L’Araski iniciarà la seva desena temporada a l’elit del bàsquet amb un dels millors equips de lliga i de la història del club. Tot això amb Madelén Urieta al capdavant

El mal regust de boca amb el qual van marxar de la Copa de la Reina de Salamanca el passat mes de març després de perdre a les semifinals contra el Perfumerías Avenida va servir per veure el compromís d’algunes de les jugadores que, aquest any, seguiran formant part del nucli vital del conjunt de Vitoria. A l’entitat vitoriana no només hi han aterrat cares conegudes, sinó jugadores contrastades arreu del país i Europa.

Ara que he escrit la paraula “Europa”, cal destacar la confiança que tenen en el projecte tan les jugadores renovades com les fitxades al saber que aquest any no jugaran competició europea – EuroCup en el seu cas -. Tal i com va informar el club, en un comunicat, volen posar per davant l’estabilitat del club que no pas la visibilitat arreu del continent. Suposo que hauran rebut les gràcies del Clarinos, que gràcies a la seva no inscripció tindran l’oportunitat de jugar-hi si superen una fase prèvia.

Les nouvingudes a l’equip com Anna Cruz o Tamara Abalde serveixen per veure l’alt nivell del projecte que estan construint al sud del País Basc. Com ja he dit a l’inici de l’article, les jugadores que defensaran el color verd de l’Araski estaran entrenades per Madelén Urieta. L’actual millor entrenadora de la temporada 19-20 de la Liga Endesa és una de les fundadores del club i, poc a poc, s’està convertint en una peça essencial i insubstituible. Si ja no ho és ara. Quan parlem de Madelén, no només hem de tenir present on és, sinó com ho està fent. S’ha consolidat dins el pòdium espanyol a les banquetes i té la capacitat de que la progressió de les seves jugadores sempre sigui positiva. Les actuacions individuals de Raquel Carrera, per exemple, al llarg de la temporada passada, fan que es reafirmi el que he dit anteriorment.

Ara, però, no som aquí per elogiar la Madelén Urieta entrenadora, sinó per conèixer les jugadores que entrenarà aquest any.

Compenetració total per la direcció

Dels millors tàndems de la lliga al posició de “point guard”. Potser només superat pel del Perfumerías Avenida (Sílvia Domínguez i Maite Cazorla) i el de l’Spar Girona (Laia Palau i Chelsea Gray). El conjunt basc té el privilegi de poder gaudir de dues jugadores que entenen a la perfecció el que vol Madelén i la seva compenetració en pista facilita molt les coses pels objectius esportius del club.

María Asumerndi la podríem calificar de la “preferida” per la “coach” de l’equip. La confiança que hi ha dipositada en ella està a l’abast de les millors relacions jugadora-entrenador/a que s’ha pogut veure dins el bàsquet femení. En part, serà per l’àmplia experiència de la que pot presumir la navarresa complint la seva quinzena temporada com a jugadora professional. No ens podem oblidar de que la base titular de l’Araski ha passat per equips com el Perfumerías Avenida.

La relleu habitual d’Asurmendi és Izaskun Garcia. De fet, això de relleu pot quedar mig en dubte. Són la parella de bases que més temps han coincidit en pista durant el curs 19/20. La jugadora de 27 anys, començarà la seva quarta temporada a l’Araski després de fer les seves primeres passes dins la lliga amb el Gernika passant-s’hi els tres primers anys. Estant a la sombra d’Asurmendi, s’ha afiançat entre els millors equips de la lliga des de fa vàries temporades. D’ella cal destacar les seves condicions físiques que la permeten ser explosiva als dos costats de la pista.

Talent ofensiu americà combinat amb la duresa i veterania espanyola

Entre les cinc jugadores que ocuparan les altres dues posicions perimetrals de l’equip no hi ha ni un nom al que se li pugui afegir un “però”. Unes tenen més qualitat que altres, això és evident, però si estan dins el vestuari és perquè la seva aportació a l’equip pot ser útil en qualsevol moment de la temporada.

Començarem parlant sobre una de les escortes que pot presumir de ser l’única jugadora que surt de la base del conjunt de Vitoria: Cristina Molinuevo. Als seus 24 anys, i compaginant les difícils tasques de ser jugadora de bàsquet professional i estudiar la carrera de metgessa, Madelén Urieta la defineix com el “pegamento” de l’equip. És una utopia intentar trobar alguna altra jugadora que conegui millor el club que la nascuda a la mateixa Vitoria. Serà la seva cinquena temporada a l’equip per seguir aportant frescor, coratge i joventut a un equip ple de maduresa.

