Connecta amb nosaltres

BARÇA

Temps de reflexió: quins passos ha de seguir el Barça?

Després d’un final de temporada decebedor, analitzem els propers passos del Barça.

Comparteix

Temps de reflexió: quins passos ha de seguir el Barça?

La temporada 2021/2022 ja ha finalitzat i, en clau Barça, no ha pogut acabar pitjor. L’equip blaugrana, que optava a tots els títols com un dels grans favorits, s’ha hagut de conformar finalment amb una sola Copa del Rei que no sap a gaire. Els dos grans títols s’han escapat de la forma més cruel, contra l’etern rival i amb la sensació d’haver estat inferiors. A la Final Four, l’equip va sobreposar-se al plantejament inicial madridista per manar al descans, però un tercer quart desastrós va condemnar als culers. Des de llavors, l’equip no ha aixecat el vol i no ha donat la sensació de fiabilitat que va tenir durant bona part de la temporada. Els Playoffs ACB han estat molt fluixos. Contra el Gran Canaria va complir sense brillar, guanyant el segon partit sobre la botzina. Contra la Penya, l’equip no va deixar bones sensacions, tot i acabar enduent-se l’eliminatòria per 3-1, amb dues victòries ajustadíssimes a l’Olímpic. El Madrid, per la seva banda, anava a l’alça després d’acariciar l’Eurolliga. I el canvi de dinàmica es va fer evident en una final on el Barça va ser clarament inferior als blancs.

Però, com ha pogut passar tot això? Els catalans han estat un dels equips més sòlids de la temporada, però des de la Copa del Rei han anat a menys de forma clara. El joc, previsible, no ha aconseguit fer mal als rivals i només Mirotic ha estat a l’alçada de les expectatives. L’equip de Jasikevicius ha estat l’ombra del que solia ser durant el primer any i mig de projecte del lituà a les ordres del Barça.

En aquest article post-fracàs, analitzarem per sobre els motius de la davallada del Barça i ens centrarem sobretot en el futur del club blaugrana, que té un estiu mogut per endavant. Per fer-ho, separarem l’escrit en tres grans blocs: un primer d’anàlisi dels problemes que ha tingut l’equip, un segon bloc centrat en les sortides que patirà l’equip, i un tercer bloc centrat en les futures incorporacions, tant les gairebé confirmades com les que podrien arribar en base a les necessitats de l’equip. Per finalitzar, un petit debat sobre un dels temes més polèmics dels darrers dies: la continuïtat o no de Jasikevicius al capdavant de l’equip.

A Esmaixada.cat, com sempre, intentarem analitzar el bàsquet de forma profunda, justificant i argumentant tot allò que exposem.

BLOC D’ANÀLISI

Què ha fallat contra el Madrid?

L’eliminatòria contra el Madrid dóna per un debat molt extens, però aquí ho intentarem sintetitzar de la millor manera possible. La millor plantilla d’Europa ha estat inferior a un equip blanc sense el seu entrenador i amb una rotació molt curta (9-10 jugadors). El Barça ha estat superat en tots els aspectes del joc per un Madrid pletòric. Els blancs han anat a mossegar en tots els partits i els blaugranes s’han quedat molt lluny pel que fa a intensitat. Aquest fet s’ha traduït en el principal problema de la sèrie: el control del rebot.

El Madrid s’ha imposat clarament a la pintura i les dades així ho reforcen. Els blancs han capturat 37’25 rebots de mitjana durant la sèrie per 31’5 del Barça. Una diferència gran que es fa més evident si comparem els rebots ofensius. Els madridistes han capturat 14’75 rebots en atac per només 7’75 dels catalans. Pràcticament el doble. Tot això ha comportat que el Madrid pogués aprofitar segones oportunitats i imposar clarament la seva superioritat física. Tavares i Poirier han destrossat el joc interior blaugrana i han estat els fars del Madrid. El capverdià, que fins aquesta sèrie no estava sent un factor determinant en cap Clàssic (ben defensat i superat en atac pels pivots oberts del Barça), s’ha rescabalat amb una eliminatòria digna del millor ‘5’ d’Europa.

Les segones oportunitats han estat decisives en l’eliminatòria, ja que si observem els percentatges de tir, ens donem compte de que el Barça els ha tingut millors al llarg de tota la sèrie: el Madrid ha tirat en un 51% en tirs de 2 i un 27% en triples, mentre que el Barça ho ha fet en un 50% en tirs de 2 i un 38% en triples. El control en el rebot per part dels blancs els ha permès gaudir d’un volum de tir molt superior als del Barça i acabar imposant-se per altres vies.

