Connecta amb nosaltres
Barça

BARÇA

Anàlisi de la sèrie: en què ha de millorar el Barça a Alemanya?

Analitzem els comptes pendents del Barça en la sèrie contra el Bayern.

Comparteix

Anàlisi de la sèrie: en què ha de millorar el Barça a Alemanya?

El Barça-Bayern era, a priori, l’eliminatòria més desigual de les quatre que se’ns presentaven. Si haguéssim preguntat per un pronòstic, el 99% d’aficionats hagués dit que el Barça volaria a Munic amb les dues victòries a la butxaca. Doncs no ha estat així. Empat i, el que és pitjor, tornem a veure com sobrevolen pel Palau els fantasmes de la sèrie contra el Zenit. Un altre cop un equip inferior al Barça es mostra superior tàcticament i anímicament al Palau i un altre cop els de Saras jugaran amb el factor pista en contra per tal de ser a la Final Four de Belgrad, que és un esdeveniment marcat al calendari de tot l’entorn blaugrana.

Però, la pregunta màgica és: què ha passat? Fixem-nos primer en el “Game 1”. Els blaugrana van acabar guanyant per 77-67, sí, però ja hi havia símptomes que ens havien de fer sospitar que el que va acabar succeint dos dies després podia passar (consti que se’ns va passar a tots, en un atac d’eufòria després l’exhibició de Brandon Davies i Dante Exum). Els bavaresos van ser superiors al primer quart i el pivot amb passaport d’Uganda va rescatar al Barça i el va tornar al partit. Després d’un gran segon i tercer quart en el qual el propi Davies i l’incombustible Dante Exum portaven el Barça a un ritme que Trinchieri no podia seguir, els alemanys van situar-se a 3 punts a falta de 4 minuts; però com que ningú té el talent brut que té el Barça (Mirotic, Jokubaitis, Exum) i aquest va fer-se evident en el tram final, el partit va acabar amb victòria del bàndol blaugrana. Tot i així, el Barça ja mostrava que havia estat incòmode i que davant tenia un gran equip i un encara més gran entrenador.

Dijous 21 d’Abril el Barça afrontava el segon partit, segon partit que en molts casos és el més indicat per tal que l’equip inferior robi el factor pista. I aquí van sortir tots els problemes en els quals cal entrar en detall i que van ser els que van acabar propiciant l’alarmant 75-90 final

Una qüestió d’actitud individual

El Barça va sortir amb una tensió competitiva que no és pròpia de l’exigència d’uns quarts de final. La defensa en l’1×1 va ser deficient -per ser generosos- i hi ha dues peces que en surten molt tocats: Nikola Mirotic i Àlex Abrines. Els seus emparellaments eren DeShaun Thomas i i Andreas Obst. Hem de fer un matís perquè Abrines va jugar poc, però aquells minuts van ser suficients per tal que el tirador germànic li anotés 3 triples a la cara, els tres produïts per la mala defensa individual de l’ex dels Thunder. Després que Thomas anotés zero cistelles al primer partit, la defensa no va variar. Se li negava el ganxo sobre la seva espatlla dreta i l’americà va decidir sortir al perímetre. No s’ho va pensar i en cada jugada en la qual podia armar el tir executava. I anotava. I Mirotic primer -i Nigel Hayes després- van ser incapaços de fer una defensa adequada sobre l’aler a la línia de 3. I això dol, ja que no és un primer pas explosiu i gairebé indefensable com el de Shane Larkin. És una situació a evitar.

La resposta contra la defensa de canvis de Trinchieri

En el segon assalt el tècnic italià va innovar: obria amb els interiors del seu equip defensant els exteriors del Barça per tal que quan Calathes, Lapro o Jokubaitis ja partissin del canvi a l’hora de jugar el pick and roll. Vam veure molts minuts de Calathes com a focus d’anotació, sobretot al segon quart. Aquest era pla de partit: Calathes anotant és molt menys perillós que Calathes dibuixant línies de passada als seus companys. Ja sabem que el grec no és un gran jugador atacant els interiors rivals però els altres dos sí, i aquí hi trobem el que és un altre problema gros dels blaugrana. Ni Laprovittola ni Jokubaitis van poder atacar Hunter ni Rubit. S’hi han d’atrevir molt més perquè aquest Barça necessita la seva vessant més vertical. I si els exteriors no van ser capaços d’aportar, els interiors tampoc van produir quan quedaven emparellats amb petits. Incitaven a que Mirotic botés cap a dins per tirar el 2v1 (i a vegades es tancaven tres jugadors sobre el montenegrí) per tal de minimitzar-lo. El 33 del Barça no va saber veure els espais ja que Trinchieri regalava la línia de 3 a jugadors com Smits, Hayes o Sergi Martinez.

El factor Kyle Kuric

En una espècie de “dejà-vu” amb la sèrie del Zenit, el Barça no ha aconseguit involucrar Kyle Kuric en l’eliminatòria contra el Bayern de Munic. Concretament, Jasikevicius. El tirador nord-americà necessita de l’ajuda de la pissarra davant defenses tan tancades i que ràpid donen el canvi davant la poca habilitat de Kuric per atacar emparellaments favorables des del bot. Quan llançava ho feia de manera força incòmoda i desequilibrada. El Barça necessita de Kuric ja que és un factor important no només en anotació sinó en generació d’espais i obrir defenses. Tot i això, l’escorta sempre es mostra com un jugador implicat i ho dona absolutament tot, per aquesta raó el seu minutatge.

La mesura del ritme

El segon partit del Barça és un desastre pel que fa a la lectura ofensiva des del fatídic moment que es posen 10 punts per davant els visitants. És molt temptador per a un equip que té a Calathes, Exum o Brandon Davies córrer i jugar en transició però hi ha d’haver un equilibri. L’equip es veia totalment superat en situacions d’estàtic i a la mínima que tancava el rebot defensiu hi havia una precipitació massiva i ni tan sols esperava a jugar els seus conceptes habituals. Al tercer quart l’equip va tenir un bon rendiment defensiu, però mai va acompanyar-lo a l’altre costat de la pista. Aquesta mateixa precipitació va dur-los a cometre errors massa greus a l’últim assalt, errors que van propiciar l’empat dels bavaresos.


L’eliminatòria torna a Munic. Dues batalles esperen al Barça en un Audi Dome que serà un escenari hostil, contra un entrenador majúscul que s’ha exhibit al Palau i que farà el possible i més per dificultar el joc als blaugrana. Moment de demostrar per què el Barça és un aspirant a ser el campió d’Europa.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu Adreça correu electrònic no será publicada.

BOTIGA
PATREON

Més a BARÇA

Tradueix »