La següent jugadora que ocuparà part de l’article és una cara coneguda a La Seu d’Urgell. Estem parlant de la catalana, Tània Pérez. Després de sis anys defensant els colors de l’equip del Nord de Catalunya va acabar recalant a l’Araski la temporada passada després d’un breu pas per l’actual Casademont Saragossa. La de Santa Coloma de Gramanet encaixa al 100% amb l’ADN Araski. L’entrenadora de l’equip, en les declaracions fent referència a la seva renovació, ja va dir que és “passió, compromís, treball, força i caràcter”. A més, va fer una temporada quasi excel·lent fent de mitjana 9 punts amb un 38,5% en tirs de dos i 36,7% en tirs de 3 a la competició lliguera.

La pròxima protagonista va guanyar l’última lliga del Rivas Ecopolis (13/14) amb només 17 anys, ha provat l’experiència americana estan a la Universitat de Miami durant mig any i és ex jugadora, com moltes altres, del Perfumerías Avenida. Laura Quevedo, de 24 anys i de Madrid, és com un doble de la catalana però a la posició d’aler. Habilidosa en defensa però sense amagar-se en atac la madrilenya, en el seu primer any al club, va fer 9,3 punts i 3,3 rebots per partit.

Ha arribat el torn de Joy Alexis Adams. L’ex del València Basket, entre d’altres, arriba a Vitoria amb la condició d’anotadora de l’equip. Les qualitats ofensives de la d’Orlando han de donar un plus dins la plantilla. Adams començarà amb l’Araski el seu cinquè any a Espanya després de debutar amb l’Oviedo a la LF2 fent 21,7 punts i proclamant-se MVP de la competició. A partir d’aquí, la seva línia ha estat ascendent fins arribar on és ara. El seu físic i solidesa la permet moure’s en comoditat entre les tres posicions exteriors sense molta dificultat sabent-se generar els seus propis tirs amb o sense pilota a les mans.

L’últim nom, com moltes altres arribades d’aquest estiu, no necessita presentació, pràcticament. El moviment d’Anna Cruz de tornada a Espanya per jugar a l’Araski ha estat una de les bombes de l’estiu. Era probable que tornés a la Liga Endesa però inesperat que recalés a l’equip a on ha anat. Aportarà ambició, experiència, qualitat, polivalència i duresa als dos costats de la pista. La de Badalona ha format part dels múltiples èxits de la selecció espanyola en els darrers anys. El seu principal desig aquesta temporada és tornar a gaudir del bàsquet tal i com ho feia abans. Després de tants anys fora de casa – set- ha anat perdent les seves ganes per aquest esport. El que vindria a ser un cas similar al de Marta Xargay amb l’Uni Girona però sense anunciar la seva retirada indefinida.

Experiència sota cistella

He pensat molt en el joc interior que ha aconseguit reunir el Lointek Gernika aquesta temporada amb Margaret Roundtree, Paula Ginzo, Nadia Colhado i Nagoye Lo però poc en el de l’Araski. Potser no estaran al mateix nivell però, si no és així, serà pels pèls. La baixa de Natalia Van den Adel l’han pogut substituir amb una de les millors aler-pivot espanyoles del moment com és Tamara Abalde. Ella, juntament amb la capitana de l’equip, Laura Prado, faran companyia a Tamara Seda en la defensa interior de la zona.

Començarem parlant sobre l’ànima de l’equip: Laura Prado. Als seus 30 anys i 186 centímetres cal sumar-los una dosi important d’experiència, maduresa i intel·ligència per entendre la seva estabilitat i transcendència dins el club. És un dels pilars interns bàsics de l’equip, com Cristina Molinuevo. Precisament, són les dues úniques jugadores nascudes a Vitoria i, per això, tenen un valor tan alt dins el vestidor.

Si seguiu el bàsquet masculí, el cognom Abalde us ha de sonar bastant. Alberto Abalade, recent fitxatge del Madrid provinent del València Basket és el germà de Tamara Abalde. També provinent del conjunt taronja iniciarà una nova etapa al Nord d’Espanya en busca de nous reptes. Als seus 31 anys començarà la seva quinzena temporada a la lliga després d’un llarg i exitós palmarès. Pel mig, ha anat diverses vegades amb el combinat nacional (57). Les principals habilitats de la de Ferrol estan en la lectura de joc sense pilota i el dinamisme per actuar amb coherència en qualsevol moment del partit.

Ara toca viatjar fins a Àfrica per parlar de l’última jugadora. Concretament, a Mozambique. Ha arribat el torn de Tamara Seda.

La tercera jugadora més jove de la plantilla després de Quevedo i Molinuevo amb només 25 anys es va mostrar contenta per la seva renovació per un club com l’Araski. És el més semblant a un armari empotrat. Els seus cent noranta centímetres i ocupant molt d’espai dins la zona van ser molt útils en els sistemes de Madelén Urieta. Durant la campanya passada se’n va anar fins els 10 punts, 6,5 rebots i 11,5 de valoració.