Un altre factor que ha influït en el volum de tir han estat les pilotes perdudes: el Barça n’ha perdut 54 al llarg de tota la sèrie per només 39 del Madrid. Si a tot això li sumem que els blancs han pogut imposar el seu estil de joc i incomodar a un Barça a qui li ha costat atacar el switch del Madrid, trobem algunes de les claus que han fet de l’equip entrenat per Chus Mateo campió de la Lliga.

Què ha fallat, en general, durant la temporada?

Els problemes del Barça no han existit únicament contra el Madrid. L’equip ha anat en caiguda lliure des de març. Igual que va passar la temporada passada, aquesta campanya se li ha fet llarga als blaugranes. Les dues temporades de Saras al capdavant de l’equip han seguit una mateixa línia: inici de menys a més amb un pic de joc i forma a la Copa del Rei, i a partir d’allà arriba la decaiguda. L’any passat es va salvar en un final sòlid, tot i que gens brillant, però cop l’equip no s’ha pogut aixecar i la temporada ha acabat de forma desastrosa.

Els jugadors han acabat cansats i frustrats, i Saras no ha pogut revertir una situació que se li ha anat de les mans. La plantilla del Barça és la millor d’Europa, però no està lliure de certes mancances que els rivals han atacat amb duresa. La falta d’explosivitat de la majoria de jugadors exteriors, sumada a la poca amenaça de triple de Calathes, han fet del Barça un equip previsible a qui defensar-lo canviant a tots els bloquejos. Aquesta fórmula li ha servit a molts equips per desactivar moltes vies d’anotació blaugranes i l’equip no ha aconseguit trobar solucions tàctiques a aquest problema.

El problema del rebot s’ha fet evident a l’eliminatòria del Madrid, però és un tema recurrent durant la temporada. Davies i Sanli no són pivots potents al rebot, i jugadors com Jokubaitis, Kuric i Calathes han hagut de fer un esforç extra per col·laborar en aquesta faceta del joc perquè el tema del rebot no fos especialment greu.

Per últim, la pissarra. Saras té un playbook extens, probablement el millor d’Europa. Dissenyat per potenciar al màxim les capacitats ofensives dels seus jugadors, ha estat la millor arma del Barça en atac. Així i tot, quan els rivals han aconseguit avançar-se als passos blaugranes i desactivar l’atac (ja sigui mitjançant el switch o saturant al màxim les línies de passada), a l’equip català li han faltat jugadors que sortissin del guió establert i poguessin rebentar partits per ells sols. La previsibilitat ha estat un problema greu que s’hauria de solucionar de cara a l’any vinent (ho analitzarem en l’apartat d’incorporacions).

BLOC DE BAIXES

Qui marxarà segur?

És evident que després d’aquest final de temporada decebedor, el Barça farà diversos canvis a la seva plantilla. I no pocs, precisament, sinó més dels que es podria haver pensat fa unes setmanes. De moment, hi ha 4 baixes que semblen pràcticament confirmades, dos interiors i dos exteriors: Davies, Smits, Hayes i Exum. Anem a analitzar cas per cas.

Brandon Davies

La baixa més sensible és, sens dubte, la de Brandon Davies. El pivot nord-americà ha estat el gran referent de la posició de ‘5’ blaugrana en les darreres 3 temporades. Ha compartit posició amb Tomic, Gasol, Sanli, Pustovyi i Oriola, entre d’altres, i sempre ha estat el titular. Des de la seva arribada, Davies s’ha consolidat com un dels grans líders del Barça i la seva baixa és dolorosa.

Brandon ha rendit molt bé al llarg de la seva etapa al club. És cert que el seu final de temporada és absolutament decebedor, sent l’ombra del que havia estat. Ha baixat els seus números tant en punts, com rebots, com en percentatges de tir i de tirs lliures. Així i tot, el seu pas pel Barça és més que destacable, sent tot un referent interior, i un factor diferencial en molts aspectes del joc. La seva capacitat de defensar a gairebé qualsevol l’ha fet un jugador indispensable per l’equip. Se’l trobarà a faltar.

El seu futur s’encamina cap a Milà, on buscarà l’Eurolliga que no ha pogut aconseguir a Barcelona.

