Connecta amb nosaltres
Michael Porter

NBA

ANÀLISI: com està sent la temporada 20/21 de Michael Porter Jr.?

Michael Porter Jr. és una de les claus de l’atac dels Denver Nuggets.

Comparteix

ANÀLISI: com està sent la temporada 20/21 de Michael Porter Jr.?

Els Denver Nuggets són un dels equips més particulars de l’NBA. El seu joc es vertebra al voltant del que genera la seva estrella, igual que el de la majoria de franquícies de l’NBA, però el funcionament mental i tècnic de Nikola Jokic és un dels més singulars que hem conegut en els temps recents de la lliga, així que els mètodes ofensius dels seus companys també divergeixen força dels de la resta de projectes. L’equip de Mike Malone fonamenta la seva producció en l’activitat sense pilota de la resta de jugadors, que excepte Jamal Murray tenen un paper preponderant en l’execució minimitzant el bot i potenciant els talls i l’amplitud.

L’ecosistema que ha elaborat Mike Malone per tal de proporcionar el millor entorn possible a Nikola Jokic requereix que els jugadors que l’habiten tinguin una sensibililitat especial per jugar de memòria i per interpretar incansablement la posició de Nikola Jokic, que és l’únic element estàtic del sistema. L’arribada d’Aaron Gordon ha augmentat considerablement el nivell ofensiu de l’equip gràcies a la seva vocació per dur a terme el que hem comentat i per revitalitzar alguns mecanismes que eren cada vegada més monòtons. A més, l’impacte de l’ex dels Magic ha coincidit amb la consolidació de l’explosió de Michael Porter Jr., que porta un parell de mesos rendint al millor nivell de la seva breu trajectòria.

 La gestió del desenvolupament de Michael Porter Jr. és el repte més gran que ha tingut Mike Malone durant el seu periple com a tècnic principal dels Denver Nuggets. Va arribar de la universitat amb molts condicionants pel seu estat físic, va passar un any en blanc que va relativitzar encara més el cartell que tenia i, quan va ser reinsertat a la rotació de manera definitiva, li va tocar passar per diverses penitències perquè no s’ajustava als temps competitius dels Nuggets. El seu caràcter és indomable, és un jugador disruptiu per naturalesa i era gairebé inviable incloure’l al funcionament d’un equip que tenia uns mecanismes interioritzats ja en aquell moment que no qualsevol podia aplicar. Amb el pas dels mesos, però, sabedor del seu potencial, Malone ho ha anat entenent: més enllà de la política del pal i la pastanaga, fonamental per premiar-lo i al mateix temps advertir-lo d’allò que no domina sense caure permanentment en el càstig, els Nuggets han trobat en ell el millor executor possible per a la filosofia ofensiva. Un intèrpret d’espais d’elit i un executor de dimensions privilegiades que, tot i que té tendència a distreure’s en alguns trams, és clau per anar orientant el sostre del projecte. Una peça determinant.

Queden comptes pendents encara, com per exemple trobar el moment per començar a autoritzar-lo per generar-se situacions per a si mateix a partir del bot, però els principis que s’estan establint respecte de la seva aportació, pensant en un futur a mig termini amb ell com a tercera espasa dels Denver Nuggets aspirants a l’anell, són immillorables.

  • 75’5% d’encert a l’àrea restringida.
  • 45% d’encert en T3 en els seus dos primers anys a l’NBA (164/375).
  • 50% d’encert en Catch and Shoot T3.

Michael Porter: talls constants al servei de Jokic

Una dada que crida l’atenció sobre el creixement de Michael Porter Jr. és que, si bé ja en els seus inicis, quan necessitava guanyar-se un lloc a la rotació, va mostrar predisposició notable per fer talls amb una producció molt sòlida, des que té un paper superior a la rotació ha conservat el volum i ha mantingut el registre de punts per possessió. En la temporada 2020/2021 està registrant 1’34 punts per possessió en talls a cistella sent aquests un 14% del seu joc.

Jugar amb Nikola Jokic és una invitació al moviment. El pivot europeu és una de les millors boies de l’NBA i té capacitat sobrada, tant en lectura de joc amb la pilota a les mans com en deducció de quina franja pot ocupar per distribuir, per habilitar companys de la millor manera possible. L’estrella dels Nuggets és el jugador que més vegades toca la pilota per partit de tota la lliga (101.2 tocs).

Cal que tinguem en compte que el context de Denver és propici per als jugadors agressius en els talls. Nikola Jokic és un jugador que genera tot tipus d’atracció: ajudes des de totes bandes quan està al pal baix i un allunyament del pivot rival de l’àrea restringida quan treballa en capçalera i triple frontal. Això fa que s’obri un ventall de possibilitats molt ampli per als executors que, com hem pogut comprovar en aquestes línies, exerceix de xarxa de seguretat ofensiva dels de Colorado.

