Després de que ho avancés el periodista Òscar Herreros a principis de Juliol i que el Barça hagi pogut negociar la seva sortida amb l’Andorra, el conjunt blaugrana ha fet oficial aquest dilluns el sisè fitxatge de l’estiu: Oriol Paulí. L’aler català, de 28 anys i de 201 centímetres tanca, a priori, el capítol de les incorporacions del Barça després de Satoransky, Kalinic, Da Silva, Vesely i Mike Tobey. El Barça informa que Oriol Paulí ha signat per dues temporades, fins al Juny de 2024.

L’ex-Andorra és un jugador format a la cantera del Barça i va jugar-hi vuit temporades fins que, al 2014 va fer el salt a l’ACB amb el Gran Canària, equip on va jugar-hi sis anys -incloent-hi la temporada on van ser equip d’Eurolliga-. Un cop finalitzada l’etapa insular al 2020, ha estat dos anys a l’Andorra, sent un dels grans puntals de l’equip d’Ibon Navarro. Aquesta temporada, tot i el descens, Paulí ha sigut de les poques coses destacables del conjunt andorrà i ha jugat a un bon nivell. Durant aquestes últimes temporades ha estat un habitual de Sergio Scariolo per les finestres FIBA però mai ha acabat d’explotar i tenir el nivell suficient per a fer-se un lloc entre els dotze convocats a Europeus, Mundials o JJOO.

Raonament del fitxatge

El fitxatge del català s’explica, principalment, des del punt de vista de la necessitat del Barça d’incorporar un altre JFL després de la sortida de Rolands Smits i la més que probable sortida de Pierre Oriola. Recordem que per a una convocatòria de dotze jugadors, calen 4 JFL i el Barça ara mateix té a Abrines, Sergi Martinez, Mirotic, Caicedo i al propi Paulí. Al 2023 James Nnaji també ocuparà aquesta condició. Si Paulí no ajudés a complir aquesta normativa és gairebé segur que el Barça mai s’hagués plantejat el seu fitxatge. Però un cop et veus obligat a rastrejar el mercat en busca d’aquest tipus de jugadors, segurament era una de les millors opcions. És un jugador que ha estat solvent durant molts anys a la màxima categoria domèstica i es troba en una edat de plenitud i maduresa esportiva.

Oriol Paulí no ve al Barça a ser important des del punt de vista jeràrquic i segurament en moltes convocatòries d’Eurolliga quedarà fora ja que per nivell és una competició que a hores d’ara queda lluny del seu radar. És un jugador de classe mitjana que, tot i poder ser fons d’armari a la majoria de plantilles, no té el nivell suficient per establir-se a la rotació de Jasikevicius en clau competició europea. Al dia a dia, però, pot ser un jugador molt útil. Mentalment sempre s’ha mostrat competitiu i constant i ha sumat en cada equip on ha estat sigui quin sigui el seu estatus. Serà un bon recurs per empentar l’equip els partits de competició domèstica que vinguin després de sortides difícils amb poc temps de recuperació, ja que el calendari no perdona.

Entrant ja en la perspectiva més individual sobre el jugador, la millor virtut de l’aler és la seva capacitat física. Fa de l’atleticisme l’eix central sobre el que construir el seu joc. És llarg de braços i té una gran arrancada sense ser un jugador tant potent com sí podia ser Hanga, per exemple. Per l’estatura que té és ràpid i explosiu i el seu primer pas l’ajuda a crear avantatges sobre la resta.

És un aler però pot jugar des de base en solucions d’emergència fins a escorta. Al Barça, tenint ja a Higgins, Laprovittola i Kuric es fa difícil, però, que jugui en aquesta posició. Segurament el veurem de tres a temps complert, doncs Mirotic es perdrà partits i és més que probable que Kalinic es mogui per jugar d’aler-pivot. A Andorra era un jugador que tenia molta pilota i jugava força sistemes de pick and roll, apartat on ha destacat amb 1,54 PPP en “lay-up”, doncs és un jugador vertical que gràcies al seu físic i a la capacitat d’absorbir contacte pot finalitzar sense problemes quan li salta l’ajuda del rival. Aquí, però, es fa difícil pensar que tingui aquest volum ja que l’equip compta amb generadors de molt més nivell. Aportarà joc en transició, moviment sense pilota però pot ser un altre element de col·lapse ofensiu com era Calathes en el cas que els blaugrana segueixin jugant de forma lenta i estàtica i la defensa rival pugui permetre’s que l’home de Paulí ajudi a la resta ja que el gironí és un jugador que no destaca pel seu llançament, sent irregular i amb una mecànica lenta. En defensa és una peça que sumarà: té una gran capacitat per defensar el pick and roll (0,8 PPP) ja que pot aguantar el primer pas dels generadors rivals i en cas que el Barça segueixi defensant en flash els seus braços llargs seran una bona eina per dificultar la circulació rival. També la seva gran capacitat física ajudarà en clau pressió a tota la pista, un concepte tàctic que el coach lituà porta utilitzant al Barça gairebé des de que va arribar. Quan el necessiti per defensar exteriors a pal baix o en defensa de canvis també li respondrà, doncs Paulí és solvent en aquest tipus de defensa. Un dels seus punts febles és el ritme del seu joc, li és difícil desaccelerar i baixar revolucions i això li juga una mala passada en ambdós costats de la pista. En atac li costa triar quan penetrar, córrer i quan aturar el joc i buscar al col·lectiu mentre que a darrere peca de voler robar massa ràpid i això a vegades genera un 4 contra 3 del rival que és difícil de defensar.

En definitiva, d’Oriol Paulí cal esperar-ne sacrifici, lluita, intensitat i molta feina a pista. El gironí ve al Barça per a ser un actiu que doni benzina a l’equip en el dia a dia -sobretot en competició domèstica- i que ajudi a Jasikevicius a poder fer convocatòries de dotze jugadors per la seva competició de JFL. A més a més, per a tot aficionat sempre és agradable veure un jugador format a la cantera jugar al primer equip, i més al Barça que això fa anys que no passa.