Rolands Smits

L’altre baixa segura dels interiors és Rolands Smits. El letó ha estat 4 temporades al Barça i ha complert amb el que se li demanava: ser un suplent de garanties. Smits ha estat un jugador més que útil, complint de sobra tant a la seva posició natural, la de ‘4’, com a la de ‘5’. La seva facilitat pel switch defensiu ha estat un valor per als culers, que s’han beneficiat molt de la versatilitat del letó. Després d’aquestes 4 temporades complint de sobra, Smits buscarà créixer a la seva carrera i ser un jugador important en un equip d’Eurolliga.

Fa unes setmanes, el seu futur semblava que seria al València de Mumbrú, però en els darrers dies el Baskonia s’ha interposat en les negociacions i a hores d’ara no queda clar per quin dels dos equips fitxarà l’aler-pivot blaugrana. El que sembla evident és que Rolands Smits continuarà jugant a la Lliga Endesa.

Nigel Hayes-Davis

La tercera baixa segura és la de Nigel Hayes-Davis. Una baixa que ja és oficial, doncs el propi jugador ja s’ha acomiadat via Instagram. Hayes tanca, doncs, una etapa en la qual no ha pogut brillar. Va arribar a l’equip per jugar d’aler, davant dels problemes que havia tingut l’equip en trobar un jugador titular en aquesta posició, i no s’ha adaptat a les exigències que s’ha trobat a Can Barça.

Hayes ha demostrat que no tenia nivell suficient per ser l’aler titular del Barça, i els seus millors minuts els hem vist de ‘4’ suplent, sense ser tampoc res de l’altre món. El nord-americà ha complert en defensa, fent gala de la seva duresa física, però ha estat un problema en atac. No ha acabat de ser productiu al pal baix, tot i que se l’ha buscat, i no ha aportat en pràcticament cap més faceta ofensiva. Els seus percentatges de tir han estat prou fluixos: 42% en tirs de 2 i 24% en triples a l’Eurolliga. Nigel Hayes-Davis ha tancat la seva decebedora etapa al club blaugrana després de només una temporada i encara no se sap quin serà el seu destí.

Dante Exum

L’australià també abandonarà Barcelona. Exum va ser l’últim en arribar, el passat mes de desembre, i el seu pas pel club blaugrana és força positiu. Va trigar diverses setmanes en adaptar-se a l’equip, però un cop ho va fer, va convertir-se en l’aler titular. Exum ha aportat una verticalitat molt necessària als de Saras, ja que en moments on l’equip necessitava córrer, Dante donava un plus que altres jugadors no podien donar. L’ex-Jazz ha estat un valor interessant en atac, sent mortal a camp obert i amb un primer pas demolidor. A més, ha rendit moltíssim en defensa, una de les seves grans especialitats, destacant per un físic envejable a Europa.

És complicat explicar perquè Exum va desaparèixer als Playoffs de la Lliga Endesa en detriment de Hayes (va recuperar el seu lloc a la convocatòria els dos darrers partits), però en línies generals la seva temporada ha estat positiva. Encara no està confirmat on continuarà la seva carrera, però el més probable és compleixi el seu desig de tornar a l’NBA. Encara té 26 anys i una carrera per endavant.

Què suposen les baixes?

Les 4 baixes confirmades suposen un gran canvi per a l’equip, sobretot per la sortida de Brandon Davies. El pivot ha estat el gran referent de l’equip en defensa, i el factor que li ha permès al Barça fer el tipus de defensa que fa. Sense Davies no hagués existit el switch defensiu. La sortida del nord-americà farà que el Barça s’hagi de replantejar el seu plantejament en camp propi.

Pel que fa a les altres baixes confirmades, no tenen la mateixa incidència en l’equip que la de Davies. Exum ha estat un valor necessari i, sense ell, l’equip perdrà una verticalitat que li ha farà falta. Hayes i Smits han estat jugadors de rotació, amb la seva importància defensiva però poc destacats en fase ofensiva. Smits sí ha estat una arma ofensiva a l’hora d’atacar pivots més alts, i la seva sortida fa que el club necessiti un interior del seu perfil.

Però no es pot calcular l’impacte de les baixes si no se sap ni quantes seran en total, ni tampoc quins jugadors deixaran el club. Falta saber què passa amb la resta de la plantilla per poder avaluar què perd exactament el Barça amb les sortides dels seus jugadors. De moment, queda clar que perd molta capacitat defensiva i verticalitat ofensiva.

Jugadors dubtosos

Per ara el Barça té 4 baixes que es donen per segures, però fins a 5 jugadors més no tenen clar quin serà el seu futur. Parlem de Calathes, Jokubaitis, Kuric, Sanli i Oriola. Anem un per un.

El cas de Calathes és dels més clars. No es pot assegurar que marxi, però les darreres informacions apunten a que abandonarà el club. El greco-americà té diverses ofertes d’equips Eurolliga i sembla que acabarà deixant l’equip. Calathes ha estat el base titular del Barça aquestes dues temporades i ha deixat elogis i crítiques a parts iguals. Ningú dubta que l’internacional grec és un jugador únic i diferent, amb unes qualitats bestials però també unes mancances molt marcades. La seva falta de fiabilitat exterior ha marcat el seu pas pel Barça (tot i que paradoxalment han estat les temporades que millors percentatges de tir ha tingut), i els rivals han atacat aquesta debilitat sense temor. Si acaba sortint, el Barça perdrà a l’extensió de l’entrenador a pista i un talent per la passada inigualable. Però si el club aconsegueix portar un substitut de garanties, l’equip pot sortir guanyant en molts aspectes.

El cas de Jokubaitis és diferent. La seva temporada és bona, tenint uns mesos a meitat de temporada molt positius i on semblava que explotaria de forma espectacular. Una petita lesió va fer que fes un pas enrere i, tot i que ha acabat comptant per Jasikevicius, ha perdut protagonisme en el tram final de temporada. El més probable és que es quedi una temporada més, però amb l’NBA sobrevolant mai se sap.

Kyle Kuric és una incògnita. Té contracte per una temporada més, però la mala ratxa amb la que ha acabat la temporada (a excepció de la seva sèrie contra el Madrid, que ha estat bona), fa que no quedi clar el seu futur. El tirador d’Indiana ha tingut un pas pel club blaugrana molt positiu, i el seu perfil és necessari per qualsevol equip. Desprendre’s d’ell faria que el Barça hagués de canviar la seva estratègia al mercat, i incorporar algun jugador amb més amenaça exterior.

Per últim, Sanli i Oriola també són dues incògnites. El cas del turc és sorprenent, ja que va arribar com una petició de Jasikevicius i, entre les lesions i un rendiment irregular i certament pobre, no ha acabat de fer-se un lloc a l’equip. Sanli va tenir uns mesos a meitat de temporada força positiu, però mai ha acabat de rendir perquè mai ha tingut ritme competitiu de forma continuada. Té contracte i tot fa indicar que podria seguir, però el seu rendiment ha estat molt millorable i podria tenir ofertes per tornar al seu país. Pel que fa al capità blaugrana, no ha jugat pràcticament res en tota la temporada. Les lesions i comptar poc per Saras han fet que el de Tàrrega no tingui lloc a l’equip. Oriola té contracte, però no sembla que vagi a ser un jugador rellevant per al projecte. Buscar-li una sortida seria la situació més lògica.

Així doncs, entre les 4 sortides segures i els 5 jugadors dubtosos, hi ha 9 jugadors que no tenen la seva continuïtat al club assegurada. Els únics que semblen segurs són Higgins, Lapro, Abrines, Sergi Martínez, Caicedo (pujarà definitivament), i l’estrella, Nikola Mirotic. I bé, en el cas de l’hispano-montenegrí encara s’ha de veure. Vista la situació econòmica actual del club i el salari de Mirotic, no es pot donar al 100% per segura la continuïtat del crack culer. La lògica indica a pensar que s’acabaran entenent i l’estrella blaugrana es quedarà, però amb aquests temes mai es pot donar res per fet.

El que sembla clar és que l’equip blaugrana viurà molts canvis a la seva plantilla. La temporada no ha estat bona i, com va dir el President Laporta: “perdre tindrà conseqüències”. Veurem finalment quantes baixes tindrà el Barça, ja que el número final marcarà la planificació d’incorporacions de l’equip.

BLOC D’INCORPORACIONS

Quins jugadors arribaran?

Si el club pot arribar a tenir 9 baixes, és complicat fer-se a la idea de quants jugadors podria acabar incorporant. De moment, sembla que el Barça té tres jugadors aparaulats a l’espera de fer-se oficials els acords. Aquests són Vesely, da Silva i Satoransky. A part d’ells tres, el club blaugrana incorporarà, gairebé segur, un parell d’exteriors més i, probablement, un interior. De moment, centrem-nos en els tres fitxatges més encarats.

Jan Vesely

Vesely serà el primer fitxatge del Barça. El Fenerbahce ja ha fet oficial la sortida del txec, i és qüestió de temps que el club blaugrana oficialitzi l’acord amb el pivot, que serà per tres temporades. Vesely, de 32 anys, serà el substitut de Davies a la posició de ‘5’. El nou pivot culer és un dels interiors més importants de la dècada a l’Eurolliga, sent MVP de la competició el 2019. Aquesta temporada ha promitjat 13’6 punts i 6’1 rebots, a més de 2’5 assistències per partit.

Vesely és un interior completíssim, que entén el que necessita en cada moment el seu equip. Pel que fa a l’anotació és, en essència, un finalitzador. Aprofita els avantatges generats i les continuacions per anotar amb comoditat. Però també és un jugador amb un cervell privilegiat, capaç de generar avantatges per si sol i amb una visió de joc impròpia d’un interior. En defensa, el txec és tota una presència. El seu atletisme encaixa bé amb la proposta defensiva de Saras, i és millor rebotejador que els interiors del Barça d’aquesta temporada.

L’únic dubte que es podria tenir és en l’apartat físic. Vesely ha tingut, al llarg de la seva carrera, diversos problemes físics, però menys dels que es sol dir. Aquesta temporada ha disputat 22 partits d’Eurolliga i 28 minuts per partit, una xifra més que raonable. Si el físic li aguanta, el fitxatge del txec és una barbaritat i, sens dubte, el millor pivot que podia fitxar el Barça.

Oscar da Silva

El segon fitxatge gairebé confirmat és el d’Oscar da Silva. L’alemany d’origen brasiler s’ha consolidat a l’Eurolliga aquesta temporada. Als seus 23 anys, ha disputat la darrera campanya a l’ALBA de Berlin, promitjant 8 punts i 3 rebots per partit. El seu fitxatge es produeix, sobre el paper, per substituir a Smits. Així i tot, la majoria dels minuts que ha disputat aquesta temporada han estat a la posició de ‘5’. da Silva és un jugador molt versàtil, podent jugar tant a les dues posicions interiors com a la posició de ‘3’.

És un jugador molt atlètic, amb capacitat per jugar per sobre la cistella, i molt marge de creixement, sobretot en el tir exterior. El Barça ha optat per seguir la fórmula Smits, incorporant un jugador jove, versàtil i amb marge de creixement a Europa. Si encaixa, da Silva és un projecte de jugador per anys.

Tomas Satoransky

I el tercer fitxatge sembla que serà Satoransky. El Barça i el jugador txec porten mesos negociant, tal i com va avançar el compte de @thehomeofglory el passat abril, i en els darrers dies la resta de la premsa ha confirmat l’acord entre club i jugador. Així, el jugador txec deixarà l’NBA i tornarà al Palau Blaugrana, on ja va jugar dues temporades. El fitxatge de Satoransky és una bomba. El base de 2 metres és un jugador que pot ser molt important a l’Eurolliga. Físic envejable, primer pas, rapidesa, bot, tacte i una visió de joc privilegiada són algunes de les característiques que reuneix. Amb Satoransky, el Barça guanyarà tir exterior i verticalitat respecte la temporada passada.

Sens dubte, incorporar a Satoransky és una gran notícia per l’equip. L’encara jugador dels Wizards donarà un aire fresc a la direcció de joc, a més d’estar més que capacitat per compartir pista amb altres generadors. El fitxatge, a més, ve de la mà de Vesely, de qui és company de selecció. El Barça 2022/23 parlarà txec.

Què necessita l’equip?

Un cop sabudes les que seran, a falta de confirmació oficial, les tres primeres incorporacions blaugranes, toca analitzar què més pot incorporar l’equip en base a les necessitats de la seva plantilla. De moment, els tres fitxatges responen, home per home, a tres baixes que tindrà el Barça: Vesely arriba per Davies, da Silva arriba per Smits i Satoransky arriba per la possible baixa de Calathes. A partir d’aquí, veurem què més poden fitxar els de Saras.

Però què necessita l’equip? El Barça necessita, sobretot, ser més imprevisible. Si per alguna cosa destaquen els equips que més estan triomfant al bàsquet modern és pel desequilibri exterior. Els blaugrana, aquests darrers anys, han tingut plantilles d’ensomni, però els han faltat jugadors que se surtin del guió i puguin trencar defenses fora de la pissarra. Al Barça s’ha encallat atacant a defenses de canvis per la poca explosivitat dels seus jugadors i les previsibles pilotes interiors recurrents als seus homes grans. El Madrid, sense anar més lluny, va executar aquest tipus de defensa, tapant al màxim les línies de passada interiors, i amb això en va tenir prou per desarticular l’atac blaugrana. El Barça no es pot tornar a permetre això, i per aquest motiu necessita millorar com sigui les debilitats existents.

L’altre debilitat que ha d’esmenar és la dels homes grans. Davies és una barbaritat de pivot i Sanli, en moments, ha complert, però cap dels dos és capaç de defensar a jugadors molt grans. Tavares, Poirier, Zizic o Enoch, pivots poderosos i forts al rebot, s’han imposat als blaugranes a la zona. També els gegants Fall, tots dos, han tingut partits destacables contra els catalans. L’equip pateix molt contra cert perfil de pivots, ja que per molt bé que funcioni la defensa de canvis, no pot ser l’únic recurs contra els exteriors, perquè interiorment t’exposes massa. El Barça faria bé d’incorporar un altre perfil de pivot, tot i que Vesely ja li aporti capacitat de rebot i centímetres a la zona, perquè no és un interior massa físic.

Per últim, està el tema dels “cupos”. No està confirmada la nova normativa, però fa temps que es rumoreja la possibilitat d’incloure un cinquè jugador de formació a la plantilla per la Lliga Endesa. Aquesta norma perjudicaria al Barça, ja que tindrà la baixa d’Smits i podria perdre també a Oriola i, mai se sap, a Mirotic. Dels jugadors teòricament segurs, l’equip només té a Abrines, Caicedo, Sergi Martínez i, sobre el paper, al propi montenegrí. Només 4 “cupos”. Si es necessita un cinquè, l’equip hauria d’incorporar sí o sí un jugador “cupo” (o pujar a algú del planter pels partits d’ACB). Si finalment només fossin necessaris 4, el Barça aniria just. Qualsevol baixa d’un d’ells hauria de ser substituïda per algú del planter. Faria bé el club, doncs, de cobrir-se les espatlles i mira d’incorporar algun jugador de formació (ja va sonar Juancho però seguirà a l’NBA).

Així doncs, què més hauria de fitxar el Barça?

Exterior generador

El que més necessita aquest Barça, i de fet està buscant, és un exterior generador. Per exterior generador ens referim a un jugador amb capacitat d’assumir responsabilitat amb la pilota, passar bloquejos i atacar des del bot. L’equip blaugrana ha patit molt en aquest sentit aquesta temporada, incapaç de sortir-se del guió establert per Saras. Només Laprovittola i, en moments puntuals per culpa de les lesions, Higgins, han aportat bot i imprevisibilitat en posicions que no són el base. El Barça necessita aquest jugador que trenca esquemes, que ajuda a atacar defenses tancades i feixugues, i que imprimeix ritme al joc de l’equip.

I sembla que el club ho està buscant. La web Encestando va publicar l’altre dia un article on es mencionava que l’equip estava buscant un escorta. Paral·lelament, va sortir en diversos mitjans que el Barça volia a Scottie Wilbekin, un jugador del perfil que precisament esmentàvem. Però sembla que finalment, l’internacional turc fitxarà pel Fenerbahce. Caiguda l’opció Wilbekin, que sens dubte hagués pal·liat aquesta mancança, l’equip blaugrana ha de trobar al mercat aquest jugador que li aporti bot i imprevisibilitat a una plantilla que no va sobrada d’això.

Quins noms es podrien proposar? Pensant en clau Barça i sabent que el club rarament busca jugadors de fora de l’Eurolliga o que no hagin estat testats en la competició prèviament, el mercat no dóna opcions massa viables. Tyler Dorsey podria ser una opció interessant, ja que acaba contracte amb Olympiacos, però sembla que té en ment l’NBA o renovar amb els grecs. Élie Okobo també respondria a aquest perfil, però es comenta que el Monaco té el seu fitxatge bastant avançat. Els exteriors del Bayern, Nick Weiler-Babb i Ognjen Jaramaz, serien dues incorporacions interessants, tot i no respondre exactament al perfil que es busca. Així i tot, Jaramaz té contracte i Weiler-Babb renovarà amb els alemanys. Per últim, una opció a destacar podria ser la de Keenan Evans, company de Wilbekin al Maccabi i que ha quallat una temporada destacable, de menys a més. Als seus 26 anys, té qualitat per fer un pas més a la seva carrera. Queda en dubte, doncs, qui podria ser l’alternativa del Barça a la fallida incorporació de Wilbekin.

Aler titular

Un estiu més, i ja van dos, el Barça necessita fitxar un aler titular. L’estiu passat va arribar Nigel Hayes, i a mitja temporada Dante Exum, a causa de les baixes de Higgins i Calathes. L’australià ha tingut un bon paper, millor que el del nord-americà, però tots dos abandonen el club blaugrana aquest estiu. Així doncs, amb el dubte de Kuric, els catalans només tenen a Abrines i Sergi Martínez en aquesta posició, a més del mateix Kyle i la possibilitat d’un format de 3 petits amb Higgins d’aler. Queda clar, doncs, que el Barça torna a necessitar el fitxatge d’un aler.

Quin ha de ser el perfil d’aquest aler? Doncs en funció del tipus d’exterior que es porti. El Barça està buscant un escorta que pugui generar joc des del bot. Si acaba arribant un jugador d’aquest perfil, els blaugranes hauran guanyat en imprevisibilitat, juntament amb Lapro i Higgins, i no serà tan necessari un jugador amb capacitat anotadora autònoma. Per ara, l’únic aler que ha sonat és Nikola Kalinic. El serbi ja va estar a prop de fitxar l’estiu passat, però va acabar tornant a casa, a l’Estrella Roja. Kalinic compliria amb el perfil de ‘3’ alt, amb una encaix defensiu brutal pel que busca l’equip. En atac, pot atacar de fora cap endins, però no és un especialista. El millor que té l’ex del València és la generació al pal baix i la seva intel·ligència tàctica. Kalinic és un jugador d’equip que, per si sol, no taparia les mancances exteriors de l’equip, però que podria encaixar bé si es porta un escorta generador de nivell. Així i tot, el seu fitxatge és complicat, doncs té contracte amb l’Estrella Roja i els seus drets ACB els té el València.

Si Kalinic no arribés, el club s’hauria de replantejar el perfil del ‘3’ a fitxar. Si el Barça perd a Kuric, un nom a tenir en compte podria ser el de Giedraitis. El lituà podria trobar-se en la rampa de sortida del Baskonia i seria una oportunitat (no barata) de mercat. Giedraitis és un dels tiradors més fiables de l’Eurolliga, i tot i que no té facilitat per generar per si sol, l’encaix amb l’equip seria interessant, doncs al Barça li faltaria un tirador pur. Per altra banda, si el generador exterior no arribés, a l’equip li podria encaixar millor un aler que fos capaç de complir amb aquest rol. Lucic, Grigonis o Fontecchio són alguns dels millors exteriors que hi ha al mercat Eurolliga. El serbi va renovar el passat mes de febrer, però si el Barça decideix invertir, és dels alers que millor encaixen amb un projecte així. Té capacitat per generar-se el seu propi tir i sap relacionar-se amb els companys. Sens dubte, un dels alers més complets del panorama europeu. Per la seva banda, Grigonis és una oportunitat que difícilment es pot deixar escapar. Semblava que ho tenia fet amb l’Olympiacos, però segueix al mercat i encara no ha signat per ningú. El lituà pot assumir responsabilitats amb pilota i està acostumat, de la seva etapa amb Zalgiris, a jugar en formats de 3 generadors. Per últim, l’italià encaixaria com un guant. És un anotador completíssim capacitat per adaptar-se a diversos contextos, però encara té contracte amb Baskonia i no es preveu que surti de l’equip vitorià.

Pivot “gran” o pivot “petit”?

I per últim, la possibilitat de fitxar un segon pivot. La continuïtat de Sanli no és ni de bon tros segura, i aquest fet podria portar a l’equip blaugrana a pentinar el mercat de ‘5’, com cada any un dels més moguts. Si el Barça opta per la sortida del turc, el fitxatge d’un pivot es pot donar per segur però, quin perfil de ‘5’ hauria d’incorporar el club blaugrana?

Hi ha dues opcions, un pivot gran, al qual podríem anomenar “l’anti-Tavares”, i un pivot petit. Tenint en compte que el jugador en qüestió compartiria posició amb Vesely i Nnaji (a més de la possibilitat d’Oscar da Silva), no queda clar quin estil li podria venir millor a l’equip. Vesely és un bon rebotejador i un jugador atlètic, capaç de fer-te algunes de les coses que et fa un pivot alt, com un pivot petit. El txec té capacitat per la defensa de canvis, en la qual s’ha trobat sempre força còmode, amb la qual cosa un ‘5’ baix podria no ser necessari.

Si ens posem en la tessitura de que el Barça decideix incorporar un “anti-Tavares”, que asseguri el rebot i pugui atacar amb facilitat a exteriors el pal baix (per evitar la defensa de canvis dels rivals), la millor opció que dóna el mercat Eurolliga és Moustapha Fall. El gegant de l’Olympiacos té contracte i sembla difícil que surti, així que seria una aposta cara però segura. Christ Koumandje, el millor rebotejador per minut de la competició, seria una aposta low-cost, però amb un marge de creixement molt gran. El mercat no deixa gaire més marge. Quines més opcions se us passarien pel cap a vosaltres en cas de creure que és necessari un jugador d’aquest perfil?