Un bon exemple del creixement de Michael Porter Jr. és la interpretació que fa d’aquesta jugada. El disseny és per jugar un bloqueig hammer per al tir alliberat de Will Barton a la cantonada, però interpreta perfectament la situació i trenca el sistema oferint a Nikola Jokic una línia de passada per a un bàsquet sense oposició.

És un bon moment per afegir una dada molt remarcable a aquest punt: la connexió Nikola Jokic-Michael Porter Jr. ha derivat 91 vegades en assistències del serbi a l’aler-pivot. És una xifra que no només és molt bona sinó que també se situa com a perseguidora immediata de la de Jamal Murray, que ha rebut 92 assistències de Jamal Murray…en 235 minuts més.

I aquí en tenim un nou exemple. Puja la pilota per iniciar la transició, fa una passada a la franja frontal per a Nikola Jokic i és plenament conscient que, si talla, li tornarà. La clau, de nou, és que trenca la monotonia: juga amb el cos, fa una finta i rep amb superioritat desfent-se del seu emparellament. Easy money.

Hàbits perimetrals

Aquesta capacitat d’incisió que hem estudiat detingudament quant a talls, en un mode totalment diferent, s’expandeix fins al perímetre. Michael Porter Jr. està anotant un 45% dels seus triples en la temporada 2020/2021 i des del dia 1 de març registra percentatges superiors al 5o% d’encert sobre 5 intents per partit. Està produint 1’32 punts per possessió en situacions de spot up, dada que l’ubica a l’elit de la competició. Si a això li sumem que és un canoner solidíssim en transició, el resultat és un executor a dos ritmes que necessita poc temps per col·locar-se i poc espai per trobar tirs favorables. En poques paraules, un executor excel·lent.

No és cap secret que Michael Porter Jr. és més eficient quan menys estona té la pilota a les mans, però al llarg de les darreres setmanes hem començat a veure brots verds en un àmbit molt il·lusionant del seu repertori: el joc de 2 contra 2 amb Nikola Jokic. Si bé hem de mantenir la tesi que sosteníem al principi sobre la seva incapacitat actual per crear per als companys, la realitat és que està començant a aplicar alguns mecanismes que fins ara associàvem a la connexió entre el pivot i Jamal Murray. Posem-ne dos exemples:

 Els dos són de naturalesa diferent. Mentre que el primer té l’objectiu de convertir-se en un 2 contra 2 al costat buit que derrivi en una superioritat per anotar o redistribuir allunyant Jakob Poeltl de la seva zona de confort, el segon està orientat visiblement a l’execució de MPJr, que fins i tot surt d’un bloqueig indirecte abans per facilitar-se el terreny.

Aquesta temporada Michael Porter Jr. està anotant 1’38 punts per possessió en situacions de mà a mà. Una xifra excel·lent que, a més, es combina amb un increment -incipient- de volum respecte de la temporada passada i que equival a 0’4 punts per possessió més que en la temporada passada. Són xifres que, novament, corroboren la seva versatilitat com a anotador.

Confort defensiu

Michael Porter té molt camí per recórrer en defensa, però com a mínim ja s’ha trobat amb dues coses que li faciliten l’existència: l’arribada d’Aaron Gordon i l’augment qualitatiu de la seva comprensió de l’entorn. Cal que tinguem presents diverses coses per aprofundit en aquest àmbit: que Aaron Gordon és un dels 10 defensors més versàtils de l’NBA quant a funcions que afronta i, sobretot, que els Nuggets necessitaven algú que reemplacés la plaça vacant que va deixar al sistema Jerami Grant.

Michael Porter Jr. està jugant més del doble de minuts que la temporada passada de 4 i s’està notant que Mike Malone vol allunyar-lo al màxim del perímetre per potenciar-ne la capacitat de rebot defensiu i l’ús del cos com a corrector del cèrcol. Michael Porter se sent molt més còmode evitant que els rivals anotin amb facilitat a l’àrea restringida que passant bloqueigs i enfrontant-se a generadors, cosa que per lateralitat tampoc podria fer al nivell que ho fan molts d’altres.

Aquest és un clip de la temporada passada que reflecteix què n’espera d’ell Mike Malone.

L’arribada d’Aaron Gordon, un aler funcional i amb capacitat de desplegament, fa que sigui una mica més indiferent la posició que ocupi a nivell nominal atesa la versatilitat de l’ex dels Magic que esmentàvem abans. És una benedicció en tots els sentits que només ha fet que millorar les prestacions actuals i les possibilitats futures de la franquícia.


Michael Porter Jr. anirà a més i a mesura que trenqui barreres demanarà més i més protagonisme. Serà responsabilitat del cos tècnic dels Denver Nuggets trobar, com fins ara, el punt mig entre el talent i el sistema, sobretot a partir del moment que comenci a demandar més pes amb la pilota a les mans. És, al cap i a la fi, un repte que imposa qualsevol estrella emergent.

Comparteix
Fes clic i comenta

Deixa un comentari

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *

PATREON

Més a NBA

Tradueix »