L’Uni Girona va aconseguir el passat dimecres la classificació per la fase de grups en derrotar al ESBVA Villeneuve en una eliminatòria vibrant. Les de Girona van cedir a França per dotze punts, però un Fontajau amb l’ambient de les grans remuntades va guiar al seu equip cap a una nova edició de l’Eurolliga femenina.

Comencem amb l’anàlisi dels dos partits des d’un punt de vista tàctic posant atenció al que penso que van ser les claus:

Defensa del Pick & Roll

En ambdós partits, l’ESBVA va proposar una defensa molt agressiva del bloqueig directe, aprofitant les seves interiors i la seva gran mobilitat defensiva. Capaces de defensar de manera agressiva sortint al pas de la jugadora amb pilota i recuperant la posició ràpidament.
El Girona no va saber interpretar aquestes defenses i sovint es va veure un joc molt travat, amb pèrdues de pilota i males decisions que donaven contraatacs fàcils a les franceses. Situació no desitjada, ja que se senten còmodes en aquests contextos.
Al partit de tornada, el Girona va portar molt treballat aquest aspecte. Es va treballar molt en la continuació curta o short roll, espai que contra defenses agressives interessa utilitzar. Amb pivots amb bona capacitat passadora, es poden trobar molts avantatges des d’aquesta zona. Marianna Tolo va donar molt bones passades des d’aquesta posició, llegint molt bé on era l’avantatge en cada moment. A més a més, he de destacar la feina de Laia Flores, connectant amb les interiors cada cop que llegia una defensa agressiva del bloqueig. Va fer un gran partit.

Saber jugar contra el nivell físic de l’equip francès 

Al primer partit va costar molt. Les dues bases gironines no van tenir un bon partit i es va haver de pensar en altres recursos tàctics per poder igualar aquest nivell físic que exigien les rivals. Els millors minuts ofensius de l’Uni Girona van arribar amb un quintet molt físic i amb Rebekah Gardner a l’1. Amb aquesta disposició les gironines van escurçar distància al marcador.
Al partit de tornada el nivell de la parella de bases, sobretot de la ja esmentada Laia Flores, va ser molt bo i no es va optar per aquesta disposició, tret d’alguns moments per tal de donar descans.

La irrupció de jugadores importants del Girona 

Al partit d’anada va haver-hi moltes jugadores lluny del seu nivell habitual. Pràcticament, no hi havia amenaça perimetral i això dificultava molt el joc interior.
El físic de les jugadores del ESBVA permetia rotacions fàcils, molestar a dos llocs alhora, i fer el camp molt gran en atac i molt petit en defensa. Per part de l’Uni Girona destaco l’actuació de Gardner i Marianna Tolo, un nou fitxatge que m’agrada especialment. Per part francesa una gran Kennedy Burke (amb 17 punts) que malauradament va sortir lesionada de l’enfrontament, junt amb una Janelle Salaun (15 punts) van ser les jugadores més encertades de l’ESBVA. La primera, amb una extra de motivació per jugar contra el seu exequip, es va multiplicar a la pista i va portar el pes ofensiu assumint molt joc.
Al partit de tornada, sense una Burke que va ser baixa per lesió, Salaun va estar molt ben coberta per Drammeh que, aquest cop i davant de la seva gent, va firmar un excel·lent partit, tant en atac com en defensa. Va neutralitzar la perillosa Salaun (6 punts) i va aportar en l’apartat anotador, sobretot en els minuts importants.

El control del rebot defensiu i la defensa pressionant 

Era clar que aquest seria un aspecte molt important per començar a dominar el joc. El Girona va estar superlatiu en el control de rebot (44 captures) on van aportar absolutament totes les jugadores. Això donava una única opció de tir a les franceses i desgastaven menys en defensa a l’equip català.
Pel que fa a la defensa també vaig veure un Girona molt més aplicat. Òbviament, el resultat de l’anada ho requeria, però es va veure un equip molt més descarat i arriscant en defensa. Vam poder veure minuts de zona press i algun 2c1 al pal baix, sobretot amb jugadores com Diaby.

El joc en posicional del Girona

Laia Flores va dominar el ritme del partit a la perfecció. El Girona està posicionament molt treballat i hi va haver moments de gran joc col·lectiu. Molts dels sistemes que van jugar clarament van obtenir avantatge, i com no podia descuidar la meva condició d’entrenador, us en dibuixo algun:

En el primer sistema es busca un doble focus (potser algun és un focus trampa, simplement per despistar). Es juga una estructura de banyes per acabar jugant un flare en un cantó i un bloqueig indirecte per una tiradora en l’altre. Haver d’estar pendent de 2 focus dificulta les defenses.

El segon és un sistema ja vist en altres ocasions. S’aprofita el molt explotat bloqueig zipper + bloqueig directe central per sorprendre amb una porta enrere.

En definitiva …  

En definitiva, el Girona va saber sobreposar-se a l’ensopegada de França quallant un partit molt seriós a Fontajau i demostrant que Girona mereix tenir representació a l’Eurolliga Femenina.

Personalment, m’agrada l’equip i m’agrada el joc que proposa, veurem com evoluciona al llarg de la temporada i analitzarem més endavant l’encaix d’algunes peces clau que encara necessiten temps de rodatge.