una obligació per l’equip intentar endur-se el trofeu cap a la vitrina de trofeus de La Fonteta. Si passen a les semifinals, s’enfrontaran al vencedor del partit entre Casademont Saragossa i Kutxabank Araski.
TORNA A LA PORTADA DE LA GUIA DE LA COPA DE LA REINA
