Connecta amb nosaltres

BÀSQUET FEMENÍ

Anàlisi: Spar Girona 20-21, jugadora per jugadora

Analitzem la plantilla de l’Spar Girona 20/21 jugadora per jugadora.

Comparteix

Anàlisi: Spar Girona 20-21, jugadora per jugadora

Analitzem un altre equip. Aquesta vegada ha tocat el torn de l’Spar Girona, un dels principals candidats a acabar amb algun altre trofeu a les seves vitrines.

Font: David Subirana

L’Spar Girona iniciarà una nova temporada entre els millors clubs de la Liga Endesa sent el màxim ambiciosos possibles en totes les competicions que jugaran. De moment, aquest cap de setmana, tenen la difícil missió de defensar el títol de la Supercopa d’Espanya aconseguit a Fontajau el 22 de setembre de 2019 contra el Perfumerías Avenida per un ajustat 82 a 80.

Com a valor afegit, després de no poder fer quasi cap test de pretemporada per saber l’estat físic de les jugadores el seu primer partits oficial serà a la Supercopa d’Espanya -sense contar la Final de la Lliga Catalana- per defensar aquest prestigiós títol amb un nou format de competició molt atractiu. Passem d’un partit únic a unes semifinals i finals en un cap de setmana. Els participants son l’Spar Girona, Perfumerías Avenida, Lointek Gernika i València Basket. El que vindria a ser els quatre millors classificats de la temporada 19/20.

En un any en el qual han pogut mantenir una base important de jugadores, des del club esperen poder acabar amb bon regust de boca el que no va poder ser possible la temporada passada degut a la suspensió de la lliga per la Covid-19.

Poder mantenir a jugadores del calibre de Laia Palau i Sonja Vásic han estat, juntament amb la tornada de Chelsea Gray, els millors moviments del mercat per l’entitat gironina, sense menysprear a cap altra jugadora.

Parella de magues per dirigir el joc

Com bé acabo de dir, haver pogut retenir a Laia Palau i completar la tornada de Chelsea Gray han estat dues de les millors notícies pel club i, segurament, d’Europa. La direcció esportiva del club es pot penjar una medalla a la part superior esquerra de la seva vestimenta. La quantitat de recursos que ha guanyat l’Uni amb aquests moviments és inimaginable i, per què no dir-ho, orgàsmic només de pensar-hi.

La veritat és que cap de les dues jugadores necessiten molta presentació gràcies a l’alt prestigi que tenen dins el bàsquet europeu i mundial. Seguirem, però, amb el guió establert en tots els altres anàlisis sobre equips de la lliga.

Font: David Subriana

Si esteu al corrent del que està fent Chelsea Gray a la WNBA entendreu moltes coses de les que dic. És de les jugadores amb més capacitat de reactivar un partit i tot un pavelló enter amb un simple “crossover” o un “no look pass”. La facilitat que té per crear espectacle des de les seves mans és, com a mínim, il·lusionant. A més d’assegurar-te encert de cara a cistella i versatilitat en qualssevol de les posicions exteriors.

Segurament la noticia que més ganes tenien d’escoltar els aficionats de l’Uni era la renovació de Laia Palau. No només pel que significa la jugadora que, evidentment, influeix. Tenir-la un any més és sinònim de lluitar per tot el que se’t presenti per davant; sense por i amb possibilitats d’aconseguir qualsevol fita que s’interposi pel camí de les actuals supercampiones d’Espanya. Capitenejant el vestuari, la de Barcelona serà, com és d’esperar, la base titular sense cap discussió. Almenys fins que no arribi Chelsea Gray a mitjans d’octubre.

L’aposta de la casa arriba enmig d’un perímetre exterior anotador

La sorprenent retirada de Marta Xargay va fer donar un gir de 180 graus a la planificació esportiva encapçalada per Pere Puig. Segurament, el salari que va alliberar la jugadora nascuda a Girona també va facilitar la renovació de Vasic o l’arribada de Chelsea Gray.

Tot i això, des de l’àrea esportiva sembla que hi havia una cosa clara: tornar a apostar per gent de casa. N’és un exemple tenir a Júlia Soler dins la fotografia d’equip oficial. Tant el club com el president, Cayetano Pérez, van qualificar el moviment amb el títol de “l’aposta de la casa”. Una temporada quasi excel·lent a la Liga Femenina 2 amb el GEIEG fent quasi 10 punts per partit i amb un 35% en tirs de tres dóna arguments clars del meritori pas endavant dins la carrera de la jove de 18 anys.

Sense moure’ns dins les jugadores catalanes de la plantilla, trobem a Helena Oma. El seu 2020 no va començar gens bé.

Font: David Subirana

En el primer partit de l’any, una acció desafortunada la va deixar amb els lligaments del seu genoll dret fets pols. Poc a poc, va entrant en dinàmica de grup combinat amb un treball de gimnàs importantíssim per reforçar bé la zona afectada. El seu objectiu ha d’estar en tornar a trepitjar pistes abans que acabi l’any.

Toca parlar de l’MVP de l’Eurolliga 18/19: Sonja Vásic. Va arribar al desembre de 2019 trobant-se en un ritme de competició molt baix a causa d’una intervenció quirúrgica que es va sotmetre durant l’estiu que la va deixar cinc mesos de baixa. No va rendir al nivell que podien haver esperat els aficionats més fidels al club però si que va deixar detalls de qualitat en varis partits. Fent 11 punts i quasi 6 rebots en 25 minuts de mitja es va consolidar com una de les peces més importants de l’equip enmig de jugadores com Mendy o Xargay. Integrada a la ciutat i a la filosofia i forma de treballar del club l’aportació de l’estrella sèrbia ha de ser més regular i determinant per aquesta temporada.

Després d’un primer intent de fitxatge frustrat el 2013 per culpa d’una lesió greu que va sofrir, Paola Ferrari, per fi, es podrà vestir de vermell i negre per defensar els colors de l’Spar Girona. L’escorta de Paraguai arriba a Girona després d’una molt bona campanya al Mann-Filter fent 11 punts de mitja i convertint-se en la principal arma del club aragonès. Arriba com a una de les principals generadores de punts amb pilota a les mans i amb un grau d’experiència necessari dins el vestidor.

Si amb Paola Ferrari s’aconsegueix generar punts a través del bot de forma individual amb Frida Eldebrink l’equip s’emporta una jugadora amb un canell d’or pel “catch and shoot”. A la lliga turca durant la temporada 19/20 va acabar amb un 34,6% en tirs de tres i 43,4% en tirs de dos, estadístiques que fan tremolar a qualsevol de les defenses rivals. A més, la jugadora sueca pot ocupar la posició de base en què ja hi ha actuat en diversos clubs i en el combinat nacional.

Múscul sota cistella

Les sensibles baixes de Mima Coulibaly i Abby Bishop sembla que, en un primer moment, es poden haver cobert amb un alt percentatge d’efectivitat. Les arribades a la posició de pivot de Giedre Labuckiene i Julia Reisingerová deixen un joc interior molt sòlid i poderós físicament si hi ajuntem a María Araújo. L’americana amb passaport nigerià, Adaora Elonu, no gaudeix del mateix cos que les seves companyes però va ser de les millors jugadores durant la temporada passada.

Aquest any a Fontajau sembla que s’hagin dedicat al retorn de jugadores que van deixar una multitud de somriures i bons moments entre l’afició i el club. A part de Chelsea Gray (només va estar-hi dos mesos en la seva primera etapa), Julia Reisingerová tornarà a trepitjar el santuari gironí vestint els colors amb els quals va aconseguir ser la MVP de les finals 18/19. Després d’un any notable a terres valencianes, la interior txeca aportarà a l’equip un magnífic canell des de mitja distància, dosis de força i duresa defensiva per donar i per vendre però, sobretot, joventut i dinamisme.

Font: David Subirana

192 centímetres completaran la posició de “5” juntament amb la Julia. Giedre Labuckiene ve de fer unes xifres interessants a la lliga polonesa amb 8 punts, 8,2 rebots i 14,1 de valoració en 29 minuts per partit. A més, la jugadora lituana gaudeix d’un tir interessant de tres, així ho diu el 33% aconseguit l’any passat. La seva velocitat i capacitat rebotejadora aporten un perfil de pivot diferent al que tenen amb la jove de 22 anys.

María Araújo va ser de les jugadores que més bona impressió van causar dins l’entorn del club. La seva joventut, coratge i entrega van ser claus perquè sigui considerada una peça clau dins el vestidor. Els seus 185 centímetres ben treballats la converteixen en una assegurança de vida en defensa. A més, del que aporta en atac. Especialista en dos contra dos a través del “pick and roll” o “pick and pop” i un acceptable tir de tres la deixen com a una jugadora amb petites coses per polir ofensivament però sense deixar de tenir-la en compte.

Acabo l’anàlisi de l’últim campió de lliga parlant de la que, per mi, va ser la millor jugadora de la plantilla l’any passat: Adaora Elonu. I no només pels números. Quan pitjor ho va passar l’equip durant el mes de gener, les seves aportacions a ambdós costats de la pista eren necessàries per mantenir l’equip dins els partits. Fent 12,4 punts i 5,8 rebots en 29,4 minuts, Elonu va completar una temporada magnífica a l’Uni Girona que ho pot corroborar els 15,4 de valoració, la més alta de tota la plantilla. Gran executora en atac i fent el treball brut en defensa, Elonu es va convertir en una fixa en els esquemes d’Eric Surís.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

Més a BÀSQUET FEMENÍ

Tradueix »