Connecta amb nosaltres

BARÇA

Anàlisi: quin fitxatge exterior necessita el Barça?

Analitzem el perfil de jugador que ha d’incorporar el Barça en funció de les seves necessitats.

Comparteix

Anàlisi: quin fitxatge exterior necessita el Barça?

Fa poc més d’un mes que la temporada 2022/23 ha començat, però alguns equips ja tenen clares algunes de les mancances que té la seva plantilla. Per aquest motiu, són al mercat buscant reforços. El Barça és un dels clubs que estan rastrejant el mercat a la recerca d’un exterior que pugi el nivell competitiu de la plantilla i doni una rotació necessària. L’equip blaugrana es troba buscant al jugador ideal des de fa setmanes i, per ara, no sembla haver-hi consens sobre el perfil ideal a incorporar. El Barça necessita un base pur, un exterior generador o un tirador? Ho analitzem.

Estructura exterior de la plantilla

  • Bases: Satoransky i Jokubaitis
  • Escortes: Laprovittola (1-2), Higgins i Caicedo
  • Alers: Kalinic (3-4), Abrines, Kuric (2-3), Paulí, Sergi Martínez

Partint de la base que Sergi Martínez es troba actualment lesionat de llarga duració, Kuric hauria de tornar aviat a les pistes, i Kalinic disposa d’alguns minuts d’aler-pivot a causa de la lesió de Mirotic, el Barça no va sobrat de jugadors a les posicions exteriors. La rotació principal està formada per 6 jugadors, dels quals Higgins encara està lluny del seu nivell ideal. Per aquest motiu, la incorporació d’un jugador més es preveu molt necessària, per així pal·liar les mancances que es generen.

Satoransky i Jokubaitis cobreixen la posició de base, amb Lapro ajudant i compartint la pilota amb el lituà els minuts que comparteixen pista. L’argentí parteix els minuts amb Higgins i Kalinic ho fa amb Abrines. Kuric també entrarà en la rotació aviat i Paulí dóna minuts a l’ACB, però difícilment trepitjarà la pista a l’Eurolliga. Aquest és el context exterior actual del Barça, que deixa clar que l’equip necessita alguna cosa més. Però, quin és el perfil ideal a incorporar tenint en compte aquest context?

Tipus de jugador a incorporar

Veient la confecció de la plantilla del Barça, sorgeixen tres possibles perfils de jugador que poden servir al club blaugrana, en funció de com vulgui reestructurar la seva nòmina d’exteriors.

  • Opció 1: escorta generador
  • Opció 2: base pur
  • Opció 3: tirador

Què marca el perfil de jugador que ha d’incorporar el Barça? Clarament, el rol que se li vulgui donar a Laprovittola, Jokubaitis i Higgins. Aquests tres jugadors són cabdals per entendre com s’hauria de moure el Barça al mercat. El cas del fillol de Jordan és clar, si no s’acosta al seu nivell pre-lesió, cosa difícil, l’equip perd molta verticalitat cap a cistella i perd un jugador experimentat i guanyador. Si Higgins no torna a ser el que s’espera d’ell, el perfil que necessitarà incorporar el Barça és, clarament, un exterior generador.

Els casos de Laprovittola i Jokubaitis van força de la mà. Sembla una evidència que Jasikevicius compta amb Rokas com a base pur, donant-li les claus de l’atac culer quan es troba a la pista i només compartint quota de pilota quan Lapro també hi és. El rol del lituà ha generat cert debat en l’entorn blaugrana, ja que molts el veuen com un escorta, i per aquest motiu preferirien incorporar un base pur que comparteixi posició amb Satoransky. En cas que el club ho veiés així, Lapro i Rokas compartirien posició i pocs minuts a pista, juntament amb Higgins, que també podria alternar la posició d’aler. La disposició de 3 generadors era molt habitual amb Saras a Kaunas, però al Barça encara no ho hem vist, pràcticament.

El rol de Lapro al Barça, a dia d’avui, és força confós. Després d’una temporada on Jasikevicius va aconseguir treure la millor versió de l’argentí allunyant-lo de la pilota compartint pista amb Calathes i Jokubaitis, la baixada de rendiment de tots dos al tram final de campanya va obligar al lituà a donar-li més protagonisme a Lapro amb la pilota a les mans. Aquesta decisió va ser comprensible però no va acabar de sortir bé, ja que el de Morón també va baixar prestacions. El millor Lapro s’ha vist, clarament, a la posició d’escorta. Allà és on més pot explotar la seva faceta d’executor des del triple, i només ataca cistella si s’ha creat un avantatge previ. Aquesta temporada, Laprovittola torna a tenir més protagonisme amb la pilota, sobretot quan comparteix pista amb Satoransky. Tot i que el rendiment de l’argentí segueix sent força positiu, l’equip rendeix més amb una versió més optimitzada de l’argentí, i aquesta arriba amb Jokubaitis al seu costat.

Per últim, existeixen els dubtes amb Kuric. El millor tirador del Barça viu una etapa irregular. Al mal final de temporada passada, se li sumen els problemes físics a l’actual. Un traumatisme craneoencefàlic fa gairebé 3 setmanes que no el deixa jugar i, tot i que el seu retorn a les pistes es preveu proper, s’ha de ser curós amb la recuperació tenint en compte els seus precedents. Quan estava disponible per jugar, el tirador d’Indiana alternava convocatòries amb Higgins, i les seves sensacions sobre la pista seguien sent irregulars. D’aquesta forma, quan Kuric es reincorpori necessitarà retrobar sensacions per tornar a donar-li al Barça el tir exterior que tant necessita per obrir les defenses. No seria desgavellat, doncs, que l’equip blaugrana pogués fitxar un jugador de perfil més tirador per a complementar-lo tant a ell com a Abrines.

Així doncs, què li convindria més incorporar al Barça? Un base per desplaçar a Jokubaitis a la posició d’escorta? Un generador que pugui conviure amb Sato, Lapro, Rokas i Higgins? O un tirador més pur? El fitxatge més natural i que tocaria menys coses dins la plantilla és el d’un exterior generador, ja que entraria al roster de forma més neta. El mateix passaria amb un tirador. Si el club blaugrana es decidís per un base més pur, la plantilla patiria una reestructuració de rols. D’aquesta forma, seria el fitxatge més arriscat però a la vegada amb potencial per triomfar.

Noms a tenir en compte

Un cop analitzada la plantilla actual i entenent què necessita l’equip en funció de com vulgui estructurar Saras el roster, apareixen 4 opcions interessants per ocupar diferents rols dins la plantilla.

Darío Brizuela (Unicaja)

El recent campió d’Europa amb la selecció espanyola podria ser una de les opcions més factibles a tenir en compte. Actualment, està sota contracte amb l’Unicaja de Màlaga, amb la qual cosa el Barça hauria de pagar traspàs. Al seu favor, econòmicament tindria el sou més adaptable a les condicions blaugranes. A més, la seva condició de ‘cupo’ ajudaria al Barça a solucionar, en gran mesura, els seus recents problemes a les convocatòries. Brizuela, als seus 27 anys, està en plena maduresa basquetbolística i porta temps picant a la porta de l’Eurolliga. Aquesta temporada, l’escorta basc no està acabant de sentir-se còmode sobre la pista a causa de molèsties al seu turmell per un esquinç que es va fer recentment. La temporada passada, però, va ser un dels referents ofensius dels malaguenys amb 13’8 punts per partit a l’ACB.

Darío Brizuela és un ‘combo’ que destaca per la seva capacitat de generació amb la pilota a les mans. El basc es troba còmode atacant situacions de Pick & Roll, generalment per finalitzar-les ell. La passada campanya va anotar 1’13 punts per possessió en aquest tipus de jugada sobre gairebé 3 per partit. Xifres força destacables a les quals no arriba cap jugador de la plantilla blaugrana actual (sí en volum, no en encert). També és un bon tirador des de la llarga distància, especialment en situacions de rebre i llançar (1’13 punts per possessió). Amb pilota, sap córrer la pista (1’22), té capacitat d’1 contra 1 (1 punt) i és capaç d’atacar els close-outs rivals (1’19). Brizuela és una amenaça ofensiva a tres nivells, com així mostra la seva carta de tir. És fiable tant atacant la cistella, com buscant llançaments des de la mitja i la llarga distància (especialment fiable des de les cantonades).