Pel que fa al pivot “petit”, algunes de les opcions més clàssiques ja no són al mercat. Poythress ha signat pel Maccabi, Nebo té diverses ofertes (després de caure l’opció de l’Efes), els veterans Dunston i Hines han renovat amb els seus equips, etc. Fitxar un pivot més dinàmic seria una opció interessant si no es confia en l’estat físic de Vesely (donem per fet que sí sinó no se l’hagués incorporat), però si el txec està sa, un pivot alt podria ser de més utilitat. De totes formes, si l’equip perd a Sanli perdrà una arma interessant contra defenses tancades: la capacitat d’obrir-se i tirar. Veurem què passa amb el turc i per quina decisió opta finalment el Barça.

Debat: Saras sí o no?

Els fitxatges que arribin també dependran, en gran part, a qui sigui el líder blaugrana la temporada vinent des de la banqueta. Si no hi ha cap sorpresa, Sarunas Jasikevicius seguirà sent l’home que porti el timó del Barça, segons han apuntat les últimes informacions (amb renovació inclosa). Però el tema no és només aquest, sinó que durant aquesta setmana s’ha fet evident un debat sobre si el lituà ha de seguir entrenant al club culer o no. La gran majoria de l’afició opta per la continuïtat del tècnic lituà, però hi ha veus més crítiques que optarien pel canvi a la banqueta. Després, hi ha un tercer grup crític, entre els que s’inclou un servidor, que no té clara la seva postura però si que creu que cal reflexionar sobre moltes de les decisions que s’han pres i fer autocrítica.

És evident que Saras no ha encertat amb les decisions que ha pres en els darrers mesos de temporada. L’equip se li ha anat de les mans per complet, ha fet rotacions molt estranyes i ha caigut diverses vegades contra les mateixes pedres. I tot això sense fer un mínim d’autocrítica, culpant l’esperit competitiu dels jugadors en cada derrota. Ja són dues temporades seguides les que al Barça se li fa llarga la temporada. L’any passat va patir de valent contra el Zenit de Xavi Pascual i, tot i que va quedar-se ben a prop del triplet, les sensacions del final de temporada van ser millorables. Aquest any la cosa ha anat a més. La davallada ha estat encara més gran, i li ha costat els dos grans títols de la temporada quan era el gran favorit a guanyar-los, caient contra un Madrid que havia estat inferior durant tota la campanya. El Barça de Saras, com ja hem comentat, té el playbook més complet d’Europa, però li han faltat alternatives tàctiques i gestió de partit per imposar-se als rivals quan les coses no anaven sobre el guió establert. Amb tot això, doncs, s’ha guanyat Saras continuar? La resposta és, com a mínim, debatible.

A favor del lituà queda el fet de que no és bona idea cremar un projecte esportiu tan d’hora. Dues temporades, tenint en compte la joventut i la projecció de futur que tenia la incorporació del lituà al club blaugrana, semblen poques. Cert és que al Barça s’ha de guanyar, i si no ho fas surts tocat, però Jasikevicius és un entrenador que té sempre entre cella i cella l’èxit i, tenir-lo, t’assegura un caràcter competitiu des de la banqueta que no tenen altres. Però, això sí, ha de ser capaç de traslladar-lo als jugadors, que al final són els qui anoten les cistelles. Un altre factor és el tema substituts. El mercat d’entrenadors és limitat, i sempre és el que primer es mou entre els equips. Després de les primeres setmanes de mercat, ja no hi ha substituts de garanties per continuar amb un projecte guanyador. Pascual renova amb Zenit, Itoudis signa pel Fenerbahce, Peñarroya pel Baskonia, etc.

Pensar en que el Barça canviarà a hores d’ara l’entrenador és contraproduent, perquè cada dia que passa es referma la postura de Saras com a entrenador del Barça un tercer any. Però si Jasikevicius continua, ha de tenir una cosa molt clara: poques vegades l’entrenador és qui guanya un partit. És un factor importantíssim, que dóna molts punts al seu equip gràcies a una bona planificació del partit, però qui acaba sent el factor diferencial és el talent dels jugadors. Aquest talent s’ha de maximitzar i acomodar, ha de tenir llibertat per brillar. Si no, que li preguntin al darrer doble campió d’Europa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »