Connecta amb nosaltres
Mitchell, Utah Jazz

MERCAT

Anàlisi: Donovan Mitchell és la cirereta del pastís dels Cleveland Cavaliers

Analitzem les conseqüències en les parts implicades del traspàs de Donovan Mitchell.

Comparteix

Anàlisi: Donovan Mitchell és la cirereta del pastís dels Cleveland Cavaliers

La bomba del mercat ja ha caigut, però no on tothom esperava. Quan totes les informacions ens feien pensar que posaria rumb a la terra promesa, Nova York, Donovan Mitchell ha agafat un desviament direcció Cleveland, en el marc d’una operació que confirma la reconstrucció dels Jazz i reforça l’aposta pel present d’uns Cleveland Cavaliers que per primera vegada en la seva història intentaran optar a tot sense LeBron James.

Confirmat per Adrian Wojnarowski, els Cavaliers s’han fet amb l’escorta all-star fent servir de moneda de canvi al finès Lauri Markkanen (competint a l’Eurobasket), Collin Sexton, el rookie Ochai Agbaji, tres primeres rondes sense proteccions i dos drets de intercanvi. Un molt bon preu pels d’Ohio, que ens fa dubtar de la resta de propostes que han hagut de valorar a Utah. Especialment tenint en compte que la recta final de la negociació ha estat amb la joia de la corona de la lliga, Kevin Durant, fora dels debats de traspassos.

Per poder fer-se aquest trade, Collin Sexton (fins ara agent lliure restringit) ha signat un nou contracte per quatre temporades a canvi de 72 milions de dòlars. 

Com queden els Cavs amb Donovan Mitchell?

Els Cavaliers s’han fet amb la peça més cobejada del mercat amb l’objectiu de seguir creixent després d’una temporada molt prometedora. A més a més, el preu que paguen de cara al present és relativament baix. Collin Sexton s’ha vist superat per Darius Garland, Lauri Markkanen tenia un rol interessant sent el tercer interior del trio Markkanen-Mobley-Allen, però era el menys important de tots tres i Agbaji és un novell prometedor (pick 14) però sembla una pèrdua acceptable a canvi de Mitchell. Sí que han condicionat el seu futur donant “5 rondes”, però tots els equips arriben al moment d’apostar per competir i situar-se a la zona alta, i els Cavs creuen que el moment és ara.

Un clar triomf de la gerència dels Cavaliers, que no han donat cap jugador del nucli fort del seu roster a canvi de l’estrella anotadora exterior que els faltava.

Darius Garland, Donovan Mitchell, Isaac Okoro, Evan Mobley i Jarrett Allen, amb l’ajuda des de la segona unitat de Ricky Rubio, Caris LeVert, Cedi Osman, Kevin Love i Robin Lopez, formen un equip amb moltes eines diferents, equilibri entre joventut i experiència i capacitat d’adaptar-se a moltes situacions de partit. Respecte de Donovan Mitchell, l’única pregunta és com encaixarà dins d’un sistema que, fins ara, ha estat molt coral mentre que l’all-star sempre ha sigut més individualista. També hem de tenir en compte que la necessitat principal dels Cleveland Cavaliers, des d’ara fins que comenci la temporada regular, serà esbrinar si l’aler que els falta per completar la rotació, que haurà de ser de tall defensiu i amb capacitat de produir amb poc bot, el tenen dins de la plantilla o l’han d’anar a buscar a baix cost entre les restes de l’agència lliure o remenant el fons d’armari dels equips en liquidació.

És el preu adequat pels Jazz?

La reconstrucció dels Utah Jazz va començar amb el traspàs de Rudy Gobert després d’una postemporada en la qual cap de les dues estrelles van rendir al nivell esperat. Després d’aquest moviment amb cinc rondes implicades (tres més dos), s’havia rumorejat amb un trade molt gran, parlant fins i tot de vuit eleccions de primera ronda entre drets d’intercanvi i rondes convencionals. Però la realitat del mercat ha frenat les seves pretensions. Considerant que la reconstrucció dels Jazz ha de ser lenta, els swaps haurien de ser inútils. Respecte dels jugadors, Collin Sexton i Lauri Markkanen semblen jugadors amb poc sostre i clars candidats a acabar sortint a les properes temporades, iniciant el nou projecte des de zero amb les pròximes eleccions al Draft.

La sensació és que el nivell de Donovan Mitchell era per aconseguir alguna oferta millor, però el mal rendiment als Play off i la posició de l’equip a les negociacions ha provocat que hagin d’acceptar una proposta que, sense ser dolenta, sembla una mica insuficient. Ara els Jazz s’encomanen a un Danny Ainge que, per damunt de tot, al llarg dels seus anys a l’NBA ha estat demostrant de manera continuada que és un executiu que no s’ho pensa dues vegades abans de prémer el gallet. És un pas enrere per fer-ne diversos d’endavant, encara que Utah no tingui el potencial de mercat que té Boston.

Cop dur per als New York Knicks

Per importància de l’equip i rumorologia, és impossible no parlar dels Knicks i com queden després d’aquest traspàs frustrat. I és que, en certa mesura, la sensació predominant era que Donovan Mitchell era la bala de Leon Rose per començar a preparar el salt al següent nivell competitiu de la plantilla. De moment, la franquícia porta diversos anys sent incapaç de fer ús al mercat dels diners que allibera ni dels recursos i rondes que acumula.

La no-arribada de Donovan Mitchell és un cop dur per la franquicia que, segons informacions de Wojnarowski, va oferir a RJ Barrett, Obi Toppin i Mitchell Robinson; una aposta molt gran que, en principi, no va ser suficient per la quantitat de rondes a donar i per Quentin Grimes, un jugador amb molt de potencial però que encara no disposa d’un gran rol fins a la plantilla tot i ser indiscutiblement del gust de Tom Thibodeau, que troba en ell un jugador que compra la seva idea i col·labora amb responsabilitat i precisió als dos costats de la pista.

Posats a buscar la part positiva d’aquest petit desastre negociador, els Knicks han sabut no posar-se nerviosos i pagar més del que creien que valia per Donovan Mitchell. Hem vist molts exemples, alguns amb els NYK implicats, de grans jugadors que arriben per un preu excessiu i que acaben sent moviments fallits per la manca de qualitat de la plantilla per envoltar-los. D’altra banda, com que no podem ometre la part negativa de la notícia, de nou hem de remarcar que fa la sensació que el roster knickerbocker no està a l’alçada dels grans projectes de l’Est, amb el play-in com el seu possible sostre i esgotant la paciència d’afició i propietat.

A més a més, el fet que Donovan Mitchell arribi a un equip de l’Est que pot lluitar per unes posicions similars és un problema afegit que no ajudarà pas al creixement, fins ara sostingut i moderat tot i la sotragada en resultats de la temporada passada, del projecte de Tom Thibodeau.


L’arribada de Mitchell als Cleveland Cavaliers és un cop de puny damunt la taula d’un equip que després de la marxa de LeBron James han aconseguit aprofitat les seves eines per armar un molt bon equip dins d’un mercat petit, amb encerts als trades, al Draft i creant un context on els esportistes estan contents i amb ganes de seguir a la franquicia i a la ciutat.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a MERCAT

Tradueix »