Carta de tir de Darío Brizuela | Instat

Carta de tir de Darío Brizuela | Instat

El fitxatge de Brizuela podria ser interessant per augmentar els recursos ofensius d’un equip que necessita un jugador que boti i generi avantatges pels companys. Els dubtes poden arribar per la falta d’experiència al màxim nivell al llarg de la seva carrera, tot i que el seu rol de segona unitat a la selecció aquest passat estiu, amb qui va quallar un bon Eurobasket, pot ajudar a esvair-los.

Tyler Dorsey (Dallas Mavericks)

Fa poc més d’una setmana va saltar una de les bombes de l’inici de temporada. Els Mavs podien tallar a Tyler Dorsey, que estaria buscant lloc en un equip de l’Eurolliga. Les alarmes a l’afició del Barça van saltar al moment, entenent que era una oportunitat d’or que donaria un salt bestial de qualitat a l’equip. I és que Dorsey ve de ser un dels grans exteriors generadors de les darreres temporades de l’Eurolliga. L’escorta nord-americà, que a més no ocupa plaça d’extracomunitari per la seva nacionalitat grega, porta 3 anys destacant a Europa. Va ser l’escuder de luxe d’Scottie Wilbekin durant dues temporades al Maccabi, i l’any passat va ser un dels grans líders d’un Olympiacos que va tornar a la Final Four.

Tyler Dorsey és un escorta, que pot fer puntualment de base, generador com pocs. A la seva etapa a l’Eurolliga, va promitjar 11’4 punts amb un destacable 38’5% en triples, molts d’ells sobre bot. L’internacional grec dotaria al Barça d’enormes recursos amb pilota, capacitat de generar-se les seves pròpies cistelles i sortir-se del guió establert. A més, és un exterior més que capacitat (si està concentrat) per defensar de forma òptima tant sobre pilota com allunyat d’ella: 0’8 punts per possessió rebuts sobre bloqueig directe i 0’96 sobre indirecte a la pretemporada de l’NBA. Amb pilota, a l’igual que Brizuela, també és una amenaça a tres nivells capaç de fer mal en totes les situacions ofensives possibles, tot i que el que més li agrada és executar de 3 (gairebé 5 intents per partit a l’Eurolliga).

El seu fitxatge seria un cop sobre la taula del Barça, però la seva incorporació sembla gairebé un impossible. Les darreres informacions apunten al fet finalment, Dorsey, podria quedar-se als Mavs, que era la seva intenció inicial. L’ex d’Olympiacos mai ha negat que el seu desig era retornar a l’NBA, i finalment podria quedar-se, tot i el rol limitat que li espera. En cas de tornar a Europa, igualment tindria grans ofertes i la baralla per fer-se amb els seus serveis seria feroç. En aquest cas, els de Bartzokas partirien com a favorits per reincorporar-lo, tot i que les necessitats blaugranes podrien fer-li arribar una bona oferta.

Dwayne Bacon (agent lliure)

Prèviament a la bomba de Dorsey, unes setmanes abans va sortir un cas molt similar al del greco-americà. Els Lakers, que van fitxar recentment a Dwayne Bacon, havien decidit tallar-lo i l’ex del Mònaco podria tornar a l’Eurolliga. Davant aquesta notícia, els rumors van començar i van ser diversos equips els que es van postular per incorporar-lo. Recentment, el jugador ha mostrat públicament el desig de fitxar pel Panathinaikos, qui podria estar estudiant el seu fitxatge. És evident que el retorn de Bacon a Europa sembla més proper que el de Dorsey, i és un jugador que també pal·liaria moltes de les mancances exteriors que té actualment el club català.

Dwayne Bacon és un exterior pur, contràriament al que havíem vist abans amb Dorsey i Brizuela. De més de 2 metres d’alçada (2’01), és un escorta-aler amb molta capacitat de generació. És un jugador que abusa molt menys del Pick & Roll que els dos anteriors (0’7 possessions per partit), però, en canvi, busca molt l’1 contra 1 davant del seu defensor (4’3 possessions per partit). Bacon és un exterior habituat a jugar fora del sistema i finalitzar les seves pròpies jugades. Fins i tot, aprofita la seva alçada per finalitzar jugades al pal baix, anotant 0’93 punts per possessió o posant bloquejos per sortir a llançar (0’97 punts per possessió en Pick & Pop).

L’ex del Mònaco és el més autònom dels exteriors que podria incorporar el Barça, ofensivament parlant. A més, Bacon és un bon defensor sobre la pilota (0’75 punts rebuts en bloqueig directe i 0’6 en 1 contra 1), capacitat que a un equip com el blaugrana podria venir-li molt bé. Per contra, pateix molt més allunyat de la pilota, tenint dificultats per superar bloquejos indirectes (1’13 punts rebuts). El seu futur apunta a Europa, i seria una opció a tenir molt en compte. Veurem quines ofertes acaba tenint i si decideix fer el retorn a l’Eurolliga, on es va consolidar com un dels anotadors més fiables de la competició.

Matt Thomas (agent lliure)

Matt Thomas és un nom recurrent en aquest tipus de llistes. En les darreres temporades ha sonat habitualment per força equips de l’Eurolliga, entre ells un Madrid que buscava un nou Carroll, però per ara no s’ha decidit a tornar a Europa. L’exterior de Wisconsin, que ha gaudit de molt poc protagonisme a l’NBA en aquestes darreres 3 campanyes (només 139 partits entre Lliga Regular i Playoffs), ha quedat lliure després de ser tallat pels Bulls i, per ara, no sembla clar quin serà el seu futur. Recentment, se l’ha vinculat amb el Maccabi, que estava buscant un exterior (també se’ls va vincular amb Vildoza), però la cosa no sembla haver anat més enllà.

El perfil de Matt Thomas és molt diferent dels analitzats prèviament. L’ex d’Obradoiro i València vindria a cobrir el rol de tirador pur. Als seus 28 anys encara té molt bàsquet a les mans, i tornar a Europa seria una decisió coherent per al seu futur. Tot i els seus bons percentatges des del triple (més d’un 40% a l’NBA), no s’ha acabat de fer un lloc allà. El seu perfil de tirador és molt clar: a peus parats és tot un especialista (1’3 punts per possessió), però també anota sortint de bloquejos indirectes, tot i que als Estats Units ha tingut un volum de tir baixíssim en aquesta situació (0’4 per partit). Amb la pilota a les mans, és capaç de fer mal a causa de la seva gravetat ofensiva, però no és ni molt menys un jugador que es trobi còmode. La seva situació ideal sobre bot és atacant el close-out rival (1’12 punts), després d’un avantatge inicial.

Carta de tir de Matt Thomas | Instat

Carta de tir de Matt Thomas | Instat

Matt Thomas vindria a tenir un rol molt diferent del dels altres jugadors que s’han mencionat, i el seu pes amb pilota seria escàs. Així i tot, podria ser un bon valor per un equip com el Barça, si aquest opta per donar les claus ofensives a Lapro, per acompanyar a Satoransky i Jokubaitis en la funció.

El base pur, l’opció més complicada

El fitxatge d’un base pur sembla el més complicat a causa de les poques opcions que deixa el mercat, a dia d’avui. Un dels noms més descatats, que hagués estat una opció a tenir en compte, Luca Vildoza, ha signat recentment per Estrella Roja. Un altre nom recurrent quan es parla de bases, Brad Wanamaker, sembla que vol continuar a l’NBA. En clau ACB, el Madrid sembla que s’ha mogut per Shannon Evans, tot i ser una incorporació encara no confirmada. Un altre il·lustre conegut del bàsquet europeu, Pierria Henry, té un futur incert, tot i que no sembla el perfil ideal de jugador a incorporar pensant en la plantilla que té el Barça.

Així doncs, sembla que els tirs podrien anar cap a un exterior més pur, que tingui pes en la generació i sigui una amenaça des de la llarga distància. Si fóssiu el Barça, a qui fitxaríeu per tancar la plantilla?

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »